Josep Maria Kao tracta des de la perspectiva de l'alta cuina el 'dim sum'. La fórmula són intencions de cuina ambiciosa a preus continguts, amb alguns resultats espectaculars, com per exemple una cresta fregida amb carn, carbassó i gingebre, o uns frapants empanadilles amb una pasata de blat amb cansalada i caldo. No només fa 'dim sum': també hi podem menjar plats d'aires xinesos i catalans, com una costella rostida amb salsa agredolça o mongetes saltades amn bacó i pèsols del maresme.
Digueu-ne gyoza, momo, dumpling, dim sum o guo tie: l'empanadilla asiàtica sempre ha agradat molt, i en l'actualitat ha esdevingut una menja hipster de primera magnitud. Però aquest infame estatus de menjar de moda no fa justícia a un plat que ja és un clàssic de la cuina popular mundial. Per què triomfa la gyoza? Perquè, com l'empanada argentina, és barata, bona i permet altes qüotes de creativitat. Vegem on menjar les millors de la ciutat.