barcelona ciutat
Foto: Shutterstock
Foto: Shutterstock

Els 20 millors plans per fer aquest pont a Barcelona

Les millors coses per fer a la ciutat i gaudir al màxim dels dies de festa

Publicitat

Tenim plans per a cada dia i per a tots els gustos: teatre, estrenes de cinema, veure les exposicions imprescindibles, plans per fer en família... Si et quedes a Barcelona, et faltaran hores per fer totes les propostes interessants que hi ha a la ciutat. I compte, algunes són GRATIS (sí, impressionant).

NO T'HO PERDIS: Les millors coses per fer a Barcelona

 

  • Art
  • El Raval

L’exposició Chris Ware. Dibuixar és pensar és la primera gran retrospectiva dedicada a l’autor nord-americà, del 3 d'abril al 9 de novembre al CCCB. Ware és reconegut per revolucionar el llenguatge del còmic: ha sabut capturar sobre el paper l'arquitectura emocional, social i política dels humans amb una meticulositat gràfica única.

La mostra ofereix un recorregut per la seva trajectòria a través de més de 350 peces, incloent esbossos, pàgines originals, maquetes i objectes. Entre les obres destacades hi ha Jimmy Corrigan, el nen més llest del món (2000), una novel·la gràfica considerada una fita del gènere per la seva narrativa fragmentada i emotiva, inspirada en la seva relació amb el seu pare (quasi inexistent).

Un altre exemple és Rusty Brown (2019), una obra ambiciosa i densa que explora les vides d’un grup de personatges al llarg del temps, amb una gran profunditat psicològica i formal. També s’hi exposa Building Stories (2012), una obra innovadora que també s'adapta a la mostra, situant-la a Barcelona i convidant al lector a construir la història a la seva manera, trencant la linealitat tradicional del còmic (una proposta de l’escola La Gossa).

Els seus contes estan profundament influenciats per la música ragtime, l'arquitectura i l'era de l'inici dels còmics. Emocionen perquè tracten l’existència humana amb gran profunditat, i és que connecta amb el seu món interior per tal d'ensenyar-nos-el. De fet, Ware afirma que ell "escriu amb vinyetes" i "dibuixar és pensar" perquè ens transporta a la memòria i el pensament. 

  • Art
  • Dreta de l'Eixample

L’exposició Marta Palau. Els meus camins són terrestres, al Museu Tàpies del 27 de febrer al 17 d'agost, posa ulls sobre l’obra de l’artista catalanomexicana Marta Palau (1934–2022) amb un compendi de dibuixos, pintures i instal·lacions tèxtils, així com objectes del seu arxiu personal. L’exili, la migració o la connexió amb la terra apareixen com a temes centrals i porosos que s’inscriuen en la seva autobiografia i es filtren en la col·lectivitat fins a dia d'avui.

Palau, exiliada a Tijuana el 1941, desenvolupa un llenguatge ple de simbolisme, on la mà, el peu i l’ull esdevenen icones recurrents que evoquen cosmologies arrelades al cos i a la natura. Una espasa de doble tall: la idea de la terra, vinculada tant a l’exili com a l’acollida, entesa com a ferida i com a cicatriu; i la del cos, que expressa el dolor del migrant i la pèrdua, però també la sanació i la capacitat de generar vida.

Obres destacades com Cascada o Ilerda V obren un recorregut que posa en relleu el vincle de Palau amb els teixits. L’exposició també presenta les Naualli —figures femenines de poder espiritual— i peces com Doble muro o Nómadas II, que denuncien les ferides de la migració contemporània.

Com si el món fos un gran entramat de fils, Palau va entrar en contacte amb el tèxtil a Mèxic a través de certes tradicions ancestrals del continent americà, i hi va tornar a connectar mitjançant les seves arrels pageses d’Albesa, en un viatge de retorn a la seva terra natal.

El món és un mocador: el mestre Josep Grau-Garriga, que havia col·laborat amb Tàpies i s’hi havia inspirat, li va transmetre una manera de treballar el tapís més creativa i revolucionària. Una coincidència de noms que desemboca al Museu Tàpies, en una coproducció amb el MUAC de Mèxic

Publicitat
  • Menjar

"No diguis que això és un restaurant, posa millor que és un merendero", em reclama en Lito Baldovinos, mànager del Grup Confiteria. Acaba de reobrir al públic el restaurant de la Font del Gat, una obra de Puig i Cadafalch de 1925, situada dins els Jardins de Laribal, que el 1908 van esdevenir els primers jardins públics de Barcelona, allà on les classes populars anaven a fer les fontades, festes de ball, mam i teca al voltant de la font. I la intenció és que continuï així", diu Baldovinos. 

