Sant Joan 2015: Coses per fer el 24 de juny a Barcelona

Aquesta esplèndida pel·lícula, 'Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia', que es podria titular '39 fragments d’una cronologia de la incomunicació', funciona gairebé com una novel·la gràfica protagonitzada per Vladimir i Estragon, un Beckett on tothom espera Godot sabent en secret que no apareixerà mai. No hi ha un argument, sinó una visió de la vida que Andersson ens havia avançat a 'Songs from the second floor' i 'You, the living': el que passa en segon pla, o en tercer, compon el sentit de l’escena com només Tati sabia fer. És un 'Playtime' sota zero. La comicitat de cada seqüència està dissenyada al miŀlímetre, com un preciós exercici de dibuix tècnic. El càlcul de la posada en escena no resta emoció al retrat de l’absurd de la comèdia humana, que, de tant en tant, sobretot quan flirteja amb la mort, congela la rialla.

Hi ha una tradició europea de sèries televisives de qualitat anterior a l’actual boom de la ficció a la petita pantalla. De Fassbinder a Bergman, cineastes de prestigi van trobar a la tele un espai creatiu on explorar altres possibilitats. És amb aquest llegat que entronca 'P’tit Quinquin', la sèrie de Bruno Dumont per a Arte que aquí ens arriba a sales comercials. El director de 'Camille Claudel 1915' retorna als territoris que va explorar als seus primers films, els paisatges i personatges de la zona Nord-Pas de Calais, d’una forma més ambiciosa i des d’un registre diferent. Adopta el format més recurrent de les sèries, la investigació policial, per subvertir-lo des d’un humor inesperat i extravagant que muda en una poètica de la desolació a mesura que avança el metratge. Com a 'La vie de Jésus' i 'L’humanité', Dumont elabora un gran fresc sobre una terra amb una idiosincràsia pròpia obligada a conviure amb el mal.

En la seva radiant opera prima, l’actriu Leticia Dolera fa una reivindicació generacional fresca i irònica molt peculiar. Té un delicat encant naïf, i està repleta de referències pop. La directora (i també intèrpret) sap treure l’ànima més sensible a un grapat de personatges que van com boies a la recerca de la seva identitat. Ens trobem davant d’una obra lluminosa i tendra, que rebenta els motlles de la romcom i perfila una narració juganera i plena d’inventiva, que es nodreix d’un imaginari femení tan personal com estrany. D’una lucidesa subtil, que va molt més enllà de les possibles vinculacions al model de cinema indie americà (Miranda July al capdavant) al qual es podria vincular. Molt recomanable.

Una sempre s’imagina què deu dir el director als seus actors per tal que aquests se sentin còmodes, perquè puguin fer del rodatge un lloc segur. De vegades, el nivell d’exposició dels intèrprets resulta tremendament alt. És el cas de 'Mis escenas de lucha', última pel·lícula del francès Jacques Doillon. Es construeix a partir de pocs elements. De fet, es podria dir que només necessita tres coses: un home, una dona i una casa al bosc. Així es resumeix la història. Ella torna al poble de la infància després de la mort del pare. Ell viu allà. Es coneixen des de fa anys i es retroben i es desitgen. Han de canalitzar l’anhel d’alguna manera i ho fan amb una sèrie de baralles.Poques pel·lícules han capturat el cos d’una manera tan física, explícita i estètica. Doillon ha fet una obra única, nua en tots els sentits, pels escassos elements que necessita i per la sensualitat primitiva que elabora. Els cossos de Sara Forestier i James Thierrée són el motor de la pel·lícula. La càmera se’ls enganxa i participa en la seva fascinant intimitat. La violència acaba barrejant-se amb el sexe. En qualsevol cas, es tracta de pulsions, que combinen amb un fons teòric. Els personatges discuteixen les bases de les seves sessions. 'Mis escenas de lucha' s’estructura així sobre dos pilars aparentment distants: el cos i la paraula.El film de Doillon arriba a les nostres pantalles dos anys després de la seva estrena. Es podria dir allò de més val tard que mai. 'Mis escenas de lucha' és una pel·lícula i

L’última part de la tetralogia de Miller, sèrie de punk apocalíptic per antonomàsia, és com un tornado en un berenar amb te i pastetes de mantega. En els temps de cine de consum i espectacle fútil, sembla impossible que Hollywood s’hagi animat a produir una raresa com aquesta. Que potser van pispar 150 milions de dòlars d’un estudi i l’han feta sense cap consentiment? Me’ls imagino fugint amb el botí cap al desert de Namíbia, i tornant a Califòrnia amb aquest artefacte monstruós. No esperàvem que 'Mad Max' ens donés tantes sorpreses. En 30 anys el guerrer Max Rockatansky –de Mel Gibson a Tom Hardy– no ha envellit mitja arruga, això és cert. Però el món sí que ha canviat. De l’univers detrític i ruïnós on s’ambientaven els anteriors episodis, passem a un paisatge de colors hipersaturats. Miller ja no ens situa en la fi d’una civilització, sinó en l’origen de la següent, en la construcció d’una nova societat. Del crepuscle de la humanitat a un renaixement psicotròpic que ens deixa a tots bramant entre la pols com sargantanes, desitjant que arribi la nova era.Però primer, el drama. Tot plegat comença dins la fortificació muntanyosa que controla l’immortal Joe, un temible monstre envoltat d’esclaus homínids. Les dones són munyides com si fossin vaques lleteres. Les més joves també són valuoses pels seus úters, ideals per a la criança. I els homes com Max Rockatansky s’han convertit en ornaments carnis i tothom els coneix com a ‘bosses de sang’. Hi ha escapatòria possible: la carr

'Las niñas', 'La dona il·legal', 'El Hoyo', 'La hija de un ladrón', 'Adú', 'Sense sostre' i moltes altres grans produccions són les que us esperen en aquesta nova edició de Pantalla Barcelona.Fins al 23 de febrer, quan passeu pel vostre centre cívic hi podreu veure alguna de les 66 projeccions que ens porta aquesta setena edició.Seguint les mesures de seguretat que en cada moment determinin les autoritats sanitàries, les pantalles dels centres cívics de Can Basté, Pati Llimona, Can Clariana Cultural, Casa Groga, Ateneu Fort Pienc, Zona Nord, Vil·la Florida, La Sedeta, Cotxeres de Sants, La Sagrera "LaBarraca", i Josep Maria Trias i Peitx, i l'Auditori Sant Martí s'ompliran de cinema de la mà de 12 pel·lícules recentment estrenades i de temàtica diferent.En aquesta edició en què s'ha renovat la col·laboració amb l'Acadèmia del Cinema i el Cicle Gaudí, a més de les pel·lícules esmentades també podreu veure 'My mexican Bretzel', 'Una mujer fantástica', 'El cuarto reino. El reino de los plásticos' i 'L'escriptor d'un país sense llibreries'.Aconseguiu la vostra plaça gratuïta a la pàgina web!

Plantes d'interior, d'exterior, d'hivern, plantes amb flor, amb fruit, cactus, aquàtiques... L'OutletPlantas d'AmaPlant celebra una nova edició del seu mercat després de l'èxit de l'última, on van portar més de 3.000 plantes. Aquest mes de gener celebren una edició dedicada a les plantes d'interior, que no serveixen tan sols per fer decoració, sinó que netegen l'aire que respirem. Tot i això, no hi faltaran també tota mena de plantes d'exterior per qui vulgui adornar la terrassa, el jardí o el balcó de casa.  Ara ja no fa falta ser un expert per saber com cuidar cada plata, ja que compten amb fitxes especialitzades per a cada una on disposar de tota la informació necessària. Si voleu donar-hi un cop d'ull abans d'anar-hi, tenen també tota la informació i un extens catàleg a la pàgina web. A més de plantes, també posen a la venda tota mena d'articles de jardineria i una secció de venda a granel de substrats, hummus, escorces i pedres, on comprar només en la quantitat que necessitis pel manteniment de les plantes.  No et preocupis si tens al cap comprar un ficus massa gran, compten amb servei d'entrega a domicili.

