Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right El bon bar Manolo, espècie a protegir

El bon bar Manolo, espècie a protegir

El bar de la cantonada com a refugi gastronòmic a preus immillorables

Bar Sant Joan
©Ivan Giménez Bar Sant Joan
Per Martí Sales i Ricard Martín |
Advertising

Els bars Manolo, la categoria autòctona de bar dominant, gaudeixen d'una mala fama tot sovint merescuda. Sí, les taules llardoses i el llom amb formatge de plàstic recremat, i fins i tot les males olors, estan a l'ordre del dia. Però també podem trobar baretus on us tractaran com a casa, la cervesa rarament passa de l'euro i mig i al cim hi fan un menjar casolà i deliciós. Mireu i remeneu, el vostre bar Manolo amb valor afegit us espera a la cantonada.

Deu bars Manolo per treure's el barret

Restaurants, Catalana

Sant Joan

icon-location-pin Dreta de l'Eixample

Aquest és un dels bar-restaurants als quals és difícil accedir-hi els migdies si no es vigila amb l'horari. Excel·lent cuina a càrrec de Maria Glòria i la seva mare, Glòria. Cuina de sempre, de mercat, amb productes molt frescos. La paella dels dijous i la ceba confitada són dues grans cites. Les carxofes, els bacallans o les carns, d’altres especialitats. No es reserva, no hi ha menú, només una pissara de bon producte fresc a preus que no piquen. El bar Manolo com a gastrobar, podríem dir. De bon matí, entrepans excel·lents.

Time Out diu
Restaurants

Los Cachitos

icon-location-pin El Raval

Un bar gallec que cal conèixer: la seva cuina és senzilla, però exquisidament gustosa i de bona qualitat. El seu brou gallec és molt bo i l'amanida de ventresca i tomàquet raf està molt ben preparada. Hi ha una llarga llista de plats molt bons, com ara el panadó gallec, les gírgoles a la brasa, el lacón amb 'cachelos', el brou gallec, la sopa de peix i els fideus negres amb gambes i cloïsses. Bpns esmorzars i bons menús de migdia. Quan el Paral·le era una zona oblidada, ara fa deu anys, aquí ja hi feien tapes de les bones.

Time Out diu
Advertising
Restaurants

Bar Àngel

icon-location-pin Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Escèptic i sorneguer, Santi Hoyos, propietari des de fa 25 anys del Bar Mudanzas, només creu en la bona cuina i el bon mam. És per això que ha posat el Bar Àngel, just al darrere de l’estació de França. En un carrer/atzucac, la bodega és un encantador cul-de-sac, on al fons culets de porc encastats a la paret ens recorden quin és el producte favorit d’Hoyos. “Com deia Unamuno, el porc ha salvat més vides a Espanya que la peniciŀlina”, riu. Ep, només “l’ibèric, amb un 57% d’àcid oleic”.

Ell ha reciclat el garrí en tota mena de plats tradicionals amb un toc imaginatiu: vieires embolicades amb papada ibèrica –el tel porcí es fon a la boca, deliciós–, cigrons amb un xoriço o botifarró “extremeny, patatero, de veritat”, o aquest invent: mongetes de Santa Pau amb llamàntol. A set euros! Hi ha truc: són potetes de llamàntol, que rep congelat de West Yorkshire (UK) i que es barregen a 30 grams el plat.

Menuts de luxe, vaja. La petita pissarra de vins és recomanable i assequible, i podem sopar en un altell per no fer colzes al barril. Cedim la paraula un cop més a Hoyos, que reprodueix el que li va dir l’altre dia un turista:“Yo soy un gorrdo alemán, perro no tonto. Servesa i jamón en Rambla veinte eurros, no como aquí”.

Bars i pubs, Bars de tapes

El Bar

icon-location-pin La Nova Esquerra de l'Eixample

Es defineixen com a cuina de bar contemporània, i l'etiqueta és ajustada. Aquí s'hi pot trobar des de tapes tradicionals fins a plats gurmets. Posen el focus en el millor producte de temporada a preus assequibles. Val la pena tastar les braves, amb picadillo de xoriço, delicioses.

Entre les tapes de tota la vida, sobresurt l’ensalada russa, i entre les segones, unes vieires amb praliné de nous de Macadàmia i cansalada embotida. El local és petit i acollidor, tot just una barra i quatre taules.

