15 motius per estimar Barcelona ara més que mai

Tant si us agrada el trencadís de Gaudí com a icona de Barcelona com si no, cal reconèixer que no és un mal símbol per a una ciutat que és una amalgama de procedències, cultures, llengües, religions… Si fos una persona, Barcelona parlaria uns 300 idiomes, tindria 180 nacionalitats, creuria en 22 religions, s’identificaria en una gran diversitat sexual i seria culturalment multimilionària. De manera que… visca el trencadís de Barcelona!

Més enllà d’aplaudiments, habitem una ciutat plena d’accions concretes adreçades a qui més ho necessita. Entre centenars d’iniciatives, destaquem Actúa Ayuda Alimenta, que reparteix aliments a professionals de la cultura sense ingressos i vol visibilitzar l’enorme precarietat d’un sector "que necessita de tot perquè s’ha quedat sense res", diu el portaveu Sergi Cochs.

Ens quedem amb l’actitud creativa de la definició d’avantguarda i la identifiquem en projectes que des de Barcelona obren interrogants i imaginen futurs: el Sónar, el Parc de Recerca Biomèdica, el sincrotró Alba, l’Hangar i l’Institut d’Arquitectura Avançada. I ens crida molt l’atenció el treball de 300.000 km/s, un estudi que utilitza les dades per repensar l’urbs; la seva col·laboració amb l’exposició 'air /aria / aire' per a la Biennal d’Arquitectura 2021 a Venècia estudia i cartografia l’aire a Barcelona i apunta la necessitat de ciutats més sostenibles.

Molts per fi tenim la sensació de poder creuar la ciutat en bici de manera segura i ràpida, ja no ens hem d’encomanar a un poder superior passant per Gran Via/Balmes. Un fet objectiu: abans de la covid-19, Barcelona tenia 209 km de carril bici. Ara, en desplegarà 21 més per minimitzar els contagis i la contaminació. Però queda molta feina per fer: no cal una tesi doctoral (tot i que la d’en Francesc Baró, de la UAB, prova que la nostra vegetació només millora l’aire en menys d’un 3%) per veure que Barcelona va molt endarrere de ciutats verdes de veritat.

Els catalans, de les pedres en fan pans, deien. Si alguna cosa han posat sobre la taula, les crisis, és la força i l’empenta de la petita empresa i el menestral barceloní: un exemple és Can Boneta (Balmes, 139), un restaurant que factura la millor cuina amb els mínims recursos humans, dues o tres persones. Després dels moments més durs de la pandèmia, quan es va permetre el menjar per endur al maig del 2020, en Joan Boneta es va llançar a fer arrossos: el seu rècord va ser preparar i despatxar-ne una cinquantena de racions. Ell sol. Sempre recordarà aquell migdia.

Barcelona no és animalista, precisament, per haver tingut l’únic goril·la albí, però sí per ser la primera ciutat d’Espanya a declarar-se antitaurina. D’això en fa més d’una dècada i pel camí es va tancar el Canòdrom, reconvertit en Parc de Recerca Creativa, i el 2018 es va ratificar que el Zoo no tingués cap cetaci en captivitat. Està prohibit abandonar, maltractar i agredir cap animal i, amb morrió, els gossos poden viatjar al metro. A moltes botigues, bars i restaurants els quissos també són benvinguts i seria ideal que passés el mateix a tots els parcs i jardins.

Quants cops heu sentit allò de "Barcelona és un poble, pots anar caminant a tot arreu"? Realitat o llegenda? Preguntem-ho a Google. De punta a punta de la ciutat hi ha exactament dues hores i vint minuts a peu, que no és res si ho comparem amb Londres i Madrid. La nostra és la del pot petit que s’ha sabut posar en el mapa sense ser un gegant. I és que encara ressona l’essència dels nou municipis que s’hi van annexionar als segles XIX i XX. Sants, Gràcia, Horta i tants altres que encara respiren aquella cosa de poble que fa de Barcelona una petita gran ciutat.

