Les millors terrasses de Barcelona

Una de les imatges que més recordem dels Jocs Olímpics de Barcelona és la dels saltadors de trampolí 'volant' amb Barcelona de fons. I l'esperit d'aquesta efemèride recorre Salts, un bar terrassa a la Piscina Municipal de Montjuïc amb la ciutat als seus peus, on s'hi recorden els bells temps entre una bona pila de tapes i begudes dignes d'un 'terrasseig' de qualitat. Els natxos, braves, hummus i d'altres pica-pica són ideals entre glops de cerveses, vins o, si esteu en forma per a una bona immersió en l'essència de Salts, una sangria de vi 'La bañista'. Els laborables obren d'11h a 24 h i els caps de setmana engeguen una mica abans, a les 10,30h, amb cuina ininterrompuda d’on, a banda dels piscolabis, també surten amanides, entrepans freds i calents, hamburgueses i, fins i tot, pizzes de salts. Alguns dies també conviden a artistes per amenitzar els sopars.

En una construcció feta per a l’Exposició Universal de 1929 i en allò que es diu un marc incomparable, aquest restaurant és un oasi de pau i natura. La primavera del 2025 el Grup Confiteria va reobrir el restaurant de la Font del Gat, una obra de Puig i Cadafalch de 1925, situada dins els Jardins de Laribal. 

L'espai és una meravella: 700 metres quadrats, amb dues de les millors terrasses de Barcelona: una davant la façana de l'edifici de Puig i Cadafalch, l'altra un balcó amb una visió panoràmica, i tot envoltat per uns jardins de Rubió i Tudurí, paisatgista mestre del jardí noucentista. I a preus populars: de dimecres a dissabte, un menú tancat amb amanida, gaspatxo i espetos de sardines, carn i verdura, fet en brasa. En diumenge, el mateix, però amb arrossada popular. I sempre hi trobareu tapes catalanes com esqueixada i coca de recapte. I música en viu! No es pot demanar més, la veritat.   

A l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló, convertida –amb èxit– en un espai veïnal autogestionat des de fa anys, sempre s’hi cou alguna cosa. Passa el mateix al bar restaurant que hi ha dins del recinte, a la part que dona a Gran Via. Es diu Cantina LAB, és una cooperativa i té una terrassa on es fa de tot: calçotades, vermuts musicals, DJ sets, cinema a la fresca i qualsevol esdeveniment digne de ser celebrat. Per si això no fos prou, de la cuina en surten menús de migdia, tapes i platets a preus enrotllats. Si sou una colla mixta de carnívors, vegetarians i vegans, a la Cantina hi trobareu opcions que acontentaran a tothom.

Van obrir el 2015 i ja són tota una institució. Sobretot a l'hora del vermut: la seva meravellosa terrassa, allà on es inaugurar la primera superilla, a Poblenou, és un oasi de  cervesa ben tirada, sol, i asfalt simpàtic i a l'ombra, sense cotxes. On són els detractors de la superilla? Fent birra-croquetes aquí! Catacroquet, un agradabilíssim bar de tapes a mig camí entre el bistrot i la casa de menjars, ha elevat la croqueta a la categoria de petita aventura culinària. Oblideu-vos de les de pernil i pollastre –no són a la carta– i aventureu-vos a tastar la multitud de combinacions que ofereixen. Totes fetes a mà i amb bona cuina, ep. 
Croquetes de galta ibèrica al Pedro Ximénez, les de rap i gambes; i les de truita de xistorra, per exemple. 

El nom és adequat i no fa referència a deliris de grandesa: el Superlocal és un restaurant molt gran, i total la procedència del producte respon a l'estricta proximitat; no hi ha res a la carta que no sigui produït a més de cent km de distància del Port Olímpic, amb especial predilecció per petits productors. Aquest restaurant del Grup Pantea, obert a finals del 2024, té una carta que fa justícia a la seva capacitat (unes 250 persones assegudes, i 500 de peu!): hi trobareu des de tapes i platets on el vegetal és el protagonista, fins a arrossos i peix fresc i carn a la brasa. És molt d'agrair que hagin sofisticat i slowfooditzat l'oferta de tapes, amb molt bon nivell. 

