Coses per fer a Barcelona el divendres a la nit

El Moritz Feed Doc, Festival Internacional de Cinema i Moda de Barcelona —una cita imprescindible per descobrir com el cinema explora, interpreta i qüestiona l’univers de la moda— bufa 10 espelmes i ho fa amb un nou rentat de cara després de nou edicions sota el nom de Moritz Feed Dog. La cita té lloc del 18 al 22 de març i arriba a les pantalles trepitjant fort, amb una identitat renovada i una mirada més oberta a l’audiovisual contemporani. Tot i això, el festival manté el joc de paraules amb el terme feed dog, la peça de la màquina de cosir que permet que les puntades siguin regulars, una metàfora que connecta amb l’univers de la moda i la creació.

El certamen, que tindrà lloc principalment als Mooby Bosque Cinemes i Casa Capell, continua consolidant-se com l’únic festival a Espanya dedicat específicament al cinema i als documentals de moda. Aquesta edició especial de desè aniversari vol posar el focus en la manera com la moda construeix relats culturals, socials i estètics, i en com el cinema pot reinterpretar-los i qüestionar-los.

Dansa Metropolitana escampa el nervi del verb ballar per tota la ciutat del 5 al 22 de març, amb una programació envejable i alguns dels ballarins més reconeguts de la península (entre ells, un gran ventall d’artistes catalans) i també d’Europa. Un festival que vol arribar al poble i ser del poble: és assequible i compta amb un munt d’actuacions gratuïtes que ocuparan diversos espais públics, a l’aire lliure i a l’interior, i algunes d’elles també us demanaran la mà perquè sortiu a la pista a donar-ho tot.

Ballar, a banda de ser un esport, és també una manera d’habitar i ocupar l’espai: els nens ho fan al carrer, nosaltres a la discoteca, sobre els escenaris, a l’habitació a les fosques... En realitat, ho fem constantment, perquè l’acte de moure’s ja és una dansa. Aquesta edició de Dansa Metropolitana ve a ensenyar-nos quin és el poder que s’amaga rere tot aquest moviment: la programació s’articula al voltant de la idea de la llibertat dels cossos per habitar i transformar l’espai públic.

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt.

Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana!

Segons Tiago Rodrigues, el món està separat en dos hemisferis: el possible i l'impossible. L'un seria Occident o, més ben dit, tots aquests llocs que es poden permetre el luxe de no viure permanentment en estat de guerra. L'altre correspondria a tots aquests indrets que estan sotmesos a les bombes. Enmig hi hauria els treballadors humanitaris, tots aquests que, provinents del possible, treballen en l'impossible. La raó? Una feina com qualsevol altra, diuen els personatges del director i dramaturg portuguès. Però és una mica més que això.

Fa un parell d'anys, el mateix Rodrigues va portar aquest mateix espectacle, que ara ha estrenat La Perla 29, a Temporada Alta. A Barcelona, és Cristina Genebat qui s'ha encarregat de dirigir-lo, en el que és el seu debut amb la batuta. En el muntatge original, els quatre intèrprets parlaven en la seva llengua, un residu que ha quedat en la versió catalana, amb Joan Amargós (francès), Màrcia Cisteró (català), Andrew Tarbet (anglès) i Elena Tarrats (portuguès). Però només en la presentació en vídeo i durant alguna escena.

El Centre de Fotografia KBr de la Fundació MAPFRE presenta una col·lecció d’un dels fotògrafs nord-americans més reconeguts de tots els temps i una de les grans influències del fotoperiodisme i de la fotografia artística contemporània: Walker Evans. L’exposició es pot visitar del 26 de febrer al 24 de maig.

"Mirar fixament. És una manera d’educar l’ull, i més enllà. Mirar fixament, tafanejar, escoltar, espiar. Morir sabent alguna cosa. No ets aquí gaire temps". Aquesta és una de les frases més cèlebres de l’artista (prové d’una entrevista publicada a Art in America l’any 1971), que va utilitzar la càmera per retratar la vida de la gent dels Estats Units de mitjan segle XX i que és considerat un dels pioners de la fotografia documental.

Segur que t'ho passes pipa, escarxofat al sofà, demanant menjar a cop d'aplicació: però hi ha gent amb molt talent que s'hi està jugant els quartos i s'hi deixa la pell perquè surtis a dinar o sopar de manera fantàstica. Passem revista a les obertures més excitants i saboroses dels darrers temps. L'escena gastronòmica de Barcelona és d'allò més dinàmica i hi ha noves obertures per a tots els gustos: grecs, llatinoamericans, asiàtics, bars de tapes, entrepans gurmet...

Des del pròxim 5 d'octubre fins a l'1 de desembre, el Cicle de Clàssica d'Horta-Guinardó omplirà de música en directe diferents equipaments municipals com biblioteques, centres cívics, casals de barri i places del districte. L'objectiu de la iniciativa és trencar el mite que la música clàssica és inaccessible i apropar-la a tots els públics amb un cartell ple d'artistes professionals. Cada any, el cicle se centra en una temàtica diferent i la d'enguany commemorarà el XXV aniversari del projecte amb les emocions com a tema central. Fidels a la temàtica, els intèrprets també compartiran amb el públic la seva opinió i versió sobre el repertori que han escollit i la seva interpretació musical.