Coses per fer a Barcelona el dissabte

És una cita musical ineludible de l'estiu a la ciutat. Enguany tornen a ser sis concerts, repartits entre dos caps de setmana consecutius, al juliol. Recitals d'una hora, aproximadament, al vespre, que permetran gaudir de músiques molt variades, interpretades amb l'instrument del Palau de la Generalitat, un carilló de 49 campanes. Aquesta vegada ens visiten carillonistes provinents de França, Austràlia, Portugal, Bèlgica, Països Baixos i Catalunya. L'entrada és lliure però cal fer la inscripció prèviament a través de la pàgina web del carilló del Palau (https://presidencia.gencat.cat/carillo), o trucant al 012.

El Grec 2024 tornarà a omplir el mes de juliol del millor teatre, circ, dansa i música d'aquí i d'arreu. Serà una 48a edició molt especial, la del comiat de Cesc Casadesús com a director artístic i, per tant, també, la seva edició més personal. Hi haurà propostes internacionals de primera línia, esclar que sí, però també amb una gran representació del talent local que ha anat fent camí tots aquests anys amb el festival i que ara s'agrupa al voltant d'aquest foc real i metafòric que protagonitza el cartell d'enguany.

Aquesta localitat costanera prop de Barcelona no en té prou amb només un carnestoltes l’any, per això, n’organitza un altre a mitjan any, amb l'objectiu que l’espera entre un i altre sigui més curta. Es tracta de Castelldefels, que el pròxim 27 de juliol omplirà els seus carres de festa, carrosses, música, animació i, és clar, gent disfressada. 

Feia deu anys que aquest Carnestoltes d’Estiu no se celebrava, però gràcies a la petició de la ciutadania i la resposta positiva de la regidoria de Festes de Castelldefels, la ciutat reprèn l’esdeveniment per fer gaudir tothom. 

L’estiu a la ciutat promet no avorrir a ningú. De fet, si sou amants de la fotografia experimental, durant cinc dies podreu gaudir de 21 exposicions gratuïtes que oferirà l'Experimental Photo Festival, del 24 al 28 de juliol, al centre cívic Pati Llimona i a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. 

La programació comptarà, a més, amb un ampli ventall d’activitats per aquells qui adquireixin tiquets: 52 tallers, 18 conferències, tres visionats de portafolis i una Residència Artística Experimental de deu dies. A més, també es duran a terme cent esdeveniments presencials i en línia, realitzats per 51 artistes i curadors internacionals, que oferiran una immersió completa a la fotografia experimental en totes les seves manifestacions. 

Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. Les obres d'art de Chordà són plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat, i són fruit d'una personalitat enèrgica i combativa que va dur a aquesta creadora avançada al seu temps a participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial de dones i va obrir un bar feminista en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants de les peces hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista. 

HAL9000 va començar la seva carrera com a DJ professional el 2006, amb actuacions a Dipósito Legal, BeCool i Fantástico. Des de llavors, ha combinat les seves residències a diversos locals de Barcelona i altres llocs d'Espanya. Les seves sessions són dinàmiques, en què barreja elegantment pop, electrònica i altres gèneres, i combina els hits més divertits amb les novetats més vibrants. Actualment, se'l pot veure a diverses sales de Barcelona, ​​com Apolo, Razzmatazz, Safari, Monumental Club, Jamboree Club i Ochoymedio Club. Al llarg de la seva trajectòria ha actuat a nombrosos festivals, com BBK Live, FIB, Sonorama, Let's Festival i el SanSan 2018, entre molts altres, així com en esdeveniments per a marques reconegudes.

Tothom coneix la història de Rodríguez, aquell músic nord-americà caigut en desgràcia que un documental, 'Searching for Sugar Man', va treure de l'anonimat. Però potser ningú no sap qui va ser Camil Clot, un home que presumptament es va fer un nom en l'underground barceloní del tombant del segle passat i que el dramaturg Marc de la Varga ha decidit recuperar a través d'una obra documental en què ell mateix, transfigurat en l'actor Pau Vinyals, estira els fils de la seva vida.

