Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca

Eduard Farelo

L'actor protagonitza 'L'onada' al Lliure de Gràcia

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Quan les xarxes socials van plenes de les opinions dels ciutadans, actors com Eduard Farelo es congratulen de poder pujar a l'escenari i escopir textos amb la presència de L'onada. L'espectacle escrit per Ignacio García May i dirigit per Marc Montserrat Drukker s'entrena, finalment, al Lliure.   
 
L'onada s'inspira en l'experiment que Ron Jones relatava a The Third Wave?
Sí, està basada en fets reals, és la història d'un professor de Palo Alto dels anys 60 que té una manera d'ensenyar diferent i qüestiona l'ordre establert. Explica als seus alumnes com Alemanya es va convertir al nacionalsocialisme d'un dia per l'altre. Realitza un exercici perillós perquè entenguin l'autoritarisme, però fer-ho des de dins provoca tensions.

Heu seguit el fil de la pel·lícula de Denis Gansel?
La versió cinematogràfica [La ola] s'allunyava de la realitat i l'Ignacio i el Marc han volgut reflectir-ho de forma exacta;  han investigat molt al voltant de tota la història i per això es produeix un gran fet teatral. El Marc m'ha fet llegir sobre nacionalsocialisme, la Segona Guerra Mundial, Hitler i les conferències de Jones, i ara podria fer-ne una tesi!

I t'ha tocat el paper de mestre.
Sóc el gran de la companyia i comparteixo la classe dels anys 60 en què s'ha convertit la sala del Lliure amb tios molt joves: aquesta és de les primeres coses que fan a nivell professional. Tot plegat et fa veure com passa el temps, però ells són gent enèrgica i obliguen a posar-t'hi. M'estan donant lliçons ells a mi, en realitat.

Què els ensenya, Jones?
A mesura que avança el seu exercici, cada vegada és més rígid i els demostra que són un grup, una comunitat diferent als altres, i que si actuen de forma unida els serà més fàcil d'aconseguir coses. Els éssers humans som gregaris per naturalesa, d'aquí que l'acció conjunta, com les imatges dels congressos de nazis a Nuremberg, tenen una bellesa que fa vibrar. Darrere de tot això hi ha un missatge perillós.

Sona com una advertència.
És un perill viu, hem de tenir posades les alarmes; no som millors que els nostres avantpassats i hi ha moments en què és fàcil caure en el populisme i la recerca del Messies.

Poder absoluto t'ha fet venir més ganes de teatre polític? 
Estic encantat de fer les dues peces alhora i en aquest moment. És un teatre que s'ha de fer. Aquest és un text necessari, i m'agradaria arribar al públic més jove. De fet, és una història dura i bèstia pensada perquè l'entenguin els estudiants

Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat