0 M'encanta
Guarda-ho

Cartellera de cinema infantil

Les millors pel·lícules per als més petits

Ice Age 5

Els nens (i els adults també) gaudiran amb aquesta selecció de pel·lícules per a públic familiar que podeu trobar als cinemes de Barcelona, i també dintre de la cartellera de cinema alternatiu.

Les millors pel·lícules per veure en família

Ice Age. El gran cataclisme

Ja és oficial que 'Ice Age' s’ha convertit en la saga més longeva de l’animació americana. Al llarg de catorze anys, els estudis Blue Sky han dut a terme cinc pel·lícules entorn de les aventures d’una colla d’animals de diverses espècies que, durant el període glacial, intenten sobreviure com poden als canvis que es generen al planeta. Cap de les pel·lícules ha tingut un caràcter historicodidàctic: els anacronismes i llicències són part del caràcter jocós i lúdic d’una proposta que sempre ha anat enfocada al gaudi dels més petits, sense pretensions a l’hora de satisfer els adults i sibarites de l’animació més sofisticada. Ara, aquest cinquè lliurament, 'Ice Age. El gran cataclisme', torna a fer palès que aquesta producció té essència de 'slapstick', sobre la qual s’ha assentat cadascuna de les cintes. És a dir, tot un festival de gags en moviment al més pur estil Tex Avery o Chuck Jones que ens retorna l’esperit d’un cinema que per molta pàtina digital que tingui, no deixa de ser en realitat profundament primitiu a l’hora de generar diversió. Així, l’humor i els acudits visuals tornen a convertir-se en protagonistes de la funció. També l’esquirol Scrat que, en la seva eterna aspiració per aconseguir una gla, accedirà a una nau espacial enterrada en el gel i sortirà de passeig per l’espai provocant una nova hecatombe sideral. Mentrestant els altres personatges hauran de lluitar contra un meteorit gegant que se’ls acosta. També hi ha lloc per

Llegir-ne més
Cartellera

El meu amic el gegant

Lectors de Roald Dahl, amants dels 'Contes en versos per a nens perversos', personetes que heu crescut amb la por que un dia la Trunchbull us tanqués en el seu armari de tortures ple de claus rovellats, escolteu atentament, perquè aquesta exhortació va adreçada a tots vosaltres. Arriba als cinemes l’adaptació que Steven Spielberg ha dirigit de 'The BFG', esprement la criatura que porta a dins com si fos una taronja, invocant l’home que va reinventar el mite de Peter Pan a 'Hook' i el de Pinotxo a 'Inteŀligència artificial'. I li ha sortit una petita meravella, de les que et fan oblidar el món en què vius.Per a qui no se sàpiga el conte, és la història d’una nena que viu en un orfenat on si et portes malament et castiguen en un soterrani ple de rates, i on no té més amic que les novel·les de Dickens. Aquesta nena aspira a viatjar lluny, com James dalt del préssec transgènic. I qui la ve a rescatar és ni més ni menys que un gegant amb les orelles galdoses dels Culdolla, que s’inventa les paraules i tartamudeja, addicte a una gasosa que li provoca uns pets simfònics que ni les gaites de tot Escòcia poden aplacar. N’acabarà bevent fins i tot la Reina d’Anglaterra.Es diria que l’autor ja va fer la major part de la feina quan el llibre va sortir a la venda a principis dels 80, i que Quentin Blake hi va posar la resta amb les seves iŀlustracions. Potser per això no conec precedents que l’univers de Roald Dahl hagi donat mals resultats en el cine. Fins i tot la versió que Nicolas Roe

Llegir-ne més
Cartellera

Buscant la Dory

Estem d’acord que 'Buscant en Nemo' és el tipus de delícia visual que tots podem esperar de Pixar, encara que la seva línia argumental no sempre assoleix els nivells d’inventiva en què els estudis han construït la seva reputació. No hi ha ni el repte psicològic de 'Del revés', ni la lletania existencial de 'Wall-E', ni l’estoica tristesa d’'Up'. Tot i això, tretze anys després aquí tenim una sòlida seqüela que segueix les aventures de Dory, l’adorable peix blau amnèsic, mentre busca per Califòrnia la família que de sobte recorda haver perdut. Les dues pel·lícules tenen la mateixa estructura: en una, un pare que busca el seu fill, i en l’altra, una filla que busca els seus pares. Evidentment, la sensació d’urgència que requereix la situació no és ben bé igual. La primera era més lacrimògena, tenia més tensió dramàtica, mentre que aquí, en canvi, guanya la comèdia. La trama es dispara en el moment en què Dory redescobreix la seva infància en un racó de l’Institut Marítim de Califòrnia, en el departament d’ictiologia, presidit per la veu omniscient i omnipotent de Sigourney Weaver (recorda aquelles audioguies de museus narrades per celebritats). Hi ha algunes diferències entre les dues cintes, com ara el fet que Dory va créixer en un entorn on la vida aquàtica més perjudicada és “rescatada, reparada i realliberada”. Però en el món oceànic de Pixar, els obstacles són benvinguts. Perquè per moltes dificultats que es trobin en el camí,