Time Out diu
Advertising
Bars i pubs, Bars de tapes

Bar Castells

icon-location-pin El Raval

Què té, el bar Castells? Tot i res. És un bar dels de tota la vida, amb cambrers de camisa blanca atrafegats amunt i avall que et serveixen amb aquella barreja de professionalitat i familiaritat tan particular de l’hostaleria barcelonina (amb aquell punt d’humor o mal humor –sempre dins de la correcció– que depèn del dia), un interior baixet i atapeït de tauletes sota parets de maó vist, una carta de tapes clàssica (patates braves, taules d’embotits i formatges, entrepans, croquetes, anxoves), barra de marbre, porta de fusta i pernils al sostre. Els preus són assequibles, la clientela ben variada (és cèntric i hi passa tothom, gent del barri, turistes, jovenalla) i sempre està ple però de seguida trobes lloc. Què té, el bar Castells? És un bar dels de tota la vida, sí, i ja no en queden tants, i al centre, els pots comptar amb els dits d’una mà. Té una terrassa fantàstica a la plaça del Bonsuccés, un lloc esplèndid per seure a contemplar els passavolants tranquil·lament mentre fas un mos sense perdre un ronyó a canvi. Té un tros de barra oberta a l’exterior on clavar-hi el colze, dret, mig a dins mig a fora, que als fumadors els encanta. Té un magnífic bufet de fusta fosca que s’alça com una mola plena d’ampolles rere el mostrador de tapes. Es nota que acumula un segle de vida i això el fa un bar clàssic, d’aquells que ho tenen tot en general i res en particular: d’aquells que tant ens agraden.

Time Out diu
Restaurants

Bar Terra Alta

icon-location-pin El Raval

Aquesta vorera és el Barri Xino i l’altra ja és el Raval, m’explica la Rosa mentre em bec un quinto glaçat (1 euro el de San Miguel!). La Rosa va néixer a Batea, un petit poble de la Terra Alta. Allà hi havia un senyor molt ric que es va dedicar a comprar bars a Barcelona i posar-hi gent del poble a treballar. Així ho van fer els pares de la Rosa, que es van instal·lar a Barcelona l’any 1969 per fer-se càrrec del Bar Bodega Terra Alta. Després el van agafar la Rosa i el seu marit navarrès i se’l van fer seu: fa deu anys que acullen la penya Clarete, de l’Osasuna, i tothom diu que anar al seu bar a veure un Barça-Osasuna és el que més s’assembla a viure els Sanfermines des de Barcelona. El bar és allargat i té la barra a la dreta, amb un expositor com cal per a les suculentes tapes. Al fons hi ha quatre taules per poder menjar amb colla: els caps de setmana el local s’omple de jovenalla que ve a endrapar entrepans.

Els preus són populars i l’ambient familiar, amb personatges del barri que te’n poden explicar de mil colors, i d’altres, com els anarquistes de l’editorial Virus que vénen sovint d’El Local del carrer de la Cera a fer un mos.  L’especialitat del Terra Alta són les truites variades, l’entrepà de pernil i els embotits ibèrics de l’Alberca tallats a mà. Al costat de l’equip de música, hi tenen quatre unglots de porc, i a les parets, fotografies emmarcades dels Byrds o d’en Bo Diddley.

Time Out diu
Advertising

Bar Rufián

icon-location-pin El Poble-sec

Això és la guerra: l’Ajuntament, lluny d’incentivar la iniciativa privada que s’endeuta per la cultura, impossibilita, a cop de normatives més estrictes, que la música en directe tingui el paper preeminent en la vida nocturna que grups i segells locals demanen a crits. Una de les poques propostes que donaven vida a la ciutat, el Clandestino –en poc més d’un any i mig es va convertir en un dels epicentres de la música barcelonina– va ser decapitat.El Roxanne, de Gràcia, és la víctima més recent: per a ells, el nostre condol i ràbia. El combat és ferotge i no el donem per perdut, som com les males herbes: per molt que ens arranquis de soca-rel, seguirem creixent a cada escletxa. Guanyarem perquè nosaltres no hi tenim res a perdre. Ells, sí: les properes eleccions.La gent del Clandestino –Dani, Jorge, Ghenadie i Berta– han ressuscitat com a bar de canyes, vermuts i pica-pica al Poble-sec: el Rufián. Els ingredients són senzills: local acollidor sense pretensions esteticistes, molt bona música, ambient amical i bona matèria primera –cervesa negra Moritz de barril, no l’Epidur; vermut La Secuita; olives i anxoves de l’Escala; tomàquets en conserva al pesto de Navarra... Els dissabtes i diumenges és una festa: l’hora del vermut el converteix en punt de trobada de gent entre els trenta i els quaranta amb ganes de passar un migdia en bona companyia. La conversa és fluïda i apassionada, la cervesa Rufián –barreja de rossa i negra 1,40 €– corre com l’aigua i la germanor està garantida:

Time Out diu
Restaurants, Bar d'entrepans

Transatlàntic

icon-location-pin Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

En un dels barris més gentrificats de Barcelona, tombes la cantonada i quasi piques de morros amb aquest fabulós bar-restaurant, refugi del curriqui i el jubilat que han de sobreviure a l'epicentre de guirilàndia. El menú són deu euros justos, i els plats són humils però molt ben tractats: parlem de primers com patates de pobre–amb xoriço, boníssimes–, macarrons generosos o lassanya casolana, i segons com bacallà amb samfaina, fricandó o una excel·lent entraña –tendríssim tall de vedella. Entranyable: enlloc d'una carta plastificada tenen una pissarra gegant, te la deixen recolzada a la taula.

