No és fàcil explicar el que fa Xenia Rubinos en un sol mot. La seva música va començar a circular per aquí gràcies a l’edició del seu primer àlbum, 'Magic trix' (2013), a Espanya, un mercat en el qual ella vol incidir i tenir presència perquè el seu avi era gallec i sent un amor llunyà per la terra. El disc recull un munt de referències que diríem que sonen com si fossin de Nova York, però que ella explica millor dient que, en realitat, sonen “de la manera com sóc jo de debò”.
Veïna de Brooklyn amb sang hispana i fascinació pel rock d’assaig, Rubinos integra en cançons d’immediatesa pop elements de funk, postpunk, electrònica experimental i hip-hop amb lletres en anglès i castellà.
“De vegades la gent fa servir la paraula latin per descriure la meva música, però és inadequada i porta a confusió. Canto en espanyol perquè els meus pares eren de Cuba i Puerto Rico, i expresso la meva realitat ètnica, però això no em fa llatina, en realitat”, explica Xenia abans de tornar per segon cop a Barcelona –hi va debutar a l’abril– i continuar guanyant-se amb mèrits un nou públic.
