Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 9 plats imprescindibles del Tast a la Rambla 2019
Notícies / Menjar

9 plats imprescindibles del Tast a la Rambla 2019

Tast a la Rambla 2019
Tast a la Rambla 2019 - La Barra de Carles Abellán

L'alegria gastronòmica de la primavera es diu Tast a la Rambla (ja va per la sisena edició!) i és de traca. Del dijous 6 al dilluns 10 de juny, 39 dels millors restaurants i xefs de la ciutat s'instal·len al final de la Rambla amb un platet que cuinen allà mateix, a 4 euros la ració. L'alegria és doble, perquè per una banda, ens permet tastar delícies –estrelles Michelin incloses com Carles Abellán (amb La Barra de Carles Abellan), Paco Pérez (Enoteca Paco Pérez) i Fran López (Xerta) – a un preu més que accessible i, alhora, és una bona oportunitat per gaudir d'un espai tan barceloní i alhora tan poc nostre com la Rambla. Decidir-se entre una quarantena de propostes no és senzill. Per això, un any més hi hem anat per tastar alguns plats i explicar-vos què heu de menjar si voleu encertar el tret. No sabem si són els millors, però us assegurem que són tan bons que els recordarem durant un bon temps.

Pa xinès de porc ibèric. El restaurant This & That Co. - el lloc on vas a menjar a l'Hospi si el teu objectiu no és la tapa tradicional – forma part de l'illa de cuina metropolitana, inaugurada aquest any. Cuina metropolitana? Quan mossegues una barbaritat com un entrepà de pa xinès de porc ibèric (fumat, amb una textura entre la mantega i el 'pulled pork' ) amb salsa teriyaki i maionesa de kimchi, sobren les etiquetes geogràfiques. Textura, potència i matís. Si fessin això al Born -al preu que ho fan a l'Hospitalet -, hi hauria colzes i cues. Un entrepà xinès de sabor delirant, que es desfà a la boca.

Arròs la Barra. Abellan és un truhan y un señor, i un cuiner amb un parell de nassos. Amb la Michelin calenteta, ha traslladat La Barra Carles Abellan a l'hotel W. I està molt bé. Perquè quan un turista tasti l'arròs de la casa, sabrà com és el que feien aquí les mares. Mar i muntanya de manual, amb sípia i marisc, impregnat per la potència d'un xic de botifarra negra (el pebre picant surfeja entre els grans, que té un punt de cocció grenyal matemàtic i un xic de melositat, amb el greix suau del caldo de pollastre). Alta cuina, alt valor sentimental. Bravo. Abellan, cuiner de Michelin, us prepara un arròs com el que us faria la mama, iaia o tieta.

Costellam a la catalana. Un altre plat infal·lible: a Semproniana van ser pioners de la cuina d'autor, però aquí han anat de cara a barraca (tot i que el toc personal de l'Ada es nota). Dues costelletes de porc rostides al forn durant dotze hores, marinades amb les herbes de la cuina catalana, i una salseta de mel, soja i ratafia. Tan tendres que amb la força de la ment les podries desossar. Es pot menjar amb forquilla, però agafeu-les amb les mans i arrenqueu el cartílag, que porta molt de col·lagen. Porteu pa, perquè l'emulsió que queda entre salseta i parmentier és un deliri. Pels golafres nostrats, aquestes costelles de porc s'han rostit dotze hores amb salsa de ratafia.

Brioix calent de caneló trufat. Fer la volta pel Tast a La Rambla és festa assegurada. Cada restaurant dispara el seu millor tret, i sempre apunten al gaudi salvatge. El Be SO, el restaurant de l'hotel Sofia – amb Carles Tejedor, xef d'alta cuina amb esperit lúdic salvatge– no n'és cap excepció. El títol no fa metàfores: això és, literalment, fotre's un bocata de caneló. Però no és qualsevol cosa: amb pa de mollete planxat, i un farciment amb carn de rostit de festa major (amb punt de tòfona suau) i beixamel excel·lent, sòlida i lligada com déu mana. Nadal al juny, tu. Això és com menjar-se un mollete de caneló de rostit, amb una beixamel brutal.

 

 

Cavatelli alla norcina amb tòfona d'estiu. Queden plats de pasta per descobrir. Com aquesta deliciosa recepta tradicional d'Úmbria, que Cecconi's presenta en versió d'alta cuina. Els cavatelli ­-una pasta allargada en forma de pinyó- van amorosits per una salsa de pecorino, salsitxa i un toc de tòfona d'estiu, més suau que la negra. Tot acabat de barrejar en una roda buida de Pecorino. Street food italià, vaja. Tot el poder de la cuina tradicional italiana en aquest plat ple de formatge, tòfona i salsitxa.

Caneló de bacallà amb pil-pil de clorofil·la i tomàquet. El xef Alain Guiard, de l'a Restaurant de l'Hotel Neri, presenta un caneló de bacallà amb pil-pil de clorofil·la i tomàquet que és un festí de textures. La pasta sumptuosa del caneló embolica la suavitat –de textura i gust– del bacallà, que contrasta amb el cruixent del tomàquet fresc, a dauets sobre la peça. El plat és fresc, senzill i deliciós.

Tàrtar de rossa gallega, pa de sègol, pastanaga i herbes nòrdiques. Els cuiners de l'Arume treballen el tàrtar com qui prepara una fórmula magistral a un laboratori. Amb les pinces col·loquen, sobre una suculenta base de tàrtar de rossa gallega (vaca autòctona de Galícia), petites porcions de pastanaga fermentada, pa de sègol cruixentíssim. Per tancar la simfonia, deixen caure unes perles de maionesa d'herbes nòrdiques i reguen el conjunt amb un rajolí d'oli. Agafeu-ho tot d'una, tanqueu els ulls i ploreu d'alegria.

Ou a 62º i ferrat amb patata morter i gules a l'allet. El xef Xavier Franco –una estrella al Saüc i després a Les Magnòlies– fa, amb el restaurant d'Aprop, una interpretació contemporània de la cuina tradicional. Aquí hi trobem la màgia de la senzillesa, un hit pop que, com la Rosalía, conquereix de forma transversal: ou a 62 graus i ferrat amb patata morter i gules a l'allet. Quan érem nens donàvem la vida per un ou fregit amb patates i salsitxa i ara que som grans volem menjar això cada dia.

Pizzaimada. Si pensàveu que ja ho havíeu vist tot amb el crònut (croissant + dònut) i el xurrònut (xurro + dònut un altre cop) és perquè encara no heu vist l'híbrid definitiu, la fusió d'Itàlia i Mallorca: la pizzaimada. L'equip de la Pastisseria Escribà presenta un tromp l'oeil que desperta expectació: sembla una pizza de peperoni que regalima mozzarella, com les que endrapava en Michelangelo de Les Tortugues Ninja. La pizzaimada de l'Escribà és una ensaïmada farcida amb: xocolata negra, xocolata amb llet, xocolata blanca (que fa de formatge), praliné de xoco blanca amb ametlles i colorant alimentari vermell (peperoni), maduixa liofilitzada (que fa de pebre vermell) i oli picant, aquest de debò. 'Parental advisory': compartiu-la.

 

NO T'HO PERDIS: La llista definitiva d'hamburgueses de Barcelona

Advertising
Advertising

Comentaris

0 comments