Els llocs de Barcelona on triomfa el color

Fa uns pocs anys que la ciutat va recuperar un lloc meravellós, la Casa Vicens, el primer gran encàrrec que va rebre Gaudí, tot just acabat de sortir de la facultat. Aquesta era la casa d’estiueig de Manuel Vicens, membre de la burgesia catalana, i la seva família. Una casa innovadora, preludi del modernisme, que es va restaurar per mostrar-la al públic gairebé com Gaudí la va dissenyar, el 1883, i musealitzar-la. Els elements florals i de la natura, que són l'abecé de Gaudí a totes les seves obres, són fonamentals a la Casa Vicens, on destaquen els frescos pintats a mà, la ceràmica de mil colors i inspiració àrab i oriental. Us hi voldreu quedar a viure.  

Museu i art urbà, a priori, són dos conceptes antagònics, ja que l’art urbà està pensat per estar a l’urbs i no per ser encotillat dins dels paràmetres d’una institució museística. Però el Bostik Murals –el primer museu d’art urbà de Barcelona– trenca aquests esquemes. Darrere del projecte hi ha Difusor i Xavier Ballaz, també responsable del festival Open Walls Barcelona i que l’ha pensat com un lloc de creació i de reflexió al voltant de l’art urbà. Als murs de la Nau Bostik hi trobareu obres d'artistes locals i de mig món, com Miquel Wert, Marina Capdevila, Nicolás Romero, Btoy i Miquel Falgàs.

Les geladeries –si no tenen les varietats ficades dins d'urnes o capses com si fossin el Sant Grial– acostumen a mostrar als seus clients una deliciosa paleta de colors. És el que passa a Mannà Gelats, geladeria artesana especialitzada en gelats de fruites tropicals. Amb sabors tan temptadors com el maracujà, mores, xirimoia, festuc, ricotta amb figues i alvocat, plàtan i taronja imagineu quina festa de colors us ficareu a la boca! 

El de Mossèn Cinto Verdaguer és, amb diferència, un dels jardins més bonics de Barcelona. La combinació de les diverses floracions i els canvis estacionals de les fulles dels arbres confereixen a aquest espai dedicat a les plantes bulboses, rizomatoses i aquàtiques un excepcional cromatisme. Cada estació té el seu encant i el seu color, i la serenitat i el disseny paisatgístic del lloc ja valen per si sols una visita. A la primavera, les tulipes de colors tornen a florir després de descansar tot l'hivern i també és amb l'arribada de calor quan surten els nenúfars als diferents safareigs que hi ha pels jardins.  

Per fora no ho sembla, però la nau central de la Basílica de la Sagrada Família, oberta des del 2010, és un joc constant de la llum i el color. És un meravellós bosc de columnes a l'estil de les grans catedrals gòtiques, amb una nau central travessada per un transsepte i amb els vitralls de colors de Joan Vila-Grau seguint la màxima de Gaudí, que volia que el temple fos un esclat de llum.

Les columnes simulen troncs i branques i les voltes forades deixen passar la llum com ho fa a través de les copes dels arbres. Gaudí va triar la tècnica del vidre emplomat i s'han utilitzat fins a 16 tipus de vidres diferents. I, al contrari del que passa a les catedrals gòtiques, l'arquitecte va decidir posar els vidres més clars a la part alta perquè la llum entre i il·lumini els mosaics de les voltes, i els textos i les figures a la zona baixa perquè els visitants els poguessin veure millor.

Per veure aquesta meravella cromàtica en el seu punt àlgid quan s'apropa el solstici d'hivern, quan els rajos entren gairebé horitzontals i reflecteixen els colors càlids dins la nau. Però qualsevol dia de l'any aquesta nau us deixarà bocabadats.

Sabíeu que els teixits africans wax van néixer dels bàtiks indonesis via els colonitzadors holandesos? Nosaltres ho ignoràvem fins que ens ho va explicar la Marie, la mestressa de la botiga Incorpore Colors, el temple de les teles wax a Barcelona des de fa més de 25 anys. Visiteu-la i descobriu aquest món tan interessant d'estampats i història.

