Coses per fer a Barcelona el divendres a la nit

El desembre de l’any passat, l’Ajuntament inaugurava el nou Hivernacle de la Ciutadella com a primer pas del projecte 'La Ciutadella del Coneixement', un treball que pretén transformar el parc en un entorn dedicat al coneixement. Ara, mesos més tard, l’espai emblemàtic de la ciutat es convertirà durant uns dies en l’escenari de quatre concerts de cambra amb membres de l’Orquestra i el Cor del Liceu. 

El Tech & Play portarà del 25 al 28 d'abril un festival de tecnologia amb una quarantena d'activitats a la Fabra i Coats, per submergir-se en diversos aspectes de la tecnologia, la robòtica i la innovació digital.

Entre les activitats destacades hi haurà tallers sobre ciberseguretat, on es podrà aprendre a crear contrasenyes segures, així com sessions dedicades a explorar la seguretat digital. A més, els participants podran participar en tallers centrats en la creació utilitzant la intel·ligència artificial, així com aprendre sobre els videojocs independents i la combinació entre música i tecnologia.

Mägo de Oz portarà de gira el seu nou disc 'Alicia en el Metalverso' (disponible a partir del 26 de gener de 2024). Es tracta del Feliz No Cumpleaños Tour, que passarà per la sala Razzmatazz de Barcelona, el 26 d'abril de 2024, i també per Girona, l'endemà. És el dinovè disc d'estudi del grup de heavy madrileny liderat per Txus di Fellatio, amb Rafa Blas a la veu, que substitueix l'anterior cantant Zeta.  

Era molt fàcil estavellar-se contra 'El día del Watusi', contra una novel·la que és un somni, un programa i una decepció, que està aixecada al voltant d'una gran mentida i que provoca calfreds tant d'esgarrifança com de goig en el lector. L'intent d'Iván Morales de fer-se-la seva i muntar-la ja hauria merescut uns quants elogis. Però el que ha aconseguit amb aquest equip d'intèrprets capitanejats per Enric Auquer no és d'aquest món, una funció catàrtica, que respecta la font sense deixar-se vèncer, per doblegar-la al llenguatge teatral tot fent servir tot el que teatre permet: vivència.

Quin paper va jugar l'art en l'escampament de l'antijudaïsme, durant l'època medieval? Aquesta exposició del MNAC recull obres d'art de tota mena que ens permeten conèixer quin retrat se'n va fer, dels jueus i els conversos, per part dels cristians, a l'Espanya d'entre el 1285 i el 1492, i ens confirma que, si bé la diferència existeix, l'alteritat es construeix. 

Durant aquesta època, les imatges van exercir un paper fonamental en la complexa relació entre aquests tres col·lectius. Van servir per donar a conèixer els ritus i els models artístics de les comunitats cristianes i jueves, però també van ser eines estigmatitzants i d'afirmació identitària, que reflectien les angoixes dels cristians i els seus prejudicis. El punt d'inflexió arriba el 1319, quan la massiva conversió dels jueus al cristianisme provoca que les imatges serveixin de prova per afirmar la sinceritat dels nous cristians o, al contrari, acusar-los de falsos conversos. 

Era molt fàcil estavellar-se contra 'El día del Watusi', contra una novel·la que és un somni, un programa i una decepció, que està aixecada al voltant d'una gran mentida i que provoca calfreds tant d'esgarrifança com de goig en el lector. L'intent d'Iván Morales de fer-se-la seva i muntar-la ja hauria merescut uns quants elogis. Però el que ha aconseguit amb aquest equip d'intèrprets capitanejats per Enric Auquer no és d'aquest món, una funció catàrtica, que respecta la font sense deixar-se vèncer, per doblegar-la al llenguatge teatral tot fent servir tot el que teatre permet: vivència.

Jordi Casanovas ha tornat a demostrar que, quan es tracta de portar un cas judicial al teatre, per extrem que sigui, ell sap com fer-ho i, a més, lliurar-nos una obra impecable. Fa cinc anys, va estrenar al desaparegut Teatro Kamikaze de Madrid 'Jauría', un text protagonitzat per María Hervás i dirigit per Miguel del Arco que va deixar el públic bocabadat per com tractava els fets de 'La Manada', aquella nit de Sant Fermí a Pamplona en què una noia va ser violada per cinc homes. Casanovas no es va inventar res. Va utilitzar únicament el material públic del judici, com ja va fer a 'Ruz-Bárcenas', el duel entre l'antic tresorer del Partit Popular i el jutge que va instruir el seu cas.

Les obres de Joan Brossa dialoguen amb la llum en aquesta exposició de la Galeria Santa and Cole. Comissariada i dissenyada pel mestre de la llum Antoni Arola, la mostra configura una experiència expositiva que intensifica la lírica de les obres de Brossa. L'artista, que va destacar per la seva mirada lliure i desacomplexada, va aconseguir aproximar-se a la poesia, tradicionalment ancorada al món literari, des d'una òptica visual, i a l'exposició es mostra una selecció de les seves obres seriades, amb la intenció de donar continuïtat al desig del poeta de posar-se a l'abast de tothom. Són 18 peces d'obra gràfica i 30 objectes seriats, tots originals i disponibles des de 900 euros. 

La 15a edició del Barcelona Districte Cultural apropa als Centres Cívics de Barcelona fins a 235 espectacles gratuïts del 8 de febrer al 27 d'abril. A banda de les funcions de teatre, circ i dansa, hi haurà els concerts de l'autora de pop lluminós Carlota Flâneur, de la pianista de flamenco-jazz Miranda Fernández, de la cantautora madrilenya Eva Sierra i de la rapera manxega Bewis de La Rosa. 

