Els millors restaurants romàntics de Barcelona

El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però en aquest cas és més vàlid dir que es tracta de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars, i que s'amistancen amb la cuina mediterrània amb una naturalitat on tot encaixa a la primera mossegada. Producte d'alta qualitat, tractat amb grans idees, millor mà i el fet directe de la cuina de carrer asiàtica. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.

El grup de cuina basca i Hideki Matsuhisa del Grup Shunka van inaugurar el 2022 amb Ikoya, una izakaya (taverna japonesa) davant de Santa Caterina. Ikoya és un espai monumental, però sobri, equipat amb una robata, graella japonesa, on el xef Jaume del Rio executa la visió del mediterrani nipó que va portar a Matsuhisa a ser el primer japonès Michelin. En brasa: gaudeixo amb la melositat extrema d’un llenguado batashoyu –amb soja i mantega– que es refresca amb els primers pèsols, amb un toc de graella. I amb un tataki de vaca vella que es fon a la boca. En fred: un brutal tàrtar de tonyina amb encenalls de formatge blau cantàbric, que desmenteix el tòpic que peix i formatge són maridatge impossible. I sushi que no és aquest món, és clar. La cuina és dun gaudi sensual total, i lespai sedueix per la seva amplitud, comoditat i penombra. Ideal per a una primera cita.

Paco Pérez presenta nou menú degustació aquest febrer: i l'adjectiu que el defineix millor és: memorable. Així és, de principi a fi, una experiència singular i difícil d'oblidar al voltant de productes d'hivern com a vegetals, tòfona i eriçó de mar, per citar-ne alguns. És un viatge emocional per productes, sabors i textures genuïnament mediterrànies que converteixen el restaurant del xef Paco Pérez en una destinació d'alçada a Barcelona. Dotze passes que resumeixen el paisatge mediterrani d'una manera pausada i sentimental, als antípodes dels rampells 'flashy' dels xefs pirotècnics. Ideal per parlar, mirar-se als ulls i recuperar l'espurna.

El més important d'un àpat romàntic, després de la companyia ideal, esclar, és la calma, la intimitat i la manca de presses. I una de les màximes expressions que trobareu a aquest nivell a Barcelona és menjar al Yahisma en un 'kotatsu' –habitació amb tatami i taules a nivell de terra– per a vosaltres solets. Gasteu-vos-els, i encarregue el menú 'omakase' (69 euros), una degustació amb meravelles de senzilla precisió com un delicat i saborós tofu arrebossat amb caldo de peix o l’ou quallat amb wakame i cranc, i que simbolitza el canvi d'estació i el pas del temps. Deixeu les pantalles!

Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració informal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. Jaume Pla, hostaler intuïtiu i amb talent per al producte directe, ha reconvertit el Pla a Pla B, potenciant la tapa i la compartició. Però sopar en aquest lloc encara és una exhibició de bon gust que equival a tirada de trastos elegant

Si no us sona el nom de Yoaké San, només us hem de dir que aquesta dona va ser la finalista de l’edició francesa de Master Chef, i que després va tenir el seu propi xou televisiu al país veí. Yubi está dividit en un espai blau (que simbolitza la serenitat japonesa) i un de vermell (la rauxa de França). 

Esclar que Yoaké San posa l’èmfasi en l'encreuament gastro de França i Japó: el seu pare és francès, la seva mare d'Hiroshima, amb plats que fan venir salivera només de sentir-los, com per exemple unes 'gyoza' amb bou al borgonya, o foie semicuit al sake amb ponzu de tòfona negra. Aquests darrers dos són plats d'aquells que fan diana i defineixen una cuina amb caràcter: fons de salsa de cuina clàssica francesa i cítrics i espècies nipones. Plats de luxúria proteica hedonista i sabor subtil, que ben segur faran córrer altres sucs del vostre cos, ehem.  

Després de gairebé dos anys tancat, el 2022 va reobrir el Nobu, el restaurant que té a Barcelona el xef Nobuyuki Matsuhisa, un dels creadors de la cuina de fusió asiàtica, i ostentador d’una franquícia internacional de luxe on hi té participació Robert de Niro. L’espectacularitat es manté: el Nobu té unes vistes espaterrants –360º a la planta 23 de l’hotel del mateix nom–i una carta on ara el xef és el madrileny Sergi Martínez.

Aquest xef de 30 anys comanda la carta on, esclar, hi ha les icones de Matsuhisa, com el black cod miso o el salmó new style (deconstrucció tremenda del salmó fregit). Pero Martínez té un marge de creació, i aquí sobresurt un sushi estratosfèric, amb receptes pròpies i amb producte de la zona, com un nigiri’ de ventresca de tonyina brasejada amb salsa ‘yakiniku'. El punt i a part el posa la vista del restaurant, una panoràmica de la ciutat des del pis 23. Tant espaterrant com didàctica. Més que enfrontar-se al vertigen, els teus ulls esbatanats recorreran un mapa en 3D amb les fites de Barcelona estil maqueta. 

El Roig Robí és un dels primers emblemes de la renovació gastronòmica d’aquesta ciutat. Els anys passen, però la qualitat i el bon gust queden. Sota l’atenta mirada de Mercè Navarro, 'alma mater' d’aquest vaixell insígnia que va ser un atractiu més dels jocs olímpics, el Roig Robí segueix oferint una de les cuines més serioses i bones de Barcelona.

