Els millors llocs de 'brunch' de Barcelona

Petit miracle: amb producció casolana, l’Eugenia Sukhacheva ha convertit l’Eat My Trip en un dels llocs d’esmorzar més hot. “Vaig començar a cuinar tard, després d’un viatge. I se’m va acudir fer esmorzars amb tocs internacionals”. Carta bicèfala, dolç i salat: de 10 a 17 h us podeu calçar unes gofres aloha –pollastre esfilagarsat a la hawaiana amb ous ferrats i coleslaw!– o una torrada francesa tapada per cotó de sucre!

Sota una aparença de total descontextualització culinària, fan cuina de la bona. Aquest és el segon restaurant de la Ronit Stern i el Rafael Campos, empresaris propietaris del Toto i ja no de les fleques Crustó. Tenen una carta de 'brunch' excel·lent. Tant podeu optar per uns molt nòrdics ous remenats amb 'crème fraîche', salmo i raifort (l'apartat ous aquí treu el sentit, ecològics boníssims) com per un bon bol de granola amb iogurt de la casa i fruita ecològica, així com torrades amb melmelada casolana, bikinis diversos i còctels mataressaques. Teca de nivell, sensibilitat ecològica.

Antigament, aquest edifici albergava la seu de l'Associació de Fabricants de Cotó i té un bonic vestíbul, un jardí d'hivern, diversos salons i una biblioteca. L'edifici és espectacular: un monument neoclàssic de finals del segle XIX, i amb una terrassa ajardinada que ocupa tot el pati interior, 300 m2 amb decoració estil colonial. I la terrassa, allunyada del trànsit rodat, és l'escenari d'un 'brunch' que estarà disponible els dissabtes i els diumenges d'11 a 14 h fins al dg. 30 de maig.

El xef Albert Campoy ha preparat una carta d'alta volada que barreja dolç i salat, i plats hedonistes i també un apartat saludable. Hedonisme: sàndvitx de pastrami, el frankfurt de vaca vella o brioix de cua de bou amb emulsió trufada. Saludable: torrada d'alvocat, amanida de col kale amb nou pacana i fruits vermells o hummus de pèsols amb herbes fresques i mini pites. I una oferta d'ous amb el toc distintiu de la casa que no són d'aquest món. De fet, Campoy camufla plats de restaurant gastronòmic en una carta de 'brunch', com un increïble ou d'ànec fregit amb papada confitada i la gírgola de castanyer, el bolet de la primavera. Per cert, recordem que el Cotton va ser el primer hotel de la ciutat a acollir malalts durant la pandèmia. 

Un establiment a l'estil de les ciutats més cosmopolites i certament 'trendy'. Llum natural, decoració cuidada, bona música, servei molt atent i simpàtic i una carta especialitzada en esmorzars, capaç d'aixecar la nit més apassionada de la vostra vida: sucs i batuts, ous ferrats i salsitxes, fruita i entrepans... Ells van ser un dels pioners del 'brunch' a Barcelona i han mantingut el nivell.

Aquí trobareu afabilitat i qualitat-preu brutal. Els dos schmucks són de Suècia (el Moe) i de Londres (l’AJ). Van obrir un bar de cafè, cocteleria i brunch en construcció. D’aquí a un any tindran el lloc que volien: ara hi trobareu una versió del brunch del sud dels EUA amb ous i pollastre de la Catalunya central. El xef és americà: mida USA per a plats espectaculars. El pollastre fregit amb gofres i mantega de mel és un plaer que de tan culpable et condemna. I la cocteleria és d'un nivell altíssim. 

La Patricia Leone, brasilera de Sao Paulo, és l'ànima d'aquest petit i bufó bar-restaurant on hi podeu fer un esmorzar superlatiu. Cuinera professional amb molta experiència, ha optat per posar un lloc propi de cuina simple i de producte quotidià, amb un gir. Especialistes en esmorzars dels bons –dieu-ne brunch si voleu– hi trobareu quatre menes d'ous Benedict, pancakes dolços i salats i per dinar delicadeses senzilles però fetes amb molta cura, com entrepans de pulled pork o alguns plats brasilers. 

Anem del cuquisme gurmet a l’esmorzar extrem. El tradicional 'Irish breakfast', va arribar al seu zenit després de la gran fam de la patata de mitjan del segle XIX. La cosa anava axí: posaven en una paella plena de llard tots els productes de la granja que tenien a mà. Al Paddy Flaherty perviu en tota la seva greixosa esplendor (per menys de 9 euros!): salsitxa irlandesa, 'baked beans', 'hash brown' (patata fregida i triturada), xampinyons, ou ferrat i 'white pudding' (botifarra blanca). Va amb cafè, torrades i melmelada. Servia per perseguir les cabres per Derry i et portarà al final de la teva jornada laboral.

Tres anys després que obrís, l’Adi Nachson se sent orgullosa que l’Ugot ('pastís' en hebreu). Aquesta deliciosa bruncherie desarma el hater del cuquisme i la vaixella de l’àvia més aferrissat. I més ara que han ampliat una carta que és de les que millor toca els ous de Barcelona. Tenen cinc receptes de Benedict –celestials els que suren en porc esfilagarsat i french toast– i cinc d’altres que incideixen en l’esmorzar de forquilla, Israel, les truites i la sopa. I tapes, amanides, hamburgueses i pastissos mitificats amb tota la justícia del món.

El 'brunch' del Picnic ja s’ha establert com la millor manera de recuperar-se d’una ressaca a Barcelona davant d’uns ous Benedict i amb un còctel a la mà. Van obrir el restaurant el 2010, quan el tema dels ous selectes estava, com qui diu, en pilotes. Al migdia hi mana una visió entre tradicional i autoral de l'esmorzar 'made in USA'. 