Consuelo Kanaga, fotògrafa nord-americana, va retratar els conflictes socials de la seva època al llarg de sis dècades. Des de la pobresa urbana fins a la lluita pels drets dels treballadors, passant pel terror de la segregació racial i la desigualtat social, Kanaga va abordar gèneres de tota mena i es va fer especialment famosa pels retrats de la comunitat afroamericana, que mostraven amb emotivitat, tècniques formals modernistes i una política documental radical, la realitat social d’aquest grup. Aquesta mostra, organitzada pel Brooklyn Museum en col·laboració amb la Fundació MAPFRE i el San Francisco Museum of Modern Art, pretén donar a conèixer la seva obra, així com atorgar a l’artista el lloc que correspon a la història de la fotografia.

'Màquina Hamlet', o 'La màquina Hamlet', com han decidit titular-la a la Sala Atrium, és el cim del teatre postdramàtic de l'últim quart del segle XX. Una obra de només nou pàgines en què Heiner Müller va destil·lar tot el coneixement que havia adquirit del text clàssic de Shakespeare després de prop de trenta anys d'estudi, i d'obsessió, a banda d'abocar-hi la seva biografia. Un exercici de depuració dur i espinós que ho deixa tot en mans del director d'escena, obligat a interpretar cadascuna de les paraules del dramaturg alemany, decisives totes, cap d'arbitrària.

'Alegría' és, sens dubte, l'espectacle més emblemàtic i exitós de Cirque du Soleil. Es va estrenar per primera vegada al Canadà el 1994, i en 19 anys de gira ha captivat més de 14 milions d'espectadors a 255 ciutats de 40 països. El 2019, coincidint amb la celebració del seu 25è aniversari, 'Alegría' es va tornar a estrenar a Montreal sota una llum completament nova, assegurant-se que tots els aspectes del xou –la direcció d'escena, la música, les acrobàcies, l'escenografia, el vestidor, la il·luminació, el maquillatge– fossin tan inspiradors per al públic d'avui com ho van ser en el moment de la seva creació.

La 15a edició del Barcelona Districte Cultural apropa als Centres Cívics de Barcelona fins a 235 espectacles gratuïts del 8 de febrer al 27 d'abril. A banda de les funcions de teatre, circ i dansa, hi haurà els concerts de l'autora de pop lluminós Carlota Flâneur, de la pianista de flamenco-jazz Miranda Fernández, de la cantautora madrilenya Eva Sierra i de la rapera manxega Bewis de La Rosa. 

També hi seran el grup de flamenc Los Aurora, la potent banda de soul i de funk Marina BBFace & The Beatroots que presentarà les cançons del que serà el seu nou àlbum, i Ruïnosa y las Strippers de Rahola, que recuperen el punk rock a l'estil dels New York Dolls amb una proposta irònica i plena de diversió. 

L’art ha servit per venerar deesses, esperits, santes i altres figures femenines que suscitaven admiració (però també por i respecte) durant generacions. Aquesta mostra del CaixaForum és un recorregut pels 5.000 anys de pensament espiritual, però fixant-nos en el poder femení i la seva materialització en  escultures, objectes sagrats i obres d’art de diversos continents, des del món antic fins a l’actualitat. En total, l’exposició acull 154 peces del British Museum, que entren en diàleg amb obres contemporànies per fer-nos reflexionar sobre el poder femení i la feminitat, i la seva relació històrica amb ideals com la saviesa, la passió, el desig, la guerra, la justícia o la misericòrdia.

El nou espai dedicat a l'art contemporani de la galeria Mayoral s'estrena, sota la direcció artística de la crítica i comissària Joana Hurtado, amb aquesta exposició anomenada 'Mater'. La mostra reuneix obres de cinc artistes que han treballat amb la matèria, han explorat els límits dels materials amb els quals creen i reflexionen sobre conceptes de rabiosa actualitat com la migració o la societat de consum. 

L'homenatge que Núria Feliu (1941-2022) mereixia ha arribat en forma d'una gran exposició al Palau Robert comissariada per Òscar Dalmau i amb guió de Julià Guillamon. Aneu-hi, perquè sovint la importància musical i artística de la Feliu en aquest país ha quedat una mica tapada pel personatge. Organitzada en cinc sales i per ordre cronològic, la mostra comença al seu barri de Sants, on venia llegums al mercat, però de seguida descobrim la Feliu que s'inicia amb la companyia Teatre Experimental Català i amb el grup de música ie-ie Donald Duc. 

Les obres de Joan Brossa dialoguen amb la llum en aquesta exposició de la Galeria Santa and Cole. Comissariada i dissenyada pel mestre de la llum Antoni Arola, la mostra configura una experiència expositiva que intensifica la lírica de les obres de Brossa. L'artista, que va destacar per la seva mirada lliure i desacomplexada, va aconseguir aproximar-se a la poesia, tradicionalment ancorada al món literari, des d'una òptica visual, i a l'exposició es mostra una selecció de les seves obres seriades, amb la intenció de donar continuïtat al desig del poeta de posar-se a l'abast de tothom. Són 18 peces d'obra gràfica i 30 objectes seriats, tots originals i disponibles des de 900 euros. 

Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. De fet, aquesta visió dual del món -que traça una línia entre la cultura i la natura, entre el subjecte i l'objecte, o la realitat i el somni- és el marc conceptual que Steegmann dinamita amb el seu art.