L'espai és una meravella: 700 metres quadrats, amb dues de les millors terrasses de Barcelona: una davant la façana de l'edifici de Puig i Cadafalch, l'altra un balcó amb una visió panoràmica, i tot envoltat per uns jardins de Rubió i Tudurí, paisatgista mestre del jardí noucentista. L'acció passa a fora del restaurant, esclar, amb una capacitat propera a les mil persones ("encara que si fa fred, et posarem una taula dins", em diuen).

  • Què fer
  • Ciutat

 

L'ou com balla, una de les celebracions més singulars de Barcelona, ha distingit el dia de Corpus des de l'any 1637. El costum consisteix a fer ballar un ou en els sortidors de claustres, patis i jardins, que s'adornen per a l'ocasió amb motius florals i cireres. 

Aquesta tradició està molt arrelada a Catalunya, ja que de fet és l'únic lloc del món on actualment es fa ballar l'ou. Enguany, el Corpus se celebrarà del dijous 19 al diumenge 22 de juny i, encara que es diu que la tradició de l'ou com balla va començar al claustre de la catedral, avui dia trobem molts edificis on gaudir de l'ou ballant sobre una font, i nosaltres us els hem recopilat tots en una llista. 

  • Art
  • Fotografia

Si penses en una exposició, segur que t'imagines una sala plena d'obres d'art o una mostra curiosa sobre ciència o història. I sí, no t'equivoques, Barcelona és plena de cultura i hi ha exposicions de tota mena! Per això tenim sales, galeries i museus que exposen fotografia: des del fotoperiodisme a la fotografia històrica, passant per la pràctica més artística i experimental. Quines són les millors exposicions de fotografia que es poden veure a Barcelona ara mateix? En les mostres que llistem a continuació hi trobaràs grans noms de la disciplina, locals i internacionals, ja sigui en centres que s'hi dediquen exclusivament o en museus i galeries que aposten pel vuitè art.

 

Publicitat
  • Què fer
  • Ciutat

Barcelona està plena de joies arquitectòniques i, tot i que algunes estiguin en alguns dels carrers més concorreguts de la ciutat, altres estan més amagades. El Monestir de Pedralbes forma part d'aquest segon grup, una icona de l'arquitectura gòtica catalana i visita imprescindible per a tots els barcelonins. Normalment, per visitar l'interior de l'edifici s'ha de pagar 5 euros, però ara podreu entrar al seu espectacular claustre de manera gratuïta

Com ja és habitual, aquest estiu el Monestir torna a obrir les portes del seu claustre els dimarts i els divendres entre el 3 de juny i el 19 de setembre. L'Hora Màgica del Monestir de Pedralbes permetrà visitar un dels claustres gòtics més grans del món de franc entre les 18 i les 21 h, i sense fer reserva prèvia! L'entrada només dona accés al claustre i les exposicions i les sales annexes estaran tancades, tot i que les podeu descobrir si compreu l'entrada general.

  • Art
  • Art

A partir del 15 d'abril, l'equipament renovarà el seu horari d'estiu: obrirà més aviat i tancarà més tard i, la novetat més rellevant és que l'entrada serà gratis tres dies a la setmana. Els dijous, divendres i dissabte tothom podrà accedir al museu de forma lliure i gratuïta de les 19 h a les 21 h sense necessitat de reservar prèviament. La resta de la setmana, l'equipament mantindrà el preu habitual de les seves entrades i romandrà obert des de les 9 h fins a les 20 h. L'objectiu del canvi d'horari i l'ampliació dels dies gratuïts té l'objectiu de fer més accessible l'art per a tothom i apropar-lo al públic local. Aquest horari de portes obertes estarà en actiu fins al 12 d'octubre. 

Publicitat

5. Passar el divendres amb la música de DJ Xexo al Market

Com diu la cançó House Can't Go Wrong, DJ Xexo promet un vespre picant a cops de house, jazz i funky al Time Out Market tots els divendres de juny de 21 a 23 h. Gaudiu d'una sessió sencera de DJ el dia 6, 13, 20 i 27 de juny!

Que no us enganyin el seu pentinat mullet i el moustache a joc, aquest jove d'aparença trendy és el més original quan es tracta de posar en marxa el tocadiscos. Tant, que necessitareu treure el Shazam a cada moment per descobrir quina nova cançó acaba de punxar.

