Time Out Market és un concepte únic que té l'objectiu de celebrar els sabors més autèntics i reunir el millor menjar i cuiners d'una ciutat sota un mateix sostre. El trobareu a la terrassa-mirador del Maremàgnum, en un espai de 5.250 metres quadrats que acull una acurada selecció de 14 xefs, un restaurant de servei complet i quatre bars: dos d'ells a l'aire lliure, amb vistes espectaculars al mar i la ciutat. Cal esmentar que un dels bars és a càrrec de Paradiso, una de les millors cocteleries del món. A més d'aquesta impressionant conjunció de grans cuiners i plats deliciosos, al centre del mercat hi ha un escenari amb una visió de 360º, que ofereix una programació de cultura i espectacles a càrrec de la redacció de Time Out Barcelona. I una altra bona notícia: està obert 364 dies l'any, de 10 del matí a les 12 de la matinada (fins a la 1 en el cas del Paradiso).
Els primers diumenges de mes, entre octubre i juliol, el Palau de la Generalitat acull una proposta dins la temporada de Concerts de Carilló, a càrrec d'Anna Maria Reverté, carillonista titular del Palau. En aquesta ocasió, comptarà amb la presència de la mezzosoprano Montserrat Bertral per oferir un programa que s'ha titulat 'Les Nuites d'Été. La mélodie francesa i l'art de la suggestió', que inclou peces de Massenet, Berlioz, Satie, Fauré, Debussy i Poulenc. L'entrada és lliure però cal fer la reserva de les invitacions a través de la pàgina web presidencia.gencat.cat/carillo o bé trucant al 012.
Segur que t'ho passes pipa, escarxofat al sofà, demanant menjar a cop d'aplicació: però hi ha gent amb molt talent que s'hi està jugant els quartos i s'hi deixa la pell perquè surtis a dinar o sopar de manera fantàstica. Passem revista a les obertures més excitants i saboroses dels darrers temps. L'escena gastronòmica de Barcelona és d'allò més dinàmica i hi ha noves obertures per a tots els gustos: grecs, llatinoamericans, asiàtics, bars de tapes, entrepans gurmet... Tens una especialitat per cap de setmana!
El protagonista d'aquesta història és un home gran, esquerp, que viu sol a la muntanya, després de passar molts anys a la presó per mor d'una joventut de militància armada. El company de lluita que el va trair ha aparegut mort a baix d'una muntanya i l'exmilitant comunista n'és el principal sospitós, ja que rondava per allà a la mateixa hora i va ser, precisament, qui va avisar les emergències. Un jutge instructor pensa que el nostre protagonista s'ha venjat. L'home gran és Lluís Soler i el magistrat és Bernat Quintana.
Tots dos protagonitzaran un duel de primer ordre durant l'interrogatori en què Quintana intentarà esbrinar si, realment, Soler ha assassinat el traïdor. No posseeix cap prova i només compta amb la seva capacitat dialèctica per descobrir la veritat. Però davant té un home que desconfia de l'Estat, que no es penedeix del seu passat i que no està disposat a posar-li gens fàcil. Ni el fet d'estar tancat en presó provisional fa que les seves forces minvin, que el seu intel·lecte flaquegi.
L'exposició 'Dones de paraula', comissariada per Maria Garganté i disponible fins al 25 de maig de 2025 al Museu Frederic Marès, explora la reivindicació de la paraula des d'una perspectiva femenina. Tot i que el llenguatge ha estat històricament dominat per homes, s'aprèn principalment de la mare, qui transmet la capacitat de comunicar, interpretar i mediar. L'exposició destaca com la paraula femenina ha estat sovint oculta, negada o desacreditada en la història, la literatura i els relats bíblics i mitològics.
La mostra es divideix en tres àmbits. La primera s'anomena 'Virtut o vici: el llegat de les dones lectores i escriptores', la segona, 'De santa Anna a Maria: la transmissió del coneixement matern', i la tercera, 'La paraula negada: l’ocultació i qüestionament de la veu femenina.' Protagonistes com Santa Teresa de Jesús, Santa Anna, Maria Magdalena o les sibil·les exemplifiquen l'apropiació de la paraula com a acte d'afirmació i llibertat. Es reivindica la necessitat d'una genealogia femenina que reconegui aquestes veus com a referents, posant en relleu el valor de l’ordre simbòlic matern i la resistència cultural de les dones a través de la paraula.
