Els millors menús de migdia de Barcelona

Amb aires de bar d'esmorzars de barri molt polit, en els darrers anys l'Artesana s'ha consolidat com a un dels millors restaurants neotradicionals de Barcelona: allà on la cuina catalana popular agafa un pessic d'imaginació i tècnica i es converteix en alta cuina de barri.

En Pau Pons, l'Héctor Barbero –cuiners– i la somelier Romina Reyes tenen experiència en temples com Mas Pau, Monvínic o Gresca. I això ho vehiculen en un menú de migdia substanciós i modèlic, a 13,90 euros, on els plats de tota la vida es renoven –sempre amb primers sans com una crema de coliflor al curri– i t'hi trobes segons de peix fresc i guisats a foc lent, com un capipota d'alta cuina. Alerta als petits suplements: per 2,50 euros més, t'endrapes les mandonguilles de sípia amb tendons, un plat autoral que ha creat escola.

En una cantonada desèrtica de Meridiana amb el Clot, en Ricardo García i la seva parella, la Rika Nakahori, fan el miracle de servir un menú diari gurmet i creatiu, de cinc plats (dos aperitius, entrant, principal, postres i una beguda) a 19,50 euros. Tot fet des de zero: des del pa i els croissants d'esmorzar (que pasten a les tres del matí!) fins a la mantega amb coriandre que acompanya el pa. Veure Garcia –un xef rodamon que ha passat per Michelins de París, Londres, Barcelona o Dinamarca– treballar en el seu primer negoci propi és un espectacle: ell davant de la 'mise en place', controlant-ho tot amb una eficiència metòdica de tiralínies.

Un menú tipus: puré de tomàquet amb xili, botifarró de Burgos i amanida de colinap, i seitons amb fonoll i amanida de remolatxa. Xiitake amb maionesa al carbó i pecorino. I un final de traca amb un pit de pollastre a la Royal i puré de coliflor, fet a baixa temperatura, rematat en brasa sobre un fons de la mateixa au, amb una sublim interacció entre el puré i el pollastre, i préssec amb farigola i 'crumble' d'avellana per postres.

No s’ha de confondre amb l’espectacle 'one-man band' de Vidal Gravalosa a l’Eixample (tot i que hi ha similituds). La Forquilla de Nou Barris és un restaurant familiar amb molta mili a l’esquena –van obrir l’any 2000– i que ha evolucionat del menú i les tapes de batalla a una cuina original i de qualitat, aplicada al fet diari.

Fan un menú de migdia a 17 euros on campen, amb alegria, la tradició catalana amb la mexicana –us hi trobareu, per exemple, una cua de bou compartint cartell amb uns tacos de 'birria'– i tocs asiàtics (que bons els seitons arrebossats amb kimchi!). De nit, el potenciòmetre gastro s’apuja amb plats creatius a preu assequible: vegeu el carpaccio de peus de porc amb maionesa de piparres. 

Pueblo Libre porta l'explícit subtítol de Taberna Peruana. Això no vol dir que sigui un afartapobres. Els peruans s'enorgulleixen molt de la seva cuina, bé sigui d'arrels populars o ajustada als preceptes de San Gastón Acurio, i a Pueblo Libre la intenció és retre homenatge a les cases de menjars de Lima en ambient distès i preus no pas barats –un bon peruà mai ho és– però sí assequibles i amb plats de qualitat. 

El cuiner i propietari, Pablo Ortega, promou l'alegria popular, però ha passat per Astrid i Gastón i ha sigut cap de cuina de Tanta, el primer restaurant d'Acurio a Barcelona.. Ull al menú de migdia: per 16,90, tens un primer a triar entre tres cebiches, i segons potents com pollastre al forn a la peruana amb ensaladilla russa, o un arròs chaufa mariner, de l'herència xinesa al Perú. En sortireu plens i satisfets. 

Per més que passi el temps, costa força trobar menús de migdia amb opcions per a vegans i intolerants al gluten o celíacs que no siguin una clatellada. Bé, cal reconèixer al Gut que des de la seva obertura –que si no recordo malament, devia ser cap al 2004– ha treballat en aquest sentit de manera constant, i sempre des de la filosofia d'oferir una cuina saborosa, saludable i d'intenció creativa. 

De dilluns a divendres hi trobareu un menú de migdia excel·lent a 17,50 que us permetrà menjar saludable i amb la declinació dietètica que us calgui. Amb proteïna animal, per exemple: hamburguesa amb vedella del Pirineu, poma caramel·litzada i albergínia. Sense: carabassa arrebossada amb ricotta de tofu. Fa anys van ser un local de moda: avui, el món ha vist que els que pensaven com ells tenien raó. I val a dir que és un petit alleujament menjar en un lloc saludable i amic dels vegans, però aliè al postureig de la modernor.  

En Roger Sánchez Amat, ex cuiner del Terra d'Escudella, s'ha establert al Fort Pienc. Aquest mestre del sofregit i el xup-xup va obrir Bullanga el gener del 2023, una versió moderna de les fondes de sisos, aquells establiments de finals del segle XIX on s'hi podia menjar i dormir per sis rals. La Bullanga (perquè és una fonda) té horari estricte de casa de menjars: de dilluns a dissabte, i només s'hi esmorza (de forquilla) i s'hi dina (de cullera, sobretot).

