0 M'encanta
Guarda-ho

Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

Kung-fu Panda 3

Els nens (i els adults també) gaudiran amb aquesta selecció de pel·lícules per a públic familiar que podeu trobar als cinemes de Barcelona, i també dintre de la cartellera de cinema alternatiu.

Les millors pel·lícules per veure en família

El libro de la selva

Qui volia un 'remake' del clàssic animat que Disney va facturar als anys 60? Potser ningú. I menys encara sabent que es tracta d’una combinació entre animals creats en CGI i un nen real. Però deixem enrere els prejudicis, perquè Jon Favreau ha fet una bona feina repensant els millors gags de l’original i la foscúria que desprenen els relats de Rudyard Kipling. I hi ha afegit alguns efectes estranys i meravellosos. No em trec del cap el moment en què els elefants apareixen d’entre la boira, trompetejant amb tanta majestuositat. Ara bé, hem d’advertir que aquest no és l’artefacte edulcorat, amb tigres abraçables i panteres generoses, que ens oferia la versió de dibuixos. Per Twitter, algú s’hi ha referit com una mena d’'El renacido' per a nens. I amb raó.

Llegir-ne més

Kung Fu Panda 3

Un panda despistat i mandrós, amant de les arts marcials i la filosofia xinesa, acaba per convertir-se en un autèntic cinturó negre, capacitat per combatre el mal. La història és absolutament previsible. El que fa interessant aquesta tercera entrega d’una saga que no va néixer amb vocació de continuïtat és l’acurat treball dels dibuixos que diferencien el món dels vius –o millor dit dels que poden morir– del món dels esperits on viu el mestre Oogway. Imagino que aquest 'Kung Fu Panda 3' agradarà molt als seguidors de la banda de Po i Tigresa. No estic tan segura que faci nous fans. En tot cas té a favor l’excel·lent animació, i la idea dels dos pares d’en Po: el que el va perdre de petit i el que el va criar.

Llegir-ne més
Cartellera

Zootròpolis

Hem vist centenars de pel·lícules d’animació protagonitzades per animals. Però, fins ara, han sigut pocs els dits que han assenyalat l’absurd inherent a contemplar bestioles vestides amb roba de carrer. Zootròpolis transforma aquesta incoherència en un gag fantàstic, en el qual la protagonista, una conilleta agent de policia, ha de visitar un club nudista, i s’escandalitza en veure altres criatures amb el pèl al descobert. Aquest és només un dels diversos instants en què la darrera producció de Disney exhibeix un sentit de l’humor que funciona igual per a espectadors grans que per a menuts (cal dir que el codirector Rich Moore té experiència a Els Simpson), propulsant una molt trepidant buddy movie que fa honor a l’expressió “per a tots els públics”.  

Llegir-ne més
Cartellera

Alvin y las ardillas: fiesta sobre ruedas

Tot i que és una saga d’animació molt fluixa, Alvin y las ardillas ja va pel seu quart lliurament, Fiesta sobre ruedas, i segueix entusiasmant el públic infantil. És una pel·lícula per a nens que no s’avergonyeix de ser-ho, encara que sorprèn que hi apareguin cameos tan rars i totalment fora d’òrbita com el de John Waters. Els rosegadors cantaires semblen estar en plena forma i ens ofereixen una aventura familiar amb aspecte de road movie. Actuaran en una infinitat de llocs insospitats i ens delectaran amb les seves peculiars veus aflautades. I veurem com fan la punyeta al seu pare humà, en el moment en què s’enamora d’una dona amb un fill insuportable. Per descomptat, el concepte de família unida mai serà vençuda és un dels valors que transmet aquest film, que relega el camp de l’animació a l’àmbit menys exigent.

Llegir-ne més

Pànic

Com tot revival, la resurrecció dels 80 és una qüestió demogràfica. Si els llibres de terror amb acne de R.L. Stine, l’Stephen King per a adolescents, corren pel món des d’aquella dècada, per què no fer-ne ara un compendi que barregi 'Gremlins', 'Los Goonies' i 'Una pandilla alucinante' per atraure a pares en quarantena i fills malalts de nostàlgia precoç? És una bona idea que el mateix autor sigui protagonista d’aquest malson panoràmic en clau metaficcional, com ho és convertir la literatura en representació literal de la caixa de Pandora, però, com d’habitud en aquests temps digitals, la pel·lícula –que apunta les seves connexions (la fira abandonada en ple bosc, completament desaprofitada) amb la millor poètica burtoniana– mor prematurament a causa del síndrome de dèficit d’atenció. Massa monstres i poca trama que mossegar.

Llegir-ne més

Comentaris

0 comments