John Wilmot fou un poeta anglès, aristòcrata i llibertí, que es va avançar al Marquès de Sade. També és el nom que l'Eugeni de Diego –un dels excaps de cuina de l'era gloriosa d'ElBulli– ha posat al seu bar de tapes: Colmado Wilmot. "Volia fugir de la idea del colmado i el bar castís, posar-hi un toc internacional. Però que fos de caire popular, i on qualsevol pogués venir a passar una bona estona. Per què jo soc de Badalona, saps?", explica el cuiner-empresari.
Defineix com "com a un puto bareto on pots sortir per 20 euros menjant truita i capipota, però on et podem afegir angules als ous ferrats". I encara que tot sembli aparentment senzill, de Diego somriu murri. I em posa davant un pinxo de truita de patates amb gambes a l'ajillo, que devoro delerós. Breu i bo com un pecat de luxúria, amb el suc de l'ajillo i els caps de la gamba amlagamats amb el caramel de ceba i l'ou. "Ho vaig aprendre a Elbulli: has d'arribar a la corba ascendent del sabor amb una sola queixalada. Si el pintxo fos més gran, perdria aquesta essència", somriu, murri.
I Déu n'hi do, amb els sofregits. Els callos i capopita de la casa són una meravella gelatinosa i de confit de tomàquet al punt de picant, com les mandonguilles Strogonoff també. Hi ha la possibilitat de demanar els guisats en 'rabanera' –aquelles safatetes d'aperitiu i tastar-ne molts, com per exemple uns cargols amb sobrassada– o tunejar un pinxo de truita amb les esmentades gambes, callos i capipota o xistorra a la sidra. I per descomptat, això és el paradís del vermut, amb sardines, gildas, seitons i anxoves, i una salsa d'aperitiu del Maresme casolana.
