Els millors restaurants romàntics de Barcelona

Sou dels que us agrada xiuxiuejar coses boniques a la vostra parella sense que la taula del costat se n'assabenti? L'UMA és el vostre lloc; la distància entre taules és de les més grans de la ciutat. Calculeu: nou distribuïdes en 250 m². Amb un Sol Repsol, el restaurant del xef Iker Erauzkin és un dels més especials de Barcelona. Aposta radicalment per la temporada. Ell és basc, però fa mitja vida que és aquí, encara que ni un origen ni l’altre predominin al plat. Cuina la temporada sense accents, amb plats saborosos que cuiden molt la presentació i que recordareu temps després d'haver-hi menjat. El continent, una sala moderna amb tant d’espai que qualsevol empresari de la restauració s’estiraria els cabells.

En Josey Attieh és libanès i en Pachi Rodríguez és bolivià però va créixer a Veneçuela. Coincideixen a l’escola d’hostaleria de Sant Pol de Mar i fan les pràctiques al Moments. Sorgeix química entre ells, mai millor dit perquè en Pachi és un químic reconvertit en xef. I obren un restaurant de nom francès (ànima). A l’Âme fan cuina mediterrània amb ànima francòfona. La carta està dividida en mossegades (crep de mar i tàrtar de cérvol), carn (ànec de gla madurat, remolatxa, bledes i jus d’ànec), peix (truita del Pirineu, ous de truita, mantega blanca i oli de figuera), arròs (del delta de l’Ebre i tàrtar de gamba vermella de Palamós), formatges i postres. Poques opcions, i clavades. El menú experiència (75 euros) és molt recomanable. Ideal per una primera cita.

Casa Luz, el restaurant que en Tomàs Abellan va obrir el 2021, ha assolit un grau de maduresa envejable. El que va començar com a un spin-off del seu germà gran, el Bar Alegria, s'ha convertit en una ferma realitat de cuina d'autor amb esperit mediterrani i barceloní, que basa la seva oferta en una cuina subtil i sense efectismes però carregada de personalitat. I demostra aquesta maduresa en un menú degustació de temporada que sense voler impactar a còpia de reinventar la roda, però tampoc cau en els tòpics de les patates braves i croquetes, és tot un viatge gastronòmic.

La cirereta la posa la localització: és dels pocs restaurants de Barcelona situats en un terrat i que no forma part d'un hotel. Podem dir que té un caràcter un xic secret: a peu de carrer, s'accedeix a Casa Luz per un ascensor que et porta al capdamunt del número 1 de Ronda Universitat. Allà, us espera un menjador amb finestrals i ple de llum que certifica que plaça Universitat vista des de l'aire és fins i tot bonica, i l'edifici de l'antiga Universitat, directament una meravella. A primera hora de la tarda, una llum daurada inunda tota l'estança i omple els cors d'intencions romàntiques (que les panxes ja estan satisfetes). 

Atenció: Gloria Osteria, dividit en dues plantes, i amb una capacitat per a 250 comensals, ocupa més de 1.000 m² repartits en dos nivells. El gegantisme pot semblar l'oposat a crear un ambient romàntic. Però aquí hi trobareu columnes de mirall en forma d'estrella de més de quatre metres, catifes a mida amb estampat moiré, embolcalls de taronges vintage i una làmpada de vidre de Murano de 400 quilos que presideix la barra com si estiguéssim en un remake glam de La Dolce Vita a càrrec de Baz Luhrmann i vosaltres, parelleta, fóssiu els protagonistes. 

Tant dispendi estètic quedaria coix si la carta i el menjar no fossin igual d'ambiciosos, de ple en el luxe i a tocar de la luxúria gastronòmica. Què demanar? Es fa difícil, per l'extensió i la suculència de la carta. Des d'una pasta farcida–els casoncelli de llagosta amb beurre blanc i tàrtar de gambes freguen l'obscenitat–, passant pels més coneguts espaguetis carbonara–amb un toc de tòfona i servits en una roda de Pecorino–, cada plat porta el segell de la casa. 

El sumptuós palauet de l’Eixample que va allotjar Rilke i Beltxenea ara és JOK. Elegància burgesa, zero bling-bling (no fa per a Neymar): JOK té un molt afinat restaurant de cuina catalana amb la xef Olga Sternari al capdavant i on es nota la mà de Díaz: la fórmula de migdia és un menú desordenat –tria dos plats entre deu– amb aigua, postres i cafè per 30 euros. Èxits catalans amb algun accent afrancesat (Sternari ve de Joël Robuchon!) producte top i molta temporada. Un àpat de gran cuina catalana en una mansió de fusta i vellut segur que serà un preludi als plaers de la carn (i no ens referim als seus extraordinaris canelons de rostit).   