La terrassa és magnífica, lluminosa, i produeix un estadi de descompressió proper a la felicitat. Des d'aquí es domina tot el Port Olímpic en la seva nova encarnació arreglada, minimalista i espaiosa, i la separació entre taules és òptima, així com la comoditat de sofàs i cadires. Un petit luxe que no ho és tant, si tenim en compte com de bones i bé de preu que són les pizzes. 

A Pere IV amb Llacuna hi han obert una cocteleria que sembla treta d’una sèrie de David Simon, amb un component sòrdid d’allò més acollidor. Penombra taronja, fòrmica, cuir... Som en un dive bar, que és la versió nord-americana del bar de vell de tota la vida, i on tant t’hi fan un còctel excel·lent com et posen birres i entrepans (i llavors quelcom familiar remet al bareto nostrat). No són de Brooklyn: en Carles Vélez, fill de Poblenou, va conèixer la seva parella, la Sen Enver, londinenca, a Nova York. 

La terrassa vessa carisma: una clapa ampla de vorera en una cantonada de Llacuna on encara es respira l'ambient dels bars de tota la vida, que ells han decorat amb ombrel·les i gandules que remeten a Miami i Florida. Quan s'acaba la jornada laboral, aquí hi ha ambinetasso i hi passen coses maques: birra ben tirada, cocteleria excel·lent, pop-ups gastro, art i DJ del barri. Sens dubte fan de Barcelona un lloc una mica millor.   

L'Antic Teatre és un centre cultural i social de referència en l'escena independent de la ciutat, situat a un petit local del barri del Born. La seva missió és donar suport i fomentar la capacitat d'experimentació, creació, producció i difusió dels artistes. També treballa en la investigació de nous llenguatges del cos i el moviment i les noves dramatúrgies. L'espai obre tot el dia, de dilluns a dijous de 10 a 23 h, els divendres de 10 a 00 h, els dissabtes de 17 a 00 h, i els diumenges de 17 a 23 h. Els caps de setmana a la nit es fa música en directe a la terrassa.

En aquest encisador local amb terrassa i un pati interior frondós i amb molta verdor, hi trobareu una carta de brunch amb opcions d'arreu; 'scones' britànics amb mantega batuda, esmorzar danès, ous 'shakshuka' i benedict, bols de blat sarraí i el seu plat estrella, 'syrniki'. D'origen eslau, són unes creps 'blinis', esponjoses per dins, cruixents per fora i servides amb 'cremme fraiche' i fruites de temporada. La presència eslava no acaba aquí. També podreu probar la costella de salmó amb puré de patates, espinacs i pèsols i el pastís Napoléo de pasta de full i crema pastissera. Per beure, una selecció tes de la reputada casa francesa Kusmi i cafè batch brew, cold brew i filtre de quatre proveïdors diferents (DAK, Slowmov, Hidden i Three Marks). Si el cos us demana graus, pregunteu per la carta de vins naturals catalans, francesos i georgians. El pati, acollidor i ample, és ideal per anar-hi amb canalla i gossos.

El capità d’aquest antic garatge reconvertit en una cocteleria restaurant d’aires novaiorquesos és en Badr Bennis; set anys d’experiència a l’Hotel W a les espatlles i moltes ganes d’aconseguir que ens acostumem a menjar amb còctels com fan a la Gran Poma. Còctels clàssics i creacions pròpies. Però si una cosa diferencia el Benzina dels restaurants club amb més pretensió que ofici és la seva cuina italiana de primera categoria: s’hi menja molt bé, amb racions abundants i producte excel·lent, amb pasta fresca de factura pròpia. El xef, Nicola Valle, clava allò tan maltractat com els espaguetis a la carbonara. Carta curta i efectiva: 'antipasti', sis pastes (la fresca feta a cuina) i un xic de carn i peix on es permeten llicències creatives i juganeres. La terrassa és a un tranquil passatge de vianants.