Llegir-ne més
Cartellera

Neu i els arbres màgics

Un programa format per quatre curts francesos de l’estudi Folimage ('Phantom boy', 'Una vida de gat'), units pel respecte a la natura i a les seves criatures: un marrec espavilat que se les empesca per amansar els tigres; una nena que fa bells estampats gràcies a un drap màgic; un arbre que, un bon dia, decideix sortir a donar una volta; la tendra amistat entre un nen i un petit esquimal... Cada treball té una personalitat diferent, marcada pel seu argument, però tots comparteixen esperit, negant-se a anar amb presses per tal que la mirada dels espectadors absorbeixi la bellesa de les imatges, i meravellant-nos amb idees estètiques que no tenen res a veure amb proeses tecnològiques, sinó que són fruit d’un traç artesà.

Llegir-ne més
Cartellera

Ninja Turtles: Fora de l'ombra

Fa temps que Michael Bay va reformular els patrons del 'blockbuster', portant a l’extrem el que el seu productor preferit, Jerry Bruckheimer, havia començat a posar en pràctica als anys de 'Top gun' i 'Dies de tro'. El menyspreu pel relat en benefici d’un cinema de barraca de fira ple de soroll i de fúria, mesclat amb la forma promocional d’un anunci XL, sigui per vendre atrotinat marxandatge o per anunciar els Knicks novaiorquesos, animen aquesta seqüela de les Tortugues Ninja. Michelangelo, Donatello, Leonardo i Raphael tornen de les clavegueres per salvar el món del dolent que el volia destruir, Shredder. Conclusió: li han canviat el títol, ara més ominós –'Ninja Turtles 2: Fora de l’ombra'–, però és la mateixa pel·lícula. Parlem de Michael Bay perquè aquí el productor és l’estrella, l’autèntic 'show runner' d’aquest despropòsit. I com a expert del cinema 'fast food', ens regala el que millor sap fer: cotxes esclatant a tota velocitat, Megan Fox disfressant-se de col·legiala en un tres i no res, humor de bar de camioners (la parella còmica, sí, són un rinoceront i un porc senglar mutants que s’oloren els pets), un forat en l’autopista de l’espai-temps que sembla comunicar-nos amb les seqüències més aparatoses de la saga 'Transformers' i una casual i involuntària evocació dels escenaris de l’11-S. Hi ha un sorprenent apunt de crisi existencial en dues de les Tortugues Ninja, que de sobte se senten temptades de trencar la seva família disfuncional

Llegir-ne més
Cartellera

The Jungle Book

Qui volia un remake del clàssic animat que Disney va facturar als anys 60? Potser ningú. I menys encara sabent que es tracta d’una combinació entre animals creats en CGI i un nen real. Però deixem enrere els prejudicis, perquè Jon Favreau ha fet una bona feina repensant els millors gags de l’original i la foscúria que desprenen els relats de Rudyard Kipling. I hi ha afegit alguns efectes estranys i meravellosos. No em trec del cap el moment en què els elefants apareixen d’entre la boira, trompetejant amb tanta majestuositat. Ara bé, hem d’advertir que aquest no és l’artefacte edulcorat, amb tigres abraçables i panteres generoses, que ens oferia la versió de dibuixos. 

Llegir-ne més
Cartellera

Alicia a través del espejo

Les fronteres de l’animació i la imatge real ja feia temps que es difuminaven en el cine de Tim Burton. En la seva adaptació de l’imaginari d’'Alícia' va convertir els escenaris i personatges en cartoons i es va amarar de l’esperit Disney per realitzar un film irritant i antipàtic. Aquesta aventura continua el seu deixant i demostra una escassa raó de ser. Confusa, capritxosa i buida. Una joguina cara i especialment incòmoda de veure a través de tot aquest vernís infogràfic que acaba devorant el sentit de personatges i accions. James Bobin (que havia treballat en els xous iconoclastes de Sacha Baron Cohen i va ser creador de 'Los Conchords') és incapaç d’aportar un mínim d’originalitat a una cinta en què Johnny Depp demostra que definitivament s’ha convertit en un dibuix animat.

Llegir-ne més
Cartellera

Genius Party Beyond

Diversos autors. Japó, 2008. VOSC. 82'.   Cinc històries, cinc mestres i cinc estils que, d’acord amb l’exigència del segell Studio 4 °C, reuneixen creativitat, llibertat i enginy en aquest film inclòs dins del cicle que la Filmoteca dedica a clàssics moderns de l'animació japonesa.

Llegir-ne més
Filmoteca de Catalunya , El Raval Divendres 29 juliol 2016

Blancanieves y los siete enanitos

Walt Disney. EUA. 1937. VOSE. 83'. El clàssic conte de fades dels germans Grimm va proporcionar el punt de partida perquè Walt Disney realitzés el primer llargmetratge de dibuixos animats de la història del cinema.

Llegir-ne més
Phenomena , Sagrada Família Dimecres 27 juliol 2016

Comentaris

0 comments