1. Teto Preto
(Dimecres 1 de juny, Poble Espanyol)
Ah, el Primavera! Qui hagués posat la mà al foc fa un any que es podria celebrar de la manera que ho ha fet? Al final, la titànica edició de dotze dies de festival s'ha pogut dur a terme tal com ho van preveure els organitzadors, i més de 500.000 persones ha passat per algun dels concerts programats al Fòrum i a diferents espais de la ciutat.
Aquesta edició d'aniversari ha estat marcada per una primera jornada –la segona, si comptem la inaugural al Poble Espanyol el dimecres 1 de juny– per les cues, fos per fer una cervesa, per canviar d'escenari, per entrar... El cert, però, és que els següents dies, en què l'afluència de públic va ser molt alta, ja no es va repetir aquella sensació de desorganització i aclaparament per part dels assistents. Esclar que no ens vam alliberar dels inconvenients habituals en aquests tipus d'esdeveniments massius –esglaiaven les cues per beure aigua a la font, per exemple–, però en general tot va fluir i vam poder veure concerts absolutament fantàstics.
Hi ha hagut coses que volem oblidar molt fort, com ara els dos murals que anunciaven l'edició de Madrid de l'any que ve amb un petó entre Ada Colau i Ayuso el primer cap de setmana, i entre Mourinho i Pep Guardiola el segon (...). Però n'hi ha més que guardarem a la memòria, com la sorpresa i alegria de veure Louise Samson, Marina Herlop i Núria Graham, entre altres cantants catalanes, fent els corus de M.I.A., i les llàgrimes que ens va arrencar Nick Cave quan va dedicar el concert als seus dos fills morts.
Hi ha hagut festa, diversitat, debuts i retrobaments –hola, Antònia Font!, actuacions de grups adolescents –entranyables The Linda Lindas– i de veteranes majestuoses –Maria del Mar Bonet, Mavis Staples, us estimem–. Aquí us fem només una petita mostra del que hem viscut. I fins a l'any que ve!
No t'ho perdis: Els millors festivals de Barcelona i Catalunya aquest 2022
