Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

0

Comentaris

comments.add +
Big Hero 6

Big Hero 6

Les millors pel·lícules per veure en família

La oveja Shaun. La película

  • Valoració: 4/5

Veure el segell d’Aardman encapçalant qualsevol producció és garantia que estem en bones mans: l’estudi britànic mai no fa cap pas en fals. Aquesta adaptació de la sèrie d’El xai Shaun és modèlica en la seva manera d’estirar naturalment una anècdota per anar enllaçant gags. Els autors extirpen els protagonistes del seu escenari habitual, la granja, i els porten a una gran ciutat on tot sembla anar molt de pressa, on els grangers es poden convertir en gurus de l'estilisme capil·lar i on els xais es disfressen amb draps vintage sense que ningú s’adoni de l’engany. La confiança en l'humor purament visual porta el relat a una alliberadora dimensió no verbal, que convida a passejar la mirada, tot rient amb l’expressivitat de Shaun i els seus col·legues. Atenció a les múltiples i sorprenents accions que ocorren en segon o tercer pla. Impagables.

Marató Toy Story

El cowboy Woody i l'astronauta Buzz Lightyear van fer història protagonitzant la primera pel·lícula d'animació creada totalment per ordinador. El film que va consolidar l'estudi Pixar, nascut com una petita divisió de Lucasfilm, i que va donar origen a una aclamada trilogia.

  1. Phenomena Sant Antoni Maria Claret 168, 08025
  2. 19 Abr 2015
Informació

Cenicienta

  • Valoració: 1/5

En algun lloc havia llegit que això era una renovació de 'La Ventafocs' clàssica de Disney, la del 1950, però jo només hi he vist una colla d’actors més encarcarats que una sardina en escabetx en un entorn que sembla la il·lustració de la caixeta de Plastidecors. A favor de Kenneth Branagh diré que la idea era kamikaze. En contra, que ha perdut pistonada. Ell, que a 'Molt soroll per no res' va brodar la comèdia de Shakespeare, ara ens sotmet a hora i mitja de massacre de la nostra prístina infància, ridiculitzada amb unes quantes rucades New Age sobre el pensament positiu i la resiliència, segurament afusellades d’'El secret de Rhonda Byrne'. No li calia actualitzar res. 'La Ventafocs' de Disney ja estava bé com estava, per més que ella fos una bleda i el príncep una mena de garsa que es va penjar de la paia del vestit més brillant de la festa. Tenia alguns moments de preciosisme líric, en la línia de l’avantguarda poètica de Cocteau, que posen en escac el saldo i la bijuteria que respira el film de Branagh: la carabassa esmicolada pel galop dels cavalls de la guàrdia reial, la sabata trencada sobre les rajoles del palauet o aquelles bombolles de sabó que responien els cants despreocupats de la minyona amb un eco polifònic que semblava estar dient “sí, comprenc la teva abnegació”. Branagh ha obviat l’orfebreria del conte de fades, la del simbolisme subtil i la mínima expressió. En canvi, a totes les entrevistes s’omple la boca parlant d’afers com l

Big Hero 6

  • Valoració: 3/5

En els últims anys, Disney ha redefinit la marca de la casa en dues línies: d’una banda, els contes de princeses com ‘Frozen’, i de l’altra les pel·lícules de sensibilitat ‘comic-con’ tipus ‘¡Rompe Ralph!’ o aquesta. ‘Big Hero 6’ és l’adaptació d’un còmic de la Marvel que explica la història de Hiro, un geni de la robòtica de 13 anys que decideix utilitzar les seves aptituds per fer el bé. Ell, amb les seves habilitats científiques, es converteix en líder d’un equip de superciborgs. L'aposta d'aquest Nadal, com veieu, és molt 'peace on Earth and mercy mild'.

Stand by me Doraemon

  • Valoració: 2/5

No crec que el concepte ‘Doraemon’ pugui aguantar un format de llarga durada. Si, després de tres generacions, els nens d’avui encara s’amorren a la tele cada cop que el fan al Club Super3 és, precisament, per l’atractiu del previsible, per la força de la repetició. Per veure en Nobita plorant en dues cascades simètriques, les calces de la Shizuka cada vegada que se li aixequen les faldilles i en Gegant cantant com un borinot amb perruca de pop star nipona dels 90. Pel casquet volador, la porta màgica i tota la maquinària futurible que el gat còsmic, com Mary Poppins, es va traient del fons de la butxaca. A qui l’interessa trobar un estudi d’intensitat emocional d’hora i mitja en el que, per definició, és bidimensional? Quina profunditat poden donar uns personatges que són i han estat sempre més plans que un filet de llenguado?

