0 M'encanta
Guarda-ho

Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

Els nens (i els adults també) gaudiran amb aquesta selecció de pel·lícules per a públic familiar que podeu trobar als cinemes de Barcelona, i també dintre de la cartellera de cinema alternatiu.

Les millors pel·lícules per veure en família

Buscant la Dory

Estem d’acord que 'Buscant en Nemo' és el tipus de delícia visual que tots podem esperar de Pixar, encara que la seva línia argumental no sempre assoleix els nivells d’inventiva en què els estudis han construït la seva reputació. No hi ha ni el repte psicològic de 'Del revés', ni la lletania existencial de 'Wall-E', ni l’estoica tristesa d’'Up'. Tot i això, tretze anys després aquí tenim una sòlida seqüela que segueix les aventures de Dory, l’adorable peix blau amnèsic, mentre busca per Califòrnia la família que de sobte recorda haver perdut. Les dues pel·lícules tenen la mateixa estructura: en una, un pare que busca el seu fill, i en l’altra, una filla que busca els seus pares. Evidentment, la sensació d’urgència que requereix la situació no és ben bé igual. La primera era més lacrimògena, tenia més tensió dramàtica, mentre que aquí, en canvi, guanya la comèdia. La trama es dispara en el moment en què Dory redescobreix la seva infància en un racó de l’Institut Marítim de Califòrnia, en el departament d’ictiologia, presidit per la veu omniscient i omnipotent de Sigourney Weaver (recorda aquelles audioguies de museus narrades per celebritats). Hi ha algunes diferències entre les dues cintes, com ara el fet que Dory va créixer en un entorn on la vida aquàtica més perjudicada és “rescatada, reparada i realliberada”. Però en el món oceànic de Pixar, els obstacles són benvinguts. Perquè per moltes dificultats que es trobin en el camí,

Llegir-ne més
Cartellera

Ninja Turtles: Fora de l'ombra

Fa temps que Michael Bay va reformular els patrons del 'blockbuster', portant a l’extrem el que el seu productor preferit, Jerry Bruckheimer, havia començat a posar en pràctica als anys de 'Top gun' i 'Dies de tro'. El menyspreu pel relat en benefici d’un cinema de barraca de fira ple de soroll i de fúria, mesclat amb la forma promocional d’un anunci XL, sigui per vendre atrotinat marxandatge o per anunciar els Knicks novaiorquesos, animen aquesta seqüela de les Tortugues Ninja. Michelangelo, Donatello, Leonardo i Raphael tornen de les clavegueres per salvar el món del dolent que el volia destruir, Shredder. Conclusió: li han canviat el títol, ara més ominós –'Ninja Turtles 2: Fora de l’ombra'–, però és la mateixa pel·lícula. Parlem de Michael Bay perquè aquí el productor és l’estrella, l’autèntic 'show runner' d’aquest despropòsit. I com a expert del cinema 'fast food', ens regala el que millor sap fer: cotxes esclatant a tota velocitat, Megan Fox disfressant-se de col·legiala en un tres i no res, humor de bar de camioners (la parella còmica, sí, són un rinoceront i un porc senglar mutants que s’oloren els pets), un forat en l’autopista de l’espai-temps que sembla comunicar-nos amb les seqüències més aparatoses de la saga 'Transformers' i una casual i involuntària evocació dels escenaris de l’11-S. Hi ha un sorprenent apunt de crisi existencial en dues de les Tortugues Ninja, que de sobte se senten temptades de trencar la seva família disfuncional

Llegir-ne més
Cartellera

Albert

Producció danesa d'animació, escrita i dirigida per Karsten Kiilerich, que segueix el mateix esquema del seu anterior film, 'El patito feo y yo' (2006). És la història de dos nens que viuen en un petit llogaret i decideixen emprendre pel seu compte una sèrie d'aventures que els conduiran a enfrontar-se a innombrables reptes i contratemps que es trobaran pel camí. Una banda de lladres que intenta robar un diamant serà l'encarregada, a través de les seves maldats, d'ensenyar-los el veritable sentit de l'honradesa i la integritat moral. Són alguns dels valors que intenta transmetre una cinta humil pel que fa a la seva escassa ambició artística, amb un estil destinat principalment al públic més infantil, que compta amb un marcat accent educatiu.

Llegir-ne més
Cartellera

Zootròpolis

Hem vist centenars de pel·lícules d’animació protagonitzades per animals. Però, fins ara, han sigut pocs els dits que han assenyalat l’absurd inherent a contemplar bestioles vestides amb roba de carrer. Zootròpolis transforma aquesta incoherència en un gag fantàstic, en el qual la protagonista, una conilleta agent de policia, ha de visitar un club nudista, i s’escandalitza en veure altres criatures amb el pèl al descobert. Aquest és només un dels diversos instants en què la darrera producció de Disney exhibeix un sentit de l’humor que funciona igual per a espectadors grans que per a menuts (cal dir que el codirector Rich Moore té experiència a Els Simpson), propulsant una molt trepidant buddy movie que fa honor a l’expressió “per a tots els públics”.  

Llegir-ne més
Cartellera

The Jungle Book

Qui volia un remake del clàssic animat que Disney va facturar als anys 60? Potser ningú. I menys encara sabent que es tracta d’una combinació entre animals creats en CGI i un nen real. Però deixem enrere els prejudicis, perquè Jon Favreau ha fet una bona feina repensant els millors gags de l’original i la foscúria que desprenen els relats de Rudyard Kipling. I hi ha afegit alguns efectes estranys i meravellosos. No em trec del cap el moment en què els elefants apareixen d’entre la boira, trompetejant amb tanta majestuositat. Ara bé, hem d’advertir que aquest no és l’artefacte edulcorat, amb tigres abraçables i panteres generoses, que ens oferia la versió de dibuixos. 

Llegir-ne més
Cartellera

Capitán América: Civil War

Potser el còctel us resultarà familiar: dos herois icònics fent la guerra durant dues hores i mitja d’èpica, danys coŀlaterals, cameos d’un extens elenc de fantasies emmascarades, tot plegat només per assegurar-nos que la fórmula aguantarà unes deu pel·lícules més. Per sort, aquest 'Capitán América: Civil War' està empaquetat amb l’únic ingredient que els creadors de 'Batman v. Superman' es van deixar pel camí, que és l’alegria. No ens confonguem, això no significa que tot sigui un camí de roses. Els germans Russo ens expliquen el violent final d’una amistat que semblava indestructible, amb totes les qüestions morals que mica en mica van sortint a la superfície. L’alegria es desprèn d’uns personatges amb els quals ens identifiquem, d’unes escenes d’acció trepidants, de salts, acrobàcies aèries i trucs de lluita que exsuden adrenalina, i un discurs de treure’s el barret.

Llegir-ne més
Cartellera

Comentaris

0 comments