Els millors restaurants romàntics de Barcelona

El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però en aquest cas és més vàlid dir que es tracta de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars, i que s'amistancen amb la cuina mediterrània amb una naturalitat on tot encaixa a la primera mossegada. Producte d'alta qualitat, tractat amb grans idees, millor mà i el fet directe de la cuina de carrer asiàtica. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.

El restaurant Oria, a l'hotel Monument, és porta amb porta amb el Lasarte (tres Michelin!). Berasategui té cura de 12 assessories a tot el món, però em sembla que només per a les que sent més afecte reserva la càrrega toponímica. "En aquests llocs trobaràs un homenatge a la Mediterrània amb fil conductor basc". Per comparació, Oria és l'avantsala informal de Lasarte, però tota una potència gastronòmica per dret propi: té una Michelin, s'hi menja d'una manera meravellosa i potser més directa que en altres grans restaurants. I per al dia de Sant Valentí han preparat un menú de set passejades a 85 € -preu d'amic, tenint en compte el nivell estratosfèric- que va directe al cor, amb plats com presa ibèrica marinada, guisat de mongetes lleugerament escabetxades, tocs ibèrics i bombó de tubercles i tòfona que capturen l'essència més complexa de Berasategui a preu prêt-à-porter. Per assaborir amb temps i gust. 

Paco Pérez reobre l'Enoteca el divendres 12, el cap de setmana de Sant Valentí. I el 14-F  inaugura una proposta íntima i propera: el menú l'Arròs del Paco (només els diumenges al migdia) una sorpresa culinària reconfortant que és ideal per menjar en parella. És un menú de quatre passes, postres i petit fours on el plat fort és un intens arròs amb tòfona negra i eriçó –recordeu que s'atribueixen propietats afrodisíaques a la tòfona, ara en temporada– i plats on el brilla el seu magisteri de mar i muntanya, com bunyols de foie i tòfona o serviola amb matisos d'umami, festucs i caviar. Per 85 euros per cap, és un preu excepcional per menjar en un dels millors restaurants d'Espanya, amb dues Michelin.  

El més important d'un àpat romàntic, després de la companyia ideal, esclar, és la calma, la intimitat i la manca de presses. I una de les màximes expressions que trobareu a aquest nivell a Barcelona és menjar al Yahisma en un 'kotatsu' –habitació amb tatami i taules a nivell de terra– per a vosaltres solets. Gasteu-vos-els, i encarregue el menú 'kaiseki' (69 euros), una degustació amb meravelles de senzilla precisió com un delicat i saborós tofu arrebossat amb caldo de peix o l’ou quallat amb wakame i cranc, i que simbolitza el canvi d'estació i el pas del temps. Deixeu les pantalles!

Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració informal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. El restaurant és obert d'ençà l'any 1999, i la feina del xef Andrew Smith l'ha portat a un punt de forma especialment dolç, amb plats carregats de sabor i d'intució, com l'albergínia fumada amb polenta a la brasa, formatge d'ovella, romaní i mel. 

És el restaurant del Reial Cercle Artístic de Barcelona, al peu del Portal de l’Àngel, i situat dins l'antic Palau dels comtes de Pignatelli. Agafeu gana perquè en aquest espai hi tenen una carta de cuina catalana d'alt nivell. I la podreu degustar en un menjador senyorial, ple de fusta noble, vistes magnífiques, prestatgeries infinites i obres d'art per tot arreu. Si la persona que us voleu traginar (o enamorar) té gustos d'aquells de peli gòtica i nissagues turbulentes, aquí triomfareu. I si nom, doncs haureu menjat fantàsticament plats com canelons de rostit o steak tàrtar, que són luxúria pura.  

El Roig Robí és un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta mirada de Mercè Navarro, 'alma mater' d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les cuines més serioses i bones de Barcelona.

I un ambient romàntic perenne pel qual no passen els anys. La seva renovació de l'any 2000 li va portar un dels jardins interiors més seductors i romàntics de Barcelona. Menjar el seu menú degustació –cuina tradicional amb la millor proteïna animal possible, amb plats com el tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita– al jardí és un moment d'aquells que van directes al cor i a l'estómac i a l'entrecuix, si t'agrada amb qui sopes. 

Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades. I els seus plats de pasta al forn poden portar a la satisfacció i a la luxúria, esteu avisats. 

Per què us penseu que Il Giardinetto és l'escenari de l'escena de petició de mà en tantes sèries i pel·lícules? (bé, no ho sé si tantes, però d'un parell de ben conegudes almenys sí, em vé al cap 'Porca Misèria'). Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, cap a l'any 2012 va renovar el seu interiorisme allargant la barra, però encara manté aquell 'je ne sais quoi' que fa que sigui un dels clàssics favorits per sopars dels de demanar la mà, demanar perdó o fer-se l'interessant. Bé, sí que sabem què té: en aquests temps d'espectacularitat i pompa, ells mantenen un interiorisme tant elegant i sobri com efectiu (i el mateix es pot dir de la seva cuina!)

L'Isidre i la Reyes han aconseguit imposar-se amb aquest restaurant càlid i familiar, instaŀlat en un casalot de Sarrià amb pati interior i habitacions habilitades com a salons bufons i acollidors: un ambient ideal per demanar-li a algú que vingui a viure amb tu. La seva carta presenta, entre altres delícies, tres textures de carxofes, foie gras amb ou de corral amb salsa de périgueux, bacallà a la mel amb aroma mediterrani, albergínia fumada i balsàmic o l'arròs melós d'ous de reig amb costella gurmanda. 

Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Si per això fos poc, digue-li a la teva parella que la cabana que domina l'escena és una autèntica barraqueta de Cambodja que es va traslladar al restaurant peça per peça, i segur que triomfes!  

Ja sabeu que allò que revifa la passió i el romanticime en bona part de l'estament femení és fer plans sobre construir –o millorar– el niuet.  Sota aquesta premissa, a Iluzione res pot fallar: un restaurant italià –ple d'íntima i elegant penombra– situat just al bell mig d'un 'concep store' –és a dir, botiga de mobles i decoració– de gamma alta i esperit novairquès (si la parenta és fan de 'Sexo en Nueva York' ja la teniu al pot.

La cuina és a l'alçada de les circumstàncies: la mortadel·la artesana de Bolònia amb la focaccia de la casa quasi és afrodisíaca, i el 'roast beef figherto', un rosbif de bou amb puré de patates trufat, parmesà i salsa de ceps és un deliri de proteïna luxuriosa. Per a un sopar informal, però elegant i molt apassionat.

En això de la seducció i la parella, el factor sorpresa i certa rauxa poden marcar un punt d’inflexió. Rebre la parella amb roba interior i la rosa a la boca és una possibilitat. Però convidar a un restaurant situat a la torre del telefèric és un puntàs, atès que és un caprici absurd en si mateix... És moment de desplegar tota l’artilleria pesada per dir-li: “Sóc un mort de gana, però per tu em vendré un ronyó”. I esclar, aquest emblema del xef Òscar Manresa té una cuina de solvència fora de qüestió. 

Amb el pas dels anys, l’Osmosis s’ha consolidat com un gastronòmic assequible, creatiu i excel·lent: són una màquina de fer menús amb producte immaculat. Es va posicionar en la línia dels bistronòmics que van proliferar ara fa uns anys a la ciutat. Locals més o menys minimalistes de cuidada cuina i servei a preus ajustats. Amb molts racons i un aire reposat, Osmosis disposa fins i tot d'estances privades per a petits grups o parelles. El seu intimíssim reservat per a dues persones ha sigut escenari d'unes quantes peticions de matrimoni!

Una antiga cansaladeria de barri va passar a convertir-se en local de degustació d’estètica modernista, amb fotos antigues a les parets i petits espais il·luminats tènuement. Després d’un bon sopar embotits selectes, formatges, fondues, alguna amanida per dissimular i molt de vi, només se’ns acut una forma d’eliminar alcohol i colesterol i posar el cos a to. Si hi ha plats que ressusciten morts, el Recasens revifarà més d’una flama.