Com crear aliments sense cultius ni animals: la solució de George Monbiot per alimentar la humanitat

Estem farts que ens mostrin escenaris apocalíptics. Ens n'han ensenyat tants que ja no ens fan ni fred ni calor –broma fàcil, perdó–, i per això 'Regénesis, alimentar al mundo sin devorar el planeta', de George Monbiot, és un llibre revolucionari: no se centra en els problemes sinó en les solucions, i n'hi ha moltes que estan al nostre abast. Publicat recentment per Capitán Swing, que també té al seu catàleg el best-seller 'Salvaje', del mateix autor, 'Regénesis' és un assaig d'investigació que marca un abans i un després en la manera d'imaginar i treballar pel nostre futur durant els pròxims 30 anys. Monbiot és periodista de The Guardian, doctor honoris causa per les universitats de St. Andrews i Essex i Premi Global de les Nacions Unides per la seva defensa del medi ambient. Li va atorgar el mateix Nelson Mandela el 1995. 

La dieta global no es pot sostenir

Per entendre com ens haurem d'alimentar els humans durant els pròxims anys si no volem acabar de destruir casa nostra, en primer lloc, cal deixar parlar les matemàtiques. Cap al 2050 serem uns 9.000 o 10.000 milions d'habitants al planeta i si bé ara produïm menjar per a uns 14.000 milions d'habitants, la majoria d'aquestes proteïnes i calories es perden en el procés d'alimentar animals. Un 77% de la soja cultivada al món està destinada a pinso animal, causa principal de la desforestació, de la pèrdua de la biodiversitat i un dels principals factors de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle ("hi ha més soja en 100 grams de pollastre que en 100 grams de tofu", escriu Monbiot). L'anomenada dieta global és insostenible i la proteïna animal un producte terrible en termes d'eficiència, però no n'hi ha prou amb reduir o aturar el consum de carn (malgrat que pugui semblar el contrari, el consum de carn al món augmenta cada dia). 

Potser descobrirem sabors i textures mai imaginades per la gastronomia 

Cal mirar a terra

Monbiot comença la seva investigació a l'hort de casa seva. S'adona que estem mirant al lloc equivocat i decideix fixar-se en el terra que trepitgem. En un metre cúbic de sòl fèrtil, sa, hi ha tants organismes vius com habitants al planeta. Aquí és on comença la pèrdua de la biodiversitat que ens aboca al desastre. Aquest és el punt de partida d'un viatge fascinant que ens du a conèixer agricultors que estan experimentant amb altres maneres de treballar la terra: sense els pesticides, herbicides, fungicides i fertilitzants que destrueixen la vida sota els nostres peus i que contaminen les aigües, deixant zones mortes per tot arreu. L'ús d'adob verd, la diversificació de cultius, les zones de flora i fauna salvatge, els intents de produir sense llaurar... Són tècniques que s'estan aplicant actualment amb bons resultats, però Monbiot continua fent matemàtiques i els números no li acaben de sortir. 

Recuperar la vida salvatge

Encara que deixéssim de menjar carn, alimentar amb plantes 9 o 10.000 milions d'habitants requereix arrasar molts milions d'hectàrees i, per tant, continuar perdent una biodiversitat que ens podria ajudar a revertir el canvi climàtic (Monbiot defensa que això es podria aconseguir amb el 'rewilding', tornar a la vida salvatge grans àrees del planeta guanyades a l'agricultura). Sembla impossible, direu, però resulta que ja hi ha una tècnica per generar aliment a partir de la fermentació bacteriana de precisió (no us espanteu, nosaltres estem plens de bacteris i molts dels aliments que mengem també) que podria complir la triple necessitat que té la humanitat si vol sobreviure: produir més, de forma més eficient i amb menys impacte i ús de superfície terrestre. Direu que això de l'impacte mediambiental es podria reduir menjant carn de proximitat, però Monbiot té males notícies per a vosaltres: "Caldria transportar un quilo de pèsols secs aproximadament cent vegades al voltant del món abans que els seus gasos amb efecte hivernacle arribessin als d'un quilo de vedella local".

Cultivar sense agricultura

Cultivar sense agricultura? Direu que Monbiot s'ha begut l'enteniment. No, l'empresa finlandesa Solar Foods, dirigida per Pasi Vainikka, ja està creant proteïna per fermentació bacteriana de precisió i tot i que aquest sistema encara presenta alguns problemes (com un increment del 10% del consum elèctric), ja és una realitat que podríem veure més aviat del que ens pensem als nostres plats. Aquest sistema ofereix alguns avantatges sobre la producció de carn a partir de cèl·lules mares i pot reproduir qualsevol textura i sabor. Monbiot diu que potser descobrirem nous gustos i noves textures mai imaginades per la gastronomia. A més, els avenços en impressió 3D i la tècnica que permetria encapsular els greixos de la carn (la gran diferència actualment entre la carn animal i la basada en plantes) acabarien de convèncer els més escèptics. 

La proposta de Monbiot és controvertida, perquè planteja un escenari futur amb molta menys agricultura i ramaderia, però amb grans extensions del planeta retornades a la vida salvatge. Llegiu el llibre, hi ha gent a qui no li agradarà, però no és una utopia, de fet ara mateix no hi ha gaires més alternatives possibles.

NO T'HO PERDIS: Els millors restaurants vegetarians de Barcelona