[title]
No era probable que els inspectors de la Michelin fossin tant generosos com en les dues darreres edicions: quan vam veure les tres estrelles Michelin per a Lasarte i Dues per a Dos Cielos i Disfrutar. Tot i la desaparició d'icones barcelonines com el RocaMoo i el Sant Pau per tancament, la ciutat manté la seva capitalitat indiscutible: 31 estrelles, repartides entre 22 restaurants. No cantarem allò de 'it was a very good year', però no ha estat malament.
Sí que hi han hagut sorpreses a Barcelona: amb la seva tornada a l'arena de l'alta gastronomia, Carles Abellan guanya la primera Michelin amb La Barra de Carles Abellán. Una estrella atípica: es tracta d'un homenatge a la cuina marinera i a la tapa d'esperit 'abellanesc'. El xef ens explica «estar francament sorprès. A La Barra ho fem molt bé, però es tracta d'un lloc que té com a component més fort dues barra i els tamborets». Esclar que recorda que en «el seu moment, el Comerç24 era fins i tot més sorprenent i va trencar més esquemes», i va mantenir la Michelin fins el moment del seu tancament, l'any 2015. «Al final l'estrella valora la teva feina, no es pot demanar més», valora satisfet. Si el cuiner es volia prendre les coses amb amb més calma: una estrella és un motiu menys per a fer-ho? «Home, al final te les donen pel que has estat fent, no pas pel que faràs. Ho tinc molt clar: no t'has de tornar boig ni canviar la manera de treballar», conclou. Per cert, l'estrella de La Barra dignifica gastronòmicament el passeig Joan de Borbó i la Barceloneta, un barri castigat per la massificació turística.
Els dos altres grans guanyadors a Barcelona són els germans Torres i Martín Berasategui. La guia ha valorat el seu talent i ambició, perquè els bessons han mantingut les dues estrelles entre el tancament del Dos Cielos i l'obertura de l'espaterrant i tendre Cocina Hermanos Torres. I el xef basc guanya la primera estrella per Oria, el restaurant més casual que hi ha davant del triestrellat Lasarte. Això converteix Berasategui en un galàctic de la cuina, un ésser superior, que diria si ens agradés el futbol i fos del Madrid. Ostenta deu estrelles Michelin, més que cap altre xef espanyol arreu del món.
(Per cert, tant a La Barra com a l'Oria encara s'hi menja fantàsticament per uns 60 o 70 euros. De fet a Oria pot posar el preu que vulguis, amb un mínim de 50 euros, i et fan un menú sorpresa. Aprofiteu-ho!).
No tot és maco, esclar. La guia francesa ha premiat ofertes atípiques de dos grans noms, però es fa l'orni a l'hora de pujar a la primera divisió a dos restaurants que fa anys que s'ho mereixen. Estem parlant de Gresca i Espai Kru, que veuen una temporada més com el més que merescut guardó passa de llarg. I perden l'estrella Nectari (una cleca del tot injustificada a l'exquisida cuina catalana de proximitat de Jordi Esteve) i Cinc Sentits per tancament i trasllat. En la meva humil opinió, les Michelin posturegen amb el fet de ser moderns: en la seva valoració de Barcelona, s'han passat per l'arc de triomf parisenc l'auge de la cuina saludable i vegetariana, personificada en la figura del brillant restaurant de Xavier Pellicer, i del km 0 català, que té com a brutals representants a Monvínic i Sergi de Meià. Però bé, així és França, escolta.
SI EN VOLS MÉS: Els 50 millors restaurants de Barcelona
