El millor del 2022 segons Time Out Barcelona

Després de veure 'Una noche sin luna' al TNC podem afirmar que mai ningú, almenys en el que portem de segle XXI, s'havia aproximat al Lorca home amb el tacte, la desimboltura, el coneixement i saber estar de Juan Diego Botto.

La peça de Los Galindos que va passar pel TNC al setembre no només feia que esclatéssim de riure, sinó que aprofundia d’una manera brutal en un tema tan espinós com és la pena de mort. Un espectacle total.

En el bicentenari de Dostoievski, Pau Carrió va fer que ens empasséssim tres hores i mitja de pur teatre al Lliure i que ho féssim bocabadats, gràcies a Míriam Iscla i a Pol López com a perfectes antagonistes.

És just posar aquí la nostra artista més internacional. 'Motomami' és un dels àlbums del 2022 i, tant en disc com en directe, Rosalia Vila Tobella ha demostrat que encara està lluny de tocar sostre.

Aquí pots llegir com vam viure el concert de Rosalía a Barcelona

Un retorn amb un disc meravellós, 'Un minut estroboscòpica', i un directe apoteòsic. A més, han presentat Da Souza als seus fans –boníssim Dies d’attrezzo– i Salvatge Cor els ha homenatjat a 'de mi:', un 'mashup' preciós.

Així vam viure el seu retorn als escenaris al Primavera Sound 2022

Ja sabíem que la música d’Álvaro Lafuente era una meravella i amb el seu primer LP, 'La cantera', ja és impossible no rendir-se a la màgia que obté a partir del folk.

La Trinae és una miqueta com aquesta conversa que tens amb algú que no coneixes al lavabo d’una festa: molt d’humor, una mica de caos, sororitat i la il·lusió de saber que has trobat algú amb qui poder cagar-te en tot. 

Tot el que t’ha passat a tu ja ho va viure una monja fa 500 anys. Amb aquesta premissa, Carmen Urbita i Ana Garriga descobreixen a l’oient les millors històries, personatges, disputes i safaretjos dels segles XVI i XVII.

Des de Palma de Mallorca, la Júlia Mèrida ens regala aquest pòdcast en què xafardeja i comenta qualsevol tema que considera interessant relacionat amb la música clàssica. Les dives del pop, les festes del poble, els prejudicis que tenim respecte als ritmes llatins... La clàssica només és una excusa per a xerrar, xerrar i xerrar.

La celebració de la World’s Best Bars aquí ha confirmat quelcom que ja sabíem: Barcelona és una de les capitals mundials de la cocteleria. No només de luxe: cada cop hi ha més bars assequibles on prendre un bon còctel.

Així us vam explicar que Paradiso és el millor bar del món

Qui opini que Barcelona perd pistonada gastro, que li digui a la Michelin: les cinc noves estrelles del territori català han anat a parar a Barcelona ciutat. Torna la festa, amb 24 portes estrellades i 35 estels clavats!

Barcelona va guanyar un nou restaurant de tres estrelles: així us ho vam explicar

I és una festa que la majoria no es pot permetre. Per això és important l’èxit de locals de preus populars i alta qualitat com la Montferry. Ha sobreviscut la seva crisi del lloguer amb un trasllat providencial.

El MNAC ha tret la pols a obres sobre l’embaràs de quatre artistes oblidades de postguerra. Ens ha flipat l’'Autorretrat embarassada' de Mari Chordà, a qui la Galeria Mayoral va dedicar una mostra el 2021.

Hem parat atenció a les creacions que Marria Pratts ha exposat al MACBA i a l’Espai 13 de la Miró. Ara sabem reconèixer els seus llenços fantasmagòrics i neons roses i blaus allà on anem!

Durant la febre de l’art conceptual dels 70, Teresa Lanceta es va dedicar a la creació tèxtil. El MACBA ha evidenciat com va ser de radical aquesta artista amb una mostra lligada al barri on va viure i crear: el Raval.

Aquí podeu llegir una entrevista amb l'artista

No existeix cap sèrie que retrati tan bé el desordre i la bellesa de la cuina contemporània. Un visionat necessari en temps de 'reboots', preqüeles, 'spin-offs', i trames precuinades. La teniu a Disney+.

Un meravellós conspira-thriller d’Apple TV+ que ens planteja la divisió entre el jo treballador i el jo persona. Imprescindible per als que ens preguntem: treballem per viure o vivim per treballar?

Una intel·ligent reflexió sobre l’art, la creació, la fama i la intimitat. Aquesta minisèrie d’HBO Max que parteix de l’amor pels orígens del llenguatge cinematogràfic és una de les més estimulants de l’any.

Va ser tant inesperat com esperat. Si ens havíem llevat amb 'Así bailaba' i la Rigoberta Bandini cantava al Cruïlla, l’Amaia havia d’unir-s’hi i estrenar la cançó. Astres alineats, lletra regirada i puntada de peu a la història. I com vam ballar.

Si tanquem els ulls davant d’una imatge, ens queden quatre sentits.A la Biennal, les cineastes Lucrecia Martel i Carla Simón van fer un elogi revelador al so a l’hora d’observar el món.

La rebuda del festival d’arquitectura sorprèn i reconforta. Enguany, hem pogut visitar la Casa Tosquella. Més enllà de la seva història anecdòtica –va estar a Wallapop– s’ha recuperat una de les joies modernistes de la ciutat.

Així us explicàvem que aquesta joia modernista es podia visitar gratis

Males Herbes. 179 pàgs. 17 €

Ferran Garcia, bregat en el gènere, ha aixecat un 'western' de categoria que fa que tinguem malsons amb l'home del barret de dits, el pobre Boi i l'equívoc Joan Tur, l'home tranquil. El paisatge de la plana de Vic t'arriba a absorbir com una pel·li del Phenomena. Una barreja sublim de bellesa i brutalitat.

Trad. d'Oriol Valls. Més Llibres. 460 pàgs. 22,90 €

Una novel·la vibrant, hipnòtica, que t'embruixa i et torna el sabor de les grans novel·les marginals, no escrites per agradar, sinó per necessitat. És una capbussada brutal en la identitat africana contemporània, les relacions nord-sud i les arrels de l'escriptura, amb un esperit que sobrevola l'obra: Roberto Bolaño.

Anagrama. 560 pàgs. 21,90 €

Paul B. Preciado sempre va dues passes per davant de tothom. I en aquest assaig-novel·la-poètica, llibre total, analitza com ningú, amb un bisturí finíssim, tot el que ha passat al món des que vam quedar atrapats amb la pandèmia de la covid i augura un altre futur pròxim.