Museus poc coneguts de Barcelona que hauries de conèixer

La gent es mira el seminari des de la barrera, i resulta que són els turistes els que més sovint s'atreveixen a trepitjar-lo. Per això molts d'ells marxen amb un record del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, un espai amb regust antic. Es dediquen als fòssils, sobretot els invertebrats, i és tota una institució per als experts en la matèria. La institució fundada el 1874 compta amb un registre de més de 80.000 peces i més de 10.000 títols de referència.

Un diumenge tarda, penseu-vos-ho bé abans de passar de llarg del Palau Güell (es pot visitar de forma gratuïta fins que s'exhaureixin els tiquets). Va ser el primer encàrrec que va rebre Antoni Gaudí, a petició de l'empresari Eusebi Güell, i hi va deixar la petjada més orientalista. D'entre les coses més impactants de l'espai destaca la terrassa, que sembla un bosc de xemeneies totes decorades amb mosaic, i la cúpula, aquesta sortida parabòlica i foradada com si fos la volta celestial, una perfecta caixa de ressonància pels concerts d'orgue que es feien a l'època.

Tenen un balcó privilegiat sobre la plaça pintoresca, artística i carregada d'història. De fet, recuperar les cròniques i personatges que han habitat la plaça Reial és un dels objectius de la Fundació Sebta. Des d'aquí també treballen per l'art i la cultura, i posen una especial atenció en els col·lectius en risc d'exclusió social.

El museu i Fundació Arqueològica Clos compta amb una de les millors col·leccions d'objectes de l'Antic Egipte d'Europa (propietat de l'egiptòleg Jordi Clos) que recorre 3.000 anys de la cultura egípcia. S'exposen algunes estàtues religioses, com els enormes caps de babuí usades per decorar els temples, miralls de coure i reposacaps d'alabastre, i alguns sarcòfags infantils. Destaquen peces extraordinàries com els fragments de la tomba de la Sisena Dinastia Iny, una estatueta de bronze de la deessa Isis alletant al seu fill Horus, gats momificats, bebès de cocodril i falcons. Des del museu s'organitzen cursos sobre l'Antic Egipte per a nens i adults.

Les principals funcions de la Reial Acadèmia de Medicina són servir d'òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia, impulsar els estudis sobre la història de la medicina catalana i organitzar els congressos d'història de la medicina catalana. A més, organitza debats sobre qüestions sanitàries d'actualitat.

La Fundació Rocamora és una entitat sense ànim de lucre creada a partir del llegat artístic de la col·lecció del pintor, mecenes i col·leccionista d'art Manuel Rocamora Vidal. La casa, de fet, és un museu decorat per una vintena de col·leccions. Hi ha els dibuixos de Casas –tenia lligams familiars amb el pintor– i mòbils de gats de Picasso, a més de tot tipus d'objectes, des de ceràmica, fins a cartells publicitaris, passant medalles i estris de mesura. Pel que també es coneix Rocamora és per la col·lecció de vestits antics que va ser la gènesi del Museu de la Indumentària del carrer Montcada.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona va ser creat el l 1931 i està ubicat a la segona planta de l’antic Convent de Sant Agustí. Té un fons amb més de dos milions de fotografies des de 1839 fins a l’actualitat amb la ciutat de Barcelona com a temàtica principal. L’arxiu és una realitat gràcies a les donacions i col·laboracions de fotògrafs professionals i amateurs, editorials, personalitats de la societat barcelonina, institucions, famílies, ciutadans i el mateix Ajuntament. És un espai amb sales de consulta i de treball, laboratoris, set dipòsits per a la custòdia de fotografies i una nova sala d’exposicions on es mostraran periòdicament fotografies dels seus fons.

Francisco Daurella, un dels primers comissionats de Coca-Cola a l'estat espanyol, va ser l'impulsor d'aquesta fundació d'art contemporani ubicada al Poble Espanyol. Entre les 300 obres de la col·lecció Daurel, que continua ampliant-se, destaquen les peces d'artistes de tres generacions: la primera, la conformada per Picasso, Miró, i Dali; la dels Tàpies, Clavé, Joan Ponç, Chillida, Guinovart, Palazuelo i Manolo Valdes; i la generació dels 'joves' Barceló, Plensa i Riera i Aragó, entre d'altres. Feu una visita al jardí de la Fundació, un bosc farcit d'escultures.

Una exposició d'art, en un hotel! Sí, l'Astoria atresora una important col·lecció dels treballs de Ricard Opisso, dels millors cronistes i caricaturistes de principis del segle XX, habitual de les pàgines de 'L’Esquella de la Torratxa' o '¡Cu-Cut!'. La col·lecció la va començar Jordi Clos, de Derby Hotels, el 2007, i hores d'ara es compon de més de 250 peces originals, entre olis i aquarel·les, a més de documentació sobre l'artista amic de Ramon Casas, Isidre Nonell, Toulouse-Lautrec i Picasso.

Aquí els protagonistes són les relíquies de temps passats, dels grecs, els fenicis, els romans i els visigots, i altres restes arqueològiques que ajuden a explicar qui som, d'on venim, la cultura ibèrica i els nostres lligams amb el Mediterrani. Antanseu-vos a l'arqueologia i descobrireu una 'relíquia' més contemporània: la seu de Barcelona del MAC ocupa l'antic Palau d'Arts Gràfiques, una d'aquelles construccions efímeres per allotjar l'Exposició Universal del 1929 que encara perduren.

El catàleg del museu el formen cinc mil peces entre flascons antics i moderns, miniatures, catàlegs, etiquetes i material publicitari antic. La col·lecció es divideix en dues parts. La primera secció mostra tota classe d'ampolles d'ungüents i flascons d'essències en ordre cronològic. Veureu coses com un tub de maquillatge per als ulls egipci o polvoritzadors eduardians i una borsa de flascons que va pertànyer a Maria Antonieta. La segona secció no està ordenada cronològicament si no per marques, amb flascons de Dior o Guerlain, així com edicions especials que van dissenyar artistes com Dalí.

El 2007 el Museu de la Música tornava a obrir al públic a L’Auditori. La nova exposició permanent té prop de 500 instruments de diferents èpoques i cultures i està considerada com una de les més importants d’Espanya. El recorregut principal, Orpheus, s’inicia a les antigues civilitzacions i recorre el naixement i la difusió de la polifonia, el barroc, el classicisme i el Romanticisme, els nous colors i la indústria del so al segle XIX així com els nous estils i les noves tecnologies del segle XX. Destaquen els instruments de teclat i la col·lecció de guitarres així com la Sala dels Músics Catalans.