  • Música
  • Pop
  • Sant Martí

El Share Festival, que torna a instal·lar-se al Parc del Fòrum el 20 i el 21 de juny, té Bad Gyal com a gran cap de cartell d'aquesta setena edició. La de Vilassar de Mar encapçala la lletra gran d'aquests dos dies de música urbana al costat de l'estrella porto-riquenya Eladio Carrión, el cantant de Granada Saiko i l'argentina Emilia. A més a més, també hi seran Juan Magán, Omar Courtz, FloyyMenor, Gonzy, Figa Flawas, De la Rose, RaiNao, L-Gante, The Tyets, Julieta, La Joaqui, Violeta, Denna, Inga Khubua, Trapella, Tay de León i Maki.

Un festival jove i en creixement

Repetint al recinte del Fòrum, el festival consolida la seva aposta, que ha anat creixent en paral·lel a l'ascens de les músiques urbanes i del pop més jove. Des de la primera edició al Poble Espanyol, el Share ha trobat el seu espai en el panorama festivaler barceloní apuntant a un target més jove i amb un model sostenible i solidari. 

En les passades sis edicions han passat pel festival artistes com Aitana, Mike Towers, Lola Indigo, Rita Ora, Álvaro Soler, Sebastián Yatra, Becky G, C. Tangana, Alfred Garcia, Anuel AA, Morad, Miki Núñez, Oques Grasses, Bizarrap, Quevedo i Dellafuente.

 

  • Què fer

Barcelona obre les portes de la seva arquitectura més desconeguda durant les Setmanes d’Arquitectura 2025, que tenen lloc del 12 de maig al 28 de juny. L’associació 48h Open House BCN hi té, com cada any, un paper protagonista amb tres propostes molt especials: Espais Ocults, Música x Arquitectura i Patrimonis Futurs.

Espais Ocults

Amb el lema Tempus Fugit: Exposició Internacional 1929, del 2 al 15 de juny, es poden visitar vuit espais emblemàtics i habitualment tancats de Montjuïc, que revelen la transformació d’aquest territori des dels temps de l’Exposició Internacional. Cadascun d’aquests llocs ofereix una mirada única sobre la història, l’enginyeria i la memòria urbana d’un entorn clau per entendre Barcelona.

Aquesta edició inclou la Casa de la Premsa, la galeria tècnica de les cascades Maria Cristina, l’arxiu de l’Institut del Teatre i les Torres Venecianes, així com l’antic Palau de les Arts Gràfiques, el Pavelló Alemany, l’antic Palau Nacional i la masia del Jardí Botànic Històric, que s’obre per primera vegada al públic. Cada espai conserva detalls singulars que permeten llegir-ne l’evolució arquitectònica i social.

Publicitat
  • Què fer

Barcelona és plena de coses per fer, però també hi ha parcs i jardins de tota mena on passejar. Alguns d'aquests espais de tranquil·litat i natura estan una mica amagats, i per això us volem redescobrir els jardins amb més encant de la ciutat: llocs que van més enllà del simple parc per passejar el gos. Espais, en definitiva, on es respira un ambient especial o que contenen peces d'art que són part de la nostra història. Aprofiteu el cap de setmana per descobrir aquestes joies!

  • El Poble-sec
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

I ho fan amb una obra, La brama del cérvol, que, quan t'esperes que ja no la dirà més grossa, fa una altra clau de volta per assolir el cim, al mateix Teatre Lliure, amb l'Alberto (Aitor Galisteo-Rocher), un director d'escena veterà, plorant a llàgrima viva perquè ha robat molt, ha robat tant. Les escenes que parlen del món teatral local, ells inclosos, desfan mites, en reblen d'altres i fan que tant el nouvingut com el que el conegui una mica de prop no puguin parar de riure.

Abans del plor han passat moltes coses. Joan Yago, el dramaturg, ens ha ficat en una muntanya russa sense valls on la seva metralleta de gags dispara sense parar alhora que ens immergia en un hotel del Pirineu amb un grup de professionals de les arts escèniques que comparteix establiment amb una parella urbanita que busca connectar-se amb la natura.

Publicitat
  • Art
  • Sants - Montjuïc

Francesc d’Assís Galí i Fabra (1880–1965) va ser una figura clau de l’art català del segle XX, tot i que va optar per mantenir-se a l’ombra com a mestre d’artistes com Joan Miró o Llorens Artigas. Aquesta exposició pretén reivindicar la seva figura, sovint eclipsada per la seva pròpia voluntat de discreció. El mestre invisible està disponible al Museu Nacional d'Art de Catalunya del 21 de maig al 14 de setembre.

Galí va desenvolupar una obra que travessa moviments com el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, destacant com a pintor, muralista, pedagog i cartellista. A nivell institucional, va renovar l’ensenyament artístic des de l'Escola d’Art Galí i l’Escola Superior dels Bells Oficis, influenciat per valors clàssics, mediterranis i populars.

Recomanat
    Més de Hivern
      També t'agradarà
      També t'agradarà
      Publicitat