Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

0

Comentaris

comments.add +
The Broxtolls

The Broxtolls

Cinema infantil aquesta setmana

Antboy. El pequeño gran superhéroe

  • Valoració: 2/5

Una disfressa no fa superheroi. O una màscara no cobreix necessàriament les mancances. Segur que els creadors d'Antboy creuen el contrari. L'argument de la pel·lícula no té cap misteri: un nen passa els dies inadvertit pels seus companys d'escola, fins que un dia una formiga el mossega, atorgant-li així tota una sèrie d'inesperats poders. Antboy pretén relatar l'abecedari de les pel·lícules de superherois, però ho fa sense que aconseguim saber si el que veiem està del costat de la ironia o del ridícul. Més que el to del cinema d'acció basat en còmics, el que queda és la sensació de què allò que es vol copiar és el cinema americà. Antboy està clarament en la categoria aleví del cinema de superherois, potser per això la seva millor escena és aquella en què el protagonista lluita contra un ós de peluix mentre s'intercalen les onomatopeies clàssiques de les novel·les gràfiques.

Els Boxtrolls

  • Valoració: 3/5

Versió políticament correcta de 'La pandilla basura', 'Los boxtrolls' confirma Laika (productora responsable de filigranes com 'Els móns de Coraline' o 'Paranorman') com a virtuosa factoria d’artesania de l’animació 'stop-motion'. Una pena que, aquesta vegada, la història no estigui a l’altura: la confrontació entre el món subterrani, l’encantadora deixalleria que és l’hàbitat de les criatures del títol, i el món de la superfície, dominat per l’elit que es delecta menjant formatge i liquidant tot allò que no entenen els seus protocols de bon gust, és d’allò més convencional. La vella oposició entre el sistema i els marges. Els personatges estan desdibuixats i el film pateix greus arítmies. Tot i això, atenció als crèdits finals: que divertits!

Niko 2

  • Valoració: 3/5

Ja és Nadal a la cartellera! O gairebé, perquè 'Niko 2' se situa just abans de les festes, quan el Pare Noel ultima els preparatius del repartiment anual de regals. És una època de molta feina, també per als rens voladors que transporten el barbut benefactor. Al seu costat retrobem el Niko, el jove ren que, després de perdre la por de volar, ara ha d’encarar un repte encara més gran: assumir el rol de germà gran del fill del nou company de la seva mare. La manera que té el film de definir un model de família que no es correspon amb la unitat nuclear perpetuada pel cànon més conservador (pare, mare i fill) és prou iŀlustrativa del llarg camí que ha recorregut el cinema infantil. Però el traç simplista que presenten alguns detalls dels cossos dels animals protagonistes (pèls, plomes) també ens indica la modesta condició d’aquest 'europudding' animat.

Alexander y el día terrible, horrible, espantoso, horroroso

  • Valoració: 3/5

'Alexander y el día terrible, horrible, espantoso, horroroso' és l’adaptació d’aquell llibre infantil que els de la fornada dels 70 van llegir amb fruïció. Enèrgica, alegre però també una mica maldestra. Dit simple: us trobareu amb una sèrie de vinyetes ben simpàtiques, però que ni sumen ni evolucionen. La premissa és la de sempre: un nen de dotze anys que té un dia terrible a l’escola i a casa, mentre a la resta de la família tot li surt rodat. Els nens s’ho passaran pipa, pels enginys de 'slapstick' i l’expressivitat còmica de totes les escenes. I els adults en tindran prou amb el cameo de Dick van Dyke i els números musicals inspirats per cançons dels INXS i de Feelies. El conjunt té força nervi, però l’excés de gag fa que sembli una mica superficial. Mai no serà un clàssic familiar.

Dixie y la rebelión zombi

  • Valoració: 2/5

Diuen que segones parts mai no foren bones (excepte, ja ho sabem tots, en el cas d''El padrí' i 'El Quixot'). Aquesta seqüela de ‘Papá, soy una zombie’ ha perdut nervi i estructura. El primer cop ens va fer gràcia: la nena gòtica amb cabells lilosos que vivia en una funerària, entre taüts, cadàvers i olor de formol. Una nena que viatjava pel món dels morts, com Jack Skellington, sense gos. Però aquest cop el fenomen Halloween sona a versió tristota d'aquella festa que es muntava Christina Ricci a la mansió de 'Casper', en aquells anys 90 que van ser tan pròspers per a la comèdia de terror. L'animació, gags d'ultratomba inclosos, ens ha quedat ensopida. I mentrestant la trama s'ha anat embolicant per poder repescar tots els personatges en el que seria l'equivalent cinematogràfic a un refregit de xipirons i sardinetes amb oli de griasol regalimós. Ves, si més no, així no n'han hagut de deixar cap a l'estacada.

