5 coses per fer avui a Barcelona

Us costa decidir-vos a l'hora d'anar al cinema? Perquè us ho volem posar més fàcil, aquí teniu el millor cine que arriba a les sales de Barcelona i Catalunya aquest mes. 'Blockbusters', cinema d'autor, comèdies esbojarrades, musicals i molt més, per veure només en pantalla gran i amb un gran bol de crispetes. N'hi ha per a tots els gustos!

Barcelona és plena de coses per fer, però també hi ha parcs i jardins de tota mena on passejar. Alguns d'aquests espais de tranquil·litat i natura estan una mica amagats, i per això us volem redescobrir els jardins amb més encant de la ciutat: llocs que van més enllà del simple parc per passejar el gos. Espais, en definitiva, on es respira un ambient especial o que contenen peces d'art que són part de la nostra història. Aprofiteu el cap de setmana per descobrir aquestes joies!

Amb la primavera arriben les ganes de fer plans a l’aire lliure, i tancar-se amb aquest bon temps en un museu sembla un crim. Ara, però, pots fer les dues coses alhora, i a més gratuïtament, al el Jardí Geològic.

Aquest nou espai museístic a l’aire lliure es troba a la Zona Universitària i té l’objectiu de divulgar la geologia i les ciències de la Terra. Es tracta del primer museu de Barcelona al carrer i s’ubica concretament a les portes de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, al carrer de Menéndez y Pelayo.

Aquesta primavera ens transportem al Japó amb el JAPANIMERAMA, el nou cicle de la Filmoteca de Catalunya que porta l’anime a la pantalla gran. Dècades d'història d'aquest gènere, que s'ha convertit en un fenomen global, de l’1 d’abril al 28 de juny.

A través de títols populars, clàssics i també de menys coneguts, dels inicis de l'anime fins a produccions més actuals, aquest cicle vol reivindicar l'animació japonesa com una tradició rica i diversa, capaç de connectar amb públics de totes les edats. Perquè quan a Occident es va normalitzar l’animació per a adults, al Japó ja estava més que consolidada.

A la FilmoXica, l'espai dedicat als més joves, també hi trobem una programació familiar pensada per apropar aquest univers als més petits.

Les entrades varien entre els 2 i 4 euros, mentre que els socis de la Filmoteca hi poden accedir gratuïtament

Coneixes algun espai gastronòmic on puguis triar entre arrossos, carn a la brasa, marisc, tacos, hamburgueses, cuina catalana i d’autor, pizzes, postres i embotits, tot de primeríssima qualitat? Ja contestem nosaltres: no.

Situat al segon pis del Maremàgnum, el Time Out Market és el primer mercat del món on tot ha estat seleccionat, tastat i avaluat de manera rigorosa i independent pels mateixos periodistes i crítics que et recomanen els millors llocs per menjar i beure a la ciutat des de fa anys. Les 14 cuines d’aquest mercat, més el restaurant de servei complet, la cocteleria d'autor, un colmado amb degustació, la pastisseria i la cafeteria són els representants principals de cadascuna de les categories que fan de Barcelona la gran ciutat gastronòmica que és, i tot sota un mateix sostre.

Si estàs pel Raval, el Gòtic o busques un lloc per menjar a la Barceloneta, aquest és el teu lloc. Ara, que si està a l'altra punta de Barcelona, també et surt a compte agafar el metro i plantar-t'hi!

Prendre’s una copa de vi és en sí un acte romàntic, i encara més quan es fa en un escenari amb encant, com el Poble Espanyol. Si ho voleu viure, ho podeu fer del 29 al 31 de maig, perquè se celebra Vinàriament: un festival amb vins catalans premiats que proposa tastos, maridatges, música en directe, sessions de DJ i gastronomia de proximitat, i tot plegat amb unes vistes de la ciutat espectaculars. Aquí podeu comprar les entrades anticipades!