El Bar Alegria és un preciós local modernista inaugurat el 1899 a la cantonada de Gran Via amb Borrell. Ara l'amo és en Tomàs Abellán, fill del xef Carles, i aquí hi fa cuina de Barcelona; una suma de peix de llotja, horta, guisats i tapes –són cèlebres les gildes i les amanides– que es presenta en dues pissarres que van movent. Casolà de toc excels, amb picades d’ullet al pare com el biquini de pernil ibèric i oli de tòfona. Aquesta és una proposta històrica, seriosa i sòlida que ja s’ha consolidat com una de les icones modernes del barri de Sant Antoni. La terrassa hauria de ser patrimoni de la humanitat.

La Madre Taverna Moderna és d'en Leo Chechelnitskiy, propietari del Babula Bar, i ha convertit el bar de tapes de la seva mare en una taverna urbana de guisats a foc lent i tapes tant aptes pel barceloní com pels admiradors d'aquella mena de decorat de Batman que en un inici va projectar Gaudí. A més, té una terrassa difícil de creure –des de l'avinguda Gaudí, que fa baixada, s'hi domina tot el panorama– on t’hi porten tapes i plats clàssics amb un toc creatiu: mandonguilles, calamars a la romana, suquet de rap, i també arrossos d'allò més recomanables. 

El Calders és tot un referent dels vermuts i els vinets de Sant Antoni. La seva terrassa, en un passatge sense circulació, és una de les més cotitzades del barri. S’hi crea un ambient que fa que mai tinguis ganes d’abandonar la cadira. A qualsevol hora serveixen menjar, per tant, sempre hi sereu benvinguts. Vermut de Reus i, per picar, tenen uns nachos completíssims, patates gruixudes amb tres salses, anxoves molt bones, petxines, embotits, formatges, hummus... cervesa ben tirada i gintònics ben preparats si la cosa se us allarga i necessiteu més gasolina per acabar de rematar.

Instal·lat en la tranquil·litat de la plaça Ibèria, un d'aquells llocs que ens recorden que Sants va ser un poble, l'oferta gastronòmica vol donar cabuda des de la cuina tradicional a les aportacions internacionals que ens recorden que tot està en perpètua transformació. Aquí podreu gaudir d'una variada oferta gastronòmica singular amb molta calma, la terrassa invita a fer-ho així. Per començar amb un bon vermut de Reus i un pica-pica de confitats en vinagre clàssics i pintxos de qualitat, i continuar amb un bon àpat amb productes de la terra, km 0, amb l'essència de la clàssica cuina mediterrània amb un toc modern i actualitzat: per exemple, fideuà a la llenya amb escamarlans, sepionets amb ou a baixa temperatura i pernil ibèric, daus de filet al fum d'herbes, un caneló d'ànec amb salsa trufada amb bolets i parmesà o pop a la brasa amb parmentier de patata i allada al carbó.

A l’a Restaurant, a l’Hotel Neri, al capdavant del qual hi trobem el xef Alain Guiard, de solvència contrastada al Santa Burg i La Mundana. Aquí proposa una cuina divertida, juganera. Com en el 'ragù' de corball, escopinya i musclo amb taronja i coco, i el caneló de rostit, beixamel d’ametlles tendres i teriyaki. A la carta hi ha un espai pensat per compartir, amb tapes habituals però igualment innovadores, com les croquetes de llamàntol. I la terrassa... Ai, la terrassa! A un dels racons més bonics de la ciutat, a la plaça Sant Felip Neri.

L'elegància, sofisticació i aires colonials de l'Hotel Cotton House es traslladen a l'exquisida terrassa del pati interior d'illa del seu restaurant i cocteleria, el Batuar. La carta aposta pels productes de temporada, la tradició d'aquí i influències d'arreu. Hi trobareu des d'unes croquetes de rostit amb 'mojo' d'orellanes i gel de prunes per picar, un llobarro amb salsa de coco i alfàbrega, albergínia xinesa i plàtan mascle com a principal i un ganache de maracujà amb sablée bretó de gingebre i pinya en textura de postres. La carta coctelera no es queda enrere i el gran protagonista és el rom. La impressionant terrassa, plena de plantes, també s'aprofita per fer show cookings i pop-ups interessants.