En les dues seus de Flax & Kale apostem per fusionar el brunch i l'art urbà. Els dissabtes, de 13 a 16 h, hi trobareu les sessions de teca i música Saturday Live Brunch, on DJ de 'pisto' com la mallorquina Tamara Pérez amenitzen els àpats. I han fet un esforç conceptual exquisit: per fer honor al lema de la seva campanya #BringColourBack, han redecorat els dos restaurants amb intervencions dels artistes urbans PichiAvo i Misterpiro. També hi ha novetats a la carta: dos plats inspirats en les obres d'aquests artistes. Una exuberant amanida d’aires d'Orient Mitjà mediterrani, Salad for The Gods, que remet a la interpretació que fa de la mitologia clássica PichiAvo, i una pizza amb cinc superaliments, inspirada en l'estil entre agressiu i delicat de Misterpiro. 

El 2009 va ser un punt d’inflexió en el brunch: Tara Penke va obrir el Picnic. Després, la californiana ha obert The Little Basket, el seu germà petit. A més de menjar, hi podeu comprar productes d’artesania local. El local és un cop de puny diàfan i preciós, on el marit cuiner de la Tara, en Jaime, explica que hi porta tots els experiments del Picnic. Per exemple, confit d’ànec amb pa naan i ous amb salsa chipotle. És el regne del brunch d’autor, on el sabor neutre del pancake esdevé una tela on el xef es deixa anar. Alerta, que obren només en franja de cap de setmana. 

Vicky Valls, consumada cuinera, tenia un càtering exitós, fins que un tomb a la salut la va obligar a mesurar greix, sal i sucre. La conseqüència és el Maai –contracció de Max i Aitana, els seus fills–, un restaurant de menjar saludable  posa en joc una carta d’esmorzar i brunch sa. Res de pancakes nedant en auró, sinó una gofra de cigrons amb hummus, alvocat i dos ous: energia per pujar a la bastida. Farinetes, açai i granola, tot fet des de zero, amb ofici i producte de primera. I un menú de migdia excel·lent. 

Respecteu-lo: és una potència que mai no ha abaixat la qualitat. No és que treballin per al turista: és que és un d’aquells breakfast 'all day' on un paio de Michigan s’hi troba com a casa. Fa més de tres lustres que s’hi dediquen i tenen un repertori de brunch immens que cobreix dolç (pancakes), amanides, hamburgueses, bagels i tot el que es pugui fer amb uns ous. Des de la greixosa satisfacció del 'fry-up' anglès fins al picantet dels huevos rancheros. La parròquia només parla anglès, però els ous són un llenguatge universal.

'El nostre concepte és el de 'breakfast all day', però no volíem que això fos un local per a estrangers', expliquen. Són un poder fàctic al barri: les iaies de Sant Antoni han après a demanar pancakes amb el suís. La carta fa vertigen: hi ha TOT el que pugueu imaginar en un diner, passat pel sedàs de la proximitat catalana. Encara em llepo els bigotis recordant el Manchito’s Tail: french toast al límit de la torrija amb ou remenat i cheddar, cansalada fregida de cruixent sobrenatural, festa de la untuositat. Descobriu què es pot fer amb un pancake, o el po’boy sandwich, entrepà

La Granja Petitbó és un lloc acollidor on esmorzar i berenar pastissos excel·lents acompanyats d’una gran tassa de te o d’un cafè d’aquells que no vols que s’acabi mai. Ous Benedict i entrepans vegetals acompanyats de sucs de fruites (ens agrada el de taronja, poma i pastanaga) i també el seu reputat carrot cake i els pancakes amb plàtan i xocolata... ocupen les taules els caps de setmana durant el seu reputat 'brunch'. Al migdia hi fan dinar molt healthy.

Abans la bodega Fortuny, aquest local minimalista d'una anglesa i un australià es defineix com a 'gastropub'. Hi podreu trobar receptes originals i delicioses, amb influències britàniques, italianes o catalanes però sempre molt originals. Bons esmorzars, dolços i salats, i plats imaginatius com el 'fried rabbit', és a dir, conill fregit i arrebossat a l'estil USA. Postres casolanes excel·lents. Hi fan de tot i bo: des de costelles confitades a la brasa a foc lent, fins als ara omnipresents i molt saludables 'poke bowls', aquelles súper-amanides amb peix cru i deu mil cosetes.

Al final dels cent metres més sòrdids del Raval, s’obren uns baixos inundats de llum que remeten més aviat a una cafeteria fina d’estil nòrdic que no pas a una taverna de Barranquilla. El Trópico es diu així perquè la seva carta agafa sobretot receptes de l’anomenat cinturó del cafè, la franja tropical que va de Sumatra a Guatemala. “La iuca, el plàtan, la llima, tot són productes presents en aquesta franja. Volíem que la gent trobés coses que ja havia tastat en altres llocs i se’n recordés”, expliquen.

De fet, al Trópico un dels cavalls de batalla és el 'brunch' contundent, i tenen una carta on conviuen uns ous benedict impecables i 'pancakes' –concessió anglosaxona– amb esmorzars d’arreu del tròpic com els 'huevos rancheros', la 'msemmen' –la crep originària del Magrib amb ous remenats– o l’'açaí na tigela', bol brasiler amb gelat de margalló del Brasil (singular fruita de palmera de l’Amazones, de sabor addictiu) amb guaranà, plàtan, maduixa, gerds, xia i granola casolana.

O sobretot unes 'arepas' farcides amb huevos 'pericos', ous remenats amb tomàquet, ceba i mozzarella acompanyats d'alvocat i plàtan. I refresca l'amanida caprese tropical, coronada per una llesca de mango.