El Gresca Bar, connectat amb el seu germà gran com aquells siamesos units pel cap –cal dir que ambdós són pura intel·ligència emocional i gastronòmica–, és al rovell de l’ou de Barcelona. En el món gastronòmic, el Gresca s’endú l’estrella de la cuina amb autoria i estovalles, mentre que el Gresca Bar, el de la cuina més canalla i festiva. Qualificacions a part, cal dir que al Gresca Bar l’autoria fantàstica de Rafa Peña també impregna cadascuna de les delícies que omplen una carta molt imaginativa.
El tarannà del Gresca Bar el defineix la barra del fons, sis seients enfrontats a la cuina que fan les delícies dels gastrònoms voyeurs. La carta consta de més de 30 plats que tenen ànima de 'platillo', paraula a reivindicar encara que no sigui normativament correcta. I està bé gaudir-los amb algú. En pots demanar més, t’adaptes als gustos de l’altre i treus una conclusió més transversal de la cuina de Peña. Així doncs, prenem una amanida de remolatxa, uns porros en salpicón, un verat lacat, un entrepà de porc, crème fraîche i verdures agredolces, i una vedella amanida. Cinc plats fantàstics però que em conviden a tornar-hi i a gaudir de plats que depenent de les manies de l’acompanyant, val més gaudir-los sense sorolls. Com és el cas d’un cervell de vedella amb mantega i llimona o un morro de vedella a la brasa. Gresca Bar, bar de vins i de petites grans meravelles.