I un ambient romàntic perenne pel qual no passen els anys. La seva renovació de l'any 2000 li va portar un dels jardins interiors més seductors i romàntics de Barcelona. Menjar el seu menú degustació –cuina tradicional amb la millor proteïna animal possible, amb plats com el tàrtar de llobarro i gambes amb caviar de truita– al jardí és un moment d'aquells que van directes al cor i a l'estómac i a l'entrecuix, si t'agrada amb qui sopes. 

Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades. I els seus plats de pasta al forn poden portar a la satisfacció i a la luxúria, esteu avisats. 

Belbo Dos Besos és un restaurant de cuina italiana d'alta volada, amb dos espais ben diferenciats: una planta baixa amb terrassa a Rambla Catalunya per menja bé i ràpid, amb especial protagonisme de les pizzes fetes al moment.

Ara bé, a la nit s'encén de vermell la sala de dalt, amb un ambient cabareter i nocturn on sol haver-hi espectacle en directe. La cuina és pura Itàlia, amb plats contundents, però hedonistes i preparats amb refinament, com un risotto d'escamarlà i eriçó de mar, o els spaguetti carbonara autèntics, elaborats en sala dins una roda de formatge pecorino. I romàntic ho és una estona: té una sala per beure xampany, un reservat a porta tancada i un altre amb piano perquè us facin una serenata particular mentre sopeu. No pas romanticisme lànguid, sinó roig passió, del d'acabar bé la nit! 

Per què us penseu que Il Giardinetto és l'escenari de l'escena de petició de mà en tantes sèries i pel·lícules? (bé, no ho sé si tantes, però d'un parell de ben conegudes almenys sí, em vé al cap 'Porca Misèria'). Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, cap a l'any 2012 va renovar el seu interiorisme allargant la barra, però encara manté aquell 'je ne sais quoi' que fa que sigui un dels clàssics favorits per sopars dels de demanar la mà, demanar perdó o fer-se l'interessant. Bé, sí que sabem què té: en aquests temps d'espectacularitat i pompa, ells mantenen un interiorisme tant elegant i sobri com efectiu (i el mateix es pot dir de la seva cuina!)

L'Isidre i la Reyes han aconseguit imposar-se amb aquest restaurant càlid i familiar, instaŀlat en un casalot de Sarrià amb pati interior i habitacions habilitades com a salons bufons i acollidors: un ambient ideal per demanar-li a algú que vingui a viure amb tu. La seva carta presenta, entre altres delícies, tres textures de carxofes, foie gras amb ou de corral amb salsa de périgueux, bacallà a la mel amb aroma mediterrani, albergínia fumada i balsàmic o l'arròs melós d'ous de reig amb costella gurmanda. 

El sumptuós palauet de l’Eixample que va allotjar Rilke i Beltxenea ara és JOK. Elegància burgesa, zero bling-bling (no fa per a Neymar): JOK té un molt afinat restaurant de cuina catalana amb la xef Olga Sternari al capdavant i on es nota la mà de Díaz: la fórmula de migdia és un menú desordenat –tria dos plats entre deu– amb aigua, postres i cafè per 30 euros. Èxits catalans amb algun accent afrancesat (Sternari ve de Joël Robuchon!) producte top i molta temporada. Un àpat de gran cuina catalana en una mansió de fusta i vellut segur que serà un preludi als plaers de la carn (i no ens referim als seus extraordinaris canelons de rostit).   

Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Si per això fos poc, digue-li a la teva parella que la cabana que domina l'escena és una autèntica barraqueta de Cambodja que es va traslladar al restaurant peça per peça, i segur que triomfes!  

La Dama, un emblema de la burgesia dels vuitantes i els norantes, és un espai singular –ubicat en el principal d’una esplèndida finca modernista de Sayrach, no us perdeu el seu impressionant vestíbul– d'esperit similar a les 'social houses' de Londres, amb dinar, sopar, nit, però obert tot el dia amb una barra de cocteleria. I el van renovar amb una reforma sòbria que ha omplert les diverses estances del restaurant de fusta noble i obres de pop art (hi ha quadres de Joan Ponç! i dibuixos originals de la revista The New Yorker).

Amb una base de cuina clàssica afrancesada –però amb el barroquisme de Josep Maria Bullich alleugerit–, el xef Bruno Zubek planteja plats de produte de primeríssima qualitat, tocats amb tècnica però sense amagar el poder de la matèria primera. Gastronomia refinada, però contundent, que deslliga la llengua i les inhibicions. 

Ja sabeu que allò que revifa la passió i el romanticime en bona part de l'estament femení és fer plans sobre construir –o millorar– el niuet.  Sota aquesta premissa, a Iluzione res pot fallar: un restaurant italià –ple d'íntima i elegant penombra– situat just al bell mig d'un 'concep store' –és a dir, botiga de mobles i decoració– de gamma alta i esperit novairquès (si la parenta és fan de 'Sexo en Nueva York' ja la teniu al pot.

La cuina és a l'alçada de les circumstàncies: la mortadel·la artesana de Bolònia amb la focaccia de la casa quasi és afrodisíaca, i el 'roast beef figherto', un rosbif de bou amb puré de patates trufat, parmesà i salsa de ceps és un deliri de proteïna luxuriosa. Per a un sopar informal, però elegant i molt apassionat.