La cita reunirà vins, caves i vermuts distingits als Premis Vinari 2025, amb la participació de vuit cellers: Domenio, L’Olivera, Maset, Vallformosa, Capçanes, Canals & Munné, Can Lleó i Padró Vermouth. A més, la proposta va més enllà del tast tradicional: podreu participar en tastos guiats i maridatges comentats per sommeliers professionals, amb propostes que inclouen vins blancs, vermuts, formatges, xocolata i productes locals. També hi haurà l’activitat Vi & Vinils: degustacions al ritme de música en vinil. Perquè hi ha un vi per a cada música!

La programació musical inclourà concerts en directe i sessions de DJ durant tot el cap de setmana. El cartell comptarà amb actuacions d’Axel Davis, LIL’MUSES i Pep Show Boys, així com sessions de DJ Mussol i DJ Marian.

L’oferta gastronòmica tornarà a anar a càrrec del xef Fran López, del restaurant Villa Retiro de Xerta, amb estrella Michelin, que presentarà una proposta basada en productes de proximitat per salivar. Alguns exemples? Una taula de formatges catalans, sardines marinades i ostres del Delta. Però també s’hi podran trobar brandada de bacallà, calamars a l’andalusa amb maionesa cítrica o croquetes de pernil ibèric i escalivada. L’oferta es completa amb un brioix d’escalivada amb emulsió de romesco i brioix de steak tàrtar, hamburguesa de vaca Angus de Girona i una selecció de propostes dolces.

Preparats pel festí? Les entrades ja estan disponibles a partir de 5 euros.

Apunteu la data: 31 de maig. El cantant català Pol Batlle aterra dins del cicle per presentar el seu nou àlbum A caballo voy en un format que desafia allò que enteníem fins ara com a concert. No es tracta d’una actuació convencional, sinó d’una proposta que obre el procés creatiu i el comparteix amb el públic des de dins: allò que normalment queda darrere l’escenari aquí es converteix en part de l’experiència. Aquí no es ve només a escoltar música: es ve a entendre com neix, es construeix i pren forma l’univers de l’artista. 

La presentació del disc s’articula sota el títol “La casa d’en Pol”, el format amb què es desplega aquesta experiència immersiva. La proposta transforma la jornada en un recorregut en directe que combina projecció audiovisual, conversatori amb el mateix Pol Batlle i concert, amb aquest ordre: 17:00 h — Obertura de portes, 18:00 h — Cinema + conversatori i 19:30 h — Concert, en una trobada que va de la imatge a la paraula i del relat a la música en directe.

Una experiència que troba el seu sentit en el material que el sustenta: A caballo voy, un treball que neix del dolor però es transforma en moviment. Un disc que parla d’allò que ens travessa en silenci i de com seguir endavant sense perdre la sensibilitat. Cru, poètic i profundament humà, el projecte oscil·la entre la fragilitat i l’expansió emocional, fidel a una manera de fer que defuig les formes tancades i aposta per la veritat del procés.

Amb aquesta proposta, el cicle Efímera —impulsat per la Fundació ACICAC i produït per La Otra Orilla— continua consolidant-se com un espai de creació viva. Un lloc on artistes com Sílvia Pérez Cruz, Clara Peya i ara Pol Batlle no només mostren l’obra acabada, sinó també el procés, el dubte i la cerca. Aquí trobareu les entrades. Us hi apunteu?

Hi ha una ciència que no pot fugir de les fugides que fan els humans al llarg i ample del món: la geografia humana. I és que, tal com descriu la directora Judith Pujol a la sinopsi de l'obra, la fugida deixa rere seu un mapa: “Qui fuig ho fa d’algun lloc, d’alguna cosa o d’algú, i elabora sovint, per assaig i error, un mapa personal [...] Els nostres moviments marquen estries en el mapamundi del futur i deixen petjades equiparables a les pintures rupestres.” I aquestes estries són personals, però també globals i van deixant el seu gra de sorra en l'estructura geogràfica del món.