Apunteu-vos les dates perquè són només tres vespres, els del cap de setmana del 4 al 6 de febrer, a partir de les 18h. Una cita en què el Poblenou es transforma en un museu a l’aire lliure d’allò més trencador i alhora poètic, un laboratori urbà que marcarà les futures tendències en el món de l’art, el disseny, la il·luminació urbana i la participació ciutadana.En aquesta ocasió, Llum BCN posa el focus en el talent de casa nostra i té com artista convidat a Antoni Miralda, que farà desfilar una rua poètica de llum i so presidida per una formigonera, que desfilarà pels carrers amb un seguici que inclou tres Harley Davidson. Altres creadors nacionals que ens sorprendran amb les seves creacions son Toni Arola, cabosanroque, Mariona Benedito + Cube bz o Domestic Data Streamers, que proposa un recorregut experiencial per explorar la intoxicació informativa que, per primer cop en la història del festival, es podrà visitar durant tot el mes de febrer a la Sala A del Disseny Hub Barcelona.Llum BCN també s’omplirà de talent internacional amb instal·lacions de grans artistes com són Trevor Plagen, Ulf Langheinrich o Tundra, per citar-ne només alguns. I no hi faltaran, com cada any, les propostes dels estudiants de les escoles d’art, disseny i il·luminació de Barcelona amb projectes de gran qualitat.Propostes, totes elles, que volen sacsejar els sentits i, sobretot, fer-nos reflexionar sobre diverses qüestions, ja siguin socials, estètiques, urbanes o, fins i tot, existencials. Consulte

Sí, tots hem anat algun cop a un museu. Però encara que siguis la persona més culturitzada del món, hi ha una cara dels museus que sempre queda oculta al públic habitual. Les reserves d’art, el taller de restauració, les peces que mai no han estat exposades…  El dia 5 de febrer, tots aquests espais restringits dels museus s’obriran gratis a la ciutadania perquè els més tafaners hi puguin treure el nas. És gràcies a l’In Museu, una oportunitat única per accedir a les zones prohibides dels museus de la mà dels professionals que hi treballen. Guies especialitzats, conservadors, restauradors o arxivers disposats a compartir els secrets de les seves professions i a revelar-te nous coneixements. A partir del dia 27 de febrer podràs reservar la teva entrada gratuïta per endinsar-te en les entranyes d’un dels 15 museus de la ciutat que participen a l’In Museu. Les places són limitades i pots fer una reserva al teu nom per a un màxim de dues persones per activitat. Podràs visitar els museus següents: El Born Centre de Cultura i Memòria Castell de Montjuïc Fundació Joan Miró MACBA: Museu d’Art Contemporani de Barcelona Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Centre de col·leccions del MUHBA Museu del Disseny de Barcelona Museu Etnològic i de Cultures del Món – seu Montjuïc Museu Frederic Marès Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Museu de la Música Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes Museu d’Arqueologia Museu Marítim Museu de Ciències Naturals

Flamenco Queer, Brigid Mae Power, Maria Hein i Nil Ciuró protagonitzen Els Vespres d’Hivern, l'exquisit cicle d’artistes emergents de tots els divendres de febrer al Paranimf de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb entrada gratuïta i reserva prèvia.  Divendres 4, enceta el cicle Flamenco Queer, duo que reivindica la inclusivitat del flamenc fruit de la convivència amb les comunitats queer i transvestida del Raval i el Poble-sec. 'Canción del mariquita' és la seva carta de presentació (invitacions a partir del 20 de gener).  Divendres 11, la pintora i cantautora folk irlandesa resident a Londres Brigid Mae Power presenta el seu tercer disc, 'Head above the water', acompanyada del multiinstrumentista i productor Peter Broderick (invitacions partir del 27 de gener).  Divendres 18, la felanitxera Maria Hein presenta el seu disc de debut, 'Continent i contingut' (Hidden Track Records, 2021): un preciós compendi de cançons de folk delicat (invitacions disponibles a partir del 3 de febrer). Divendres 25, el pianista, compositor i productor Nil Ciuró presenta 'Oversoul' (2021), un disc de minimalisme evocador publicat pel segell suec 1631 Recordings (invitacions disponibles a partir del 10 de febrer).

L'Escola Superior de Música de Catalunya organitza al llarg del curs diverses activitats i concerts oberts al públic, més enllà de la seva comunitat acadèmica. És el cas dels concerts gratuïts que ofereixen professors i alumnes del centre els dimarts a la tarda. Aquest febrer seran concerts de música antiga (1/2), del conjunt format per Uxia Martínez, Josef Spacek i Astrid Steinschaden (8/2), de l'Aula de Composició (15/2) i del guitarrista clàssic Álex Tentor (22/2). 