Time Out diu
Advertising
Restaurants

Les Truites

icon-location-pin Sarrià - Sant Gervasi

Joan Antoni Miró és un guru de la truita: va obrir aquest restaurant l'any 1985 i des del principi el va centrar en la truita: hi podem tastar senzilles obres d'art gastronòmiques, com una truita de caviar, cranc i salmó fumat. I truites per postres: tasteu la de cireres i plàtan. I no us penseu que és un restaurant de disseny: el seu magisteri d'ous i paelles s'imparteix en un humilíssim bar d'El Putxet, d'aparença un bar manolo d'aquells d'allò més ordinaris.

També t'agradarà

Ofis
©IvanGimenez
Restaurants

20 restaurants per menys de 20 euros

¿Teniu poca pela? No cal que us resigneu a menjar brossaburgers. Amb un únic bitllet de vint euros –i la inestimable companyia d'un bon amic que en tingui un altre, la unió fa la força– us oferim tot un repertori de restaurants barats. Ara bé la clau rau en ser epicuris: gaudir intensament sense excessos. El turisme gastronòmic amb un sol bitllet exigeixi controlar la despesa en tot moment, amb aquesta selecció de restaurants low cost ho aconseguireu.

Restaurants

De canyes per Barcelona

Els millors assortidors de cervesa de la ciutat Sembla una tècnica senzilla, però no tothom serveix les canyes amb alegria i precisió. Perquè no patiu decepcions innecessàries, la Montse Virgili ha localitzat 10 establiments de Barcelona que dominen l’assortidor a la perfecció. Coneixeu més llocs imprescindibles a l'hora d'anar de canyes? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Gata Mala La Trinity i la Lucy són les reines d’aquest cau que amb prou feines ocupa una barra. Fan allò tan passat de moda d’oferir bona teca i bon servei. I sense avisar prèviament, et disparen al cor als cinc minuts d’haver-te conegut amb una tapa d’albergínia que es desfà a la boca o uns tomàquets secs escandalosos. Cada cop que les brànquies se’t mouen un pèl, ja t’han servit una canya. Ofereixen una marca coneguda però la gràcia és la barreja que serveixen a mig camí entre els dos assortidors. S’hi veu una cervesa torrada, però és un misteri com el de la Santíssima Trinitat. Mosquito El Mosquito és la repera de l'exotisme. Elaboren cuina cantonesa excel·lent i, en especial, els famosos farcellets xinesos, els dim sum. En Giles, l'amo del restaurant, és un anglès que, després de viatjar durant anys per Àsia, va decidir obrir un restaurant xinès a Barcelona, evitant tots els tòpics. Per encara desviar-se més del lloc comú, té quatre assortidors de cervesa anglesa exquisida i, si no sou de canyes, ofereix més de setanta marques de cervesa artesana catalana i d'arreu del món. A més, pregunteu-li el q

Advertising
The Black Lion
©Iván Moreno
Bars i pubs

Les millors cerveseries artesanes de Barcelona

Quan parlem de birra fora del país i ens pregunten d’on venim, el sentiment generalitzat quan responem “Barcelona” sempre és el mateix: enveja, sana enveja. Fins i tot a Madrid, els amants de la bona cervesa ho tenen clar: Barcelona ara mateix is 'the place to be'. La capital d’un estat amb una militància fidel, que no ha dubtat a fer de l’aigua, la malta, el llúpol i l’ordi la seva causa. Fins al punt d’improvisar rutes per tota la ciutat, servint-se de xarxes socials, aplicacions com Untappd i webs com RateBeer o BeerAdvocate, a fi de perseguir les últimes novetats en barril o ampolla, tant dels productors locals com d’importació.

Gastrobars: Bars on es menja divinament!

Què és un gastrobar? Ha de complir, com a mínim, tres requisits. En primer lloc, a la porta no hi té fotografies dels plats. En segon, fa un horari extensiu i posa cura en tot el que fa: bons esmorzars, bons menús o plats del dia, bons sopars i copes. La tercera exigència: para especial atenció als productes de temporada: l'única manera d'oferir bona cuina, en realitat. Aquests 6 bars compleixen els tres requisits, i us assegurem que hi menjareu igual o millor que a casa la mare!

Advertising
Advertising