Amb aquesta exploració com a punt de partida, l’obra traça un itinerari a través de diferents formes de fugir. El fil conductor és una conductora obsessionada per marxar i la seva parella, aferrada a quedar-se, que ens fan qüestionar què vol dir això del flight response. Però el mosaic és molt més ampli: també es posen sobre l’escenari altres perspectives i maneres d’escapar-se, com la de l’esclau Henry Box Brown, que es va amagar dins d’una caixa, o la de la poeta Elise Cowen, que es va llançar d’un setè pis.

A escena, quatre intèrprets —Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Laia Marull i Lara Salvador Peydró—, la ballarina Dasha Lavrennikov i la participació de la Coral Sant Jordi. Seria desitjable poder dir que "qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència". Però més del 90% de les fugues d'aquest inventari responen a casos reals, documents o memòries de fugitius. 

Inventari de fugues es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya del 28 de maig al 21 de juny.

Què passa quan tot el que es pensa i se sent es posa damunt la taula? L’escriptora britànica Ella Hickson va escriure L’autora (2018) amb aquesta intenció: sense pèls a la llengua. Tal com ella mateixa explica, l’obra és un impuls instintiu que va seguir fins al final, sense imposar-se cap censura i sense pensar en res més que en el que li sortia de dins. El resultat és una metapeça teatral en què una guionista jove lluita feroçment contra el comercialisme i l’estructura patriarcal, a favor d’una praxi creativa lliure.

Ana Serrano Gatell la transporta al català i a l’escenari del Lliure de Gràcia del 7 de maig al 7 de juny amb una posada en escena precisa, on cada element té sentit i comparteix el mateix pes que la resta: un actor no és més ni menys que una llum. L’escenògrafa Judit Colomer articula aquest espai amb una coherència que sosté el conjunt sense estridències.

Nausicaa Bonnín encapçala el repartiment, acompanyada de Javier Beltrán, Ravina Raventós i David Selvas, donant cos a una peça que no busca la comoditat de l’espectador. No és casual que, després de la seva estrena a Londres, generés incomoditat i controvèrsia: la mateixa Hickson va assenyalar que escriure amb total llibertat i provocar rebuig potser evidencia fins a quin punt les dones rarament s’expressen d’una manera tan directa i sense filtres.

La proposta es construeix a partir de capítols i llenguatges diversos que obliguen a un canvi constant de registre; tal com explica Serrano, cada nova escena implicava "canvi de xip mental molt fort cada vegada que l'arrencàvem". Lluny d’una narrativa lineal, l’obra avança per impulsos i ressonàncies que travessen l’escena i el pensament i es mantenen latents al llarg de tota la funció. El vestuari de Berta Vallvé, la caracterització de Paula Barjau, la il·luminació de Marc Salicrú, la música d’Alejandro Da Rocha, l’espai sonor de Carles Bernal i el moviment de Natalia Fernandes contribueixen a aquesta construcció en tensió constant.

És, en definitiva, un dels textos més trencadors de la dramaturga: una peça que incomoda, qüestiona i obliga a repensar qui té el dret d’explicar les històries i des de quin lloc es fa. Aquí podeu comprar les entrades.

Del 8 de maig al 7 de juny, L'Espai Lliure de Montjuïc es converteix en un espai d'alta tensió emocional i tanca temporada amb El fill, una obra del noruec Jon Fosse, Premi Nobel de Literatura 2023, que parla més des dels silencis que des de les paraules. La direcció de Ferran Utzet construeix una atmosfera densa i continguda: una casa aïllada, un poble gairebé buit i una espera que pesa.

Un fill torna després d’anys fora, però el retrobament no té res d’alliberador. Tot el contrari: no hi ha retrobament idíl·lic, sinó incomoditat, silenci i una comunicació impossible que es va enverinant amb la presència d’un veí tafaner. Mirades que duren massa, frases que no arriben a dir el que haurien de dir i un clima que es va tornant cada vegada més opressiu. 