La il·lusió de l'espai del cinema pot regenerar un camp? D'una terra regada d'imatges n'ha crescut mai cap tija viva? Darrere de totes aquestes preguntes (potser sense una única resposta) la Filmoteca de Catalunya convida a l'artista i escriptor Pere Jaume Borrell, Perejaume, qui inaugura 'Donar cabuda', una exposició gratuïta del 17 de novembre al 30 de març de 2022. Un espai on l'artista combina obres creades expressament per l'exposició amb d'antigues, imatge en moviment, pintura, fotografia, el gravat i una intervenció escènica.  L'exposició es complementa amb tres projeccions, l'acte inaugural el 17 de novembre amb una lectura a les fosques a la sala Laya del text 'Un bosquet de vista verda', de Perejaume, a càrrec de Georgina Navarro. I dues projeccions: 'Maniobra' (2014) i una sessió de curtmetratges de l'artista, el 25 de gener i el 15 de febrer de 2022.  Perejaume veu l'espai de la Filmoteca com un sot de projeccions, un espai de conservació i arxiu. Malgrat això, l'artista busca restituir, plantar i fer reposar l'espai. Una alliberació de tota la saturació que pateix aquest lloc d'emmagatzematge per crear quelcom nou. La seva obra s'ha vinculat més amb la tradició literària que no pas a un moviment artístic: pintures, dibuixos, escultures, instal·lacions, fotografies i vídeos no esgoten la llista de recursos que utilitza l'artista, però el conjunt de tot forma un resultat coherent que dona vida al sistema artístic que avui ens ofereix. 

Aquest any, amb el pessebre del Museu Marès viatjarem fins a Bàrcino, la Barcelona de l’època romana! I és que enguany el pessebre està basat en una simbiosi entre la nostra ciutat de l’actualitat i la de fa segles. El temple d’August, l’aqüeducte..., diferents restes romanes de Barcelona seran escenari de les escenes del pessebre. El fons, segur que el reconeixereu: serà 'l'skyline' actual de la ciutat amb els edificis més simbòlics. Alhora, la instal·lació servirà d’homenatge a Luci Minici Natal Quadroni, el primer campió olímpic barceloní. Paral·lelament, al pati del Museu hi haurà acull una instal·lació lumínica creada per l’alumnat de l’escola Elisava, sota la direcció de Maria Güell. El muntatge recorda el temple de Vesta, ubicat a Roma, on cremava un foc sagrat que no es podia apagar mai i que era custodiat per diverses sacerdotesses. L’obra juga amb la llum i les ombres, i complementa perfectament el projecte de l’Associació de Pessebristes de Barcelona. A més, del 24 de desembre i fins al 6 de gener, el museu ofereix entrada gratuïta.

L'exposició permanent del museu té com a eix principal el modernisme i la colònia d'artistes de Cerdanyola. La mostra compta amb una sala dedicada a la família Balcells-Buïgas, una altra a Josep de Togores i a Ismael Smith i la dedicada als vitralls modernistes les Dames de Cerdanyola, bé protegit d'interès cultural i punt culminant del vitrall modernista català.

Una de les millors orxates de Barcelona –a més de llet merengada, aigua de civada, gelats artesans...– que es pot degustar en la rotonda més bonica de la Rambla del Poblenou, davant del Casino de l'Aliança. Aquesta casa centenària es va traslladar al seu emplaçament actual perquè una bomba de la guerra civil va enfonsar l'anterior botiga.

Aquella frase que es llegeix en totes les guies turístiques sobre el "marc incomparable" sospito que es va inventar per Torre Rosa. Beure's un còctel a l'antiga casa d'un indià et fa pujar 60 escalafons de cop a l'escala de Richter. No se m'acut cap altre lloc a Barcelona més ideal. Darrere de la barra hi trobareu en Jordi Reig, el secretari dels bàrmans de Catalunya, que us ho explicarà tot i més sobre els diversos tipus de rom i sobre com s'ha de remenar un bon mojito. Si no esteu per explicacions i voleu imaginar-vos que sou a l'Havana, només cal que sortiu a la terrassa i mireu la lluna.

