[title]
No paro de pensar en la lletra d'aquesta cançó del meu paisà de Figueres, el genial Kiko Veneno: Entre nosotros/Un muro de metacrilato/No nos deja olernos/Ni manosearnos/ Lo mismo te echo de menos, lo mismo, que antes te echaba de más... Com bé diu ell, el món és una ximpleria si no te n'adones de les coses que realment valen la pena. Doncs això: passem revista a les coses que trobem a faltar i valen la pena de Barcelona. Per recordar que, tard o aviat, les tornarem a tenir. Segur: perquè no són cap collonada supèrflua capitalista, sinó les coses senzilles que ens fan viure.
1. Ballar fins les cinc del matí, al teu antre favorit. Suant com un animal, col·lisionant amb la persona que tens més a prop, cridant a l’orella de la gent i fins i tot fotent ‘lingotasso’ a una copa que no és la teva. Això que ens passava al Razz, l’Apolo, el Karma... Ens tornarà a passar alguna nit, segur.
2. Veure un concert de butxaca ben apretadet. D’aquells amb molt de caliu. La meva darrera experiència en petit comitè va ser la icona antifolk-punk Jeffrey Lewis a l’Heliogàbal, el passat 19 de febrer. I tenia tanta 'charme' el xou, hi havia tanta comunió i bon rotllo amb la gent, que no em va fer res que un ‘hipster’ maleducat –varietat senyor de 39 anys amb monyo– es passés l’estona estossegant-me al got de cervesa. Mira, així vaig agafar ràpid, crec, el 'grand mal'. Gràcies, barbudet silvestre.
3. Anar a buscar el teu fill a l’escola. Sí, el que abans era una obligació quotidiana, avui seria una festa plena de goig. Fins i tot intentaria participar en aquells cercles de mares i pares que tot ho saben (l’extensió física de l’ara omnipresent i omnipotent grup de WhatsApp de l’escola). Ja sabeu que el veritable lobby de poder escolar, que tot ho decideix, és el grup de Whats. En l'àmbit físic els reconeixereu per les muntanyes d'ampolles de cervesa que generen a la terrassa de davant el centre educatiu.
4. Comprar roba en un ‘mercadillo’ de cap de setmana. Si us passa com a mi, que el 90 % de la roba l’aconseguiu en paradetes de segona mà –i ni planifiqueu la compra, la feu quan us les trobeu de cares– estareu patint molt. Necessito caminar pel Raval i topar-me amb tres Levi’s de segona mà a 20 euros, com abans! Lost & Found, Ovella negra, Traster de Can Ricart... Torneu!
5. Remenar llibres de vell. Hi ha gent perversa i amb molts diners (com jo!) que fan allò de menjar sushi damunt cossos nus o practicar el 'shibari', els nusos eròtics, en un restaurant ‘sadomaso’. La meva perversió favorita, que rivalitza amb 'Les onze mil vergues de Sodoma' d’Apollinaire, encara és pitjor: tant retorçada com prendre una canya dins d’un bar i després anar a remenar llibres de segona mà a la llibreria Hibernian (Montseny, 17) o La Retrobada (Marià Aguiló, 124B) a Poblenou. Ho sé, sóc un pervertit. I ho tornaré a fer quan em deixin.
6. Entrar en contacte físic amb algú que no coneixes. De vegades, sense voler però amb l’efusió d’un bon rotllo espontani, li toques l’avantbraç o –Déu m’empari– fins i tot el dors de la mà a algú a qui acabes de conèixer i et cau bé. Ara mateix, si fas això et vindrà la Urbana i et farà un reconeixement mèdic (amb guants de làtex i termòmetre de pistola). Però tornarà el 'carinyo' espontani!
7. Canya i tapa frec a frec. Sobretot trobo a faltar el ritual de la bomba, el got de vi i el capipota a La Cova Fumada o el Jaica, tan bo i ajustat de preu que havies de fer cua i cuixa contra cuixa amb amistosos desconeguts per poder-ne gaudir. Una reivindicació de l’existència que no trobaràs mai en una estrella Michelin (on les taules són a metre i mig de distància, com a mínim).
8. Anar a passar por a l’Hotel Krüeger. D’acord, el Parc d’Atraccions del Tibidabo no és el més espectacular de Catalunya, però el seu túnel del terror és una passada: un espectacle amb una vintena d’actors professionals, referent mundial del gènere, on els calfreds estan escenificats de manera magistral. Amb més de vint anys de vida, ha envellit bé i s’ha anat actualitzant. Entres, i de sobte ets un personatge d'una escena del ‘Dràcula’ de Coppola o ‘L’Exorcista’ de Friedkin.
9. Veure una peli al Phenomena. Si pot ser, d’alguna estrena sonada, d’aquelles amb la sala plena de gom a gom i la gent suada per la disfressa, I encara seria millor fer-ho després d’haver sopat –tard– a la barra d’un lloc proper amb bons vins, bones tapes i molt de contacte humà. Com per exemple, el Gata Mala, on si et mous un pam t'esquitxes de cervesa (i tant li fum, perquè és ambrosia daurada).
10. Fer còctels i barra a la teva cocteleria favorita. Bé sigui fer un dry martini èpic i carregat en aquells oasis de civilització agombolada que és el Boadas, o un mil·limètric Negroni o Moscow Mule a la 'ultracool' barra del Negroni. Qui vol terrasses plenes de gent desesperada per unes olives i una birra? Prefereixo el recer i la intimitat de la nit.
11. Fer un bon menú de migdia. El plaer de sortir sense reservar res i entrar aviat al restaurant a veure què hi ha... Sobretot en llocs com Can Boneta, l’Agut o el Mitja Galta, on la distància entre comensals és inversament proporcional a la grandesa de la seva cuina.
