Refrescar-se a Barcelona

Segon establiment de Delacrem i nova aventura de Massimo Pignata, que va obrir la gelateria al carrer d'Enric Granados l'any 2010. Es diu Obrador Delacrem, guanya metres per a l'elaboració de gelats i l'experimentació i fa visible part dels processos de producció. Aquí Massimo i el seu equip exploren els sabors clàssics –treballen amb fruita de temporada i per tant canvien periòdicament els gelats– però també en desenvolupen de nous, com el de crema d'anacard vegana, el d'albercoc i anacard, i el d'albercoc rostit amb romaní, les primeres noves incorporacions a la carta. "Aquí tenim més joc: una planxa, un forn per torrar fruits secs, espai també per al lliure de gluten... entenc l'Obrador com el centre per a futurs desenvolupaments, com un laboratori on conceptualitzar i crear noves idees", explica el gelater.

L'Obrador Delacrem ofereix gelats, cafeteria i un altre producte que no faltarà, marca de la casa, és l''affogato': una bola de gelat dins d'una tassa de cafè amb llet ofegat per un 'espresso'. 

Els nois de Parallelo –van deixar San Remo perquè “era avorrida, només hi ha cançó lleugera”– apliquen una ètica artesana impecable als seus gelats. Aquí segur que estaran distrets: sobretot quan es dediquen en cos i ànima a produir gelats tan frapants com el de pinya amb alfàbrega, sense cap preparat. En els seus sorbets, la composició és d’un 70% de fruita. Itàlia és un país d’herba mediterrània, més que el nostre, i els agrada experimentar. S’especialitzen també en gelats salats, arrisquen i guanyen. Qualsevol dia us hi podeu trobar un gelat de iogurt amb curri bio. Aquesta temporada no us perdeu el gelat de granissat de préssec blanc de Tarragona. 

Takashi Ochiai és un dels grans pastissers de Barcelona i ara apunta també al gelat. Amb l’ajuda d’Andrea de Bellis, artesà italià, ha desenvolupat una geladeria italiana tradicional amb tocs japonesos. Per caure de cul: viatge en cremositat delirant a Àsia i sorbets de sabors com cirera i 'umeboshi' (la pruna envinagrada del Suprunaman de l’Arale!). 

Kurimu, així es diu la gelateria, vol dir cremós en japonès, i va néixer per una idea de la filla d'Ochiai, la Yuri. "Un dels grans èxits de la casa era el gelat de te verd, i en servíem molt als restaurants, per què no obrir un lloc de gelats?", raona ella. Segueixen la mateixa filosofia de producte de qualitat i km 0 de la pastisseria –llet fresca, el wasabi del gelat de igourt amb wasabi es fa amb ingredients de proximitat!– i hi trobareu sabors tan plaents com el sorbet de maduixa, llima i 'yuzu' o el de xocolata i gingebre. Atreviu-vos amb el gelat de sèsam negre, deliciós, o demaneu-los amb un 'tayaki', un simpàtic peixet de pasta fullada, que vindria a ser el cucurutxo japonès, però molt més bo que la tantes vegades indigesta neula. 

“Quan veus que una gelateria té més de 25 sabors i diu que és artesana, malfia-te’n. No tenen temps de fer-los”. L’Alessadro Gaetano, soci d’OGGI (Officina Gelato Gusto Italiano), és taxatiu. “La matèria primera marca la qualitat. Fem el gelat de pistatxo amb festuc sicilià i ja està. L’industrial és aire, sucre i colorant”. Els tasto i m’ho crec: sabors refrescants com el de fonoll salvatge, menta i alfàbrega –un clàssic sicilià– acoloreixen el paladar en alta definició. Com a bon argentí, el papa d’ara hi entén de gelats: OGGI són proveïdors oficials als saraus de la Santa Seu.

Possiblement una de les millors gelateries italianes de la ciutat. Ofereixen una gran varietat de sabors, i tots els seus productes, inclosos els canolis sicilians (3 euros la peça) estan elaborats amb ingredients naturals, sense colorants ni conservants. Vaja, el paradís dels amants dels dolços saludables. I el cafè també és barat i excel·lent, dues condicions difícils de trobar a Sant Jaume. Viva l’Italia!

