Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Chocolate Negro, xocolata de la que flipa

Chocolate Negro, xocolata de la que flipa

Descobriu el primer taller de bombons experimentals

Chocolate Negro
©IvanGimenez Chocolate Negro
Per Ricard Martín |
Advertising

Aleister Crowley, notori alpinista, poeta, ocultista -i monumental venedor de fum, potser el millor de la història- va reinventar la màgia a principis del segle XX. També era un radical avantguardista que va aplicar certes idees -massa brutes per explicar aquí- que van redefinir les pràctiques ocultistes.  

La potència del cacau pur
Aquesta parrafada ve a tomb perquè Miquel Coulibaly -cap visible del taller de xocolata Chocolate Negro, a Gràcia- té quelcom de crowleià. Aquest taller, dedicat a l'experimentació amb la xocolata, té més aire de gabinet ocultista o de botiga de relíquies sinistres, més que d'obrador de pastisseria. Coulibaly deixa caure les plaques de xocolata com si fossin cartes de tarot.

Té idees radicals, plantejaments experimentals que per sort només aplica a la xocolata i al que ell anomena prototips. "L'altre dia va marxar una noia enfadada perquè es pensava que això era una broma.

No podria entendre que no hi haguessin fotos i bombons. La gent vol veure ràpid el que vol veure", reflexiona. Coulibaly va obrir, fa sis mesos, aquest espai a Gràcia, on desenvolupa línies de bombons experimentals. Que tinguin sempre una finalitat: "El cacau pur té una potència estimulant  tremenda si el tractés bé. Nosaltres agafem aquesta funcionalitat i la potenciem amb altres ingredients", diu. Especifica, sobretot, que parla d'ingredients purs: "El més important de tot és no afegir ni sucre, ni greixos, ni additius, ni cap conservant". Diu que els seus bombons duren un màxim de quatre dies, un fet que "no els fa rentables". Però sí molt atractius per a gent que cerca sabors nous. 

Frankenstein xocolater?
Però parlàvem de funcionalitats. Coulibaly em parla d'un bombó estimulant "que ajuda a la microcirculació del cervell", és a dir, que facilita la concentració, o del desenvolupament d'un prototip de bombó matiner de cacau pur que et desperta de cop.

Els ingredients no són estrambòtics: cita un bombó de cacau farcit amb aigua de mar emulsionada amb cacau, o un de xocolata blanca amb fang blanc "que pot ser terapèutic per la flora intestinal". Però adverteix que la seva finalitat no és la de fer d'herboristeria, sinó la transgressió i la innovació, l'art per l'art. "He estat 15 anys fent de cuiner i pastisser, i en el camp de la xocolata es treballa com fa 80 anys però pitjor, perquè ara hi ha quatre menes de sucre artificial. La condició per ficar-me en això era la d'aplicar un mètode innovador a la xocolata i crear quelcom pur", explica.

Platerets, arriba una idea radical: el bombó elèctric! Es tracta "d'inocular freqüències a un bombó, partint de la base que a dins hi podem crear un nucli viu". Es refereix a aconseguir una fermentació sana pel cos, com la del kéfir. D'aquí ha tingut la idea de "muntar bombons connectats per plaques d'or comestible i provocar-los descàrregues elèctriques.". Amb això s'alteraria la seva textura interior, i ens menjaríem "no pas un bombó electrificat, sinó un bombó per on ha passat l'electricitat". Està en la fase de construir una cabina elèctrica.

També ven productes més estàndards, com unes delicioses tauletes de xocolata picant que, qui les menja, entén de cop que la xocolata pot ser penetrant, pura, gens embafadora: cacau pur amb espècies i sal, deliciós.
Si tot això us sembla esotèric, la transacció no ho és tant: només heu d'entrar aquí, encarregar què voleu i Coulibaly us obrirà el seu bagul de bombons. El preu no és l'ànima: la caixeta de 16 bombons costa 12 euros.  

Més informació

Botigues, Xocolata i dolçós

Chocolate Negro

icon-location-pin Vila de Gràcia

No som davant d'una botiga ni d'una pastisseria. Chocolate Negro és un taller de xocolata i bombons experimentals, on treballen només amb matèria prima pura i cacau que no necessàriament és dolç. Diuen que els seus bombons ón funcionals: la combinació de xocolata amb altres ingredients ens poden ajudar a concentrar. fan coses com un bombó farcit d'aigua de mar, o un altre de xocolata amb fang blanc que estimula la flora intestinal. Si truqueu, us faran un vestit a mida.

