Els millors bars de vins de Barcelona

No és un wine bar, encara que serveixi vins. Ni un restaurant, encara que en tingui. El Monvínic és (agafeu-vos fort) un centre de la cultura del vi, amb la seva biblioteca i un celler gestionat informàticament amb més de 3.000 vins d’arreu del món! Res a veure amb la Mediterrània si no fos pel minimalista restaurant on Sergi de Meià elabora una cuina creativa amb producte estrictament de proximitat. Tant és així que fins i tot podeu conèixer-ne els productors amb fotografies projectades a la paret de la sala. Gent amb principis.

Els Sortidors del Parlament és el nou paradís per als que gaudeixen d’un bon pica-pica. Entre bótes de vi i mobiliari distret, la gent s’asseu a beure copes d’una bona selecció de vins catalans, de la Catalunya del Nord i internacionals a bons preus.

Al local de la bodega Casa Mariol, el Casa Mariol Wine Bar, podreu trobar-hi el Suau, la versió actualitzada d'una beguda, mescla de gasosa i cafè. També podreu provar vins de l'Ebre a granel, tot en un ambient cool i jove.

El Disset 17 graus és un bar rústic i elegant on predomina la fusta, per asseure's durant hores i arreglar el món. La carta de vins presenta més 60 referències de vi del país i de països com França, Itàlia, Alemanya o Portugal. La proposta està pensada per a aquells que ens agrada beure vi i gaudir-ne però sense convertir-nos en catedràtics. Les neveres plenes d'ampolles són per tot arreu. Blancs, rosats, negres i escumosos, podem tastar gairebé totes les varietats. I és un dels pocs llocs de Barcelona, on, encara que sembli estrany, hi podrem tastar copes de xampany.

La gentrificació no és un problema temàtic: la substitució d’allò tradicional –'cupcakes' en comptes d’ensaïmades o 'baos' en lloc d’entrepans– per modes d’arreu ens pot agradar més o menys, però no segrega barris ni ciutats. El que discrimina són els preus. El problema de la majoria d’aquests nous locals amb propostes tan 'cool' és que són cars: on abans podies berenar amb tota la família, pel mateix preu ara seràs afortunat si et quedes tip. El recanvi de pobres a rics es fa ràpid amb pujades dels lloguers. Pel camí, anem perdent barris i som expulsats d’on vam néixer. Per sort, hi ha excepcions. El Bar Salvatge és una iniciativa innovadora i popular, que vol apropar a tothom la cultura del vi natural, interessantíssima. Ofereixen vi a copes a molt bon preu: de 2,15 a 5 euros. Surten de vuit aixetes que van canviant, més una del vermut d’en Rubén Parera, que també s’ha encarregat de l’interiorisme, amb fusta, cartells preciosos de fires de vi i un neó salvatge al sostre que ho banya tot de llum carbassa. Fan alguna cosa per picar perquè no caiguis a terra –braó, olives, empedrat– i deixen entrar animals: el seu logo és un hipopòtam taverner, amb davantal, llevataps, ampolla a la mà i fonoll entre dents. Una imatge que representa el seu esperit trapella, original i assequible.

Ens porten una ampolla de sauvignon blanc de Frantz Saumon. No som experts en la matèria i ens hem deixat aconsellar. Flipem amb el vi i aixequem la vista amb un somriure als llavis. A la paret descansa el catàleg d’ampolles més honest i saludable del Born. A l’Ànima del Vi només treballen amb vins naturals, sense additius, vins que han evitat ingerències químiques i manipulacions humanes per arribar a taula gairebé incorruptes. Es nota. El blanc s’evapora com aigua al desert.