Amb un marc històric centrat en els segles XVI al XVIII, l'exposició traça vincles amb el món contemporani per visibilitzar la rellevància d’aquest llegat avui. Per aquest motiu, la selecció d'obres és diversa i sorprenent. Parteix de peces com una Immaculada Concepció de Luis Fernández de la Vega de la col·lecció del Museu Frederic Marès, per ensenyar-nos imatges úniques com petit dibuix de Picasso on l'artista va plasmar 'Santa Anna ensenyant a llegir la Verge', un autoretrat que Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) va fer d'ella mateixa l'any 1890, dibuixos de la mística Josefa Tolrà i obres de les artistes contemporànies Eulàlia Valldosera i Kima Guitart.
Neix CompáSñeras, un nou cicle de concerts i xerrades que posa al centre les dones del món del flamenc, no només com a intèrprets sinó també com a productores, investigadores, activistes i creadores. Amb el Passatge Simó com a escenari, concretament a la bodega Sagrades Tannines, el projecte vol trencar amb una visió limitada i estereotipada del flamenc per tornar-li la seva essència popular i diversa. L’objectiu és oferir una experiència cultural propera, oberta i reflexiva, on la música i la conversa es donen la mà per donar veu a trajectòries artístiques sovint invisibilitzades.
El cicle arrencarà el 4 de maig i s’allargarà fins al 8 de juny, amb programació sempre en diumenge. Entre les participants hi trobem la banda feminista Las Opinólogas, la cantaora i investigadora Cristina López, o l’artista Laura Marchal, que presentarà el seu últim treball ‘La semilla del Encanto’. També hi participaran Isabelle Laudenbach, Aina Núñez i Anna Colom amb una proposta conjunta. Totes les sessions comptaran amb una entrevista prèvia guiada per la periodista Núria Martorell, per aprofundir en la història i el context de cada artista. CompáSñeras és una iniciativa de EXTRA MØENIA, agència fundada per Grazia Carlone i Silvia Vecchini, que volen crear un espai segur i transformador dins la indústria musical.
Els amants de la cervesa i el menjar alemany tenen un oasi al Biergarten, la festa cervesera que arriba al Poble Espanyol el 25, 26, 27 de maig i el 1, 3 i 4 de maig. A més de gastronomía a casa, també hi ha tallers, degustacions, música en directe i DJ.
S'ofereixen entre vint varietats de cervesa diferents i especialitats alemanyes de menjar: frànkfurt, bratwurst, pikantwurst, cervela, garró, amanida kartoffel... així com opcions veganes i propostes pels més petits.
Pel que fa als tallers, n'hi haurà d'aprendre a tirar cerveses i de descobrir els matisos de sabor entre diferents varietats, a banda de maridatges. L'entrada al Biergarten és gratuïta per als residents a Catalunya, però el subministrament és limitat, de manera que no s'assegura l'entrada a aquells qui hagin comprat, prèviament i de la web, un menú gastronòmic, a partir de 12,5 €.
CosmoCaixa acull l’exposició Extraterrestres. Hi ha vida fora de la Terra? del 25 de febrer de 2025 al 30 d’agost de 2026: un llibre obert de gran rigor científic que resol i posa de manifest alguns dels dubtes que existeixen sobre el nostre lloc en el cosmos, què significa vida o com la literatura i el cinema han construït un imaginari col·lectiu sobre els extraterrestres. La mostra ha comptat amb l’ajuda i el suport d’experts i assessors científics. Per fer-ho, es val d’audiovisuals, interactius, experiències sensorials immersives i alguns objectes i plànols originals de la NASA o d’altres institucions de prestigi. Per exemple, podreu veure escenografies amb maquetes com la del rover Perseverance o la de l’helicòpter Ingenuity.