Massimo Pignata va deixar la seva Itàlia natal per obrir aquesta gelateria artesanal a l’Eixample. Els seus gelats estan fets amb ingredients purs, 100 % naturals, tal i com els seus avis piemontesos haurien volgut. Cada cop que els tasteu, el cop de puny de plaer de trobar-vos el sabor pur fet gelat ens colpeja. Si preferiu menjar i beure calent, proveu el cafè i acompanyeu-lo dels dolços del dia, elaborats pel Massimo. Aquest home és capaç de gelat de coca de Sant Joan! 

Hi ha moltes sorpreses agradables a Natas, una encantadora gelateria incrustada a la llibreria Central del Raval; gestionada per Manuela Rodríguez -ex-cap de pastisseria de Satan's, amb mili amb els Adrià i els Roca, on hi ha gelats artesans tot l'any, alcohòlics, i combinacions de gelat i dolç inspirats en la pastisseria clàssica (nostàlgics del pijama, gaudireu). Com per exemple, un gelat amb pastís, 'a la mode', o amb fruits secs torrats. «Tot es faa aquí, cent per cent natural», diu Rodríguez. La novetat que heu de demanar aquesta temporada és el gelat de llima dolça.

Glaçat de felicitat amb la proposta de gelat artesà sicilià del Cosi Duci. I quina és la seva especificitat davant d’altres gelats italians? Responen en Fabio Pitrola i la Laura Alaimo, els propietaris (en català perfecte, per cert): "La generositat. Posem els gelats a palades i no pas a boles. I també que és una mena de gelat de gust fort, amb molta substància", expliquen. I la granita! A més dels gelats, tenen uns pozzetti amb aquest sorbet infinitament més fi i sòlid que aquella xixina líquida que anomenen granissat.

De llimona, festuc, ametlla, xocolata o cafè, es pot prendre ofegat en un got de te fred (brutal refresc!) o amb un deliciós i aromàtic brioix sicilià, l’esmorzar sicilià clàssic de casa. Reivindiquen la tasca del seu gelader toscà, Samuele Quercioli, que fa tots els gelats cada dia i excel·leix en sabors vegans i cítrics, com el de llimona amb alfàbrega.

Al neó del local hi diu 1984 , però el local va obrir el 2012 . La vida geladera de la Roberta Bernasconi, de la Llombardia, té bemolls. El seu pare va obrir la seva Gelatomania a Milà el 1984 , quan ell ja en tenia 58 . I quan el fill de la Roberta va anar a estudiar a Barcelona, ella –que havia estudiat cinema però vivia a Gran Canària fent gelats– el va acompanyar. Peripècies a part, els gelats són fantàstics, bé siguin els sabors clàssics –fins a 25 de diferents– o invents que dosifica amb comptagotes, com el de crema de mascarpone amb poma. Sense voler ser pretensiosa, afirma posseir "la clau d’un bon gelat: bon producte i l’equilibri entre greix, sucre i aire". Té l’obrador a la vista, i és generosa; dues boles artesanes a 3 euros. No escatima "en l’ingredient més car d’un gelat a Barcelona: l’electricitat!".

L'única cosa dolenta de la Gelateria di Michele és que tots els sabors tenen tan bona pinta que és quasi impossible escollir-ne un. Et podries quedar palplantat davant l'aparador cinc minuts i no decidir-te (a mi em va passar). Potser per això en Michele et recomana sempre que combinis diversos sabors en terrina o cucurutxo.  I un cop amb el gelat a la mà, te n'adones que l'estona de deliberació ha valgut la pena. Gelateria di Michele –lloc petit, entres i surts– ofereixen gelats casolans i naturals que eviten la gran trampa en què cauen massa gelats, els sabors massa dolços. La tria és petita, no et sentiràs abassegat amb dotzenes de sabors, però això està bé. Els gelats són prou saborosos per a no haver d'oferir massa opcions. I com els combino? Oreo i cafè junts formen un sabor únic, que hauràs de demanar cada cop que hi tornis.