Les millors exposicions de Barcelona

De què va? Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures. 

Per què hi heu d'anar? La mostra t’acompanya a poc a poc per la transició de musa a artista única en el Montmartre de les avantguardes per la seva mirada singular als temes de moda. Els retrats a les prostitutes de París o els nus femenins demostren que va retratar amb cura un món que coneixia de prop i que no volia tractar ni amb distància ni amb condescendència. La mostra també dedica un espai a la relació de sis mesos que Valadon va tenir amb el compositor Erik Satie, després que ella trenqués amb Miquel Utrillo, i de la qual n’han quedat un retrat que ella va fer d’ell i un dibuix que ell va fer de la pintora, amb un traç infantil, sobre una partitura. 

De què va? Aquesta gran instal·lació comprèn quatre dècades de treball amb 'fotocollage' de l'artista Pep Duran Esteva. Totes les obres que podem veure a l’exposició són inèdites i estan fetes amb papers que el creador ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys.

Per què hi heu d'anar? Perquè l'artista, que ve del món de l’escenografia, transforma el museu en un escenari on el públic pot trobar petites intervencions, al llarg del recorregut de la mostra, que actuen com escenes, diàlegs o monòlegs oberts. 

De què va? L’accés a la planta -2 de la Fundació Tàpies s’ha llevat cobert d’un fil vermell que teixeix una immensa teranyina. Les escales que ens condueixen a les sales d’exposició ara semblen una cova cap a l’infern, però en realitat només ens donen la benvinguda a les creacions de Chiharu Shiota, una artista japonesa que presenta aquesta mostra sorprenent i plena de simbolismes. 

Per què hi heu d'anar? Perquè l’obra de Chiharu Shiota ens parla de la fragilitat de la vida, de la memòria i del vincle amb la terra a través d’aquestes teranyines de color carmí que, a dins, atrapen objectes quotidians com unes sabates o unes claus. 

De què va? Una casa unifamiliar de propietat, envoltada de gespa, amb piscina al jardí del darrere i un parell de cotxes dormint al garatge. Segurament aquesta és la idea que aflora al cap de la majoria quan sent l’expressió “somni americà”. El CCCB dedica una mostra als reptes de la ciutat agafant d’excusa aquest model urbanístic suburbial.

Per què hi heu d'anar? Des de l’inici dels suburbis amb la revolució industrial, passant per l’auge de la vida en urbanitzacions perifèriques després de la Segona Guerra Mundial, l’exposició explora també la part fosca de la vida residencial i els futurs postsuburbials que ens esperen.

De què va? Aquesta mostra del CaixaForum és un recorregut pels 5.000 anys de pensament espiritual, però fixant-nos en el poder femení i la seva materialització en escultures, objectes sagrats i obres d’art de diversos continents, des del món antic fins a l’actualitat.

Per què hi heu d'anar? Per gaudir de 154 peces del British Museum, que entren en diàleg amb obres contemporànies per fer-nos reflexionar sobre el poder femení i la feminitat, i la seva relació històrica amb ideals com la saviesa, la passió, el desig, la guerra, la justícia o la misericòrdia.

De què va? Consuelo Kanaga, fotògrafa nord-americana, va retratar els conflictes socials de la seva època al llarg de sis dècades.

Per què hi heu d'anar? Des de la pobresa urbana fins a la lluita pels drets dels treballadors, passant pel terror de la segregació racial i la desigualtat social, Kanaga va abordar gèneres de tota mena i es va fer especialment famosa pels retrats de la comunitat afroamericana, que mostraven amb emotivitat, tècniques formals modernistes i una política documental radical, la realitat social d’aquest grup. 

De què va? Una investigació sobre la vida i obra de Carles Santos feta per Ona Balló i Elena Lasala en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona. La mostra, que es pot veure del 14 de març al 21 de juliol al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, ofereix una visió completa de la figura de l'artista i la trasllada al moment actual. 

Per què hi heu d'anar? La idea de l'exposició neix de l'estreta relació que van mantenir Joan Brossa i Santos durant la seva joventut i de com aquest vincle va influir positivament a la trajectòria artística d'ambdós.

De què va? L’exposició de ceràmiques de Miquel Barceló a La Pedrera duu un nom que fa referència a l’admiració que l’artista sent per les civilitzacions que van viure i crear abans que nosaltres. La mostra comprèn tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. 

Per què hi heu d'anar? Per ser rebuts, a l'entrada, per una paret blava d'on treuen el cap peixos salvatges, que són alguns dels animals presents a les creacions del mallorquí. A través de la ceràmica, que per l'artista és només una altra forma de pintura, conviureu amb tonyines, toros, crancs, cérvols, calaveres i pedres volcàniques, tot endinsant-vos en l'imaginari natural i primitiu de l'artista mallorquí.  

De què va? Del paper que va jugar l'art en l'antijudaïsme, durant l'època medieval.

