[title]
Ell es demana un entrepà de pernil dolç i formatge, un tallat i una aigua. És una excepció: se suposa que a la Granja Viader sempre hi demana un biquini. “Soc un home de costums: els plats calents sempre al Bar Pinotxo”. Si a l’últim moment ha canviat d’opinió és perquè hi ha una humitat del 35%, perfecte per menjar un entrepà. “Si estigués al 80%, aquest pa em duria al dentista”. Jo, ja que som on som, em demano un Cacaolat calent. Mentre el xef de l'Enigma, creador de plats selectes mereixedors d’Estrella Michelin, gaudeix menjant-se un terrenal entrepà, li pregunto si és capaç de deixar de reflexionar sobre el que cuinen els altres. “Sí, tot i que sempre hi ha una petita part de mi que ho pensa. Ara m’estava fixant en la precipitació del cacau del teu Cacaolat”.
El barri d’abans
La seva feina és tastar i cuinar, de manera que amb la família van molt a menjar a fora. La seva llista de recomanats del Raval és interminable. Compra a la Boqueria: “Visc el canvi amb resignació. A més, ara ha tancat la peixateria de la Pepi i la botiga Aroma Ibèric. És molt trist. Sort que encara hi ha la botiga Bolets Petràs, que és un luxe”. El xef de l’Enigma ve de Santa Eulàlia: “era un barri conflictiu, però les portes estaven obertes. Aquí tinc la sensació que vivim molta gent, però no ens coneixem”.
El barri del futur
Està decebut amb la degradació del barri, però me’n destaca que és un focus d’obertures, la cuina multicultural i el carrer Joaquín Costa: “Encara conserva vida i autenticitat”. Allà hi ha el Bismillah , “l’únic kebab que conec que et fan el pa al moment i patates fregides boníssimes per un euro!”. Un altre lloc que “ravaleja”, diu, és la pizzeria Frankie Gallo Cha Cha Cha, i li encanten les smash burgers del Fast Eddie’s, les tapes del Bar Cañete i els còctels del Boadas. També ens recomana el menú degustació del Suculent i La Pineda, on hi ha quatre pernils oberts de les 4 DO diferents. “Cada vegada que desapareix un bar de tota la vida, Barcelona perd molt, culturalment”, em diu. Ens acomiadem i enfila carrer d’en Xuclà amunt: un dia més per fer volar la cuina del futur i mantenir la de sempre.
Algunes de les seves recomanacions
Pastisseria Lis (Riera Alta, 19)
Famosa pels xuixos, és un d’aquests llocs que ensuma tradició, qualitat i feina ben feta. “És gent anònima que fa del seu ofici una identitat”, diu. Hi passa sovint per davant i, sigui amb torrons o mones, l’aparador li diu l’època de l’any.
Dos Billares (Elisabets, 11)
El soterrani de l’Hotel Casa Camper amaga aquest bar amb taules de billar (no cal posar moneda per jugar-hi!). L’Albert va treballar amb l’Archie, el cocteler, i hi va amb els amics a distreure’s.
Ca l'Isidre (Les Flors, 12)
Un clàssic dels bons del Raval i un dels temples de la cuina catalana a Barcelona. “És un d’aquells llocs que, si tanqués, la nostra ciutat perdria moltíssim”. Tripa de vedella, cervellets de xai amb mantega negra i tàperes i, per acabar-ho bé, una extensa carta de vins.
Makan Makan (Lluna, 4)
“Té una cuina que és tan petita com un racó, sembla una joguina, però és tot boníssim, i ho fan al moment”. En aquest restaurant podreu degustar plats del sud-est asiàtic, com uns dumplings picantets, un dels preferits de l’Albert.
Majide (Tallers, 48)
Aquesta taverna japonesa també és de Hideki Matsuhisa, però no està tan plena com el Shunka, i “té la millor relació qualitat preu de producte”. L’Albert hi va, com a mínim, un cop cada dues setmanes. “Cada mossegada del carpaccio de bou és or”.