Els cavallers del Zodíac, la llegenda del santuari

  • Valoració: 2/5

Els cavallers del zodíac han passat de la típica imatge bidimensional del manga original i de la posterior sèrie televisiva a l’animació digital. A 'Los caballeros del zodíaco: La leyenda del santuario', les armadures dels herois fan soroll de metall pesant i brillen. Les formes ja no són les del dibuix clàssic sinó tridimensionals. Mentre que els personatges i els espais adquireixen més vida, el relat es manté al costat de l’èpica i la lluita. En aquest sentit, la revolució visual que proposa 'Los caballeros del zodíaco' no està acompanyada d’una actualització dels arquetips. La imatge d’una jove d’aparença fràgil, però d’ascendència sagrada, protegida per un grup de nois, queda lluny d’un moment en què la ficció ha provat amb escreix com l’heroïcitat no és qualitat exclusiva dels personatges masculins.

El 7º enanito

  • Valoració: 3/5

Ens arriba com a film autònom, tot i que en realitat és la represa animada d’un parell de comèdies d’acció real molt populars a Alemanya, protagonitzades per una versió bufa dels set nans de 'La Blancaneu'. La pel·lícula pertany a l’escola de 'Shrek', en el sentit que s’acosta als contes de fades des d’una perspectiva irreverent però inofensiva, trufada de gags contemporitzadors (tot i que parodiar el 'bullet time' de 'Matrix' sembla, a hores d'ara, una broma molt passada de moda). La tècnica d’animació no és esplendorosa, però sí expressiva. I la peripècia dels nans, que han de desfer el cataclisme provocat pel més petit de tots, té moments simpàtics. Atenció al drac bonàs, aficionat al claqué, que resulta que té tendències suïcides.

Paddington

  • Valoració: 3/5

Hi ha trens que només passen una vegada a la vida. Michael Bond va publicar 'Un ós anomenat Paddington' l’any 1958, però fins ara no s’havia decidit a autoritzar-ne el salt a la gran pantalla. I, és de calaix, ha fet tard. Aquesta pel·lícula hauria tingut sentit a principis dels 60, com un d’aquells productes familiars que feien història, coetani als '101 dàlmates' de Disney, anterior a memorables moments de la televisió dels 80, embrió de personatges com Alf, aquell extraterrestre de pèl taronja i boca de senglar que anava a petar al garatge de la família Tanner, o de la nena androide d’'Un robot a casa'. Ara, en canvi, Paddington fa gust d’antic.Val a dir que l’any 1975 se’n va fer una versió catòdica de 56 episodis, dirigida per Ivor Wood, amb la inconfusible veu de Michael Hordern, actor de Shakespeare, Pròsper a 'La tempesta', fent de narrador –aquests anglesos són la pera!–. Que, per tant, els llibres de Bond ja van tenir la seva oportunitat, elaborada amb cura britànica, en un temps en què Seth MacFarlane encara no havia engreixat les nostres expectatives. Ara, quan veiem un osset de peluix, esperem que sigui fan de Flash Gordon i fumi maria. Però Paddington és més de tirar-se la tarda a la banyera prenent tasses de te. Una llaminadura entranyable amb les quotes de sorpresa sota zero.La dolenta és Nicole Kidman, una taxidermista que vol embalsamar el pobre Paddington i convertir-lo en una de les mòmies animals del Museu d’Història Natural, rèplica exacta de Glenn Close

Noche en el museo: El secreto del faraón

  • Valoració: 3/5

La saga protagonitzada per Ben Stiller es trasllada a Londres, on el vigilant nocturn del museu d'història viatja per evitar que els seus amics inanimats deixin de cobrar vida cada nit. A 'Noche en el museo: El secreto del faraón', l'emotivitat té tanta importància com la comicitat. L'humor torna a recaure sobretot en els dos personatges diminuts, que repeteixen una de les bromes de la primera part (jugar amb el que senten ells i el que escoltem els humans) i en protagonitzen de noves (quan veuen un vídeo de YouTube amb 'gatetes' que sembla una pantalla de cinema). La principal aportació d'aquesta tercera part és el neandertal interpretat pel mateix Stiller, que creu que és el fill del vigilant del museu, i que permet a l'actor lluir-se. 'Noche en el museo: El secreto del faraón' suposa també una oportunitat de tornar a Robin Williams, que s'acomiada aquí en forma d'un Roosevelt de cera.

