L'autoria catalana viu un autèntic boom a la cartellera Llibert En situacions límits allò que sembla lògic i racional trontolla. Una mare que espera amb delit l’arribada del seu fill. Una mare que l’estima com s’estima els fills. I arriba l’esperat. Un nadó nascut amb danys cerebrals irreparables. Què significa aleshores estimar? Mantenir la vida d’un ésser que no serà mai feliç, que esdevindrà un mort en vida immers en una decadència progressiva? Que vol dir una vida digna? Que vol dir una mort digna? El crèdit L'equip és una reunió de vells coneguts acostumats a l'èxit. Sergi Belbel dirigeix; Max Glaenzel dibuixa una atractiva plataforma central giratòria (solució provada a la Beckett fa més d'una dècada), i el protagonisme es reparteix entre Jordi Bosch (un director de banc) i Jordi Boixaderas (un sol·licitant de crèdit). Els “Jordis d’or” del teatre català que tornen a revalidar la seva alta cotització amb les seves actuacions. La coincidència de noms i d'una reacció de l'espectador fan gairebé impossible no fer referència a la fortuna d''El mètode Grönholm'. La pols Escrita i dirigida per Llàtzer Garcia, amb música de The New Raemon i protagonitzada pel membres de la companyia Arcàdia Marta Aran, Guillem Motos i Laura López, 'La pols', és, segons Llàtzer, la segona part d'una espècie de triologia temàtica al voltant de les petites societats que esdevenen les famílies, que va començar amb 'La terra oblidada' i que acabarà amb 'Els nens desagraïts'. Gairebé Dos personatge
Si hi ha un dramaturg que ha retratat amb passió, destresa i encert la generació que li ha tocat és Marta Buchaca. A 'Litus', la seva anterior obra -brillant, un clàssic contemporani-, s'atansava a la que es trobava al voltant dels 30, així com va fer Iván Morales a 'Sé de un lugar'. Ara, amb 35 anys, comença a sentir l'alè dels 40 al clatell, i ha escrit 'Losers'.
Si a 'Litus' eren un grup d'amics que miraven de pair la mort d'un membre de la colla, ara estem davant d'una parella, de la qual en viurem l'enamorament i el primer any de relació. Són el Manel (Jordi Díaz), 40 acabats de fer, garrepa, sensible i fan dels llibres d'autoajuda; i la Sandra (Alba Florejachs), 35 anys, maniàtica, 'pel·liculera' i apassionada. "Són dos éssers que són incapaços de relacionar-se, tímids", matisa Buchaca, que també dirigeix el muntatge. Per ella, tots dos són dos arquetips de la seva generació.
Som uns 'losers'?, li preguntem. "Sí", respon, sense cap senyal d'incertesa. "Ens han criat amb uns valors, el de tenir una casa, un cotxe, fills, que als 40 anys hauríem d'haver assolit, quan el que passa ara és que trobes gent de 40 que ha de compartir pis, gent que té una bona feina, està sola i no pot pagar-se un pis -afegeix-. Hem anat a pitjor: de petita em deien que als 40 ho hauria de tenir tot solucionat, i no és així", rebla.
Buchaca posa èmfasi en què "l'important és com et sents, no el que tens". I si Litus tenia un aire amargant, a 'Losers' s'ho ha mirat tot des d'un altre punt de vista. "Aquí tot és més positiu: hi ha, malgrat tot, unes ganes boges de tirar endavant, de sortir-se'n, i la certesa que la felicitat depèn només de tu", remata. Una comèdia romàntica que prendrà el relleu del gran èxit de la temporada, 'El crèdit', a la mateixa sala, La Villarroel, també nascuda al Torneig de Dramatúrgia Catalana de Temporada Alta. I que farà que la gent de 30 i 40 s'hi vegi.