Els millors restaurants romàntics de Barcelona

Entrar a l'Hotel Palace, sempre és una experiència, i visitar el restaurant L'Éclair, just al hall de l'hotel, tot daurat i amb piano de cua que dona la benvinguda, és com traslladar-se al París més xic: un ambient íntim i luxós, però alhora distès, ideal per gaudir d'una nit única. El menú de Sant Valentí (59 euros) inclou una copa de cava de benvinguda amb flor d'hibiscus, dos aperitius (Éclair El Palace i gyoza amb salsa thai), tres segons (alvocat-crab, peix de llotja amb wok de verduretes i filet de vedella amb puré de temporada i bolets saltats). I si voleu fer veure que passeu fred per viure una passió calenta, al terrat del Palace (foto) us hi espera un xalet alpí amb un menú d'inspiració suïssa (52 euros), on sucar delicadeses en una luxúria de cremositat formatgera, bé sigui format fondue o raclette.

El més fàcil seria dir que fan cuina de fusió. Però en aquest cas és més vàlid dir que es tracta de la recol·lecció de gustos apresos en terres llunyanes, convertits en plats que agradaran el més exigent dels paladars, i que s'amistancen amb la cuina mediterrània amb una naturalitat on tot encaixa a la primera mossegada. El local és un cop de puny, on no és estrany que acabis tu amb la teva cita, en l'escenari ideal per a fer el cop definitiu.

Poques presentacions requereix, l'Alain Guiard, el xef català amb arrels i educació francesa: triomfador en el bàndol popular i carnívor (Santa Burg) i popular i subtil (les tapes de La Mundana), s'ha fet càrrec del restaurant de l’hotel Neri, que ha batejat com “a restaurant” (en minúscula). Dit així tant pel fet de “ser una oferta juganera, directa, assequible en un Relais Chateaux cinc estrelles”, com per veure’t sorprès pels nens de l’escola Sant Felip Neri jugant i fent ganyotes davant el teu plat. El menjador del Neri és pura màgia, amb vistes a una de les tres places més maques de Barcelona (i la vista de nens jugant segur que entendrirà la vostra parella). 

El més important d'un sopar romàntic, després de la companyia ideal, esclar, és la calma, la intimitat i la manca de presses. I una de les màximes expressions que trobareu a aquest nivell a Barcelona és menjar al Yahisma en un 'kotatsu' –habitació amb tatami i taules a nivell de terra– per a vosaltres solets. Gasteu-vos-els, i encarregue el menú 'kaiseki' (69 euros), una degustació amb meravelles de senzilla precisió com un delicat i saborós tofu arrebossat amb caldo de peix o l’ou quallat amb wakame i cranc, i que simbolitza el canvi d'estació i el pas del temps. Deixeu les pantalles!

Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració informal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. El restaurant és obert d'ençà l'any 1999, i la feina del xef Andrew Smith l'ha portat a un punt de forma especialment dolç, amb plats carregats de sabor i d'intució, com l'albergínia fumada amb polenta a la brasa, formatge d'ovella, romaní i mel. 

Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves intencions, Le Cucine ho farà. Alerta, que la 'burrata' et pot fer fer burrades. I els seus plats de pasta al forn poden portar a la satisfacció i a la luxúria, esteu avisats. 

Per què us penseu que Il Giardinetto és l'escenari de l'escena de petició de mà en tantes sèries i pel·lícules? (bé, no ho sé si tantes, però d'un parell de ben conegudes almenys sí, em vé al cap 'Porca Misèria'). Inaugurat el 1974, premi FAD d’interiorisme, cap a l'any 2012 va renovar el seu interiorisme allargant la barra, però encara manté aquell 'je ne sais quoi' que fa que sigui un dels clàssics favorits per sopars dels de demanar la mà, demanar perdó o fer-se l'interessant. Bé, sí que sabem què té: en aquests temps d'espectacularitat i pompa, ells mantenen un interiorisme tant elegant i sobri com efectiu (i el mateix es pot dir de la seva cuina!)

Un deliri de tapes d'inspiració asiàtica, en què Ly Leap juga virtuosament amb les espècies, els cítrics i les herbes aromàtiques. L'espai és una bogeria: mil metres quadrats de jungla, on les taules són illots en un canal d'aigua, amb peixos i tot. Si per això fos poc, digue-li a la teva parella que la cabana que domina l'escena és una autèntica barraqueta de Cambodja que es va traslladar al restaurant peça per peça, i segur que triomfes!  