Construït l'any 1846, el Mercat de Santa Caterina és el segon mercat més antic de la ciutat. El projecte de reforma va ser obra de l'equip d'arquitectes d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, i el seu element més característic és una preciosa coberta de mosaic de ceràmica, de reminiscències gaudinianes, fet amb 325.000 peces que volen ser un homenatge a l'acoloriment de les parades de fruites i verdures de l'interior del mercat.

El que fa especial a aquest parc de Pedralbes és el seu roserar amb 11.000 exemplars de 245 varietats i que és tot un espectacle quan floreixen. La història de l'indret es relaciona amb les roses ja des de principis de segle XX i és l'origen del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, que se celebra cada primavera.

La Casa Batlló és una de les transformacions arquitectòniques més extremes que van fer Gaudí i el seu col·laborador, Josep Maria Jujol, per al magnat tèxtil Josep Batlló entre el 1902 i el 1906. Gaudí va transformar un edifici qualsevol en una de les seves creacions més impressionants i admirades. Si ens centrem en la part cromàtica, que és el que ens ocupa, destaca tan dins de l'edifici –amb la ceràmica de tonalitats blaves que folra l'escala, només 'trencada' per la fusta de les portes dels habitatges– i a fora. La façana és un arc de Sant Martí sacsejat fet amb trencadís; les finestres de la planta noble també tenen detalls de color i el terrat és com la panxa d'un drac, amb escates tornassolades. 

El park Güell és un dels espais verds més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. En ell, Gaudí volia emular les ciutats jardí angleses i es va obsessionar a aconseguir una perfecta integració de les seves obres en la naturalesa. Un pulmó verd ideal per al passeig i on trobem color a dojo. A la sargantana més fotografiada del món, al sostre de la Sala de les Cent Columnes, a la casa del guarda, a les desenes de varietats florals que l'omplen i, sobretot, al banc en forma de serp recobert de trencadís que envolta la plaça de la Natura.

És un dels exemples més emblemàtics i representatius de l'art gòtic català i una de les basíliques més especials de la ciutat. Santa Maria del Mar està plena d'obres d'art que fan encara més rica la visita, com l'orgue de la segona meitat del segle XVIII, les pintures restaurades de les tribunes i els vitralls i la rosassa principal, que també tenen un gran valor històric. 

Gairebé tots els vitralls de Santa Maria del Mar es van cremar durant la Guerra Civil, però el del Judici Final (1474) o el del Pentecostés i el Sant Sopar (1711) han sobreviscut. La rosassa principal, dedicada a la Coronació de Maria va haver de ser reconstruïda després que un terratrèmol destruís l'original, del 1428.

Un dels auditoris més espectaculars del món: una extraordinària explosió d'arquitectura modernista construïda l'any 1908 per Lluís Domènech i Montaner, i considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Val la pena fixar-se en tots els detalls que el conformen, des dels bustos dels compositors Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner de les façanes fins a les roses de ceràmica del Foyer i la sala de concerts, vigilada per les muses i amb una lluerna central que representa el sol i que recorre totes les tonalitats, de les més càlides del centre, a les més fredes.  

Jean Nouvel es va inspirar en el llegat arquitectònic de Gaudí i de les muntanyes de Montserrat per crear aquesta impressionant construcció de 142 metres d'altura que va canviar l’skyline de Barcelona. A més de ser un edifici eficient energèticament, la seva forma i els efectes lumínics canviats són el seu principal atractiu. 

El vermell de L’avió –rèplica del primer avió que va fer el trajecte Barcelona-Madrid–; el groc i vermell de la Talaia –del 1921, encara és una atracció única al món–; l'arc de Sant Martí dels cistells de la roda; el sostre bicolor del magnífic carrusel; els cotxes de xoc multicolors... Si a un parc d'atraccions no trobem color, lluentons i alegria, és que no és un parc d'atraccions. I, com veieu, al Tibidabo van sobrats de tot això. Si fa temps que no hi aneu, prepareu una visita tan bon punt tornin a obrir. 

