Com gaudir de la literatura i els llibres a Barcelona

El Pijoaparte de Marsé és previsible. No diu on viu però tothom sap on trobar-lo. "En el bar Delicias, junto a la estufa y jugando a la manilla con tres jubilados". De tant en tant, envia un xaval a buscar un paquet de Chester. A l'interior d'un cotxe, una rossa que l'ha vingut a buscar es posa color. Ara la Teresa tindria més problemes d'aparcament però les tapes encara s'ho valen. Especialment les braves de dos colors, secret de la casa. A dalt de tot del Carmel, Las Delicias es manté fidel a la seva essència, tot i el pas del temps, i continua conservant el seu esperit de barri i autèntic, fins i tot ara que també rep la visita de passavolants que estan per la zona de camí al parc Güell.

Aquí s'hi va refugiar la Colometa de Rodoreda durant els bombardejos de Barcelona. Apareix d'imprevist i sense buscar-se l'any 1992 arran d'unes obres a la plaça del Diamant. Construït a dotze metres sota terra pels veïns del barri durant la Guerra Civil, va donar refugi a més de dues-centes persones. Aquest és un dels refugis més grans dels 1.300 que es van construir a Barcelona.  Avui dia, per recuperar la memòria, el Taller d’Història de Gràcia ofereix cada diumenge, a les 11.00 hores, visites guiades per explorar l’indret, i val la pena apuntar-s’hi per descobrir l’entramat de túnels que el formen i que van salvar tantes vides.

Just a tocar de Tallers, és un gran punt bolañià del Raval. A 'Los detectives salvajes' surt sempre associat a Felipe Müller (Bruno Montané). Ara ha estat reformat i, segons ens diu A.G. Porta, s'assembla molt al local que van conèixer a finals dels 70. Un lloc acollidor, amb sofàs de pell i una barra llarga. Hi ha fotos velles penjades, però no n'hi ha cap de Bolaño... Plats senzills i ben cuinats a preus honestos en un local encantador: així és el Cèntric; clàssic del Raval que funciona des de l’any 1940. Les seves braves (4 euros) aixequen passions: allioli suau i un punt picant de bitxo. El vermut, del Morro Fi, la canya ben tirada i una bona selecció de vins de proximitat. Atents a la seva selecció de tapes vegetarianes, com el bunyol d’espinacs amb allioli de mel (2,50 euros).

La casa mare ronda els 125 anys i la de la plaça de Sarrià (Pl. de Sarrià, 12-13. T. 93 203 04 73) passa dels 90, però Foix de Sarrià manté la saviesa sense perdre la foscor. Durant molts anys, darrere del taulell hi vam tenir un dels grans autors catalans de tots els temps, el poeta J.V. Foix. Entreu-hi i deixeu-vos seduir per les cròniques de l'ultrason!

Isabel Sucunza i el llibreter Abel Cutillas van obrir l'any 2014 una llibreria al Passatge Calders que ha esdevingut una referència per al sector. Creada on abans hi havia una fàbrica de botons, la Calders es defineix com "una llibreria especialitzada en llibres". Avui dia estan revolucionant el bla-bla-bla de les presentacions típiques de llibres. Van molt més enllà d'això, amb debats, converses, nits temàtiques. Seguiu-los a les xarxes socials per estar al cas de tot el que fan. A la llibreria hi trobareu narrativa, assaig i poesia, a més de títols en diferents idiomes. Però el seu punt diferencial és el seu compromís amb els autors locals.

Si voleu posar-vos en la pell de Pepe Carvalho, el millor que podeu és anar al Boadas i demanar un còctel de cava, el seu preferit, així com del seu autor, Manuel Vázquez Montalbán.  Aquest fascinant cau que sembla estar aturat en el temps encara conserva molta brillantor del passat i ofereix un servei de cocteleria espectacular. I si teniu dubtes sobre l'atractiu del Boadas, repasseu els quadres que hi ha a la paret i comprovareu la quantitat indecent d'actors, pintors, escriptors i altres bèsties de la bohèmia que han remullat el fetge al llarg dels anys d'aquest bar. 

Un dia qualsevol, us hi podeu trobar dinant o sopant qualsevol gran autor barceloní o estranger, de Vila-Matas a Jean Echenoz. Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, la història d’Il Giardinetto va estretament lligada a la Barcelona creativa de finals dels 60 i principis dels 70, encara que el seu naixement va ser just en l’instant en què les residències de cap de setmana van aniquilar el moviment de la Gauche Divine. El 2004, Poldo Pomés, fill del fundador, Leopoldo Pomés, va agafar les regnes del restaurant per oxigenar-lo, amb dues idees clares al cap.

La Barcelona ideal de Quim Monzó tindria una bona colla de restaurants com aquest. Ja són pocs els llocs que poden definir-se així, com Can Vilaró. Un històric, un clàssic, un autèntic. Ubicat davant el renovat i majestuós Mercat de Antoni, el Sisco i la Dolors reben diàriament com a casa tota una legió de clients fidels que ja saben què escollir. Pel calendari, es podria dir que és un autèntic lloc de cuina de mercat, però agrada més l’etiqueta, menys usada i més concreta, de menjars casolans.

Els dimecres és dia d'Horiginal, el cicle ja històric de poesia que es viu i es veu a l'ara restaurant La Rubia. El seu nom ho diu i ho és: original. Ofereix menús de migdia i de nit a bon preu, i d'inspiració internacional i mediterrània. A la publicitat, encara diuen que són davant del Macba. Aviat haurà de ser el museu que digui que és davant de l'Horiginal!

Poc en queda del Raval de La Xava, Jean Genet i companyia. Però el carrer d'en Robador sempre va bé per fer memòria al voltant de la Barcelona més canalla, la dels baixos fons que va seduir molts grans escriptors de fora i una pila de locals. A Robadors 23 s'hi lliga, tiren bé el gintònic i sovint tenen alguna cosa de picar; cada nit hi ha alguna cosa programada (jams i concerts de jazz i flamenc gairebé cada nit de la setmana). Són una família disfuncional i acollidora.  

A la cantonada entre els carrers de Caponata i d'Osi van compartir façana, a primers dels anys 70, dos premis Nobel de literatura: Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa. L'agent Carmen Balcells els va posar a viure de costat, tot i que anys després es distanciarien l'ún de l'altre a causa del presumpte flirteig entre el colombià i la dona del peruà. Vargas Llosa li va clavar un cop de puny! Però hi va haver una època en què l'autor de 'Cien años de soledad' vivia a Caponata i el de 'La ciudad y los perros', a Osi.

Els dublinesos celebren el 'Bloomsday' el 16 de juny perquè és el dia en què passa l''Ulisses' de James Joyce. Els barcelonins hauríem de fer el mateix el 15 d'agost, el dia en què Fernando Atienza i Pepito el Yeyé busquen el Watusi per tot Barcelona: a les barraques del Carmel, a Montjuïc, al Raval, a la Barceloneta... Diuen que ha mort una noia i volen avisar-lo. Ell, que és una llegenda.