Les millors exposicions de Barcelona

De què va? En aquesta exposició hi ha més de 300 imatges de grans artistes de la cultura europea, totes filtrades pel criteri i el pensament de Georges Didi-Huberman, un dels filòsofs i historiadors més importants del nostre present.

Per què hi heu d'anar? La mostra reivindica el poder transformador de les imatges, la seva capacitat de commocionar-nos, i es pregunta: com hem representat les emocions en l’art? Les respostes les articulen artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahnsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. 

De què va? Pedro Pablo Rubens va ser l’artífex d’una pintura que desbordava els marges del llenç. Amb els seus cossos en moviment, les escenes carregades de tensió i una pinzellada impulsiva, va construir una estètica que va marcar tota una generació d’artistes flamencs. Ara, aquella mateixa energia creadora es reviu a Rubens i el Barroc flamenc, una exposició que es pot visitar al CaixaForum del 29 de maig al 21 de setembre.

Per què hi heu d'anar? Les gairebé seixanta obres, procedents del Museu Nacional del Prado, ens transporten al segle XVII. Una època travessada per la religió, el poder i la imatge com a eina de persuasió. Entre les peces destacades hi trobem El naixement d’Apol·lo i Diana, La mort de Sèneca i La Immaculada Concepció, obres que mostren la capacitat de Rubens per traçar pintura i missatge alhora.

De què va? Francesc d’Assís Galí i Fabra (1880–1965) va ser una figura clau de l’art català del segle XX, tot i que va optar per mantenir-se a l’ombra com a mestre d’artistes com Joan Miró o Llorens Artigas. Aquesta exposició pretén reivindicar la seva figura, sovint eclipsada per la seva pròpia voluntat de discreció. El mestre invisible està disponible al Museu Nacional d'Art de Catalunya del 21 de maig al 14 de setembre.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer una obra que travessa moviments com el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, d'aquest pintor, muralista, pedagog i cartellista.  Algunes de les obres destacades que hi podreu veure són La primavera (1931), una pintura d’oli d’estètica mediterrània amb una figura femenina que simbolitza la fertilitat i l’idealisme clàssic; el Paravent de la Creació (1929), una peça elaborada en laca japonesa amb incrustacions de nacre i or, plena de simbolisme espiritual i refinament formal; i el cartell Exposición Internacional de Barcelona.

De què va? Citissimum, altissimum, fortissimum és una exposició col·lectiva al centre Santa Mònica que reflexiona sobre l’esport de competició com a metàfora del món contemporani. Més enllà de l'àmbit esportiu, la mostra aborda com la societat actual s’ha convertit en un gran escenari de rendiment, mesura i competitivitat, on persones, cossos i accions són sotmesos a una lògica d’autosuperació constant.

Per què hi heu d'anar? A través d’obres de diversos artistes i col·lectius, i amb ironia i desconstrucció, s’exploren temes com el control del cos, la pressió per millorar i la mercantilització de l’esforç. L’esport s’hi mostra com un símbol clar d’aquesta cultura de la comparació incessant, on la tecnologia, les dades i els valors de productivitat i eficiència dominen el relat. L’exposició convida a qüestionar com aquesta obsessió col·lectiva per superar-nos, aparentment natural, s’ha convertit en espectacle i en dogma interioritzat.

De què va? La Fundació Foto Colectania acull aquesta reflexió crítica sobre el paper de la fotografia en les cultures digitals. Comissariada per Jon Uriarte, la mostra reuneix obres de 14 artistes internacionals que investiguen com les imatges digitals, lluny de representar el món físic, creen i estructuren els espais virtuals en què vivim.

Per què hi heu d'anar? L’exposició examina la desorientació contemporània provocada per la hibridació entre allò físic i allò digital, a través d’entorns com videojocs, xarxes socials, cotxes autònoms, exploració espacial o mapes en línia. Davant d’una tradició visual orientada a trobar un destí, molts artistes proposen avui el perdre’s com una estratègia crítica davant un món hiperconnectat.

De què van? El centre KBr Fundación MAPFRE Barcelona presenta dues exposicions destacades: Edward Weston. La matèria de les formes i Joan Andreu Puig Farran: la dècada convulsa (1929-1939), que es poden visitar des del 12 de juny fins al 31 d'agost. Ambdues mostres aprofundeixen en la fotografia com a mitjà artístic i documental.

Per què hi heu d'anar?  Weston, figura clau de la modernitat fotogràfica nord-americana, destaca per les seves imatges en blanc i negre de gran format, centrades en la forma i la naturalesa. L’exposició reuneix 198 fotografies, llibres i una pel·lícula, mostrant l’evolució del seu estil i el seu paper en el grup f/64, un col·lectiu de fotògrafs nord-americans que defensava una fotografia nítida, directa i sense manipulació.

Puig Farran, fotògraf lleidatà actiu entre 1929 i 1939, documentà la convulsa realitat catalana i els fronts de guerra. L’exposició recull còpies originals i reproduccions a partir del seu arxiu, revelant una figura poc coneguda però essencial del fotoperiodisme català. 

De què va? L'exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres al CaixaForum indaga sobre les tensions i abundant creativitat que va despertar el període entre el final de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la Segona, la República de Weimar (1919-1933). Un període finestra entre dos esdeveniments tràgics que, en contraposició, va estar marcat per una proposta de societat basada en la raó, la igualtat i la democràcia, i que va donar lloc a un esclat d'artistes molt innovadors, com Thomas Mann, Käthe Kollwitz o Otto Dix.

Per què hi heu d'anar?  A la mostra, disponible fins al 20 de juliol, hi podeu veure algunes de les obres d’aquests grans mestres. Fotografies, pintura, escultura, escenografia, música, jocs interactius i projeccions omplen les diferents sales del CaixaForum per il·lustrar l’Alemanya d’entreguerres amb una visió transversal.

