Jordi Casanovas ha tornat a demostrar que, quan es tracta de portar un cas judicial al teatre, per extrem que sigui, ell sap com fer-ho i, a més, lliurar-nos una obra impecable. Fa cinc anys, va estrenar al desaparegut Teatro Kamikaze de Madrid 'Jauría', un text protagonitzat per María Hervás i dirigit per Miguel del Arco que va deixar el públic bocabadat per com tractava els fets de 'La Manada', aquella nit de Sant Fermí a Pamplona en què una noia va ser violada per cinc homes. Casanovas no es va inventar res. Va utilitzar únicament el material públic del judici, com ja va fer a 'Ruz-Bárcenas', el duel entre l'antic tresorer del Partit Popular i el jutge que va instruir el seu cas.
Ara ha arribat al Romea el mateix muntatge amb un repartiment totalment diferent, capitanejat per Ángela Cervantes, que es fica en la pell de la víctima. No és gens fàcil el que fa. Ha de donar credibilitat a una noia que els jutges, en primera instància, només es van creure a mitges, però que va obligar el Congrés a canviar el Codi Penal. I ha de ser el cos i la cara d'una noia de qui, per sort, no en sabem res. No pot imitar, no pot fer veure. Tot ho ha de treure de dins. I de quina manera ho fa.
Aquesta és una obra que s'ha de veure
Els nois (Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carlos Cuevas), en canvi, poden fer-se passar per aquells cinc homes que van pensar que no cometien cap delicte arrossegant una noia a una porteria per violar-la, tots junts, mentre es feien fotos i vídeos, com si estiguessin en una festa d'aniversari. Cinc sevillans amb un historial contradictori. Què hauria passat si Del Arco no els hagués fet emular l'accent andalús? No ho sabrem mai.
De fet, no sé si fan més fàstic quan es treuen les culpes de sobre o quan es transformen en advocats que revictimitzen l'agressora, quan la pressionen sense escrúpols, quan li demanen que com és que tancava els ulls mentre la forçaven, entre d'altres barbaritats.
I aquí es troba la grandesa de la funció, perquè Casanovas no només ens mostra com ha funcionat el patriarcat durant segles a través dels agressors, cinc pelacanyes, sinó també quan puja en l'escala social. No oblidem que un dels jutges de primera instància va demanar absoldre els acusats... Aquesta és una obra que s'ha de veure. No la gaudireu, però tindreu l'oportunitat de seguir grans interpretacions i preguntar-vos, a més, si aquest és un lloc bonic on viure. Quan surti Cervantes a saludar, us podeu aixecar de la butaca per aplaudir-la.
No et perdis la llista de les obres recomanades que hi ha a la cartellera ara mateix.
