Arquitectura prop del mar a Barcelona

El tret de sortida és una obra d'infraestructures: el Moll de la Fusta, de Manuel Solà Morales, del 1987. "Va ser tot un referent de com obrir la ciutat al mar, integrant infraestructures i serveis", recorden els membres d'Arxius d'Arquitectura. Les pèrgoles, 'La cara de Barcelona' de Roy Lichtenstein i el monument a Colom són els referents visuals d'un passeig que ha quedat en segon pla –amagat rere el Maremàgnum–, sota del qual, emfatitzen els arquitectes, transiten les rondes.

La segona obra és un espai públic construït a quatre mans: Olga Tarrasó, Jordi Heinrich i d'altres van donar forma al passeig Marítim de la Barceloneta a partir del 1995. L'objectiu era conservar les perspectives dels carrers que miraven al mar a través del paviment, la vegetació i les lluminàries Kanya. "Estava ben resolt, l'espai públic vol passar desapercebut i el que realment llueix és el barri de darrere i el mar, al davant", apunten els arquitectes.

Saltem a la segona meitat del segle XX. La Barceloneta és un bon enclavament per conèixer Josep Maria Coderch: a més de la Casa de la Marina hi ha els blocs d'habitatges per a obrers de La Maquinista a la plaça del Llagut. Són senzills, fets amb pocs recursos, però tenen interès. "Hi ha arquitectes que tenen interès per si mateixos, com Le Corbusier i Coderch, i les seves obres s'han de conservar, fins i tot les que brillen menys, per entendre'ls en conjunt", reivindica Aureli Mora. També destaca el Parc de Recerca Biomèdica: d'altura esglaonada, buit per dins i amb l’exterior recobert de fusta, el conjunt sanitari atrau les mirades d’experts.

Viatgem fins a la Vila Olímpica. El pla d'ordenació, engegat als 80 per l'estudi MBM, va donar lloc a superilles, on es barrejaven tipologies d'habitatges amb singularitats, com la Central de Telefònica de Bach i Mora o l'edifici circular d'Álvaro Siza. Enric Miralles, amb Carme Pinós, també va deixar empremta a l'avinguda d'Icària. "Contrasta amb la manera de fer del Fòrum, on hi ha edificis de figures com Nouvel, Herzog & de Meuron i Perrault, però sense un criteri de ciutat", diuen des d'Arxius. Anant cap a l'esplanada del Fòrum, el final de ruta on es compleix la idea de Cerdà que la Diagonal arribés al mar, topem amb l'Illa de la Llum, de Clotet i Paricio, una solució original per construir espais intermedis, amb galeries i lamel·les que a més d'un li recorden Sarajevo.