Coses per fer a Barcelona el diumenge
Les millors propostes d'oci per tancar el cap de setmana
GIVE'ME 5: The Supermarket
Nova edició de Give'me 5 en una nova ubicació, el Centre de la Vila. El mercat reuneix propostes vintage, segona mà, art, música i gastronomia... Un altre dels plats forts del mercat és espai d'outlet. Tot el que trobareu aquí ho podreu adquirir per 5 euros o menys!
Schubertíada de Vilabertran: Joyce DiDonato + David Zobel
És sens dubte una de les cantants líriques més destacades del moment i la Schubertíada s'apunta l'encert de portar-la al seu festival, a més interpretant una obra que, segons sembla, encara no ha ofert en directe a Europa. Així, la mezzosoprano nord-americana ofereix la seva versió del cicle de cançons més impressionants que va escriure Franz Schubert, Winterreise (Viatge d'hivern), acompanyada pel seu pianista habitual.
Indiana Jones y la Última Cruzada
Steven Spielberg. EUA, 1989. VOSE. 127 '. Steven Spielberg tancava la trilogia original d'Indiana Jones desvetllant alguns dels secrets del protagonista i complint el seu somni de treballar amb Sean Connery, qui interpreta al pare del famós arqueòleg. Indy haurà de seguir-li la pista quan l'home desaparegui a Venècia mentre investiga el parador del Sant Grial.
Sight: Ben Klock + Flug + Steve Bimbelan
Ben Klock és un dels DJ del moment a Alemanya gràcies a la seva tasca des del club Berghain de Berlín. Als plats aconsegueix crear un ambient eufòric amb sons profunds i contundents acompanyats d'un rerefons elegant amb tocs minimalístics, secs i càlids. Aquesta atmosfera la combina amb el techno antic de Chicago o Detroit, així com amb temes molt recents europeus.
Carmen de Bizet
El Palau de la Música Catalana acull aquesta representació de l'òpera més coneguda de Georges Bizet, en un muntatge amb gent d'aquí. Es tracta d'un concert escenificat, de dues hores amb entreacte, en el que hi participen com a solistes vocals els cantants Marta Valero i Sergi Giménez Carreras. L'Orquestra és la Terrassa 48 i Xavier Puig n'és el director musical. De la direcció d'escena se n'ocupa Jesús Fernández y Yasmina Pulido de la coreografia.
Paddington 2
Paun King, 2017. Gran Bretanya-França-EUA. VC. 103'. La tia de Paddington fa 100 anys i el popular os haurà de treballar per tal de regalar-li un meravellós llibre pop-up de la botiga d’antiguitats. Una extraordinària seqüela plena de sensibilitat i humor i un dels millors films dels darrers anys per gaudir en família.
La Piscini
Estiu i calor rima amb nois en banyador, per això des de Locamente han organitzat una festa de piscina ben marica per passar el diumenge amb bona companyia. La piscina és una senyora piscina, de 120 metres de llarg, i també hi ha una gran zona de gespa, servei de bar, activitats dirigides com ara aquagym o zumba i una programació musical que combina DJs i actuacions en directe. Després de dos anys d’aturada, la festa torna més renovada que mai i amb novetats, com una major oferta culinària, la drag queen malaguenya Xenon com a mestra de cerimònies diumenge rere diumenge, i els inflables i l’ambient bandarra de sempre.
Separacions
Les separacions sentimentals són una font de problemes, de dolor i de petites tragèdies, però també es poden mirar des d'una òptica molt més còmica que dissimuli l’amargor de la qüestió com va fer el dramaturg Ever M. Blanchet a 'Separacions'. Una obra de comèdia popular en la línia de les del francès Marc Camoletti ('No et vesteixis per sopar', 'Boeing Boeing') estrenada fa més o menys vuit anys que torna ara a l’escenari del Versus Glòries en una excel·lent direcció de Pere Anglas que l’encerta plenament en el ritme de la comèdia i en la direcció dels sis entregats intèrprets. L’obra de Blanchet funciona com un catàleg de separacions de tota mena (heterosexual, homosexual i lèsbiques), un conjunt de situacions de caire televisiu inserides en l’única separació que té un cert desenvolupament i que fa de fil conductor. Si la virtut del text rau en el maneig de les exageracions, la de la posada en escena és la modulació d’aquestes i la direcció dels intèrprets entre els quals destacaríem la magnífica comicitat d'Antonio del Valle (molt jocós el seu empudegador gai) i la hilarant desmesura de Míriam Tortosa. Autor: Ever Blanchet. Direcció: Pere Anglas. Amb: Eva de Luis, Rafaela Rivas, Carla Ricart, Christian Cánovas, Oscar Jarque i Raül Tortosa.
Happy Sunday Karaoke
És estiu, la calor ho envaeix tot i teniu por d’acabar el cap de setmana a casa? Al Believe Club tenen la solució: ni més ni menys que una nit de karaoke amb Michelle Divine i altres drag queens emblemàtiques de l’escena barcelonina, que amb la seva veu en viu amenitzaran les vostres nits de diumenges i us animaran a sortir a donar-ho tot. A més, és el dia del 2x1 a la casa!
El Víbora. Comix contracultural
El lema de la revista de còmics 'El Víbora' era "cómix para supervivientes". I déu-n’hi-do, si n’era de cert. D'ençà l’aparició del primer número, el desembre del 1979, fins a l’agonia del darrer, el desembre del 2004, hauran passat 40 anys, que el MNAC i FICOMIC celebren amb l’exposició El Víbora. Comix contracultural, on s’exposen 100 portades, 38 originals i documentació complementària. L’exposició ressegueix sobretot els tres primers anys de la revista, i un rosari de noms que són història viva del còmic d’autor (i l’art espanyol) recent: Max, Gallardo, Pérez Vernetti, Ceesepe, Martí, Mariscal, Nazario... "'El Víbora' eren els autors, era una revista amb un grau molt alt de col·lectivització i el 1979 van assumir la necessitat d’explicar històries noves. Va recollir l’underground nord-americà i amb això van redefinir la historieta a Espanya. Aquella època marca la filosofia de l’exposició", valora Antoni Guiral, el comissari. El pas del temps no ha erosionat la seva importància –va arribar a vendre 40.000 exemplars al mes!– sinó que la posa en valor. Com amb els originals del número especial dedicat al 23F: "Van tenir els collons de fer una reflexió sardònica sobre el cop d’estat, els únics que es van atrevir", lloa el comissari. La segona etapa, del 1990 fins a la mort, també va ser gloriosa. Jaime Martín, autor xarnera entre les dues edats, m’ho resumeix així: "El Víbora va ser molt bèstia. Gràcies a ells, els d’entre 40 i 50 anys vam passar dels superherois a l’eroti