0 M'encanta

Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

Els nens (i els adults també) gaudiran amb aquesta selecció de pel·lícules per a públic familiar que podeu trobar als cinemes de Barcelona, i també dintre de la cartellera de cinema alternatiu.

Les millors pel·lícules per veure en família

Alvin y las ardillas: fiesta sobre ruedas

Tot i que és una saga d’animació molt fluixa, Alvin y las ardillas ja va pel seu quart lliurament, Fiesta sobre ruedas, i segueix entusiasmant el públic infantil. És una pel·lícula per a nens que no s’avergonyeix de ser-ho, encara que sorprèn que hi apareguin cameos tan rars i totalment fora d’òrbita com el de John Waters. Els rosegadors cantaires semblen estar en plena forma i ens ofereixen una aventura familiar amb aspecte de road movie. Actuaran en una infinitat de llocs insospitats i ens delectaran amb les seves peculiars veus aflautades. I veurem com fan la punyeta al seu pare humà, en el moment en què s’enamora d’una dona amb un fill insuportable. Per descomptat, el concepte de família unida mai serà vençuda és un dels valors que transmet aquest film, que relega el camp de l’animació a l’àmbit menys exigent.

Llegir-ne més
Cartellera

Carlitos y Snoopy. La película de Peanuts

Recomanat

Podria haver existit molt temps enrere, però és precisament ara, quan semblava que l’assimilació de les figures de Snoopy i Charlie Brown havia superat qualsevol adhesió generacional i havien passat a formar part del catàleg icònic (i arqueològic) de l’univers de la cultura pop, que apareix la primera pel·lícula oficial dels 'Peanuts'. La factoria Blue Sky i Steve Martino han aconseguit recuperar l’essència elemental i tendra de les tires còmiques de Schulz, reprenent l’esperit de Bill Melendez i les adaptacions televisives. Tan delicada com repleta d’imaginació visual, utilitza el 3D per acoblar-se de manera gairebé orgànica al polit traç del mític dibuixant. Una història d’amistat, d’inseguretats infantils, de creixement i de fantasia, pura i minimalista.

Llegir-ne més
Cartellera

Star Wars. El despertar de la força

No és només un expert homenatge per a fans, sinó una una peça enèrgica de megaventura 'made in Hollywood' de primer nivell. L'esperadíssima seqüela 'La guerra de les galàxies: el despertar de la Força' reviu més coses que la Força. De cada fotograma de l'eufòrica seqüela de JJ Abrams emana l'esperit jovial de culebrot galàctic de la trilogia original de George Lucas (us podeu estalviar el segon trio de preqüeles cíniques i tramposes). I també està imbuïda d'un humor modern que, de vegades, porta la pel·lícula al límit de l'auto-paròdia, però mai amb sarcasme, ni que sigui a costa de sacrificar una estona molt divertida.La roda no necessita ser reinventada: pràcticament cada punt de la trama i el ritme de l'acció provenen de 'La guerra de les galàxies' (1977) o de 'L'imperi contraataca' (1980), fins i tot hi ha un sabre de llum tremolant a la neu. La vida segueix sent una llauna en planetes àrids i deserts com Jakku, on Rey (Daisy Ridley, una troballa de mandíbula poderosa) viu de rapinyar i vendre ferralla d'antics destructors. Aterra forçosament en el seu món Finn (John Boyega), un soldat imperial expulsat del camí violent al servei de la malvada Primera Ordre per un impuls irrefrenable de fer el bé. Per donar-se a la fuga, segresten el decrèpit Falcó Mil·lenari –'Les escombraries faran el fet', diu Rey en el primer de molts moments rellevants i emocionants– i s'enlairen cap a un destí de radicalització en la Resistència.Abrams ('Star Trek', 'Super 8'), un mestre de la imita

Llegir-ne més
Cartellera

Hotel Transsilvània 2

Una ensucrada comèdia animada amb monstres dirigida als nens, la seqüela de la primera part, estrenada el 2012, que no espantarà ningú. Els cineastes paren tanta atenció a crear un enfilall sense aturador de bromes pensades per als fans del cine de terror que la història coixeja.

Llegir-ne més

El viaje de Arlo

En la senzillesa, de vegades, resideix la veritable grandesa. Després de gairebé tirar a les escombraries un projecte en el qual Pixar havia treballat durant anys i que resultava massa complex, l’estudi va decidir recuperar el material per simplificar-lo i reduir-lo a la seva mínima essència a través d’una sèrie de valors elementals: la idea de viatge iniciàtic, el sentiment de pèrdua i solitud i la lluita enfront de les pors. La pel·lícula utilitza els motlles del western per submergir-nos en un itinerari ple d’aventures en el qual dos personatges indefensos aprendran a protegir-se mútuament per acabar sent amics i companys enmig d’un entorn natural tan bell com ple de perills. Molts diran que és una pel·lícula menor de la factoria Pixar. Però el nivell de realisme tècnic que s’aconsegueix i les quotes d’emoció que és capaç de destil·lar la converteixen en realitat en una autèntica joia.

Llegir-ne més
Cartellera

Pànic

Com tot revival, la resurrecció dels 80 és una qüestió demogràfica. Si els llibres de terror amb acne de R.L. Stine, l’Stephen King per a adolescents, corren pel món des d’aquella dècada, per què no fer-ne ara un compendi que barregi 'Gremlins', 'Los Goonies' i 'Una pandilla alucinante' per atraure a pares en quarantena i fills malalts de nostàlgia precoç? És una bona idea que el mateix autor sigui protagonista d’aquest malson panoràmic en clau metaficcional, com ho és convertir la literatura en representació literal de la caixa de Pandora, però, com d’habitud en aquests temps digitals, la pel·lícula –que apunta les seves connexions (la fira abandonada en ple bosc, completament desaprofitada) amb la millor poètica burtoniana– mor prematurament a causa del síndrome de dèficit d’atenció. Massa monstres i poca trama que mossegar.

Llegir-ne més
Cartellera

Comentaris

0 comments