Els millors menús de migdia de Barcelona

Amb aires de bar d'esmorzars de barri molt polit, en els darrers anys l'Artesana s'ha consolidat com a un dels millors restaurants neotradicionals de Barcelona: allà on la cuina catalana popular agafa un pessic d'imaginació i tècnica i es converteix en alta cuina de barri.

En Pau Pons, l'Héctor Barbero –cuiners– i la somelier Romina Reyes tenen experiència en temples com Mas Pau, Monvínic o Gresca. I això ho vehiculen en un menú de migdia substanciós i modèlic, a 17,20 euros, on els plats de tota la vida es renoven –sempre amb primers sans com una crema de coliflor al curri– i t'hi trobes segons de peix fresc i guisats a foc lent, com un capipota d'alta cuina. Alerta als petits suplements: per 2,50 euros més, t'endrapes les mandonguilles de sípia amb tendons, un plat autoral que ha creat escola. I per 25 euros, una degustació amb tots els plats del menú!

Durant 30 anys en Quim Marquès va ser referència a la Barceloneta amb el Suquet de l'Almirall, però va tancar el 2018. I a la tardor del 2023 va tornar a Gràcia, el seu barri de tota la vida, amb l'obertura de Santa Magdalena, un restaurant de cuina catalana i barcelonina al cent per cent. I el seu menú de migdia costa 22 euros. D'acord, per una miserable moneda creuem la franja de la coartada d'aquest article. Però com diu la frase anglesa: pidola, préstec o roba!

De dimarts a divendres, el Santa Magdalena posa a taula un menú de migdia excel·lent, format per plats de cuina catalana, triats i fets amb una saviesa i fons enciclopèdic que l'allunya dels perpetradors de macarrons cars en sèrie. D'acord, hi trobareu una vedella amb bolets, però Marquès recupera plats del corpus de la cuina catalana com sardines amb escabetx de verdures o patata emmascarada. I el premi gran és els dijous: no dijous paella, sinó dijous cassola. De primer, tres tapetes de delicadeses (tompaquet farcit d'ensaladilla, bunyolets de bacallà, hummes amb gambes a l'allet). De segon, una cassola –també per a un– que passa per plats com un arròs de mar i muntanya, on s'agermana un pollastre picantó prèviament rostit amb escamarlans. Una festa major cada dijous.  

Aquesta és la casa del xef italià Matteo Bertozzi, qui va estar al capdavant de My Fucking Restaurant i Assalto. Fart de les pressions dels rànquings dels millors restaurants i treballar en primera línia del turisme, Bertozzi va retirar-se dels seus dos projectes i va obrir una petita i curosa casa de menjars al cor del  Poblenou més veïnal, sense brunch ni expats a la vista. 

Aquest no és un lloc per afartar-se com un lladre, sinó per gaudir d'adaptacions de la seva carta en format menú de migdia, on unes humils llenties estofades es propulsen a l'olimp gastronòmic, gràcies a portar una papada feta a la brasa, pur greix selecte, marinada durant hores, i capipota. Potser us hi trobareu primers singulars, com un radiccio de Treviso –xicoira vermella– amb stracciatela fumada, una delicadesa que, amb maduixes de temporada i salsa de cacauet, ofereix contrastos seductors i agredolços més propis d'un restaurant d'autor que no pas d'un menú de migdia. Que costa 18,90, per cert. "Fem servir la mateixa qualitat de la carta perquè volem que la gent torni de nit", diu Bertozzi. Ull a plats de pasta com un raviolo gegant obert, amb ricotta i espinacs. Postres, xocolata amb pa i oli, i inclou una cervesa i pa casolà, similar al pa sard, amb mantega fumada. Així tornes a l'oficina amb la panxa plena –sense somnolència– i l'esperit satisfet. 

En una cantonada desèrtica de Meridiana amb el Clot, en Ricardo García i la seva parella, la Rika Nakahori, fan el miracle de servir un menú diari gurmet i creatiu, de cinc plats (tres entrants, un principal, postres i una beguda) a 20,50 euros. Tot fet des de zero: des del pa i els croissants d'esmorzar (que pasten a les tres del matí!) fins a la mantega amb coriandre que acompanya el pa. Veure Garcia –un xef rodamon que ha passat per Michelins de París, Londres, Barcelona o Dinamarca– treballar en el seu primer negoci propi és un espectacle: ell davant de la 'mise en place', controlant-ho tot amb una eficiència metòdica de tiralínies.

Un menú tipus: puré de tomàquet amb xili, botifarró de Burgos i amanida de colinap, i seitons amb fonoll i amanida de remolatxa. Xiitake amb maionesa al carbó i pecorino. I un final de traca amb un pit de pollastre a la Royal i puré de coliflor, fet a baixa temperatura, rematat en brasa sobre un fons de la mateixa au, amb una sublim interacció entre el puré i el pollastre, i préssec amb farigola i 'crumble' d'avellana per postres.

Amagat rere una cocteleria del Raval hi ha un dels millors menús de migdia de Barcelona. Bé, amagat, amagat, no és exactament així. El Bar Costa (Joaquín Costa, 53. T. 934 59 76 05), al cor del Raval, publicita el seu menú de migdia amb un cartell ben visible a l'entrada: 16,90 euros, tres primers i tres segons, postres i una beguda. Però si hi passes per davant, des del carrer et arriba una sensació d'elegant nocturnitat: vaja, un escenari que associes més amb prendre't un bon Dry Martini en un lloc amb classe que no pas amb dinar i tornar a la feina.