Si passegeu per Barcelona i voleu esbrinar quantes botigues de segona mà us trobeu pel carrer, segurament necessitareu les dues mans per no descomptar-vos. En els últims anys, el consum de roba i productes vintage i de segona mà s’ha disparat, i una pràctica que abans no estava gaire ben vista ja fa temps que s’ha convertit en un tret identitari de la ciutat i, fins i tot, ha arribat a les grans passarel·les. Si voleu trobar autèntiques joies tèxtils i practicar un model de consum més lent i conscient amb l’entorn, no només podeu visitar les botigues de la ciutat, sinó també els mercats que cada cap de setmana se celebren a Barcelona.
Sabem que remenar pels mercats fins a trobar aquella peça que duu el vostre nom no és una tasca fàcil, i escollir a quins mercats ho voleu fer encara costa més. La ciutat n’acull tants –des d’alguns que ja són clàssics a Barcelona fins a d’altres que acaben de néixer– que assabentar-se de tots els que es fan cada cop costa més. Com sempre, per ajudar-vos a crear la vostra agenda del mes d’abril i començar a pensar quins mercats no us podeu perdre, hem elaborat una llista amb tots els que hi ha programats durant aquest mes a Barcelona:
- 20 d’abril: Tot a 1 Euro!, a la Nau Bostik, al carrer Ferran Turné, 11 (entrada: 3 euros)
- 20 d’abril: El Gran Flea, al carrer Nàpols, 42 (entrada: 2 euros)
El que fa Cristina Clemente a Dones de ràdio és extremament complicat, a l'abast de molt pocs autors: una comèdia a partir d'una situació tràgica sense deixar-se pel camí ni una engruna de sensibilitat. Sap que no pot fotre-se'n, del càncer de mama, ni del drama que travessen milions de dones. Però pot crear una situació, uns mecanismes, que provoquin aquesta cosa tan estranya que és riure, o almenys esbossar un somriure, mentre plores.
I tot això és possible perquè disposa d'un director que es pren molt seriosament això del teatre i que sap ensumar els èxits, que sap subratllar frases i fer moure les peces com un escaquista, fins i tot qui té la idea de col·locar un pedrot gegant al mig de l'escena, sobre el qual giraran les seves criatures. Sergi Belbel, mestre de Clemente, ha assumit el text com si es tractés de Yasmina Reza o de Neil Simon, com si fos un clàssic contemporani, cosa que no tinc cap dubte que Dones de ràdio acabarà sent: amb la tirada que té l'autora a Europa i Amèrica Llatina, ja es deuen estar barallant per adaptar-la.
El Palau Martorell acull l'exposició més completa de pintura a Espanya en homenatge a Fernando Botero (1932-2023), gairebé un any després de la seva mort. Fernando Botero. Un mestre universal estarà disponible del 14 de febrer al 20 de juliol i està comissariada per Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz.
La mostra recull més de 110 obres inèdites de col·leccions privades, on s'hi poden observar tots els detalls del boterisme, l'estil que va inaugurar Botero caracteritzat per volums monumentals i colors vibrants. Escultures, olis, aquarel·les, sanguines, carbonets, dibuixos a llapis (i, fins i tot, amb pastel) es despleguen al llarg i ample de les diverses sales. Destaquen dues peces inèdites al nostre país: una versió de Las Meninas i Homenaje a Mantegna. Les recreacions d'obres inspiradores van ser una constant en la seva carrera artística, ja que Botero concebia aquestes versions com expressions d'art superiors que anaven molt més enllà de la simple rèplica. "La riquesa d’un artista resideix en les influències que conformen la seva vida i la seva feina. Per crear un món únic, cal exposar-se al gran art", afirmava Botero.
També s’hi exposen sèries icòniques sobre Amèrica Llatina, el circ, la religió i versions de creacions mestres. A banda de demostrar la seva versatilitat tècnica, la mostra indaga en la influència d’Espanya i Itàlia en la seva obra. Organitzada pel Palau Martorell i Arthemisia, en col·laboració amb la Fundación Fernando Botero i Clear Channel, la mostra és un homenatge a un artista universal en tota regla.
Discover Time Out original video