Locals i visitants, tots hem vist alguna vegada l'espectacle de llum, música, aigua i color de la Font Màgica de Montjuïc. Una proera de l'enginyeria, obra de Carles Buigas per a l'Exposició Universal del 1929 i en la qual va idear un nou tipus de font brollador on l'element artístic són les formes canviants de l'aigua. Amb els 3.600 tubs i les 4.500 bombetes es fan veritables coreografies ben sorprenents. 

La Fundació té la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de l'artista de totes les èpoques. I si hi ha una cosa que destaca en les obres de Miró és el color. L'edifici de la Fundació és una obra d'art en si mateix. Josep Lluís Sert, arquitecte cofundador del GATCPAC i gran amic de Miró, va dissenyar aquest gran museu al parc de Montjuïc. Accessible, lluminós i amb escultures espatarrants. 

En això de les teles, la botiga Ribes i Casals és una eminència. Amb més de 70 anys d'experiència, venen desenes de milers de teixits de tota mena. Entreu a la botiga i, després d'una primera sensació aclaparadora, remeneu al seu calidoscopi d'estampats i segur que trobeu el disseny que més us escau.

Ja poden dir de Pantone, que els de Montana no es queden curts inventant colors. Tant a la botiga del carrer Comerç com a la de Gràcia, us rep una immensa paret plena d'esprais –unes 300 referències– que proveeixen a grafiters i cada vegada més a dissenyadors, decoradors i aficionats. 

Estimades per molts i odiades per uns altres. Les superilles, la nova forma d'organització de l'espai públic de Barcelona, ha canviat la fisonomia de molts barris. La seva funció és la pacificació de certes àrees, donar espai de gaudi als veïns i reduir el soroll i la contaminació. L'Ajuntament ha delimitat aquestes zones específiques amb elements de formigó, bancs, taules i cadires de fusta, però també pintant el terra amb colors vius i cridaners, fàcils de reconèixer, que també conviden al joc, com les pistes per córrer i la xarranca de la ronda de Sant Antoni.

Al Papabubble han convertit la llaminadura per excel·lència en un joc creatiu sense parangó. Els seus caramels artesanals fabricats a la vista de tothom no tenen rival. La botiga ja demana a crits una visita per l’experiència sensorial –colors, sabors, olors, textures, formes...– però no podreu sortir-ne sense caure en la temptació. Fins i tot els fan a mida!

On el Passeig de Gràcia i la Diagonal es troben, al costat dels Jardinets de Gràcia, va obrir al públic Casa Seat, un gran i espaterrant edifici nascut de la unió entre l'arquitecte Carlos Ferrater i el dissenyador Lázaro Rosa Violan on no paren de passar coses: concerts, exposicions, presentacions, tallers... L'eix vertebrador de l'edifici són les escales mecàniques futuristes, amb neons de colors que no podreu deixar de fotografiar. 

Raima és la papereria més gran d'Europa i presumeix de tenir a la seva botiga del barri gòtic més de 3.000 tipus de papers de tot el món. Textures, gramatges, acabats, mides, colors, estampats... Sembla mentida que el món del paper doni per tant! Un paradís per als professionals i per als aficionats a les belles arts. 

Diuen que els petons cremen calories, estimulen els músculs de la cara i milloren el sistema immunològic. Besem-nos! I fem-ho davant del fotomosaic de Joan Fontcuberta on, amb 4.000 fotos cedides per ciutadans mostrant moments de llibertat, ha recreat un petó gegant. La gran expressió de l’amor i la sexualitat. Un gran mural en tonalitats roses, vermelles i grogues que ja s'ha convertit en un punt de visita obligada de la ciutat. 

Segurament és l'escultura més acolorida que tenim a Barcelona. 'Dona i ocell' –la darrera obra pública de Joan Miró– s'aixeca 22 metres sobre l'estany del parc dedicat a l'artista. Es va fer a principi dels anys 80 i està revestida de ceràmica de color blau, vermell, verd i groc, imitant el trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy. 

La seu de RNE al 22@ és un quadrat multicolor dissenyat per l'estudi d'arquitectes Ravetllat Ribas. Un edifici amb llum natural a totes les estances i construït amb sistemes d'estalvi de consum d'energia primària que redueixen en un 50% les emissions de CO₂. Per fora, una gamma de colors que va degradant li atorguen una gran personalitat.