A la zona alta no sobren bones barres on es pugui menjar a un preu raonable! I amb el permís de l'esplèndid Colmado Wilmot de l'Eugeni de Diego, Rabbit's és el bar de tapes que li calia a l''upper' Francesc Macià. En un carrer tan emblemàtic com Ganduxer –i situat entre aquells dos pols de poder sociogastronòmic que són Via Veneto i el Semon– el Rabbit's és 'només' un bar de tapes fenomenal. El propietari és el cuiner Jordi Cunill, un xef ex-Coure que en un moviment atrevit va assumir i rejovenir el clàssic Cafè de París.
I Rabbit's mereix una visita, i sis. Més que de casa de menjars catalana, ha adoptat el dinamisme del bar de tapes madrileny (fan callos, no pas capipota), amb un interiorisme minimalista i net, exquisit, de Pilar Líbano, on l'acció passa sobretot en una majestuosa barra de marbre i fusta en ela. La netedat formal ja dona pistes de què s'hi menja: tapes de tota la vida amb rampells creatius més conceptuals que no pas tècnics. Per exemple, unes piparres que han tractat com a pebrots del Padrón, fregides i amb sal grossa, una delícia que no pica, o unes flors de carbassó arrebossades que han farcit de botifarra del Perol.
De tota la vida: tapes ben fetes, brasa de carn i de marisc i de segon uns guisats que convenceran els partidaris més ortodoxos de sucar pa, que poden acabar el dinar amb medalló de cua de bou desossada, de crosta cruixent i base de parmentier o un fricandó canònic. I oh, alegria, els preus els pot assumir algú que viu més avall de Sant Gregori Taumaturg i fa servir el carril bici.
