5 coses per fer avui a Barcelona

Qui diu que per gaudir d’una festa major ha de ser estiu? En ple mes de març, el barri del Pi es prepara per celebrar la seva Festa Major: les Festes de Sant Josep Oriol, que enguany tindran lloc del dissabte 14 al dilluns 23 de març.

Per preparar l’energia per les festes, ja es pot visitar a la Casa dels Entremesos dues mostres: Ara balla pel camí. 425 anys dels Gegants del Pi, que commemora la primera referència de les figures el 1601, i l'exposició dels cartells del concurs de festes.

La col·lecció permanent de la Fundació Miró s’ha capgirat de dalt a baix. Les obres s’han “reordenat”, com explicava la Cap de Col·leccions Teresa Montaner, fent servir nous criteris, i també se n’hi han afegit de noves. Ara, els visitants que trepitgin l’edifici Sert de Montjuïc no faran un recorregut cronològic per l’obra de Joan Miró, sinó que viatjaran a través del procés creatiu de l’artista en una exposició que traspassarà les parets de l’espai per sortir a l’exterior, a Montjuïc. 

El Moritz Feed Doc, Festival Internacional de Cinema i Moda de Barcelona —una cita imprescindible per descobrir com el cinema explora, interpreta i qüestiona l’univers de la moda— bufa 10 espelmes i ho fa amb un nou rentat de cara després de nou edicions sota el nom de Moritz Feed Dog. La cita té lloc del 18 al 22 de març i arriba a les pantalles trepitjant fort, amb una identitat renovada i una mirada més oberta a l’audiovisual contemporani. Tot i això, el festival manté el joc de paraules amb el terme feed dog, la peça de la màquina de cosir que permet que les puntades siguin regulars, una metàfora que connecta amb l’univers de la moda i la creació.

El certamen, que tindrà lloc principalment als Mooby Bosque Cinemes i Casa Capell, continua consolidant-se com l’únic festival a Espanya dedicat específicament al cinema i als documentals de moda. Aquesta edició especial de desè aniversari vol posar el focus en la manera com la moda construeix relats culturals, socials i estètics, i en com el cinema pot reinterpretar-los i qüestionar-los.

No hi ha dubte que Joel Joan és un actor súper dotat, segurament un dels millors de la seva generació. I això es pot veure perfectament en aquesta versió de L'oncle Vània que representa al Romea, ell solet, sense necessitat de ningú més, en un one-man-show memorable. Omple l'espai d'una manera que pocs actors poden presumir de poder fer. Però el repte que tenia al davant era una mica gran, sobretot perquè té al davant diversos elements que juguen en contra seva.

D'entrada, té entre mans una obra de Txékhov que deu ser el text teatral més representat a Barcelona durant el que portem de segle XXI. L'hem vist de moltes i variades maneres. I una cosa que podria anar al seu favor, que el públic potencial conegui de memòria la història, torpedina moments que se suposen de gran intensitat, que ell sol només iguala durant la discussió central, quan el professor Serebriàkov anuncia que ha decidit vendre la casa, cosa que provoca la revolta de Vània. Fa vuit personatges però no aconsegueix que ens arrapem a cap.

Els afterworks us atrauen com un imant? Us presentem la inauguració d'El Tardet x Time Out Market & Aperol: un tardeig amb Aperol, DJ i molt d'humor! La primera cita té lloc el 20 de març a partir de les 19 h i aquesta vegada compta amb un duo d'humoristes. Aquesta és la primera festa de moltes! Estigueu atents al calendari per assabentar-vos de les pròximes.

L'ambient ideal per conèixer gent nova o, simplement, deixar-nos anar amb els nostres, entre copes Aperol i música de qualitat en un horari raonable (tot plegat, sense haver de sacrificar una matinada sencera!). Un pla rodó per a tots els que us sentiu com peixos a l’aigua amb la faràndula i us agrada començar ben d'hora. Us sumeu? 

Un vespreig ple de sorpreses

El vespre comença amb bon peu: un petit xou de Las Pàjaras, un duo de comediants que us sorprendrà amb un warm-up a les 19.30 h, vestides amb estil vintage i preparades per embaucar-vos amb tot el seu desvergonyiment. L'actuació donarà pas al DJ a partir de les 21 h, i els plats seguiran rodant fins al final de la nit.

De la mateixa manera que fa El Tardet, coneguts per organitzar els vespreigs més picants de la ciutat, hi haurà racons de joc amb diverses sorpreses perquè la diversió no pari ni un segon.

