[title]
Entre la primera actuació de Bad Gyal al Sónar del 2017 i aquesta última, han passat dos anys i moltes coses. Entre elles, que ha passat d’actuar a l’escenari XS del festival com una artista emergent a fer-ho al SonarVillage, ara sota el segell Interscope, que també treballa amb Madonna, el premi Pulitzer Kendrick Lamar i Lady Gaga. Entremig hi ha l’àlbum ‘Worldwide Angel’ (2018), amb el qual ha fet una intensa gira pels Estats Units i Àsia. Han passat coses grosses com acabar gravant un tema, ‘Santa Maria’, amb Busy Signal, l’artista jamaicà que va fer que s’enamorés del dancehall quan tenia 15 anys. També ha actuat al PS1 del MoMA, on fa un parell d’anys ho feia Cardi B, la primera dona rapera amb dos hits al número 1 dels Billboard Top 100. Bad Gyal té només 22 anys.
Hi ha hagut molts canvis des d’aquell 11 d’abril del 2016 en què una versió del ‘Work’ de Rihanna, ‘Pai’, es va fer viral. Però hi ha un altre tema que és important –potser més i tot– i són les coses que no canvien: Bad Gyal continua acompanyada del productor FakeGuido –a qui durant el concert va dedicar ‘Io sigo iual’– i escortada per la seva tropa de ballarines (brutals, les @akabaddancers) liderada per Magalí Jou. En definitiva, ella continua fent el que vol, lliure i ‘Indapanden’, però ara ho fa amb més experiència i recursos.
Foto: Ana Páez Sedano
L’espectacle ‘Bad Gyal Soundsystem’, que presentava dissabte al Sónar, és la confirmació d’un fet: Bad Gyal s’ha fet gran. Amb el Village a ple sol, a rebentar de públic, les ballarines entraven a l’escenari vestides de colors fluor, onejant banderes de Jamaica i amb genolleres que sens dubte van necessitar. Dos 'stacks' –torres d’altaveus apilats, com als soundsystems jamaicans– presidien l’escenari. Ella va aparèixer vestida amb un conjunt fúcsia amb pedreria, melena llarguíssima plena de 'glitter', i a punt per cantar els primers versos de ‘Jacaranda’. Barcelona es va convertir en Jamaica. El concert que vem veure ahir té poc a veure, qualitativament, amb el que va fer fa només un any al Primavera Sound. L’essència es manté intacte, som davant de la mateixa Bad Gyal del 2016, del 2017 i del 2018, però ara enlluerna més que tots els brillants que porta a sobre.
Foto: Ana Páez Sedano
El soundsystem i la veu de Bad Gyal sonen potentíssims, millor que mai. Se la veu més segura, més convençuda i infinitament més preparada. Això és una celebració amb coreografies, moviments de cul i piruetes que obren boques i que contagien d’energia tot el públic. Ha aconseguit traslladar l’essència de les festes jamaicanes (amb rewinds i ‘pull uuuuups’) a les seves actuacions. Durant el concert canta hits de ‘Slow Wine Mixtape’ (2016) com ‘Fiebre’, molts de l'àlbum ‘Worldwide Angel’ (2018) com ‘Tra’, ‘Internationally’, ‘Candela’ i ‘Tu moto’ i, per descomptat, les esperadíssimes i més recents ‘Santa Maria’ (que suma més de quatre milions de visualitzacions a YouTube en dues setmanes) i ‘Hookah’. Escoltem també temes inèdits, un dels quals està dedicat de manera molt explícita als homes que són, literalment, ‘uns merdes’. I també canta ‘Pai’, un homenatge als seus inicis. Tot el repertori es combina amb moments de ball –que al xou té tant pes com la música– amb champagne, bengales de fum i, naturalment, un senyor porro que una de les ballarines li serveix en mà, com es fa amb les dives.
A la carrera de tots els artistes hi ha un moment que marca una abans i un després, i sembla que el seu ha estat aquest concert.
NO T'HO PERDIS: Les cròniques del Sónar 2019