El muntatge es recolza en un repartiment sòlid que dona densitat a aquest univers contingut. Guillem Balart i Jordi Figueras construeixen una parella atrapada en una rutina emocional esgotada, on l’afecte existeix, però no troba canals per expressar-se. La seva interpretació treballa des de la contenció: mirades, pauses i petites fissures que deixen entreveure tot el que no s’atreveixen a dir. El retorn del fill, interpretat per Sebastián Mogordoy, actua com a detonant. La seva presència altera l’equilibri fràgil de la casa i introdueix una energia incòmoda, gairebé estranya, que va desplaçant la realitat del que semblava estable. Al centre d’aquest triangle hi ha també Mercè Pons, que ofereix una interpretació plena de matisos, capaç de sostenir el pes emocional del silenci sense subratllar-lo.

El fill no busca grans explosions, sinó una tensió contínua que converteix la incomunicació en el veritable centre de la història: una família que s’estima, però que no sap com dir-s’ho. Una temàtica amb la qual, qui més o qui menys, es pot sentir reflectit. No us la perdeu.

Seguint un estel fugaç és el títol de l'exposició del Monestir de Pedralbes sobre el llegat fotogràfic de Khadija Saye, artista gambianobritànica que va capturar la identitat, la memòria i la dimensió espiritual de l’experiència negra a través de la càmera. La mostra es pot visitar del 6 de febrer al 31 de maig i és especialment rellevant perquè és la primera exposició dedicada a l’artista a Espanya i la primera retrospectiva a escala mundial. Saye va assolir reconeixement internacional amb Dwelling: in this space we breathe (Habitatge: en aquest espai respirem), presentada al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on va ser la participant més jove.

Un estel fugaç

L'exposició segueix la breu però potent trajectòria de Saye, que va morir tràgicament en l’incendi de la torre Grenfell el 2017, on vivia amb la seva mare i on ambdues van perdre la vida, juntament amb setanta persones més. Una jove promesa que va deixar una empremta inesborrable com a artista i com a persona compromesa amb la seva comunitat. Filla de la diàspora, va créixer en un entorn multicultural al barri de Hammersmith (Londres), i les seves obres mostren una recerca que uneix l’experiència íntima amb qüestions universals.

La seva obra en pla zenital

A la mostra, podreu descobrir gran part del seu llegat, com els seus primers anys com a artista. Entre 2010 i 2013, mentre estudiava fotografia a la University for the Creative Arts de Farnham, Khadija Saye va concebre el retrat com una eina emancipadora per revelar la complexitat de la societat contemporània. D’aquesta etapa destaquen tres sèries: Madame JoJo’s (2011), amb retrats de la comunitat trans i travesti del Soho; People, sobre la mirada femenina negra com a resposta al colonialisme; i Living, amb retrats de gambians als seus salons londinencs. 

La seva sèrie més reconeguda, Dwelling: in this space we breathe (2017), consta de nou autoretrats en ferrotip que exploren identitat, espiritualitat i trauma a través d’objectes rituals gambians. Després de la seva mort, gran part de la seva obra es va perdre en l’incendi de la torre Grenfell i la sèrie només s’ha pogut preservar completa en format serigrafiat.

Si voleu veure a aquesta artista en majúscules, aquí teniu tota la informació. També podeu participar en una visita d'autor amb la comissària (diumenge, 8 de març a les 12h), en un taller de retrat fotogràfic intervingut (diumenges 12 d'abril i 10 de maig, d'11 a 13h) i de visites guiades a l'exposició en català i castellà. 