Què passa quan la joventut feminista i la saviesa conservadora es troben? L’obra Pla per Roig, que podreu veure al Teatre La Fàbrica de l’11 al 29 de març, posa Montserrat Roig i Josep Pla en un diàleg únic, ple d’humor, complicitat i idees que encara avui interpel·len. Partint d’una trobada real —l’entrevista que Roig va fer a Pla l’hivern de 1972—, l’espectacle posa cara a cara dues personalitats icòniques amb visions oposades del món. El xoc generacional i ideològic, combinat amb moments de complicitat inesperada, converteix aquest pòdcast escènic en una proposta divertida, accessible i plena de literatura. 

Tot i néixer d’una entrevista real, l’obra va molt més enllà del document: juga, barreja i imagina a partir d’altres textos i declaracions dels autors per construir una ficció viva i lliure. No és una reconstrucció fidel, sinó un exercici creatiu que posa en context dues figures imprescindibles: Montserrat Roig, escriptora, periodista i pionera del feminisme català, i Josep Pla, l’autor català més llegit, gran cronista del segle XX i una personalitat tan brillant com controvertida. 

I com que les bones converses necessiten bons còmplices, l’obra pren forma amb un equip artístic que també dialoga entre generacions. La direcció és de Ferran Utzet, reconegut per muntatges com La nostra ciutat o Sopa de pollastre amb ordi (Premi Butaca), mentre que a escena Jordi Coromina aporta l’ofici d’una llarga trajectòria teatral i Laura Roig encarna una nova generació d’intèrprets amb una presència destacada tant als escenaris com a l’audiovisual. Junts, donen vida a una proposta que converteix la paraula, la discrepància i la complicitat en matèria teatral. Us ho perdreu?

Nits que passen volant, aplaudiments que semblen no acabar mai i silencis que us deixen sense alè. Al Liceu, tot això es fa realitat: un escenari que no només programa òpera, sinó que crea experiències capaces de posar-nos la pell de gallina. I quan parlem d’intensitat, hi ha un nom que sempre torna: Giacomo Puccini. Les seves heroïnes no són perfectes: estimen, dubten i s’equivoquen… i precisament per això ens captiven i ens arrosseguen fins al final. Estrenada el 1893 com el seu primer gran èxit, Manon Lescaut  torna al Liceu del 17 de març a l’1 d’abril, per fer-nos viure tota la passió i les emocions que només Puccini sap crear.

I tota aquesta passió s’escolta a cada nota. La música de Puccini és directa al cor: del romàntic “Donna non vidi mai” al devastador “Sola, perduta, abbandonata”, cada escena batega amb una intensitat que anticipa el geni que més tard ens faria plorar amb La bohème o tremolar amb Tosca.

La història és tan senzilla com intensa. Manon és jove, inquieta i amb ganes de menjar-se el món. Quan coneix Des Grieux, l’amor és immediat i impulsiu, d’aquells que et fan prendre decisions sense mirar enrere. Però l’aparició de Geronte, ric i poderós, posa sobre la taula una altra temptació: estabilitat, luxe, una vida fàcil. I aquí neix el veritable conflicte: què pesa més, el cor o l’ambició? Entre fugides, retrobaments i decisions que ho capgiren tot, Manon Lescaut desplega una espiral d’emocions on res és blanc o negre. 

La posada en escena d’Àlex Ollé dona un gir contemporani que impacta: Manon i el seu germà travessen fronteres i viuen situacions extremes, amb vestuari urbà i escenografia que van d’estacions d’autobusos a clubs i cel·les, mentre el LOVE recorda que la passió ho guia tot. Al capdavant, la soprano Asmik Grigorian, una de les millors en l’actualitat, encarna Manon amb força, vulnerabilitat i intensitat. Al seu costat, el tenor Joshua Guerrero aporta passió i energia a Des Grieux, formant un duet que fa de l’òpera un fermall imprescindible de la temporada del Liceu.

No hi ha moralina fàcil. Només passió, decisions i conseqüències. Manon Lescaut és una història d’amor que crema, que sedueix i que acaba deixant marca. I quan sona al Liceu, no només s’escolta, es viu. Us ho perdreu?

L’òpera catalana es renova sense perdre l’essència del clàssic. Aquest és un dels principis de NovAria, la companyia que porta més de deu anys acostant el repertori clàssic a nous públics, que inicia una nova etapa apostant pel talent emergent català. Amb només 26 anys, Jofre Bardolet assumeix el càrrec de director musical, impulsant oportunitats reals perquè els joves músics catalans consolidin la seva carrera sense haver de marxar a l’estranger. 