De què va? L’obra de Marria Pratts opera com un diari personal. En els llenços plegats de fantasmes, smileys i gargots de color rosa, la pintora hi desgrana les experiències que l’han marcat com a artista i com a persona. L’exposició que li ha dedicat la Galeria Mayoral es vertebra a través de dos moments vitals: la mort de la seva mare, quan l’artista era encara una criatura, i el naixement del seu fill. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com l’art relliga el passat i el futur amb un punt de vista esperançador. No deixeu que l’estètica aparentment trencadora us enganyi: sí, Pratts innova en la tècnica, però és hereva de la pintura de Tàpies i Miró. I els temes que pinta són universals: la mort, el naixement i l’amor són al centre de la seva obra, que és capaç de sacsejar-nos des de la potència i l’impacte, però també des de la tendresa i la sensibilitat.

De què va? Ningú pinta des de zero. Però veient les pintures matèriques d’Antoni Tàpies, amb els colors llisos, els materials pobres i la simplicitat extrema dels seus símbols, podríem arribar a pensar que l’artista ho va aconseguir. En les seves obres més famoses, Tàpies ens demana silenci i contemplació, precisament perquè aprenguem a mirar amb més força i a parar atenció davant d’un món saturat d’imatges. Ara, el museu es pregunta quin era l’imaginari de Tàpies quan va començar a pintar.

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en l’entorn visual de l’artista amb una cinquantena d’obres i amb més d’un centenar d’objectes i documents de natures diverses. Després del centenari on hem celebrat l’artista, ha arribat el moment de pensar Tàpies des de noves mirades, qüestionant-ne els relats més hegemònics.  

De què va? Pregàries de resistència recull més de 25 anys de trajectòria de Carlos Motta, un artista que explora el cos i la dissidència sexual com a formes de protesta política. La mostra inclou des dels seus primers autoretrats fotogràfics fins a les seves performances i videoinstal·lacions més recents, creant un recorregut per la seva evolució artística i temàtica.

Per què hi heu d'anar? Per qüestionar la visió eurocèntrica de la història, la colonització i el paper de la religió com a eina de control. Establert a Nova York des dels anys noranta, el treball de l'artista tracta la política del gènere, la sexualitat i la crisi del VIH/sida.

Què es?

Bowie x Sukita és la mostra que ha portat a Barcelona una setantena d'instantànies que Masayoshi Sukita va fer a David Bowie durant els 40 anys que el va fotografiar. És, a més, la primera vegada que es porta un arxiu complet de Sukita a l'Estat espanyol.

Per què l'has de veure?

El nou espai de FotoNostrum, al número 19 del carrer Princesa acull fins al 15 de setembre aquesta retrospectiva que inclou algunes de les imatges més icòniques del músic anglès i d'altres de pràcticament desconegudes. Destaquen les instantànies de la icònica sessió de 1973 on Bowie posava amb un extravagant vestit de Kansai Yamamoto sobre un fons vermell. Trobem també una foto curiosa en un concert al Japó on el cantant es va despullar davant del públic –prim com era, només es va deixar posats una mena de calçotets de sumo–, i la magnífica sessió d'on va sortir la portada de Heroes.

De què va? Com dissenyarem, ara que cada vegada hi haurà més escassetat de matèries primeres? La nova exposició permanent del DHub intenta respondre aquesta pregunta. Sota el nom ‘Matter Matters. Dissenyar amb el món’, la comissària Olga Subirós fa un recorregut pel passat, el present i el futur de la matèria, des de l’extractivisme colonial al moment de crisi climàtica actual. 

Per què hi heu d'anar? La mostra aglutina, en una superfície de 1.000 m², més de 700 peces de creadors nacionals i internacionals. Algunes peces són de rabiosa actualitat, i d’altres són peces de les col·leccions històriques del Museu del Disseny: la idea és que entre elles hi hagi un diàleg per explicar com el disseny ha estat un agent clau en les transformacions que ha patit el món des que els humans vam començar a fer-nos-el nostre. 

De què va? Barcelona acull l'exposició més gran mai celebrada a Espanya i la primera de gran rellevància dedicada a Fernando Botero. Poc més d'un any després de la seva mort, el Palau Martorell de Barcelona organitza la mostra més completa de pintura de l'artista Colombià que s'ha organitzat mai a l'Estat. Comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, aquesta exposició és un homenatge a un dels artistes més importants del segle XX, reconegut pel seu estil de volums monumentals i vibrants colors que va rebre el nom de boterisme. 

Per què hi heu d'anar? Per recórrer els més de seixanta anys de la seva carrera a través de més de 110 obres de tota mena: escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets, dibuixos al llapis, etcètera. I a més, algunes de les pintures que es poden veure a 'Fernando Botero. Un mestre universal', procedeixen de col·leccions privades i han estat cedides excepcionalment per a l'exposició.  

De què va? El Museu d’Arqueologia de Catalunya és un d’aquests espais que els barcelonins tenim oblidats i en els quals només pensem quan ens els topem de cara si sortim a fer una volta per Montjuïc. Però el MAC fa uns anys que treballa per recuperar l’esplendor de l’edifici del 1929, i ara han renovat la seva exposició permanent fent-la brillar al màxim per convertir-se en un museu de visita obligada. 

Per què hi heu d'anar? Per veure més de dos-cents objectes (alguns dels quals constitueixen veritables tresors de l'arqueologia nacional i de la península Ibèrica) en un espai de 1.000 m², que ens mostren l’Imperi Romà com la primera societat globalitzada d'Occident