Si aneu on faci falta per escoltar el vostre músic preferit, ja no cal que feu quilòmetres fins a la capital: amb el Festival Music Veu, els teniu més a prop que mai. La trobada programa concerts d’artistassos com Rosario, Alfred García, Mariona Escoda o The Christians en diversos indrets de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia, i no només això, sinó que escull espais singulars perquè l'experiència sigui encara més grandiloqüent. Alguns exemples? L’Espai Cultural Fòrum Berger, el Teatre Municipal Ateneu d'Igualada, el Teatre Casal de Vilafranca del Penedés –Societat La Principal o cellers emblemàtics del Penedès com Celler Avgvstvs Forvm, Jean Leon, Família Torres, Codorníu, Juvé y Camps entre altres.

Programació completa

Per començar l'any amb bon peu, la travessia musical arrenca el 2 de gener amb un Concert d'Any Nou a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. I això és només la punta de llança d’un programa espectacular. El festival continuarà el 18 de gener amb Laura Andrés, que presentarà el seu projecte Piano Piano a l’Espai Cultural Fòrum Berger, una de les pianistes més personals del panorama neoclàssic actual.

El mes de febrer s’obrirà el dia 8 amb Halldor Mar Trio, la formació del músic islandès establert a Catalunya conegut per les seves versions folk-pop i la capacitat de transformar cançons populars en peces delicades. La programació seguirà el 22 amb In Crescendo, el grup vocal que després de celebrar el seu desè aniversari s’endinsa en IN, un nou espectacle a cappella que revisita grans hits internacionals. Sense gaire pausa, el 28 portarà humor amb Miki Dkai, que arribarà a Sant Pere de Ribes amb l’espectacle Padre de Familia: Cosas de Casa.

El mes de març oferirà una doble cita destacada: el dia 14, Gerard Quintana i Jordi Batiste revisitaran l’univers de Dylan a Igualada; i el 21, la proposta d’e-Strings, un quintet de cordes elèctriques que, acompanyat de bateria i teclats, fusiona músiques i estils en un directe potent. Tot seguit, el 28, el Teatre Casal de Vilafranca acollirà Michael Legend, un tribut a Michael Jackson que repassa els moments més icònics del Rei del Pop.

A l’abril, el dia 12, el festival planta els peus a Sant Sadurní d’Anoia amb Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició d’Eufòria, abans de continuar cap al Vendrell el 25 amb l’energia ben alta de The Black Barbies. El mes de maig arribarà carregat de grans noms: el 23 actuarà Alfred Garcia a Família Torres, i el 30, The Christians, llegendes britàniques del soul-pop, protagonitzaran una nit molt especial a Jean Leon.

El juny serà un mes intens amb l’acústic de Sole Giménez el dia 6 a Segura Viudas i el tribut impecable de bROTHERS iN bAND a Dire Straits el 13 a Codorníu, espai que també rebrà el 14 Rosario, una de les veus més carismàtiques del flamenc-pop. També hi farà parada Maria Jaume el 21, amb el seu indie íntim a Bell-Esguard, i Clarence Bekker Band el 27, que omplirà d’energia el celler Juvé & Camps.

Ja a ple estiu, el 25 de juliol comptarà amb La Reina del Pop, tribut a La Oreja de Van Gogh, a les Caves Rovellats, mentre que el 24 d’agost els més petits i famílies podran gaudir d’Els Atrapasomnis en un concert gratuït al Parc El Tívoli. La recta final del festival arribarà al setembre amb les havaneres de Port Bo el dia 19, a l’Espai Far de Vilanova i la Geltrú, i amb la poesia musical de Roger Mas el 26, que tancarà el cicle entre vinyes al celler Llopart. A quin us apunteu? Aquí podeu comprar les entrades!

Un festival que suma cultura i compromís social

Enguany, l’acció social va destinada a l’Associació Autisme amb Futur, entitat que treballa per oferir serveis, acompanyament i oportunitats a infants, joves i adults amb autisme. L’objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones amb trastorn de l’espectre autista i de les seves famílies.