Després d'un exitós debut, podem veure Madama Butterfly el 9 d'abril al Casino Aliança de Poblenou. Aquesta obra de Giacomo Puccini, una de les més aclamades internacionalment, és un drama passional i tràgic amb melodies exòtiques i música verista que captiva amb una història profunda i intensa. En escena, més de 70 artistes —cor, solistes i ballet— omplen tant l'orquestra com l’escenari, completament integrats. El muntatge combina autèntics vestits japonesos i dissenys de Josep Abril, creant una estètica única i immersiva. Amb una durada de dues hores i un entreacte de 15 minuts, l’espectacle apropa l’òpera clàssica al públic contemporani de manera propera i intensa.

La incorporació de Jofre Bardolet com a nou director musical no només reforça el compromís de NovAria amb el talent emergent, sinó que també simbolitza una nova manera de concebre l’òpera a Catalunya: rigorosa, fidel al repertori clàssic i, alhora, accessible i propera al públic. Després del seu debut al Palau de la Música Catalana amb La Traviata, Bardolet continua una trajectòria polifacètica que combina direcció, creació i producció.

NovAria combina passió, tradició i frescor en espectacles accessibles, amb formats curts i orquestra visible, per apropar l’òpera a tots els públics, especialment els no habituals. Des de la seva fundació el 2015, la companyia aposta pel relleu generacional i ofereix oportunitats reals al talent jove, mantenint viva la tradició operística i ampliant l’accés del repertori clàssic al públic contemporani. Aquí podeu consultar les properes funcions. Us ho perdreu?

Us fascinen els espectacles en directe? Els ‘Dissabtes d’òpera’ tornen aquest febrer i fins a mitjans d'abril per omplir-vos de música que us arribarà fins al més profund i us farà viure vespres únics a Barcelona, al costat del Mediterrani. Gràcies al gran èxit de les temporades passades, l’Eurostars Grand Marina Hotel 5* G.L. torna a aixecar el teló amb una nova temporada de recitals tribut a les grans àries de l’òpera. Només els dissabtes, un trio musical acompanyat per un pianista us delectarà a The Corner Cocktail Bar, l’espai exclusiu al vestíbul de l’hotel, amb interpretacions en directe i una atmosfera inigualable.

A més, podreu gaudir d’aperitius especials, pensats exclusivament per a l’ocasió, i de còctels d'autor. I encara hi ha més... per a aquells que vulgueu prolongar la vetllada, l’hotel ofereix l’opció de completar la nit amb un exquisit sopar al seu restaurant Aire de Mar. L’accés als ‘Dissabtes d’òpera’ està obert a tothom, tant per a hostes de l’hotel com per a visitants externs, perquè tothom pugui gaudir de l’art i el luxe! L'entrada és lliure, amb consumició mínima, i l'hotel obsequiarà a tots els assistents amb una copa de cava de benvinguda.

Els concerts, que es celebraran tots els dissabtes, comencen a les 20:30 h i tenen una durada d’una hora. Així que, si us apassiona la música i voleu viure una experiència única, reserveu ja les butaques més privilegiades de la ciutat i no deixeu passar aquesta oportunitat de gaudir d’un espectacle d’òpera en directe.

No cal anar lluny per viure grans experiències i deixar-se sorprende. I aquí està la prova: fins al 26 d’abril, els barris de Barcelona s’omplen de cultura amb la 19a edició del circuit ESCENA, el festival que ofereix 178 funcions gratuïtes —amb reserva prèvia— repartides en 34 escenaris de proximitat de la Xarxa de Centres Cívics (consulta l'agenda aquí). L’objectiu és clar: apropar les arts escèniques a tots els barris i garantir que tothom pugui gaudir del teatre, la música, la dansa i el circ de manera accessible i compartida. 

El tret de sortida va ser el divendres 6 de febrer amb cinc funcions inaugurals —tres concerts i dues obres de teatre— que van marcar posar el llistó ben alt. De les 178 funcions totals, 145 estan destinades al públic general i la resta són sessions especials per a grups escolars d’infantil, primària i secundària. 

En aquesta edició, el festival reuneix artistes consolidats i talent emergent de l’escena catalana. En l’àmbit del circ hi participen noms destacats com Pepa Plana, Jordi Panareda o Manolo Alcántara, amb espectacles que combinen humor, acrobàcies i poesia escènica. La música també té un paper important, amb concerts de Lola Stouthamer, Lalo López, Mar Pujol o Abraham Lojo, així com altres propostes que aposten pel talent local i per una forta presència de dones creadores.

