Els millors restaurants romàntics

La casa és xica però el cor és gran, com diu el refrany castellà, i el cor d’en Marc, de la Raquel deu ser molt gran. El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però això de la fusió s’està prostituint, i en aquest cas es tracta més de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars. Com un tabule diferent, saborós, sa, de proximitat i enriquit amb un peix gairebé sense manipular, que és deliciós. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.

En Kenia Nakamura i l'Anna Perayre van de la mà en aquest acollidor espai on regna el kaiseki, concepte de cuina japonesa que varia durant l'any en funció de la temporada i cerca en cada plat l'essència del producte. Es desenvolupa com un menú harmoniós, detallista, estètic i cerimoniós, però despullat d'allò superflu. Projecte gastronòmic i projecte de vida. No us ha quedat clara la metàfora?

Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració informal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. El restaurant ja porta vint anys obert, i la feina del xef Andrew Smith l'ha portat a un punt de forma especialment dolç, amb plats carregats de sabor i d'intució, com el carpaccio de pastanaga a la brasa, flor de saüc i rave picant.

Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades.

En això de la seducció i la parella, el factor sorpresa i certa rauxa poden marcar un punt d’inflexió. Rebre la parella amb roba interior i la rosa a la boca és una possibilitat. Però convidar a un restaurant situat a la torre del telefèric és un puntàs, atès que és un caprici absurd en si mateix... És moment de desplegar tota l’artilleria pesada per dir-li: “Sóc un mort de gana, però per tu em vendré un ronyó”.

El Grup Confiteria han reobert l’antic Beltxenea com a Rilke. El romanticisme decadent li escau com la sífilis a Baudelaire: és una finca senyorial de principis del XX, amb un menjador imperial, des d’on es divisa un pati interior presidit per una Venus de Milo, font de lleons i vegetació polidament desmanegada. T'asseus amb una copa de Borgonya, sospires, i tens la sensació que d'un moment a l'altre apareixerà un personatge de Bécquer. Si teniu esperances amb algú que tira cap a gòtic, vaporós o eteri, demaneu taula davant del jardí i li reciteu 'La carronya' de Baudelaire. I què coi, si no és un 'frikigoth', la brutal cuina de Rafa Penya també el convencerà. 

Amb el pas dels anys, l’Osmosis s’ha consolidat com un gastronòmic assequible, creatiu i excel·lent: són una màquina de fer menús amb producte immaculat. Es va posicionar en la línia dels bistronòmics que van proliferar ara fa uns anys a la ciutat. Locals més o menys minimalistes de cuidada cuina i servei a preus ajustats. Amb molts racons i un aire reposat, Osmosis disposa fins i tot d'estances privades per a petits grups o parelles. El seu intimíssim reservat per a dues persones ha sigut escenari d'unes quantes peticions de matrimoni!

Una antiga cansaladeria de barri va passar a convertir-se en local de degustació d’estètica modernista, amb fotos antigues a les parets i petits espais il·luminats tènuement. Després d’un bon sopar embotits selectes, formatges, fondues, alguna amanida per dissimular i molt de vi, només se’ns acut una forma d’eliminar alcohol i colesterol i posar el cos a to. Si hi ha plats que ressusciten morts, el Recasens revifarà més d’una flama.

Només per la vista, el restaurant Marea Alta passa a adquirir el cobejat títol d’atracció turística de primer nivell: a la planta 24 de la Torre Colón, ofereix una visió de 360º de la ciutat espaterrant, inèdita. També hi ha una visió de 360º del producte mariner. Ofereixen “una idea senzilla i alhora difícil: peix i marisc en cru, fumat, marinat i a la brasa. Sempre d’alta qualitat: tenim els quatre punts cardinals d’Espanya controlats amb els millors proveïdors”, assegura Enrique Valentí, el director. Ja sabeu que el marisc és afrodisíac; combinat amb unes bones vistes, ja teniu el vostre objecte de desig al pot (bé sigui algú que voleu conèixer carnalment o si es tracta de revifar el foc de les cendres amb el/la 'partenaire'.  

És una de les poques torres noucentistes barcelonines on us ho podeu passar bé al llarg de tot el dia. Es diu Fragments Cafè i es deu al bon gust, exigència i coneixements de Ricardo Feriche i Juliet Pomés, exquisits cercadors de llocs on estar bé. Amb aquest esperit van muntar aquest deliciós espai, ideal per a bon vivants, en el qual sobresurt la seva il·luminació, de dia o de nit, per la calidesa de la llum natural diürna o per una excel·lent distribució i disseny de la seva lluminària.