Després d’un viatge a enoteques i restaurants de Venècia, un parell d’amics van decidir muntar una vinateria amb la mateixa filosofia del país veí. En Miquel Àngel, que avui serveix copes sense parar a la barra del Zona d’Ombra, confessa que el va seduir aquesta abundància italiana de mortadel·la sobre el taulell i vi per a tothom. Disposat a copiar aquest bon costum, els dos amics van voler traslladar la mateixa generositat en aquest local del call de Barcelona. De fet, Zona d’Ombra es fa dir enoiteca, (no desenfundeu el boli, correctors) perquè és el nom italià per als llocs on es beu vi i es menja. Si continuo amb l’aventura lingüística, Zona d’Ombra és la manera com es coneix a Itàlia un gotet de vi. La fal·lera per la cultura del país del costat no minva perquè a Zona d’Ombra, a part de vendre vins de tot l’Estat, ofereixen un bon assortiment de vins italians que els agraden i també el famós aperitiu venecià, l’Spritz. Zona d’Ombra ha nascut des del primer dia amb la vocació de vendre ampolles per endur-nos a casa, però si decidim quedar-nos-hi per tastar les seves croquetes de cabrales o el pernil ibèric, només ens cobren 4,50 euros per obrir-nos l’ampolla que pagarem a preu de celler. Ara que cito la qüestió gastronòmica, no puc deixar de dir que a Zona d’Ombra tenen un pa exquisit que porten cada dia del forn Es Baluard de la Barceloneta. Bon pa, bon vi, i tot allò de la rima que em nego a reproduir. Em pregunto si existeix en italià una traducció per a tan nostrada

El Petit Celler és un establiment a prop de la plaça de Francesc Macià, aquest Scalextric de cotxes estressats entre oficines bessones. En aquest celler de prestatgeries blanques i inacabables, hi trobarem una varietat increïble de referències: vi, cava, xampany, destil·lats... milers d’ampolles. I sobretot són punt de referència en el servei de vi a copes: a més de botiga i sala de tasts, disposa de zona de WineBar i cafeteria oberta durant tot el dia. Cada quinze dies s'ofereix una nova selecció de deu vins a copes escollida pel sommelier Antonio Lopo, en la qual estan representats tots els estils del món: negres, blancs, rosats, dolços, escumosos, fortificats, naturals ... Qualsevol referència pot aparèixer en la carta si té alguna cosa diferent d'aportar! Totes les copes van acompanyades d'una petita tapa i són servides amb el Coravin, un aparell que manté intacte el vi durant molt de temps ja que no cal obrir l'ampolla per abocar a la copa. Molta actius a les xarxes socials, si us interessa el món del vi convé que els seguiu. Amb bon criteri, qui treballa al Petit Celler ha volgut que els vins estiguin acompanyats de productes de qualitat. Hi trobem patés, formatges artesans, embotits ibèrics i una colla de professionals darrere el taulell que creuen en el producte de qualitat. Amb els seus consells, podem endur-nos una bona representació del que hi ha a la botig, un bon vi, uns embotits i formatges, i així organitzar-nos una festa al Turó Park si fa bo, que potser pe

En l'ombrívola i agraïda frescor de Can Cisa, es pot apreciar la primorosa remodelació que han fet d'una taverna de barri. La reverència per la religió del barril i el doll i la pressió veïnal han portat als bessons Colombo, propietaris del restaurant Xemei, a combinar una botiga de vins a l'entrada amb el manteniment d'una barra de vins a granel i bótes. Davant hi ha unes 300 referències de vins, tots ecològics o biodinàmics d'arreu del món, sense cap química o additiu, i a preus ni cars ni barats, en una franja molt interessant. Una taverna d'estil antic que ven vermut a doll.

La Vinoteca Torres, el bar de vins del gegant vitivinícola d’ànima eco, ha readaptat la seva oferta cap a la cuina catalana amb un fort component d’autor. Abans dedicat a la tapa selecta, ara han confiat a Mercè Solernou –de l’excels càtering Mercès– la direcció. Volen que el bar-restaurant “es recordi com un lloc simpàtic i acollidor, que destaqui per l’excel·lència de la gastronomia i la bona harmonia amb els vins”. I és així: la carta va plena de plats fàcils de maridar i molt meditats i gustosos, amb picades d’ullet al producte del Penedès: tot un èxit el pollastre de Vilafranca confitat amb escalunya i pastanagues. I la carta de vins –a copes o en ampolla, mil referències– no us l’acabareu, esclar.