Som una ciutat dolça. Seguim al peu de la lletra el calendari pastisser (i l’orgull interclassista es reflecteix en la gent que passeja els diumenges, cofoia, amb el tortell a la mà). Des de Barcelona s’han impulsat iniciatives de ressò estatal, com el concurs del Millor Croissant o el Millor Panettone. I si algú personifica aquesta dolçor és en Christian Escribà: l’hereu del gran artesà de la xocolata –la mona de Pasqua moderna la va esculpir el seu pare Antoni– ha aportat una visió global i una experimentació del dolç que el converteixen en el nostre ambaixador pastisser arreu del món.

Si diem Criolla o Bodega Bohemia encara retrunyen llegendes nocturnes entre carrers humits. I quan pandèmia encara sonava a nom de 'bataille' travesti, algunes de les últimes supervivents del vell Xino es deixaven caure a mitjanit pel xou d’El Cangrejo: Gilda Love, 'on t’aime'. Flota incòmode, el desvergonyiment més tronat entre mascaretes i tocs de queda, però 'c’est comme ça', i anhelem que torni sense restriccions el fulgor de locals com el Freedonia, O’Barquiño, Madame Jasmine, La Federica, La Casa de la Pradera, Iôsif i tants altres. Mentrestant, prudència i distància, canalles!

Estàs un temps sense passar per un carrer i sembla un altre! La ciutat canvia ràpidament i desvela sorpreses que demostren que no la coneixem tant com pensem. Un 'hashtag' de carrers on abunden negocis francesos, un museu dedicat a la saga Alien que ha fet un veí de la Sagrera, l’edifici de fusta més alt d’Espanya, el museu més petit del món que juga a fet i amagar per Gràcia, llocs plens de llegendes que recupera la ciutat, com el Taller Masriera, i nous espais verds com els jardins del Doctor Pla i Armengol i els de les places de Dolors Piera i Isabel Vila, al Poblenou. Exploreu-la!

Som ciutat de tradició fotogràfica i costaria trobar-ne un angle inèdit. Fugim de les postals que omplen les xarxes (podeu inspirar-vos en el fons digital de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona) i tornem a les nostres dèries: l’escultura de la Mercè que s’apareix com una visió al carrer Carabassa; l’encreuament de camins a la plaça del Pedró, amb detall romànic (església de Sant Llàtzer) i el monument més antic de Barcelona (font de Santa Eulàlia); les arcades i la col·lecció de maons al Dipòsit de les Aigües, i els carrers estrets i en silenci, com el de Pistó al Camp de l’Arpa.

Contra "l’esquerra i la dreta estan superades", no cal recordar que les 40 hores es van conquerir aquí el 1919: l’agost del 2020, 2.525 treballadors de la Nissan van combatre per guanyar un bon acord. Forçar ve de força, i la força ve de la unió. Rere jardins i equipaments hi sol haver una lluita veïnal.

Flamenca en sentit estricte i en sentit figurat, perquè Barcelona no és només flamenca sinó també rumbera, vegeu si no connexions com la de la Chana i el Peret i penseu que els tablaos no són només per a turistes. Sabíeu que, per exemple, al Cordobés hi va actuar la Rosalía? Doncs ara ja ho sabeu!

Impossible imaginar-se Barcelona sense els seus més de quatre quilòmetres i mig de platges. Què seria de nosaltres sense la Barceloneta, el takatà, les generacions de pescadors, els arrossos mariners amb els peus a la sorra, els vestigis que atresora el Museu Marítim... i la mirada al Mediterrani.

Ara els humoristes no es passen dècades a la mateixa sala com feia l’enyorat Pepe Rubianes. Festes i sessions de micro obert com la novíssima We Bitches, El soterrani, Feísmo Cool, les Riot Comedy Fem i el Barcelona Comedy Club donen veu –i micro– a les noves cares de la comèdia.