Situat a la Diagonal –una via que no es distingeix per la quantitat de bons restaurants–, Cachitos Diagonal s'erigeix com un referent del bon menjar en aquesta avinguda, i també com una concreció encertadíssima del vaporós concepte de dieta mediterrània. També és un referent estètic: l’ambient del restaurant, dissenyat per Estrella Salietti i Pepe López de Hoyo, combina materials tradicionals amb elements contemporanis, creant un espai elegant i acollidor, tan apte per a un dinar de negocis amb un menú de migdia molt ben trobat, com per a un sopar romàntic. 

A la cuina, la paraula clau és suculència i qualitat. Aquí s'hi ve a gaudir amb plats hedonistes, de producte del bo que omplen l'organisme de benestar i ehem, luxúria. Entre les opcions més destacades hi trobem les carxofes amb pernil ibèric, els canelons de faisà amb foie i tòfona, i una varietat d’arrossos que poden competir amb altres de molt més famosos que se serveixen arran de mar. Celebraran tot el cap de setmana de Sant Valentí amb un menú de 45 euros de tapes per compartir, que inclou productes luxuriosos com la gamba vermella de Palamós, un brioix de calamars a l’andalusa, i que culmina amb salmó salvatge i llom baix. Postres, maridatge, copa de cava... Tros d'oferta!

A finals del 2024, el xef andalús Dani García va obrir Leña al Grand Hyatt, un restaurant de brasa d’autor que reuneix molts dels seus èxits no carnis (l’alvocat a la brasa!) i arriba precedit per una trajectòria èpica de renúncies i recuperacions d'estrelles Michelin arreu d'Espanya i el món. Leña se centra en la cuina a la brasa, fusionant tècniques tradicionals amb una visió contemporània i molt inclusiva del concepte, que va des d’aperitius a la brasa fins a talls de carn excepcionals. No té ambicions Michelin, però sí que és un restaurant d'altíssim nivell, esclar. 

El restaurant té una estètica entre el club nocturn i el brutalisme que fa un doble efecte: deixa el comensal clavat al seu seient davant la magnitud de l'espai, però alhora proporciona intimitat i penombra per gaudir d'un sopar en parella. Confort i maneres d'alta cuina, amb una brasa, impecable: extreu tot el sabor de les peces sumptuoses que ens esperem, com la mitjana de bou, però també de talls més humils: boníssima la ploma ibèrica, una llaminadura salada. Hi ha moltes opcions: des de broquetes 'yakitori' de pollastre fins a espardenyes a la brasa, per si la vostra parella no és d'entrecot-destral. 

Qui diu que un restaurant vegetarià no pot ser romàntic? Fronda Pasaje és el restaurant d'alta cuina vegetal al Born del biòleg i xef argentí Máximo Cabrera. Aquí hi aplica els seus coneixements per oferir una cuina saludable, deliciosa i sostenible. Ofereixen carta plena de sorpreses i un menú degustació de cinc passos sense productes d’origen animal.

La proposta inclou aperitius com olives fumades i pa 'naan' amb oli d’oliva verge i espècies. Destaca el foie gras de tempeh amb pesto de festucs i carpaccio de kiwi, un esclat d’umami i frescor. Les postres són pura alquímia: gelat d’avellanes fumades, ceviche de gerds i flam de 'koji' amb caramel de miso. I aquesta màgia té correspondència en un espai íntim, en una agradable penombra amb estratègica il·luminació als plats, afavoridora amb el vostre aspecte. Si al vostre crush li deixeu anar que és un restaurant plant-based, caurà rendit. I ja sabeu que amb una digestió lleugera i vegetal, l'acció carnal és més fàcil. 

L'hotel Palace ha posat tota la carn (o més aviat tot el peix) a la graella del restaurant: el xef Rafa Zafra, bullinià de pro, reina l'Amar, un dels restaurants més majestuosos i romàntics de Barcelona. Passa de comandar una cuina amb dues taules –l'exquisit Estimar, al Born– a tenir el timó d'un pailebot de luxe. Amb el mateix equip que a l’Estimar, Zafra continua apostant pel millor producte del mar, però amb tots els recursos de l’hotel. Hi trobarem des de crus i marinats d'altíssima gamma (aquell homenatge a elBulli dels seus amors, el carpaccio d'escamarlans) fins a cullera carregada de cuina, com ara unes mongetes de Santa Pau amb morro de atò i cansalada ibèrica. Luxe, emoció i peix fresquíssim (una sòcia és Anna Gotanegra, del tità de la pesca de Roses).

El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però en aquest cas és més vàlid dir que es tracta de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars, i que s'amistancen amb la cuina mediterrània amb una naturalitat on tot encaixa a la primera mossegada. Producte d'alta qualitat, tractat amb grans idees, millor mà i el fet directe de la cuina de carrer asiàtica. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.