'Em dic Josep' és el resultat de la investigació i del seu artifici. A Vinyals l'acompanyen Mont Plans i Daniel Higiénico, una actriu superba (no ens cansarem de repetir-ho) i un músic que va conèixer l'ambient del qual ens parla el dramaturg. Tots tres aconsegueixen que una obra que ja per ella mateixa té molt valor, pugi molts graons en l'escala artística.

Un estiu més les actuacions de la companyia Parking Shakespeare tornen a prendre lloc al parc de l’Estació del Nord de Barcelona. A partir del 4 de juliol, i durant tot el mes, una desena d'actrius i actors interpretaran 'Molt soroll per res', una de les comèdies corals més populars de Shakespeare. La trama original està ambientada a Sicília i se centra en l’amor i els rols de la parella, però també en els malentesos, enganys i calúmnies que envolten els enamorats. En la versió que es presentarà, s’adaptarà al present: l’argument girarà en torn les diferents maneres actuals d’estimar, de les segones oportunitats que brinda l’amor i de l’ambivalència de rics i pobres. Tot plegat servit amb música italiana en directe. 

Enguany, la companyia celebra el 15è aniversari d’aquesta iniciativa que estiu rere estiu presenta una obra versionada de Shakespeare a l’aire lliure i gratuïtament. De fet, ja havien presentat 'Molt soroll per res' fa deu anys; en aquesta ocasió, però, l’adaptació i direcció ha estat en mans de Jaume Viñas (a partir de la traducció de Salvador Oliva) i la interpretaran Mireia Cirera, Lulu Cormican, Adrià Díaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Cristina López, Cristina Martínez, Ariadna Matas, Leo Raventós i Anna Roy. 

L’obra es representarà cada dia entre el 4 i el 28 de juliol, excepte els dimarts i els dimecres, a les 19 h. L’entrada a l’espectacle serà gratuïta i per a tots els públics. Tanmateix, al final de l’espectacle es poden donar aportacions voluntàries. 

Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Abans, però, va ser model: la van retratar grans artistes com Toulouse-Lautrec i Degas. Aquest últim va ser qui es va adonar del seu talent, fins al punt d’ajudar-la a aprendre gravat, al seu propi taller. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures. 

La mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista

Valadon va passar de ser acròbata eqüestre a fer de model per a artistes de renom amb només quinze anys. Era una professió que estigmatitzada, però que li va permetre entrar al món de l’art, encara que fos per la porta del darrere. A l’entrada ens donen la benvinguda els retrats d’ella signats per Utter, Steinlen, Renoir, Rusiñol i Utrillo, qui fou també la seva parella. Però la mostra t’acompanya a poc a poc per aquesta transició de musa a artista, que comença amb dibuixos i esbossos de nus femenins i acaba amb l’explosió pictòrica de Valadon, que com diu el comissari de la mostra, Eduard Vallès, “practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu a la natura morta i el paisatge”. Tot i que als quadres s’hi veuen influències de Matisse, Van Gogh, Degas i altres grans artistes, Vallès destaca la capacitat de Valadon per desviar-se del circuit central: “com que no participa dels -ismes, va ser més moderna que els seus coetanis”. 

La porta d’entrada a la descoberta d'una artista oblidada

‘Suzanne Valadon. Una epopeia moderna’ serà a la porta d’entrada, per a molts catalans, a descobrir aquesta artista oblidada, que en vida sí que va gaudir d’una gran popularitat que li va permetre, fins i tot, comprar-se un chateâu a les als afores de París. Però també és la història de moltes artistes que no van tenir la seva sort: la de deixar de ser un objecte passiu per formar part de l’art activament. La mostra, organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d’Art de Nantes, reuneix més d’un centenar d’obres, de les quals 48 només es poden veure Barcelona, juntament amb documents que permeten imaginar-nos com era ser una dona artista al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930. 

Fernande Olivier va ser una model i artista francesa, coneguda principalment pel fet de ser la primera parella de Picasso. Ara, el Museu Picasso la reivindica com la cronista del naixement del cubisme que va ser gràcies a les memòries que va deixar escrites. L’exposició il·lustra la vida d’Olivier per ordre cronològic perquè la coneguem i l’ubiquem en un lloc i un moment clau per l’esclat de les avantguardes. Documents i fotografies inèdites, testimonis audiovisuals i diversos retrats signats pel cercle d’amics de Fernande Olivier són les obres principals que conformen aquesta mostra única.