En Kenia Nakamura i l'Anna Perayre van de la mà en aquest acollidor espai on regna el kaiseki, concepte de cuina japonesa que varia durant l'any en funció de la temporada i cerca en cada plat l'essència del producte. Es desenvolupa com un menú harmoniós, detallista, estètic i cerimoniós, però despullat d'allò superflu. Projecte gastronòmic i projecte de vida. No us ha quedat clara la metàfora?

Ja sabeu que allò que revifa la passió i el romanticime en bona part de l'estament femení és fer plans sobre construir –o millorar– el niuet.  Sota aquesta premissa, a Iluzione res pot fallar: un restaurant italià –ple d'íntima i elegant penombra– situat just al bell mig d'un 'concep store' –és a dir, botiga de mobles i decoració– de gamma alta i esperit novairquès (si la parenta és fan de 'Sexo en Nueva York' ja la teniu al pot.

La cuina és a l'alçada de les circumstàncies: la mortadel·la artesana de Bolònia amb la focaccia de la casa quasi és afrodisíaca, i el 'roast beef figherto', un rosbif de bou amb puré de patates trufat, parmesà i salsa de ceps és un deliri de proteïna luxuriosa. Per a un sopar informal, però elegant i molt apassionat.

En això de la seducció i la parella, el factor sorpresa i certa rauxa poden marcar un punt d’inflexió. Rebre la parella amb roba interior i la rosa a la boca és una possibilitat. Però convidar a un restaurant situat a la torre del telefèric és un puntàs, atès que és un caprici absurd en si mateix... És moment de desplegar tota l’artilleria pesada per dir-li: “Sóc un mort de gana, però per tu em vendré un ronyó”. I esclar, aquest emblema del xef Òscar Manresa té una cuina de solvència fora de qüestió. 

El Grup Confiteria han reobert l’antic Beltxenea com a Rilke. El romanticisme decadent li escau com la sífilis a Baudelaire: és una finca senyorial de principis del XX, amb un menjador imperial, des d’on es divisa un pati interior presidit per una Venus de Milo, font de lleons i vegetació polidament desmanegada. T'asseus amb una copa de Borgonya, sospires, i tens la sensació que d'un moment a l'altre apareixerà un personatge de Bécquer. Si teniu esperances amb algú que tira cap a gòtic, vaporós o eteri, demaneu taula davant del jardí i li reciteu 'La carronya' de Baudelaire. I què coi, si no és un 'frikigoth', la brutal cuina de Rafa Penya també el convencerà. 

Amb el pas dels anys, l’Osmosis s’ha consolidat com un gastronòmic assequible, creatiu i excel·lent: són una màquina de fer menús amb producte immaculat. Es va posicionar en la línia dels bistronòmics que van proliferar ara fa uns anys a la ciutat. Locals més o menys minimalistes de cuidada cuina i servei a preus ajustats. Amb molts racons i un aire reposat, Osmosis disposa fins i tot d'estances privades per a petits grups o parelles. El seu intimíssim reservat per a dues persones ha sigut escenari d'unes quantes peticions de matrimoni!

Una antiga cansaladeria de barri va passar a convertir-se en local de degustació d’estètica modernista, amb fotos antigues a les parets i petits espais il·luminats tènuement. Després d’un bon sopar embotits selectes, formatges, fondues, alguna amanida per dissimular i molt de vi, només se’ns acut una forma d’eliminar alcohol i colesterol i posar el cos a to. Si hi ha plats que ressusciten morts, el Recasens revifarà més d’una flama.

Només per la vista, el restaurant Marea Alta passa a adquirir el cobejat títol d’atracció turística de primer nivell: a la planta 24 de la Torre Colón, ofereix una visió de 360º de la ciutat espaterrant, inèdita. També hi ha una visió de 360º del producte mariner. Ofereixen “una idea senzilla i alhora difícil: peix i marisc en cru, fumat, marinat i a la brasa. Sempre d’alta qualitat: tenim els quatre punts cardinals d’Espanya controlats amb els millors proveïdors”, assegura Enrique Valentí, el director. Ja sabeu que el marisc és afrodisíac; combinat amb unes bones vistes, ja teniu el vostre objecte de desig al pot (bé sigui algú que voleu conèixer carnalment o si es tracta de revifar el foc de les cendres amb el/la 'partenaire'.  

Aquest encantador restaurant italià ofereix cuina casolana i pasta de qualitat. Val la pena visitar-lo per entrants com la burrata fresca, o pasta molt bona: 'linguine' amb cirerols i alfàbrega o papardelle al ragú, per exemple. Una saleta de casa de nines amb tauletes dobles, aquest és un lloc ideal per a una cita romàntica. Sobretot si la vostra idea del romanticisme és la d''Amélie' i les cases de nines.