El teatre tampoc es queda enrere i presenta sis propostes molt diverses: des de peces íntimes i documentals com La meva àvia és immortal fins a tragicomèdies contemporànies com Cristina, de la companyia Fantàstica Meravellosa. També hi ha espectacles d’humor gestual i titelles com Trashhh!!! de Zero en Conducta o YouGur.de Carlo Mô, pensades per fer-vos pixar de riure o plorar d’emoció. Aquí tot és vàlid! 

A tot això s’hi suma la dansa, que també té un paper destacat dins del festival amb sis propostes vinculades al programa Dansa Metropolitana (del 5 al 22 de març). Aquestes peces combinen llenguatges contemporanis i tradicionals i aborden temes que van des de l’humor fins a qüestions socials i feministes, amb companyies com Laia Santanach, L’Esbord o El Desvío.

Amb aquesta mateixa voluntat d’arribar a tots els públics, ESCENA també pensa en el públic familiar, amb espectacles de dansa, música i titelles com Éter, Som i serem o El vol de les papallones. A més, el festival s’acompanya d’un ampli programa d’activitats complementàries gratuïtes: tallers, xerrades amb artistes, classes magistrals i rutes culturals. 

Enguany, el circuit s’adhereix a la iniciativa Cap Butaca Buida, que vol situar Catalunya com a capital mundial de les arts escèniques, coincidint amb la Diada del Teatre del 21 de març. La filosofia continua clara: portar la cultura a tots els barris i fer que ningú es quedi sense veure un espectacle. Rieu, balleu i deixeu-vos sorprendre a prop de casa: reserveu la vostra entrada aquí i trobeu l’espectacle que més us captivi!

Seguint un estel fugaç és el títol de l'exposició del Monestir de Pedralbes sobre el llegat fotogràfic de Khadija Saye, artista gambianobritànica que va capturar la identitat, la memòria i la dimensió espiritual de l’experiència negra a través de la càmera. La mostra es pot visitar del 6 de febrer al 31 de maig i és especialment rellevant perquè és la primera exposició dedicada a l’artista a Espanya i la primera retrospectiva a escala mundial. Saye va assolir reconeixement internacional amb Dwelling: in this space we breathe (Habitatge: en aquest espai respirem), presentada al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on va ser la participant més jove.

Un estel fugaç

L'exposició segueix la breu però potent trajectòria de Saye, que va morir tràgicament en l’incendi de la torre Grenfell el 2017, on vivia amb la seva mare i on ambdues van perdre la vida, juntament amb setanta persones més. Una jove promesa que va deixar una empremta inesborrable com a artista i com a persona compromesa amb la seva comunitat. Filla de la diàspora, va créixer en un entorn multicultural al barri de Hammersmith (Londres), i les seves obres mostren una recerca que uneix l’experiència íntima amb qüestions universals.

La seva obra en pla zenital

A la mostra, podreu descobrir gran part del seu llegat, com els seus primers anys com a artista. Entre 2010 i 2013, mentre estudiava fotografia a la University for the Creative Arts de Farnham, Khadija Saye va concebre el retrat com una eina emancipadora per revelar la complexitat de la societat contemporània. D’aquesta etapa destaquen tres sèries: Madame JoJo’s (2011), amb retrats de la comunitat trans i travesti del Soho; People, sobre la mirada femenina negra com a resposta al colonialisme; i Living, amb retrats de gambians als seus salons londinencs. 

La seva sèrie més reconeguda, Dwelling: in this space we breathe (2017), consta de nou autoretrats en ferrotip que exploren identitat, espiritualitat i trauma a través d’objectes rituals gambians. Després de la seva mort, gran part de la seva obra es va perdre en l’incendi de la torre Grenfell i la sèrie només s’ha pogut preservar completa en format serigrafiat.

Si voleu veure a aquesta artista en majúscules, aquí teniu tota la informació. També podeu participar en una visita d'autor amb la comissària (diumenge, 8 de març a les 12h), en un taller de retrat fotogràfic intervingut (diumenges 12 d'abril i 10 de maig, d'11 a 13h) i de visites guiades a l'exposició en català i castellà. 

Eros Ramazzotti torna als escenaris amb la seva gira Una Historia Importante, que farà parada al Palau Sant Jordi de Barcelona el 2 de maig de 2026. Una nova experiència en directe de l’artista italià, que sempre ha estat molt ben rebut a la capital catalana.