El Sensato és dels mestres de sushi Ryuta i Aya Sato, de trajectòria immaculada (Nomo, Aiueno, Sato i Tanaka). Una barra minimalista de sushi amb vuit cadires per servei i volta catalana; llista d’espera de tres mesos i omakase. Oma, què? Els xefs observen els comensals i decideixen què els hi serviran. És a dir, un únic menú degustació compost per diversos plats i una successió de peces de sushi, que varien segons el calendari d’ingredients i la disponibilitat del mercat. Ostres fumades, sopa de cloïsses, gunkan de tonyina amb ou curat de guatlla, sushi flamejat, escaldat i marinat... Les postres no es queden enrere; gelat de miso amb cruixent. Aquí, intimitat a dojo.

Una taverna chic amb bona cuina i una carta que canvia constantment. Un bar gurmet o un restaurant de categoria. Classifiqueu-lo com vulgueu però el cert és que el Bar Mut ha aconseguit fer-se un nom i amb molt de fonament. El millor és que pregunteu pels plats del dia i us deixeu sorprendre per alguna de les creacions que preparen amb producte fi, fi, fi. Ofereixen sempre peix i marisc fresc de primera (gairebé tot salvatge) encara que alguns dels seus plats més sol·licitats són els arrossos, el Tbone a la brasa i la croqueta. En la lliga de les millors de la ciutat. La carta de vins és un punt fort: deixeu-vos aconsellar pel sommelier si aneu perduts. Una cita aquí? Èxit assegurat! Sobretot perquè el local és un prodigi d'orfebreria inspirada en el modernisme, que sembla tret d'una postal de principis de segle XX. 

Vols un bon restaurant romàntic? Romàntic és quedar-se curt! El Contraban de l'hotel Wittmore és com una caixeta de música per a enamorats. No t'imaginaries pas mai que en aquesta cantonada discreta del barri Gòtic s'hi amaga un hotel boutique –bufó, de luxe elegant i analògic, les habitacions s'obren amb clau física– amb un restaurant que privilegia les taules íntimes, la fusta fosca i el vellut. I que està construït al voltant d'un pati interior amb el mur vegetal més alt de Barcelona: 19 metres de verd exuberant, on podeu menjar si fa bo.

Al capdavant del restaurant hi ha l'Alain Guiard, un xef que es mou amb una comoditat talentosa entre la cuina creativa i la del confort casolà. Les racions són abundants, ja sabeu que una panxa satisfeta està més ben disposada a la luxúria. I, per cert, l'hotel afavoreix la seva visió del poliamor. Si us hi presenteu un número imparell a sopar, us convidaran a un còctel. I si la cosa s'anima i us quedeu a dormir, totes les habitacions estan connectades per una porta.   

El Roig Robí és un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta mirada de Mercè Navarro, 'alma mater' d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les cuines més serioses i bones de Barcelona. I un ambient romàntic perenne pel qual no passen els anys. La seva renovació de l'any 2000 li va portar un dels jardins interiors més seductors i romàntics de Barcelona. Menjar el seu menú degustació –cuina tradicional amb la millor proteïna animal possible, amb plats com el tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita– al jardí és un moment d'aquells que van directes al cor i a l'estómac i a l'entrecuix, si t'agrada amb qui sopes. 

A l'últim pis del Nobu Hotel s'enlaira un dels millors restaurants japonesos de Barcelona, amb vista a quatre bandes. La seva cuina d'influències peruanes amb producte local i de temporada, també fa tocar els núvols amb plats que inclouen verdures, carn i una lògica predilecció pel peix. El cuiner Nobu Matsuhisa renova l'imaginari japonès en recollir la sembra dels viatges que ha fet per tota Amèrica i avantposant el producte local: croquetes, tacos, sushi i salses ponsu i miso s'alternen entre línies al menú. Concreció? El sashimi de seriola amb xili de Jalapa. Menció especial també es mereix la carta de glops, tota una barreja d'hemisferis.

Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades. I els seus plats de pasta al forn poden portar a la satisfacció i a la luxúria, esteu avisats. 

Ikoya Izakaya, aventura entre el grup de cuina basca Sagardi i Hideki Matsuhisa del Grup Shunka, és un espai monumental, però sobri, equipat amb una robata, graella japonesa, on el xef Jaume del Rio executa la visió del Mediterrani nipó que va portar Matsuhisa a ser el primer japonès Michelin. La cuina és d'un gaudi sensual total i l'espai sedueix per la seva amplitud, comoditat i penombra. Aquest és un restaurant ideal per a una primera cita, tot és gurmet, però amb un punt d'informalitat, i la foscor té un 'je ne sais quoi' d'elegant sobrietat que convida a la il·lusió i a l'intimisme, però defuig la xavacaneria dels menjadors amb fanalets vermells.