Mortadel·lo i Filemó contra en Jimmy el catxondo 3D

  • Valoració: 3/5

A la segona va la vençuda. Ara sí, Javier Fesser ha clavat el llenguatge dels còmics del gran Ibáñez. Tot el que fallava a 'La gran aventura de Mortadelo y Filemón,' el veritable esperit de les vinyetes, el sentit de l’acumulació i l’excés, es troba aquí present, millorat i corregit a través dels recursos propis del traç animat. Amb ritme eixelebrat i frenètic, i una força explosiva i anàrquica, gairebé dionisíaca, és un film més precís i conseqüent. 'Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo' dispara una bateria inesgotable de gags, reproduint l’estil 'slapstick' de l’original, i es mostra implacable en la seva manera d’utilitzar l’humor, en un modus tan nostàlgic com adaptat als temps presents, amb múltiples referències a la cultura popular espanyola. Un artefacte molt eficaç.

Ninja Turtles

  • Valoració: 2/5

Del tot insubstancial, aquest rebrot de la franquícia de les 'Tortugues Ninja', d’aspecte barat, és insípid fins i tot per a la canalla, el més agraït de tots els públics. Michael Bay, en el paper de productor executiu, ha posat el seu segell per tot arreu. Des de les persecucions pels terrats dels gratacels de Times Square fins als acudits que els quatre rèptils de l’antifaç van regalant a qualsevol noia que dugui la faldilla prou cenyida. Les tècniques de motion capture no fan que les tortugues tinguin cap tipus de credibilitat, i si el que busques són escenes bèsties de lluita cos a cos amb el dolent William Fichtner, et trobes amb un seriós problema. Sembla feta només per a aquells adolescents que volen menjar-se Megan Fox amb els ulls. Passeu-ho bé, senyors.

La serie Divergente: Insurgente

  • Valoració: 2/5

Parapetada rere l’èxit d’'Els jocs de la fam', la sèrie 'Divergente' té el difícil repte d’erigir-se com una proposta que es diferenciï de les seves competidores dins l’aferrissada lluita per ser la vencedora de la guerra entre les sagues juvenils de caràcter distòpic. La segona part de la franquícia, 'Insurgente', aprofundeix en els mateixos elements que la predecessora a l’hora que reivindica els elements sci-fi i potencia les intrigues entre els personatges a través d’un cast esplèndid encapçalat per una esforçada Shailene Woodley. Llàstima que la direcció de Schwentke no estigui a l’altura de la de Neil Burger en l’anterior, molt més imaginativa i plena de nervi, convertint-se aquesta en una repetició dels clixés ja establerts, que acaben transformant la seqüela en un inevitable fast- food adolescent amb més ínfules que resultats.

Los juegos del hambre: Sinsajo -Parte 1

  • Valoració: 4/5

Era una pel·lícula condemnada al desastre, el principi del declivi de la saga. Tot semblava indicar que la idea de dividir l’últim llibre en dues parts era un pretext per allargassar la franquícia i treure’n més rendiment. I que, en el fons, les dues últimes entregues serien una llauna. Però no. La primera meitat de 'Sinsajo' és més profunda i fosca que els dos anteriors volums. Comença al Districte 13. Les manifestacions es desencadenen a tort i a dret, els rebels estan encesos, i sembla que Jennifer Lawrence, arc en mà, s’erigirà com a icona revolucionària, una mena de 'Llibertat guiant el poble'. Per què no hem de dir-ho, l’actriu està més impressionant que mai. L’aŀlegoria política ha afilat armes, i el drama 'coming-of-age' completa el seu cicle. Els pronòstics van fallar el tret. Aquesta és una experiència d’alt voltatge.



Els usuaris diuen

0 comments

Activitats infantils

  1. Marató Toy Story

    El cowboy Woody i l'astronauta Buzz Lightyear van ...

  2. Aquarel·la

    'Aquarel·la' és un espectacle visual que juga i ex...

  3. Sant Jordi i el drac

    De la Cia Guasch Teatre. Diu la llegenda que fa mo...

11 activitats més »

Segueix-nos

Spotify

Subscriu-te al Spotify de Time Out Barcelona i gaudeix de les cançons favorites i llistes temàtiques