Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

0

Comentaris

comments.add +
Paddington

Paddington ©Laurie Sparham

Les millors pel·lícules per veure en família

Big Hero 6

  • Valoració: 3/5

En els últims anys, Disney ha redefinit la marca de la casa en dues línies: d’una banda, els contes de princeses com ‘Frozen’, i de l’altra les pel·lícules de sensibilitat ‘comic-con’ tipus ‘¡Rompe Ralph!’ o aquesta. ‘Big Hero 6’ és l’adaptació d’un còmic de la Marvel que explica la història de Hiro, un geni de la robòtica de 13 anys que decideix utilitzar les seves aptituds per fer el bé. Ell, amb les seves habilitats científiques, es converteix en líder d’un equip de superciborgs. L'aposta d'aquest Nadal, com veieu, és molt 'peace on Earth and mercy mild'.

Stand by me Doraemon

  • Valoració: 2/5

No crec que el concepte ‘Doraemon’ pugui aguantar un format de llarga durada. Si, després de tres generacions, els nens d’avui encara s’amorren a la tele cada cop que el fan al Club Super3 és, precisament, per l’atractiu del previsible, per la força de la repetició. Per veure en Nobita plorant en dues cascades simètriques, les calces de la Shizuka cada vegada que se li aixequen les faldilles i en Gegant cantant com un borinot amb perruca de pop star nipona dels 90. Pel casquet volador, la porta màgica i tota la maquinària futurible que el gat còsmic, com Mary Poppins, es va traient del fons de la butxaca. A qui l’interessa trobar un estudi d’intensitat emocional d’hora i mitja en el que, per definició, és bidimensional? Quina profunditat poden donar uns personatges que són i han estat sempre més plans que un filet de llenguado?

Paddington

  • Valoració: 3/5

Hi ha trens que només passen una vegada a la vida. Michael Bond va publicar 'Un ós anomenat Paddington' l’any 1958, però fins ara no s’havia decidit a autoritzar-ne el salt a la gran pantalla. I, és de calaix, ha fet tard. Aquesta pel·lícula hauria tingut sentit a principis dels 60, com un d’aquells productes familiars que feien història, coetani als '101 dàlmates' de Disney, anterior a memorables moments de la televisió dels 80, embrió de personatges com Alf, aquell extraterrestre de pèl taronja i boca de senglar que anava a petar al garatge de la família Tanner, o de la nena androide d’'Un robot a casa'. Ara, en canvi, Paddington fa gust d’antic.Val a dir que l’any 1975 se’n va fer una versió catòdica de 56 episodis, dirigida per Ivor Wood, amb la inconfusible veu de Michael Hordern, actor de Shakespeare, Pròsper a 'La tempesta', fent de narrador –aquests anglesos són la pera!–. Que, per tant, els llibres de Bond ja van tenir la seva oportunitat, elaborada amb cura britànica, en un temps en què Seth MacFarlane encara no havia engreixat les nostres expectatives. Ara, quan veiem un osset de peluix, esperem que sigui fan de Flash Gordon i fumi maria. Però Paddington és més de tirar-se la tarda a la banyera prenent tasses de te. Una llaminadura entranyable amb les quotes de sorpresa sota zero.La dolenta és Nicole Kidman, una taxidermista que vol embalsamar el pobre Paddington i convertir-lo en una de les mòmies animals del Museu d’Història Natural, rèplica exacta de Glenn Close

Noche en el museo: El secreto del faraón

  • Valoració: 3/5

La saga protagonitzada per Ben Stiller es trasllada a Londres, on el vigilant nocturn del museu d'història viatja per evitar que els seus amics inanimats deixin de cobrar vida cada nit. A 'Noche en el museo: El secreto del faraón', l'emotivitat té tanta importància com la comicitat. L'humor torna a recaure sobretot en els dos personatges diminuts, que repeteixen una de les bromes de la primera part (jugar amb el que senten ells i el que escoltem els humans) i en protagonitzen de noves (quan veuen un vídeo de YouTube amb 'gatetes' que sembla una pantalla de cinema). La principal aportació d'aquesta tercera part és el neandertal interpretat pel mateix Stiller, que creu que és el fill del vigilant del museu, i que permet a l'actor lluir-se. 'Noche en el museo: El secreto del faraón' suposa també una oportunitat de tornar a Robin Williams, que s'acomiada aquí en forma d'un Roosevelt de cera.

Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el catxondo 3D

  • Valoració: 3/5

A la segona va la vençuda. Ara sí, Javier Fesser ha clavat el llenguatge dels còmics del gran Ibáñez. Tot el que fallava a 'La gran aventura de Mortadelo y Filemón,' el veritable esperit de les vinyetes, el sentit de l’acumulació i l’excés, es troba aquí present, millorat i corregit a través dels recursos propis del traç animat. Amb ritme eixelebrat i frenètic, i una força explosiva i anàrquica, gairebé dionisíaca, és un film més precís i conseqüent. 'Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo' dispara una bateria inesgotable de gags, reproduint l’estil 'slapstick' de l’original, i es mostra implacable en la seva manera d’utilitzar l’humor, en un modus tan nostàlgic com adaptat als temps presents, amb múltiples referències a la cultura popular espanyola. Un artefacte molt eficaç.

Ninja Turtles

  • Valoració: 2/5

Del tot insubstancial, aquest rebrot de la franquícia de les 'Tortugues Ninja', d’aspecte barat, és insípid fins i tot per a la canalla, el més agraït de tots els públics. Michael Bay, en el paper de productor executiu, ha posat el seu segell per tot arreu. Des de les persecucions pels terrats dels gratacels de Times Square fins als acudits que els quatre rèptils de l’antifaç van regalant a qualsevol noia que dugui la faldilla prou cenyida. Les tècniques de motion capture no fan que les tortugues tinguin cap tipus de credibilitat, i si el que busques són escenes bèsties de lluita cos a cos amb el dolent William Fichtner, et trobes amb un seriós problema. Sembla feta només per a aquells adolescents que volen menjar-se Megan Fox amb els ulls. Passeu-ho bé, senyors.

Los juegos del hambre: Sinsajo -Parte 1

  • Valoració: 4/5

Era una pel·lícula condemnada al desastre, el principi del declivi de la saga. Tot semblava indicar que la idea de dividir l’últim llibre en dues parts era un pretext per allargassar la franquícia i treure’n més rendiment. I que, en el fons, les dues últimes entregues serien una llauna. Però no. La primera meitat de 'Sinsajo' és més profunda i fosca que els dos anteriors volums. Comença al Districte 13. Les manifestacions es desencadenen a tort i a dret, els rebels estan encesos, i sembla que Jennifer Lawrence, arc en mà, s’erigirà com a icona revolucionària, una mena de 'Llibertat guiant el poble'. Per què no hem de dir-ho, l’actriu està més impressionant que mai. L’aŀlegoria política ha afilat armes, i el drama 'coming-of-age' completa el seu cicle. Els pronòstics van fallar el tret. Aquesta és una experiència d’alt voltatge.

El Hobbit: La batalla de los cinco ejércitos

  • Valoració: 3/5

“El capítol definitiu”. Així s’hi refereixen els pòsters que trobareu per tota la ciutat. La meva obligació, com a crític, és treure-us de l’engany: de definitiu, en té ben poca cosa. A Peter Jackson l’únic que l’interessa és perpetuar la fórmula: més batalles, més criatures estranyes, més discursos grandiloqüents, més efectes abracadabrants. Si fins ara 'El hòbbit' us ha agradat, 'La batalla de los cinco ejércitos' per a vosaltres serà una mina. Però si estàveu esperant alguna bonificació per haver aguantat tres entregues, una mica de sentiments humans, us quedareu amb un pam de nas.Reprenem la trama en el punt exacte on ens va deixar 'La desolació de Smaug': el drac està en ple atac de fúria i en Bilbo i els seus amics nans miren com la bèstia rèptil s’esmuny entre les cases de la Ciutat del Llac. Un bon principi, apocalíptic, elèctric, punyent. Però tan bon punt s’esvaeix el fum, la màgia s’acaba. (Llegeix tota la crítica)



Els usuaris diuen

0 comments

Activitats infantils

  1. Sense resultats, sisplau selecciona un altre dia

Segueix-nos

Spotify

Subscriu-te al Spotify de Time Out Barcelona i gaudeix de les cançons favorites i llistes temàtiques