0 M'encanta

Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

Minions

Els nens (i els adults també) gaudiran amb aquesta selecció de pel·lícules per a públic familiar que podeu trobar als cinemes de Barcelona, i també dintre de la cartellera de cinema alternatiu.

Les millors pel·lícules per veure en família

Del revés

Si Alain Resnais fos viu, se li acabarien els aplaudiments. Perquè 'Del revés' no té res a envejar a 'Toute la mémoire du monde'. Si una pel·lícula d’animació es planteja com representar la Cova del Pensament Abstracte, incloses les seves fases d’evolució cognitiva, sense renunciar a connectar amb el públic infantil, emborratxat de formes i colors, ni a fer-se entendre entre els pares més melancòlics, que tindran més d’una raó –en línia amb el que s’ha convertit en una marca registrada del cinema de la factoria Pixar: el principi d’'Up' i el final de 'Toy story 3'– per deixar anar la llagrimeta, se li ha de donar la benvinguda. L’objectiu de 'Del revés' no és gens menyspreable: dibuixar el procés de construcció de la identitat escoltant les emocions que li donen forma. La pel·lícula sembla 'El viaje de Chihiro' pensada per un psicòleg cartesià. La seva densitat conceptual –explicar el dolorós pas a l’adolescència d’una nena que ha d’aprendre que la Tristesa és tan útil com l’Alegria– està a punt de lligar-la de peus i mans, però, vista en una sala plena de nens, la seva capacitat per captivar la canalla és una contagiosa meravella. Després d’una etapa en què la Pixar semblava haver baixat el nivell a què ens tenia acostumats amb títols com 'Ratatouille' o 'Wall-E', Del revés revela que l’animació digital, sempre tan preocupada pel fotorealisme, pot explotar tota la seva creativitat posant en escena idees abstractes i emocions intangibles, sent alhora didàctica i commovedora.

Llegir-ne més
Cartellera

Els Minions

Secundaris de luxe en les dues parts de 'Gru, el meu dolent preferit', els minions demanaven a crits una pel·lícula per a ells sols. El repte era majúscul: aconseguir que els petits éssers grocs que construeixen gags deslligats del gruix de la trama poguessin filar un relat al llarg d’hora i mitja. El resultat és desigual. Alguns gags són brillants i segueixen una de les màximes dels antiherois de l’slapstick, que actuaven sempre per accident. Els minions semblen descendents de Chaplin, juguen amb el llenguatge i el converteixen en un reguitzell de sorollets sense sentit. El relat pateix alguns alts i baixos. Quan la trama aterra a Londres, on els minions han de robar la corona de la reina, la pel·lícula perd interès. El seu discurs té un punt conservador, per la seva aproximació a la monarquia.

Llegir-ne més
Cartellera

Pixels

T'agradaven els clàssics d'Arcade com el Centipede o el Comecocos? I t'agrada prou Adam Sandler com per confiar-li l'estratègia de joc? Els creadors de 'Pixels' li preguen a la Mare de Déu perquè existeixi gent com tu, l'únic públic potencial d'aquesta pel·lícula. No t'ocupis gaire de la trama, ells no ho han fet. Només has de saber, per enfrontar-t'hi, que els àliens estan envaint la terra disfressats d'avatar 'vintage', en 8 bits. Els experts en màquines recreatives dels 80 són l'única esperança de la humanitat. Kevin James interpreta el president dels EUA. I Michelle Monaghan fa d'una oficial militar que s'enamora del personatge de Sandler sense que ni tan sols demanar-li que es renti les dents (acudit recurrent). Però el que resulta realment desconcertant de la pel·lícula és com juga a la nostàlgia de la generació X, amb l'únic objectiu de tocar la fibra a tots els nens que es van criar sota el govern de Reagan. 'Pixels' vol ser un immens homenatge als 'Caçafantasmes', però la seva factura barata (entengui's, una animació de pa sucat amb oli) tira enrere des del principi. Així com Sandler, que després de tants anys ja es fa més pesat que l'all. Té més vides que un gat.

Llegir-ne més
Cartellera

L'hivern i la primavera al regne d'Escampeta

L'hivern s'abat sobre el regne i l'ogre de les muntanyes s'emporta la bella princesa Mèlia Pa de Pessic. Gràcies al Lleó i els seus amics, tornen tots a casa sans i estalvis. Però, a la primavera, algú enverina l'aigua de la ciutat.