Darrere la barra del Bar Costa hi ha Luís Ramírez, xef canari amb 20 anys a Barcelona (ex La Camarga, La Lluna o En Ville) especialitzat en menús de migdia. Operant en una cuina de dimensions molt reduïdes, Ramírez és capaç de platassos com uns fideus a la cassola, al dente i amb un punt de socarrat, amb papada de porc rostida i botifarres, a més d'aires de bosc amb cama-secs deshidratats. De segon, tonyina a la planxa, sucosa i al seu punt, amb una guarnició que podria ser un plat per si sola: trinxat de col xinesa i moniato amb mojo verd d'alvocat, rematat per brots de bimi cruixent. Postres: tatin casolana! Menjar-se això al migdia, entre sofàs i cortines de vellut, és balsàmic. Tot lleuger, no tornes a l'oficina arrossegant-te.

No s’ha de confondre amb l’espectacle 'one-man band' de Vidal Gravalosa a l’Eixample (tot i que hi ha similituds). La Forquilla de Nou Barris és un restaurant familiar amb molta mili a l’esquena –van obrir l’any 2000– i que ha evolucionat del menú i les tapes de batalla a una cuina original i de qualitat, aplicada al fet diari.

Fan un menú de migdia a 18,60 euros on campen, amb alegria, la tradició catalana amb la mexicana –us hi trobareu, per exemple, una cua de bou compartint cartell amb uns tacos de 'birria'– i tocs asiàtics (que bons els seitons arrebossats amb kimchi!). De nit, el potenciòmetre gastro s’apuja amb plats creatius a preu assequible: vegeu el carpaccio de peus de porc amb maionesa de piparres. 

Casa Pagès, al cor del barri gitano de Gràcia és a la metafòrica cantonada de Llibertat amb Fraternitat –què millor. A l’edifici del davant hi va néixer Antonio González, "El Pescaílla", tota una institució rumbera, marit d’una altra força de la natura, la Lola Flores. Aquesta adreça ejerceix el noble art d'agermanar la gent amb mam i teca des de meitats dels anys cinquanta, i la família Barros n'és al capdavant d'ençà 'només' des de principis dels vuitanta. 

Els Barros, amb l'Albert al capdavant, han renovat els fogons de la cuina, però no pas el menjador. Oblideu-vos del facsímil de cases de pagès (valgui la redundància) o de bodegues per assemblatge d'Ikea. Entre setmana, per 14,90 euros, disposen un menú ajustadíssim de preu i allargadíssim de quantitat, amb beguda i postres, que permet fer bondat: faves a la catalana i lluç fresc a la planxa amb amanida. O portar-se com un golafre i deixar-se anar amb un platàs de rigatoni a la bolonyesa i dos ous ferrats amb patates i cansalada. La qualitat és notable i les raciones molt generoses: sovint no et cal menjar els millors macarrons del mon amb fons de demiglaç de 48 hores, sinó un menú contundent i casolà com el de casa pagès.   

En Roger Sánchez Amat, ex cuiner del Terra d'Escudella, s'ha establert al Fort Pienc. Aquest mestre del sofregit i el xup-xup va obrir Bullanga el gener del 2023, una versió moderna de les fondes de sisos, aquells establiments de finals del segle XIX on s'hi podia menjar i dormir per sis rals. La Bullanga (perquè és una fonda) té horari estricte de casa de menjars: de dilluns a dissabte, i només s'hi esmorza (de forquilla) i s'hi dina (de cullera, sobretot).

Us sembla poc? L'oferta de dinar és un menú a 16'80 euros (a 22 euros el dissabte) que recupera (i alleugereix un xic) la tradició catalana més tel·lúrica –patata emmascarada! Estofat de poltre!– amb tocs personals i excursions a Mallorca. I creieu-me, aquest home en sap; al Terra d'Escudella cuinava uns dels millors menús de Barcelona (amb macarrons pel record) i aquí hi trobareu plats de cullera substanciosos, sempre amb un peu en la recerca 'gastroantropológica' o costumista: uns peus de porc amb orellanes o sopes mallorquines, que són un brou de pa amb bocins de porc que aquí modernitza amb més presència vegetal. 

Pueblo Libre porta l'explícit subtítol de Taberna Peruana. Això no vol dir que sigui un afartapobres. Els peruans s'enorgulleixen molt de la seva cuina, bé sigui d'arrels populars o ajustada als preceptes de San Gastón Acurio, i a Pueblo Libre la intenció és retre homenatge a les cases de menjars de Lima en ambient distès i preus no pas barats –un bon peruà mai ho és– però sí assequibles i amb plats de qualitat. 

El cuiner i propietari, Pablo Ortega, promou l'alegria popular, però ha passat per Astrid i Gastón i ha sigut cap de cuina de Tanta, el primer restaurant d'Acurio a Barcelona.. Ull al menú de migdia: per 16,90, tens un primer a triar entre tres cebiches, i segons potents com pollastre al forn a la peruana amb ensaladilla russa, o un arròs chaufa mariner, de l'herència xinesa al Perú. En sortireu plens i satisfets.