Més llocs sorprenents

Vegetarians que trenquen tòpics

Restaurants vegetarians excel·lents i singulars Pregunta: aquells que reneguen del vegetarià quan es claven una bona truita de patates o una calçotada se'ls encén el pilot vermell carnívor que diu, ep, falta proteïna animal? Anem cap a la normalització del vegetarià. N'hi ha per afartar-se com un lladre, per exercir de sibarita, també per menjar ràpid. Carxofa 'power' Inesperadament, com una carxofa del Prat a la T-2, fa quinze dies Raso Terra va aparèixer al bell mig del Gòtic. I després de dos migdies consecutius visitant-lo, l'estómac es reconcilia amb el vegetal i l'enyora si és servit com aquí, amb sabor i propietats amb el potenciòmetre a l'onze. Saben el que es fan: dos dels quatre socis rasoterrícoles (Danielle Rossi i Chiara Lombardi) van ser propietaris del Sésamo, "el primer vegetarià de Barcelona que tenia una aspiració més enllà de l'amanida d'arròs integral", recorda Rossi. És rellevant assenyalar també que Rossi i Bombardi són, respectivament, president i secretària de Slow Food Barcelona. I encara més informar que tenen un considerable hort a Sant Feliu de Llobregat, que a curt termini acabarà sent proveïdor del 80 % dels seus plats. Rossi es defineix com a bistrot, "amb tres línies:  Km 0, vegetarianisme i restaurant gastronòmic, sobretot a la nit". I certa militància social: "Tenim deutes per pagar la instal·lació de l'aparell de l'osmosi de l'aigua, perquè creiem que l'aigua gratis no és qüestió de vegetarianisme, és un assumpte de drets". Les begudes es pa

Cafeteries 2.0

On pastisseria i restaurant es fonen Yin-yang als baretos: mentre el vinet, la taverna, la fusta, el vermut i la salaó tallen el bacallà, és un fet indiscutible que la cafeteria polida, multifuncional, d'aires nòrdics i disseny treballat està arrelant amb força a Barcelona. Fins fa qüestió de mesos, la proliferació d'aquesta tipologia d'establiments estava circumscrita a zones molt específiques. Ara n'hi ha almenys tres a cada barri. I s'agraeix: en la seva millor versió, són espais agradables i ben dissenyats on poder menjar dolç i salat, matí, migdia i tarda. En la pitjor, un horror de tons pastís i cupcakes radioactius. Però d'aquests no en parlem. La CriollaA la part alta de Muntaner, allà on cap barra de quart baixa d’un euro trenta, ens trobem amb Cucho Suniaga. És un reself made man; perquè aquest enginyer veneçolà va arribar a Catalunya sense papers fa vuit anys. Ja reconegut com a ésser humà, es va afartar de fer carreteres i va decidir estudiar pastisseria a la Hofmann i nutrició. Després de passar per Canals, Escrivà i Alkimia, entre d’altres, i amb l’associació d’una argentina (Celeste Seoane) i un de Martorell (Miquel Arús), no fa ni un mes que han obert La Criolla; parlem d’un espai imponent –cuina oberta, zona per a nens, terrassa deliciosa, disseny casolà– amb nom ple d’intenció. La Criolla fa referència als seus orígens llatinoamericans, a les ganes d’integrar-se i també al cabaret de les Drassanes on proletariat i classe alta es divertia fa un segle. Model d

Advertising

Els millors carpaccios de Barcelona

6 llocs on menjar aquesta especialitat d’origen venecià Encara que fa anys Quim Monzó va acusar el carpaccio de ser un dels plats més ridículs de la història -potser amb el pas dels anys haurà canviat d'opinió-, des d'aquí volem trencar una llança a favor del plat laminat, incapaç de trencar dents. Alguns l'anomenen el bistec tàrtar dels figaflors, però amb una preparació òptima aquesta especialitat d'origen venecià esdevé un plat tant lleuger i refrescant com enèrgic i proteínic. 6 temples del carpaccio Donizetti Marcello Di Prinzio, xef d’aquest fabulós italià, opina que “l’únic secret del carpaccio, apart que el producte sigui bo, és que la carn sigui molt tendra, que es desfaci a la boca”, i, sobretot, que la matèria primera, amb l’amaniment, formi un tot homogeni, que es noti un sabor conjunt. El carpaccio estrella aquí és el de cérvol, que preparen amb llimona, alfàbrega, i un xic de formatge pecorino –de llet d’ovella– amb un toc de trufa. Intens i deliciós. També disposa d’un carpaccio de salmó (amb oli i gingebre) i el clàssic i canònic a base de filet de vedella, ruca i formatge Granna Padanno. Can Vallès L’únic restaurant que no és italià d’aquest llistat és aquest esplèndid establiment amagat sota l’aparença de bar de menú. I estan especialitzats en carpaccios. Josep Álvarez es confessa fart del tòpic de la importància de la matèria primera, i ha decidit tirar pel cantó de la creativitat. Com, per exemple, amb un carpac

Advertising