Restaurants de cuina llatinoamericana a Barcelona

Pablo Antico i Jorge Runnacles van reconvertir el Sifó de bar de nit en un restaurant argentí molt bonic i amb un dels millors menús de migdia de la ciutat, on s’abraça "l’argentinitat sense complexos". Mestres de la carn i de la creativitat popular, serveixen milaneses, tots els talls de carn que pugueu imaginar, pizzes típiques portenyes, pasta i postres casolanes.

Després del tancament del Tanta, Gastón Acurio ha obert el Yakumanka, que defineix com "un homenatge a les cevicheries populars, amb peix i cuiners salvatges", fa broma. Yakumanka, d’ètica i estètica marinera, proposa un Perú popular: plats per picar –'anticuchos', croquetes, empanades–, ceviches, 'sanguches' –entrepans estil peruà– i arrossos 'chaufa', d’influència xinesa.

La recuperació de plats tradicionals mexicans fets amb tècniques d’avantguarda és el leitmotiv del xef Joan Begur. Entre els plats estrella de l’Oaxaca tenim el pop 'tatemado' i el 'mole' amb pollastre del Prat. No deixeu de tastar les tortillas i el guacamole preparat a taula. A més del restaurant, l’Oaxaca pot presumir d’una mescaleria amb més de 200 marques, i de tenir el seu propi hort mexicà.

El Cuina Mametora és un restaurant japonès-peruà-mediterrani de fusió on l’Ayako, mestressa i cuinera, fa el que vol. Aquesta actitud es tradueix en plats com la bomba de panko, l’onigiri de bledes, l’entrepà nikkei de tonkatsu ibèric, els seitons marinats amb pesto d’olives negres i miso... El tiradito, el chicharrón amb salsa criolla i els pisco sour són obra d’en Miguel, el seu soci peruà. Ah, deixeu forat per a les postres!

L’èxit d’afluència d'El Pachuco va fer que en Jose Luis obrís La Pachuca, una proposta "basada en raconets de la meva infantesa: què trobes en un mercat, què es menja en un bateig", diu. Per exemple, un taco de pollastre amb 'mole', unes brutals tostadas de tonyina marinada –cobertes per un pam de guacamole amb maionesa de chipotle i ceba fregida– o unes quesadillas de 'huitlacoche'. Per beure, apropeu-vos al mam mexicà amb una agua de frutas o una michelada!

A l’Eat Caribbean fan receptes de Jamaica, Guaiana, Barbados i Granada, i és l’únic lloc de Barcelona on us menjareu un 'jerk chicken' com Déu mana. Un pollastre a la brasa marinat en una complexa barreja de pebre jamaicà, xili, clau i canyella, entre altres espècies, que sorprèn pel seu gust deliciós, entre picant, dolç i fumat. El serveixen amb fesols i arròs, plàtan fregit i amanida de col amb pinya.

La veneçolana Adnaloy Osio regenta el restaurant Caña de Azúcar i no té cap problema a saltar dins del cistell del Carib: "I tant que som cuina caribenya! Hi ha un denominador comú causat per la zona d’influència, els productes, el gust i les fruites tropicals". Aquí l’enfocament és més occidental i d’autor que en un veneçolà tradicional, fan "cuina llatina diferent", on plats com els tequeños i les arepes tenen un plus d’originalitat. Hi ha un menú tancat força complet i assequible.

Va ser el primer restaurant peruà de Barcelona, obert el 1993, i tenen una extensa carta, només amb plats peruans, on trobem entrants –'causa limeña', 'anticuchos', ceviche...–, sopes, arrossos, saltats, plats tradicionals peruans, amb gran presència de peix i marisc (estofat, picant, cru, adobat) i postres casolanes. També fan un senzill però contundent brunch peruà.

El Trópico es diu així perquè la seva carta conté receptes de la franja tropical que va de Sumatra a Guatemala. "La iuca, el plàtan, la llima, tot són productes presents en aquesta franja. Volíem que la gent trobés coses que ja hagués tastat i se’n recordés", diuen els amos. Destaca el brunch tropical, on serveixen arepes, creps típiques del Magrib, bols de fruites, ous 'rancheros' i begudes que ens parlen de mons llunyans.