Per què hi heu d'anar? Per entendre que si bé la diferència existeix, l'alteritat es construeix, a través d'un recull obres d'art de tota mena que ens permeten conèixer quin retrat se'n va fer, dels jueus i els conversos, per part dels cristians, a l'Espanya d'entre el 1285 i el 1492. 

De què va? Agafes el torn en una sala d’espera. Quan et criden, entres en una sala, t’estires en un llit i et mors. Així comença el recorregut laberíntic, immersiu i lúdic en què consisteix la nova exposició de l’Arts Santa Mònica. Sota el títol ‘L’altre costat’, la mostra et convida a abandonar la vida material per explorar el més enllà: per alguns artistes això vol dir els somnis, per altres, l’inconscient, el plaer, la mort o la resurrecció.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir obres de 10 artistes locals i internacionals recorrent una exposició laberíntica. Peces d'art que són inflables on moure el cos, constel·lacions que pengen del sostre, instal·lacions que et permeten tenir un diàleg amb tu mateix i obres d'art que parlen i no et deixen desviar la mirada cap a un altre lloc. 

De què va? Aquesta exposició explora la cultura fotogràfica popular a casa nostra, que va créixer amb força entre finals del segle XIX i fins a l’esclat de la guerra civil, en el mateix moment que la fotografia amateur arribava també en altres zones d’Europa.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer la fotografia popular catalana, els temes i els motius visuals recurrents del gènere. 

De què va? El nou espai dedicat a l'art contemporani de la galeria Mayoral s'estrena, sota la direcció artística de la crítica i comissària Joana Hurtado, amb aquesta exposició anomenada 'Mater'.

Per què hi heu d'anar? Per veure 9 peces de grans dimensions i de colors llampants que es mouen entre la instal·lació, l'escultura i la performance, de les artistes Carolina Caycedo, Pia Camil, Catalina León, Cinthia Marcelle i Marga Ximénez. 

De què va? Comença l’Any Tàpies, que celebra el centenari del naixement de l'artista, i la Fundació ofereix aquesta exposició sobre l'impacte dels artistes japonesos i la cultura oriental en el pensament i l'obra de l'artista.

Per què hi heu d'anar? Una tria d'obres entre les quals hi ha pintures, ceràmiques i dibuixos, mostren com Tàpies va integrar al seu llenguatge, i a la tradició occidental que li era pròpia, moltes de les actituds, imatges i tècniques que aquests artistes utilitzaven.

De què va? En aquesta exposició, la comissària Victoria Cirlot ha seleccionat escultures del segle XII al XVI provinents de les col·leccions del Museu Frederic Marès per fer-les dialogar amb obres d’art contemporànies.

Per què hi heu d'anar? Per veure com l'art ha plasmat totes les emocions i expressions facials que hi ha en el trànsit de la tristesa a l’alegria, amb obres d'artistes contemporanis com Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Javier Riera i Bill Viola. 

De què va? Susana Solano (1946) és una de les artistes més destacades de l'escena espanyola i forma part d'una generació d'escultors espanyols amb gran projecció exterior. El seu llenguatge, però, destaca per ser força diferent. La seva obra es nodreix d'escultors referents de tota la línia temporal i fa èmfasi en qüestions semàntiques i la llibertat en la utilització de materials.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la capacitat de l'artista per trobar ressonàncies espirituals, emocionals o líriques a partir de les formes i dels materials.  Solano, que va començar pintant i que en els seus inicis treballava també amb fusta, es concentra aviat en l’ús de metalls, i, de manera intermitent, també amb el vídeo, gravacions de so, cera, plàstics o vímet. Les seves obres es caracteritzen per la simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i rotunda que té referències constants a l’arquitectura i el paisatge. 

De què va? Les obres de Joan Brossa dialoguen amb la llum en aquesta exposició de la Galeria Santa&Cole.

Per què hi heu d'anar? Comissariada i dissenyada pel mestre de la llum Antoni Arola, la mostra configura una experiència expositiva que intensifica la lírica de les obres de Brossa. 

De què va? Aquesta mostra, comissariada per Anna Llopis, vol centrar-se en la fascinació que encara avui provoca la figura de Joan Brossa per donar veu al poeta a través de la seva obra.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com Brossa va posar les possibilitats del llenguatge visual i plàstic al servei de la poesia tot conreant la prosa poètica, la poesia escènica, la poesia visual, el poema objecte o la poesia literària, a través d’una seixantena d’obres. 

De què va? Foto Colectania exposa prop de 160 obres escollides d’entre les més de 3000 que hi ha en la seva col·lecció en aquesta exposició comissariada per Carles Guerra. La mostra permet endinsar-se en la col·lecció privada amb la representació la fotografia que es va fer durant la segona meitat del segle XX a la península Ibèrica.

Per què hi heu d'anar? A través de les fotografies escollides -ja siguin imatges úniques que han esdevingut icones, o seqüències fotogràfiques- presenciareu un doble procés de modernització: el del mitjà fotogràfic i el de les societats del sud d'Europa. 

¿De què va? Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. 

¿Per què hi heu d'anar? Per entendre per què la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats i el delicat equilibri del món contemporani.