Per què us penseu que Il Giardinetto és l'escenari de l'escena de petició de mà en tantes sèries i pel·lícules? Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, cap a l'any 2012 va renovar el seu interiorisme allargant la barra, però encara manté aquell 'je ne sais quoi' que fa que sigui un dels clàssics favorits per sopars dels de demanar la mà, demanar perdó o fer-se l'interessant. Bé, sí que sabem què té: en aquests temps d'espectacularitat i pompa, ells mantenen un interiorisme tant elegant i sobri com efectiu (i el mateix es pot dir de la seva cuina italiana!).

El cuiner Carles Pérez de Rozas té un equip a prova de bombes. Parteix de la més acurada artesania de proximitat per elaborar uns plats que sorprenen i enamoren basant-se estrictament en els productes de la temporada. Tot es fa al moment i davant dels nassos; una aposta clara pels bàsics, amb pa de massa mare fet a casa, una exigent selecció de vins i formatges i un cafè d’especialitat. Anarquia deliciosa: fan i desfan la carta quan volen, i el mateix passa amb els horaris. Truqueu-hi abans d’anar-hi, i a gaudir-ne. A la carta trobareu meravelles com remolatxes amb burrata i estragó  i la tonyina marinada, naps i col. Un àpat tan difícil d'oblidar com la teva cita.

En això de la seducció i la parella, el factor sorpresa i certa rauxa poden marcar un punt d’inflexió. Rebre la parella amb roba interior i la rosa a la boca és una possibilitat. Però convidar a un restaurant situat a la torre del telefèric és un puntàs, atès que és un caprici absurd en si mateix... És moment de desplegar tota l’artilleria pesada per dir-li: “Sóc un mort de gana, però per tu em vendré un ronyó”. I esclar, aquest emblema del xef Òscar Manresa té una cuina marinera de solvència fora de qüestió; llom de tonyina vermella d'almadrava, tomàquets secs, adobats i anisats; navalles amb escabetx de moixernons i turbot a la brasa amb aigua de Lourdes, són només alguns exemples.

Fiskebar és el mar des d'una altra perspectiva, el mar del nord amb la llum del sud, diu el seu lema. Els xefs Alex Durán i Matteo Spinelli han ideat un concepte gastronòmic que viatja per les tradicions pesqueres de diferents països. Especialitzat en peixos, marisc i algues amb una forta influència nòrdica i mediterrània, Durán i Spinelli prioritzen els productes locals i sostenibles per elaborar una cuina honesta, propera i on regna el gust, la qualitat i la tècnica, en què la pasta italiana acompanya marisc d'alta qualitat, tractat amb molta inventiva. Per exemple, uns tagliolini cipriani a la carbonara de gambes o arròs de set verds i moll obert amb taronja i herbes. Romàntic ho és una estona, el Fiskebar: a les provades capacitats afrodisíaques del bon marisc, aquí s'hi suma el valor afegit de tenir el mar als vostres peus: el veureu fondre's amb les llums de la ciutat i les estrelles. 

El grup La Confiteria són experts en la restauració d'espais emblemàtics de Barcelona, i la del Bar Muy Buenas és impecable: una recuperació hercúlia de l'espai, en què destaca la cuidada decoració modernista de la portalada exterior, així com l'elegant mampara de fusta amb vidres gravats a àcid de l'interior. Dir que aquest és un dels llocs més bonics de Barcelona on podràs menjar és quedar-se curt. Les seves mampares, el marbre regi, les volutes de fusta primorosament restaurades... Tot és un plaer per a la vista i l'ànima. I la seva cuina tradicional catalana –d'alta volada i toc modern– va directa a l'estómac i al cor del paio (o la paia) més insensible que et puguis tirar a la cara. 

Amb el pas dels anys, l’Osmosis s’ha consolidat com un gastronòmic assequible, creatiu i excel·lent: són una màquina de fer menús amb producte immaculat. Es va posicionar en la línia dels bistronòmics que van proliferar ara fa uns anys a la ciutat. Locals més o menys minimalistes de cuidada cuina i servei a preus ajustats. Amb molts racons i un aire reposat, Osmosis disposa fins i tot d'estances privades per a petits grups o parelles. El seu intimíssim reservat per a dues persones ha sigut escenari d'unes quantes peticions de matrimoni!

Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Si per això fos poc, digue-li a la teva parella que la cabana que domina l'escena és una autèntica barraqueta de Cambodja que es va traslladar al restaurant peça per peça, i segur que triomfes! Us ofereixen tres menús; de 35, 52 i 59 euros.