Avatar

En un futur llunyà, Jake Sully és un veterà de guerra que ha quedat paraplègic. Enmig de la seva desesperació, és traslladat al planeta Pandora, habitat per la raça alienígena dels Na'vi. Tanmateix, Sully no arriba a aquest lloc amb la seva identitat terrestre.

Ninja Turtles

  • Valoració: 2/5

Del tot insubstancial, aquest rebrot de la franquícia de les 'Tortugues Ninja', d’aspecte barat, és insípid fins i tot per a la canalla, el més agraït de tots els públics. Michael Bay, en el paper de productor executiu, ha posat el seu segell per tot arreu. Des de les persecucions pels terrats dels gratacels de Times Square fins als acudits que els quatre rèptils de l’antifaç van regalant a qualsevol noia que dugui la faldilla prou cenyida. Les tècniques de motion capture no fan que les tortugues tinguin cap tipus de credibilitat, i si el que busques són escenes bèsties de lluita cos a cos amb el dolent William Fichtner, et trobes amb un seriós problema. Sembla feta només per a aquells adolescents que volen menjar-se Megan Fox amb els ulls. Passeu-ho bé, senyors.

El Corredor del Laberinto

  • Valoració: 2/5

L’ombra d’'Els jocs de la fam' és tan allargada com per acollir succedanis com aquest, on la crítica a la telerealitat i la crisi econòmica és substituïda per una denúncia, més abstracta i menys polititzada, de l’ull que tot ho veu orwellià, i que ens redueix a un experiment amb rates de laboratori perdudes en un laberint d’evidents connotacions mitològiques. El problema d’aquesta barreja de 'Matrix' (sense l’enginy pseudofilosòfic), 'El cub' (sense la claustrofòbia) i 'La cabaña en el bosque' (sense el retorçat humor) és la morositat del seu plantejament, que sembla emmagatzemar energia per a una futura segona part si la taquilla respon, i la manca de carisma del repartiment protagonista, com dels pitjors videoclips de One Direction. On ets, Jennifer Lawrence?

Los juegos del hambre: Sinsajo -Parte 1

  • Valoració: 4/5

Era una pel·lícula condemnada al desastre, el principi del declivi de la saga. Tot semblava indicar que la idea de dividir l’últim llibre en dues parts era un pretext per allargassar la franquícia i treure’n més rendiment. I que, en el fons, les dues últimes entregues serien una llauna. Però no. La primera meitat de 'Sinsajo' és més profunda i fosca que els dos anteriors volums. Comença al Districte 13. Les manifestacions es desencadenen a tort i a dret, els rebels estan encesos, i sembla que Jennifer Lawrence, arc en mà, s’erigirà com a icona revolucionària, una mena de 'Llibertat guiant el poble'. Per què no hem de dir-ho, l’actriu està més impressionant que mai. L’aŀlegoria política ha afilat armes, i el drama 'coming-of-age' completa el seu cicle. Els pronòstics van fallar el tret. Aquesta és una experiència d’alt voltatge.

L'abella Maia, la pel·lícula

Quan desapareix la gelea reial, les vespes són les principals sospitoses i les abelles assenyalen la Maia com a còmplice del robatori. Cap de les seves companyes creu en la seva innocència, excepte el Willy.

Operació Cacauet

L'esquirol Surly i el seu amic Buddy planegen cometre el gran robatori de la seva vida a una botiga de fruits secs. Pràcticament sense adonar-se'n, es veuen involucrats en l'atracament a un banc que estan planejant alhora uns gàngsters.



Els usuaris diuen

0 comments

Activitats infantils

  1. Per Nadal tota...

    Voleu saber quines són les joguines més adequades ...

  2. Mediterrani. El...

    Prepara't per experimentar i conèixer el Mediterra...

Segueix-nos

Spotify

Subscriu-te al Spotify de Time Out Barcelona i gaudeix de les cançons favorites i llistes temàtiques