Com qui troba un match a Tinder que dura més d’una cervesa i un clau, així et sents quan entres al Samba Brasil. Un bosc exòtic i sense fum (prohibidíssim fumar), on pots omplir els pulmons d’aire, una sensació quasi inimaginable entre els bars atapeïts de Barcelona. La terrassa et convida a prendre’t alguna de les especialitats de la casa: mojitos, caipirinhes o un combinat amb fruites que no trobes a qualsevol supermercat. Les falgueres, palmeres i l’heura són un embolcall perfecte per a les taules del jardí i la bassa plena de carpes, que s’amaga al bell mig del pati interior, on els somiadors desorientats han llençat cèntims.

El Restaurant Glaciar és una de les ofertes més prometedores i antigues que ofereix la plaça Reial, i ho és des de l’any 1922, quan va obrir a la Rambla. El 2021 el jove grup de restauració de La Pomada es va encarregar de donar-li una nova vida. El local manté intacta la decoració d'interiors amb les columnes de ferro, les cadires de fusta i la barra i les taules de marbre. A l'exterior la conserva també perdura amb una terrassa amb vista privilegiada a la plaça. Aquest espai s'ha convertit en el punt de trobada de joves i turistes que busquen un ambient càlid i informal on menjar, a una ubicació estratègica i agradable de la ciutat. Després d’una llarga etapa de bar d’entrepans, tapes i plat combinat, ara s'ha convertit en un restaurant amb un enfocament de bistrot de clàssics de la cuina catalana, amb especial cura en la tria dels vins, i amb una bona cocteleria. Entre l'oferta de vermuteria, tapes, amanides, arrossos i peix hi destaca l'oferta d'un plat de carn, concretament el 'Plat centenari del Glaciar': peus de porc farcits de botifarra amb cremós de patates i suc de carn.

Un bar maco de nassos: una barra neta de marbre blanc amb cuina a la vista i taules de tamboret alt. En Xavier, l’amo, va treballar en bars de Madrid, on va aprendre a tirar la canya. Té el bar i la barra a la sang: la seva família van ser els introductors del sifó a la província de Girona! Gent d’alta gastronomia per fer cuina de barri a preus de barri, inclòs el seu menú migdia. Tenen uns musclos al vapor excel·lents i uns 'callos' per plorar. Els plats freds són una benedicció en barra, com l’amanida de cigronets amb el punt de vinagre amb tiralínies. Vermut de Morro Fi, bona tria de vins de la terra a copes i ull de llebre de tirador fresquet en porró. La terrassa? Doncs, a la plaça del Fort Pienc, just davant del mercat i la biblioteca. Glòria beneïda!

La terrassa d'aquest restaurant venecià té alguna cosa de la fi del món. Potser perquè està situada a la falda de Montjuïc o per no haver-hi cap altra atracció a la vora. Sempre està plena a vessar. Podeu demanar a la parella per casar-vos mentre algú crida per darrere: "Espaguetis!". És només una invocació d'aquella imatge de la pel·li de Disney 'La dama i el rodamón'. El Xemei, que ja és un veterà de l'escena restauradora italiana de la ciutat, continua sent una referència ineludible del bon menjar. Cal reservar sí o sí.

Al bell mig del Turó Park i amagat entre els arbres hi trobareu un petit cafè amb para-sols que serveix esmorzars, vermuts i dinars. La carta és curta; tres opcions d'ous, un parell de hot dogs, un altre d'amanides, un bikini, un entrepà de pastrami, una hamburguesa i llestos. Al departament dolç, pastissos casolans que canvien cada setmana, brownies, cookies i croissants. I per beure, tes, cafès, llimonades, vermuts i birra. Ja ho veieu, aquí no es compliquen gaire la vida ni falta que els hi fa.