Allà on era i funcionava el Bar Paloma, Ramon Lamarca i el seu fill Marc ha parit el Bar Calders, a la cantonada del passatge amb el nom de l'escriptor català i el carrer Parlament. L'homenatge a l'escriptor no es limita al nom: poden trobar-se en aquest auster i elegant local llibres de Pere Calders. En l'oferta s'inclouen alguns plats mexicans, en record a l'involuntari exili de l'escriptor al país asteca, com el guacamole, els nachos o les quesadillas. S'agraeix en aquesta zona un lloc tan barceloní i gairebé sempre està ple. La marca Lamarca és present en aquest original bar, gràcies a l'esperit inquiet, inconformista i viatger del propietari. Pintor i viatger des dels 17 anys, Ramon es va iniciar en la meditació el 1976 en un monestir budista a Sri Lanka. Allà va absorbir els principis de la meditació Vipasana, després va conèixer Swami Muktananda (el gran guru creador del Siddha ioga i al qual se li atribueix la “revolució de la meditació” a Amèrica), de qui va rebre la iniciació per després formar-se com a professor de meditació de Siddha ioga. Posteriorment, Lamarca va continuar la seva formació als Estats Units i a l'Índia, i va impartir cursos de meditació a Espanya, Holanda, França i Suïssa. La seva passió, compartida entre la cuina i la pintura, es veu plasmada en els seus petits plats i en algunes de les seves obres que pengen de les parets. A l'exterior, una de les terrasses més simpàtiques de la city, ocupa gran part del passatge dedicat a l'escriptor català. S

Si busqueu especialització i varietat, la Caj Chai és la vostra teteria. El complicat nom del local –es pronuncia xai-xai– és txec i fa referència a les nombroses cases de te que hi ha Praga. L'Antonio ha importat el model i, en un ambient molt tranquil, ofereix una de les millors i més extenses cartes de te de la ciutat. Seguint el mètode Gong Fu, podreu degustar tes de la Xina, el Vietnam, el Japó..

Massimo Pignata va deixar la seva Itàlia natal per obrir aquesta gelateria artesanal a l’Eixample. Els seus gelats estan fets amb ingredients purs, 100 % naturals, tal i com els seus avis piemontesos haurien volgut. Si preferiu menjar i beure calent, probeu el cafè i acompanyeu-lo dels dolços del dia, elaborats pel Massimo.

Situat al Born, davant de l'estació de França, aquest agradable local amb terrassa s'autodefineix com a "especialistes en smoothies". Feu un cop d'ull a la carta i veureu que no és cap exageració. Preparen tot tipus de smoothies amb fruites fresques i congelades, sucs de fruites i llet de soja o d'arròs. Un 5 per cent dels beneficis es destinen a projectes solidaris. Ambient internacional i relaxat.

A diferència d'altres llocs de la Barceloneta que fugen de la identitat marinera per trobar clientela atreta pel simple fet que són més barats, el Filferro ofereix una més que digna oferta culinària. El pa és del forn Baluard, que s'ha convertit en referent popular i de la restauració local. L'ambient és d'allò que abans es deia de "joves professionals", però que ara, més que una casta fruit del liberalisme, sembla una espècie en perill d'extinció.

Aquesta hamburgueseria, oberta per un arquitecte, un restaurador i un enginyer, té la seva millor arma en quinze boníssimes receptes: totes amb carn de vedella de Burgos, amb l’opció de vedella ecològica de Lleida, totes afinades a base de prova, fracàs i torna a provar. L’hamburguesa DF, amb el punt de picant lleuger del bon menjar mexicà –200 g de carn, xili chipotle, coriandre, cheddar, xili de Jalapa, nachos esmicolats i enciam– n’és un bon exemple.

Una de les poques terrasses a la platja. Excel·lents peixos, arrossos –especialment amb llamàntol– i 'tataki' ben fet pel xef eivissenc Jordi. És el de llamàntol el clàssic de la casa: el seu secret és el cranc que reforça el sabor de mar del fumet, i una picada amb un toc d'anís, el truc eivissenc. Les paelles de peix, mixta i negra també tenen molta tirada.