Una Historia Importante, nom d’una de les seves cançons més emblemàtiques, dona nom a una gira que referma el lligam estret entre Eros i els seus seguidors, una connexió genuïna i perdurable que transcendeix el temps, les fronteres i les generacions.

Una trajectòria construïda a base de música i sentiments que continua desenvolupant-se amb la mateixa intensitat de sempre, avalada per més de 80 milions d’àlbums venuts i més de 9.300 milions de reproduccions a nivell mundial.

Les entrades es posen a la venda el dijous 17 d’abril a les 10 h.

Si aneu on faci falta per escoltar el vostre músic preferit, ja no cal que feu quilòmetres fins a la capital: amb el Festival Music Veu, els teniu més a prop que mai. La trobada programa concerts d’artistassos com Rosario, Alfred García, Mariona Escoda o The Christians en diversos indrets de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia, i no només això, sinó que escull espais singulars perquè l'experiència sigui encara més grandiloqüent. Alguns exemples? L’Espai Cultural Fòrum Berger, el Teatre Municipal Ateneu d'Igualada, el Teatre Casal de Vilafranca del Penedés –Societat La Principal o cellers emblemàtics del Penedès com Celler Avgvstvs Forvm, Jean Leon, Família Torres, Codorníu, Juvé y Camps entre altres.

Programació completa

Per començar l'any amb bon peu, la travessia musical arrenca el 2 de gener amb un Concert d'Any Nou a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. I això és només la punta de llança d’un programa espectacular. El festival continuarà el 18 de gener amb Laura Andrés, que presentarà el seu projecte Piano Piano a l’Espai Cultural Fòrum Berger, una de les pianistes més personals del panorama neoclàssic actual.

El mes de febrer s’obrirà el dia 8 amb Halldor Mar Trio, la formació del músic islandès establert a Catalunya conegut per les seves versions folk-pop i la capacitat de transformar cançons populars en peces delicades. La programació seguirà el 22 amb In Crescendo, el grup vocal que després de celebrar el seu desè aniversari s’endinsa en IN, un nou espectacle a cappella que revisita grans hits internacionals. Sense gaire pausa, el 28 portarà humor amb Miki Dkai, que arribarà a Sant Pere de Ribes amb l’espectacle Padre de Familia: Cosas de Casa.

El mes de març oferirà una doble cita destacada: el dia 14, Gerard Quintana i Jordi Batiste revisitaran l’univers de Dylan a Igualada; i el 21, la proposta d’e-Strings, un quintet de cordes elèctriques que, acompanyat de bateria i teclats, fusiona músiques i estils en un directe potent. Tot seguit, el 28, el Teatre Casal de Vilafranca acollirà Michael Legend, un tribut a Michael Jackson que repassa els moments més icònics del Rei del Pop.

A l’abril, el dia 12, el festival planta els peus a Sant Sadurní d’Anoia amb Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició d’Eufòria, abans de continuar cap al Vendrell el 25 amb l’energia ben alta de The Black Barbies. El mes de maig arribarà carregat de grans noms: el 23 actuarà Alfred Garcia a Família Torres, i el 30, The Christians, llegendes britàniques del soul-pop, protagonitzaran una nit molt especial a Jean Leon.

El juny serà un mes intens amb l’acústic de Sole Giménez el dia 6 a Segura Viudas i el tribut impecable de bROTHERS iN bAND a Dire Straits el 13 a Codorníu, espai que també rebrà el 14 Rosario, una de les veus més carismàtiques del flamenc-pop. També hi farà parada Maria Jaume el 21, amb el seu indie íntim a Bell-Esguard, i Clarence Bekker Band el 27, que omplirà d’energia el celler Juvé & Camps.

Ja a ple estiu, el 25 de juliol comptarà amb La Reina del Pop, tribut a La Oreja de Van Gogh, a les Caves Rovellats, mentre que el 24 d’agost els més petits i famílies podran gaudir d’Els Atrapasomnis en un concert gratuït al Parc El Tívoli. La recta final del festival arribarà al setembre amb les havaneres de Port Bo el dia 19, a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú, i amb la poesia musical de Roger Mas el 26, que tancarà el cicle entre vinyes al celler Llopart. A quin us apunteu? Aquí podeu comprar les entrades!

Un festival que suma cultura i compromís social

Enguany, l’acció social va destinada a l’Associació Autisme amb Futur, entitat que treballa per oferir serveis, acompanyament i oportunitats a infants, joves i adults amb autisme. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn de l’espectre autista i de les seves famílies.