Llegir-ne més

Ant-Man

És cert que en els últims temps l’univers cinemàtic de Marvel havia fet pel·lícules de factura cada cop més grandiloqüent. Però just quan semblava que la bombolla ens podia esclatar als morros, arriba un film d’aventures explicat a una escala molt més modesta, on podem trobar escenes d’acció en escenaris tan humils com l’interior d’una banyera. Potser 'Ant-man' és massa insípida per deixar empremta, però té la virtut de recordar-nos, després de molt de temps, que sota els vestits de licra hi ha persones.Basat en un personatge de còmic que va aparèixer per primer cop l’any 1962, 'Ant-man' ens explica la història de Scott Lang, un lladre de bon cor que roba per poder pagar el tractament de la seva filla Cassie, que pateix una malaltia cardíaca. Contractat pel brillant doctor Hank Pym, intentarà aconseguir una nova partícula que és capaç de reduir la matèria fins a la mínima fracció. I d’un dia per l’altre adquirirà les dimensions d’un insecte, i es convertirà en superheroi.El gran pecat d’'Ant-man' és que li falta originalitat. La producció va ser força accidentada, i vist el resultat podria haver sortit pitjor. Si algú mereix aprovació aquí és Peyton Reed, director de la cinta, que va substituir Edgar Wright poques setmanes abans de començar el rodatge. Té un gran mèrit, el d’haver-se atrevit a pujar en un tren en marxa, tot i que no prou aviat per evitar que el producte quedés insuls. És probable que, després d’això, la Marvel vulgui tornar a l’estil de la casa.

Llegir-ne més
Cartellera

Animals united

La història descobreix el fabulós món del regne animal. Les glaceres es fonen a un ritme alarmant a l'Àrtic, els incendis devasten l'interior d'Austràlia i els abocaments de petroli causen estralls a les Galápagos. No importa quin lloc del món sigui: els éssers humans continuen destruint la natura.

Llegir-ne més

La casa màgica

Abandonat pels seus amos, el gat Trueno passeja pels carrers com una ànima en pena, fins que troba una casa d'allò més peculiar que li proporcionarà un nou i excèntric amo, un mag que estima tots els objectes animats i els animals amb els quals conviu. 'La casa mágica' té totes les característiques del cinema infantil més tòpic: un adorable animal com a protagonista, un món ple de màgia i una aventura on no falten els dolents. La trama és senzilla: els animals i els objectes del mag hauran d'impedir que el nebot d'aquest es quedi amb la casa on tots viuen feliçment. Sens dubte, el guió no és gens original. Tot i això, la pel·lícula aconsegueix una certa dosi de tendresa i un grapat de personatges entranyables: començant pel gat ataronjat protagonista i acabant pels dos coloms empallegosos que formen part del número de màgia de l'amo.

Llegir-ne més
Cartellera

Jurassic World

Un altre parc temàtic, un altre grup de científics capsigranys clonats de les anteriors entregues. 'Jurassic world' no té cap raó ni mitja de ser, excepte per les previsibles bonificacions de taquilla. I tot i així l’espectacle us passarà de manera indolora. Mai millor dit. Quan vas a veure una pel·lícula com aquesta, esperes que les coses vagin malament, que hi hagi algun nen engolit per un pterodàctil, com a mínim. Però Colin Trevorrow, director de la seqüela, es conforma amb uns minuts de persecució tipus 'Els ocells', alguna escena d’acció nocturna amb focus aeris, Bryce Dallas Howard amb les espatlles nues i un desplegament militar dirigit per Vincent D’Onofrio. El pitjor, però, és Chris Pratt, que fa el ridícul paper d’un entrenador de dinosaures que transforma velociraptors en cadells de chihuahua.

Llegir-ne més
Cartellera

Minúsculos. El valle de las hormigas perdidas

Si 'Bichos' i 'AntZ' van competir, en la prehistòria de l’animació digital, per conquerir els microespais de la natura i convertir-los en universos socials tan civilitzats com el nostre –partint, per què no dir-ho, de la iconografia entomològica de 'L'abella Maia'-, 'Minúsculos', conscient d’arribar tard al picnic, incorpora al seu menú una novetat prou singular: mentre les figures animades de marietes i formigues negres i roges és d’una modestíssima simplicitat –a la que no li manquen brots expressius, amb gestos i efectes sonors de tots colors–, el fet d’incrustar les seves aventures digitals en un fons real –rodat a la Provença francesa– provoca un contrast formal d’allò més atractiu. Es nota que l’origen del projecte era una sèrie de curtmetratges televisius perquè la trama sembla buscar excuses per allargar-se, però la humilitat del film cau immediatament simpàtica.

Llegir-ne més
Cartellera

Comentaris

0 comments