Us sembla poc? L'oferta de dinar és un menú a 16 euros (a 21 euros el dissabte) que recupera (i alleugereix un xic) la tradició catalana més tel·lúrica –patata emmascarada! Estofat de poltre!– amb tocs personals i excursions a Mallorca. I creieu-me, aquest home en sap; al Terra d'Escudella cuinava uns dels millors menús de Barcelona (amb macarrons pel record) i aquí hi trobareu plats de cullera substanciosos, sempre amb un peu en la recerca 'gastroantropológica' o costumista: uns peus de porc amb orellanes o sopes mallorquines, que són un brou de pa amb bocins de porc que aquí modernitza amb més presència vegetal. 

La marquesina ho resumeix tot: donant bé de menjar des del 1978. Al capdamunt del Carmel, aquest bar-restaurant ha passat de pares a fill i manté una salut envejable. Els pares d'en Jordi Rincón van obrir el Rincón Sevillano a base de suor i esforç, i ell ho ha mantingut tot igual (fins i tot l'ambientació de club de fans del Betis, tot i que ell sigui del Barça). Menjar un menú de migdia aquí significa, entre altres coses, recordar que hi ha una cosa que es diu normalitat que apareix quan t'allunyes del centre de Barcelona: un menú del dia casolà, amb racions abundants i un preu molt assequible. 

Són cinc primers i set segons on sovinteja el plat de cullera, el forn a foc lent i la planxa amb producte de qualitat (tot i que sempre hi ha un parell de plats més nobles com la cua de bou o el bacallà amb samfaina amb un suplement). Prepareu-vos per retrobar la felicitat infantil d'anar a menjar amb els vostres iaios, a base de platassos com macarrons a la navarresa
–amb sofregit de xistorra–, unes impecables llenties guisades, o unes galtes de porc amb patates fregides que deixen en evidència els restaurants de cuina catalana de capipotes a 23 euros. Les postres també són casolanes (demaneu natilles de la casa). L'ambient és tan transversal com el plaer de menjar-hi: aquí els jubilats tant fa acudits vintage ("Melon Blando, Flan Sinnata") com parlen de l'interiorisme de la Gauche Divine. 

Si passeges pel carrer de Bonavista, deus haver ensopegat amb un raconet de fusta clara i una barra baixeta i petitona, que convida a fer-hi parada i fonda. És el Bar But, un lloc càlid i que t’acull amb la porta oberta: presidit per una barra on et trobes el cuiner elaborant els plats just davant teu. Obert d’esmorzar a sopar, la cuina de la carta gira al voltant de les coccions a baixa temperatura, la raw food i té un apartat de de baos. Són platets pensats per compartir i apostant pel producte. I bona tria de vins naturals, tots a copes.

Ara bé, també t'hi trobes un excel·lent menú de migdia que és sorpresa i costa 15 euros: un parell o tres de primers i segons que no anuncien fins al darrer moment, i si ho preguntes. Molt de fiar: si hi fas un cafè de bon matí, veuràs per la finestreta de la petita cuina com porten i cuinen el producte que conforma plats com mongeta tendra amb ou poché i pernil ibèric o una botifarra amb puré i amanida de col impecable. 

Si no ho saps, no hi pares. El Transatlàntic passa desapercebut en un barri on despuntaven els locals guiri friendly. Tombes la cantonada i quasi piques de morros amb aquest fabulós bar-restaurant, refugi del curriqui i el jubilat. És restaurant de menús de treballadors, d’aquells autèntics, sí! Als matins, entrepans quilomètrics per atipar els estómacs famolencs. Al migdia, menús dignes dels fogons més casolans, a 14,50 euros. Consell: afanyeu-vos cap a dins si veieu al cartell (totalment DIY) de la porta que avui hi ha patates de pobre–amb xoriço, boníssimes–, macarrons generosos o lasanya casolana. I segons com, bacallà amb samfaina, fricandó o una excel·lent entranya, tendríssim tall de vedella.

Al Costa Pacífico hi trobareu alguns dels millors cebiches de la ciutat en un local alegre i ben decorat sense pretensions, ben il·luminat i molt ben atès. L’elecció del peix i la sàvia maceració, les combinacions, l’original joc de les espècies i l’afegit màgic del picant fan del seu cebiche clàssic un dels més bons de Barcelona. 

El menú de migdia no és qualsevol cosa. Boníssim, abundant i ben elaborat. Per 14 euros, tens un menú generós ple de 'mexicitat' marinera, amb primers com 'pescadilla' –truita de blat de moro farcida de peix guisat, doblegada i fregida–, un guacamole impecable o consomé de gambeta. De segon, són imperdibles els seus tacos ensenada, de peix fresc arrebossat amb maionesa cítrica i plens de matisos frescos i picants. Sempre hi ha opció vegetariana.