Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Els joves alcen la veu (als teatres)
Notícies / Teatre i Arts Escèniques

Els joves alcen la veu (als teatres)

Clàudia Cedó
© Maria Dias Clàudia Cedó

Ha costat, però ja la tenim aquí: una nova generació de creadors escènics que ha aconseguit el reconeixement que es mereix. Aquest és el resum que podríem fer del palmarès dels premis de la Crítica 2018 celebrats ahir a la nit al Teatre Poliorama, preludi del Dia Mundial del Teatre. La majoria dels premis van ser per a ells. I que un jurat format per quinze persones que veuen tot el teatre que es fa a Barcelona pensi així no és cap broma.

Només Pere Arquillué (millor actor pel seu fantàntisc Roy Cohn d''Àngels a Amèrica') pertany a les generacions consolidades. La resta, són tot noies i noies entre els 25 i els 35 anys) i . Fins i tot en les categories tècniques, van imposar-se els joves. Repassem-los:

Espectacle. 'Una gossa en un descampat', de Sala Beckett i Grec Festival de Barcelona 2018: una obra feta per nous talents que explora un tema tabú (la mort perinatal) i que ho tenia tot.

Noves tendències. 'La Plaza', d’El Conde de Torrefiel: una peça feta per una companyia que ahir va reivindicar poder fer temporada com qualsevol altra. Per què hem de veure 'La bona persona de Sezuan' vuit setmanes i 'La Plaza' només dos dies?

Petit Format. 'Travy', de Teatre Lliure: el que va fer Oriol Pla amb la seva família no és d'eixe món. Té només 25 anys i ja ha guanyat un premi de la Crítica amb la primera obra que dirigeix. Que tremolin els dinosaures!

Direcció d’escena. Jordi Prat i Coll, per 'Els Jocs Florals de Canprosa': no és cap jovenet, en Prat i Coll, però ha patit com ningú el tap generacional i a la primera ocasió en què ha pogut muntar una gran obra, és triat millor director d'escena. Felicitem-lo!

Actriu Principal. Ex aequo Vicky Luengo / Maria Rodríguez, per 'Una gossa en un descampat': Maria Rodríguez venia de recollir el premi a la millor actriu al Festival de Màlaga per 'Els dies que vindran' i ahir, amb la seva 'partenaire' a la gran obra de Clàudia Cedó, va demostrar que una nova generació d'actrius puja amb més força que mai.

Actriu de Repartiment. Júlia Truyol, per 'El temps que estiguem junts': l'actriu de La Calòrica i de l'extinta Kompanyia del Lliure és una força de la natura que encara ens ha de regalar moltes sorpreses.

Actor de Repartiment. Quim Àvila, per 'El temps que estiguem junts': un altre actor de La Kompanyia que té moltes coses a dir. Tant ell com ella, estan demanant oportunitats. No badin, directors.

Actriu de Musical. Anna Moliner,per 'Els Jocs Florals de Canprosa': aquest és un premi guanyat amb els punys. Moliner fa anys que és dalt d'un escenari i, amb Prat i Coll, ha trencat tots els motlles. Quina gran parella artística!

Text. Clàudia Cedó, per 'Una gossa en un descampat': quan es va estrenar el text, ja vam dir que era impressionant i ella, buscant dintre seu, expulsant el seu dolor, va escriure una peça que és màgica, un viatge cap a les profunditats de l'ésser humà, del dolor.

Adaptació / Dramatúrgia. Joan Yago, per 'Sis personatges – Homenatge a Tomás Giner': un altre integrant de La Calòrica amb llum pròpia, un dramaturg que no ha gaudit de T6, que ho ha tingut tot en contra i que ha reeixit.

Música Original / Adaptada. Paula Jornet, per 'La importància de ser Frank': com Nao Albet, que va quedar finalista, Paula Jornet demostra que els joves no són només una cosa, sinó que són actors, compositors, directors, el que vulguin. Quin planter que tenim, amics i amigues.

Espai Sonor. Clara Aguilar, per 'Pool (No Water)': els Íntims no tenen límits i per aconseguir arribar fins aquí ha estat molt important la feina de Clara Aguilar i de l'escenògraf Marc Salicrú. Ells dos defineixen el concepte escènic d'una companyia excepcional.

Revelació. Albert Salazar, per 'A.K.A. (Also Known As)': no podria ser cap altre sinó ell el guanyador al premi revelació. El que fa a l'obra de Daniel J. Meyer és magnífic i només damunt l'escenari: ha aconseguit que els xavals facin cua per veure'l.

Aquí tenen el palmarès. Ara només queda que els programadors d'aquest país es convencin que tots ells mereixen no deixar els escenaris. Ja han demostrat prou que tenen talent. Els calen moltes més oportunitats. Que aquests premis de la Crítica no siguin flor d'estiu.

NO T'HO PERDIS: Al teatre per 12 euros... o menys

Advertising
Advertising

Latest news