Terrasses d'hivern

Com és? El Time Out Market és un concepte global i únic, dissenyat per celebrar els sabors més autèntics i reunir sota un mateix sostre els millors cuiners d’una ciutat. Present a Nova York, Mont-real, Porto o Ciutat del Cap, el de Barcelona es va inaugurar el 2024. Situat al Port Vell i en un espai de 5.250 m² que acull 14 xefs de primer nivell, un restaurant de servei complet i quatre bars, les terrasses cobertes i descobertes a l’aire lliure us regalen unes vistes panoràmiques del mar i de l’skyline de la ciutat que deixen sense alè.

Adreça: Moll d'Espanya, 5, planta 2 (Gòtic)

Com és? Després de conquerir Sant Gervasi des de Vil·la Urània, Kasa Hanaka va fer el salt el 2025 al centre cívic Mas Guinardó. I si ja coneixeu el seu estil —una cafeteria de barri amb ànima i esperit de casa de menjars japonesa— aquí s’hi afegeix un extra que deixa sense alè: una terrassa enorme, insospitada, que domina el paisatge d’Horta-Guinardó amb unes vistes que fan justícia a la paraula 'panoràmica'. Poc coneguda, tranquil·la i assolellada, la terrassa de Kasa Hanaka al Guinardó és un secret de domini públic que funciona per dissuasió: cal fer l’esforç de pujar fins allà.

Adreça: Plaça de Salvador Riera, 2 (Guinardó)

Com és? Un ampli local al costat del Port Olímpic s’ha transformat en un temple culinari que treballa exclusivament amb productors de proximitat per donar forma a tapes, arrossos i plats de mercat molt cuidats. A la carta hi trobareu verdures creatives, peixos de la costa, carns a la brasa, arrossos melosos i pizzes de llarga fermentació. La seva terrassa, immensa i lluminosa, dissipa tensions a l’instant i submergeix la clientela en una calma gairebé eufòrica. Pertany al grup restaurador Pantea (Eldemar dels germans Torres, Can Fisher, etc.).

Adreça: Moll de Gregal, local 5 (Vila Olímpica)

Com és? En una construcció feta per a l’Exposició Universal del 1929 i en el que s’anomena un marc incomparable, aquest restaurant és un oasi de pau i natura. De fet, és tan evocador que et venen ganes d’escriure poemes a les tovallons i de fer dibuixos a les factures de la llum. Serveixen menús al migdia i al vespre només obren per a grups. A l’hivern, la cafeteria tanca a les sis de la tarda. Just quan comença a pondre’s el sol, és hora de pensar a emigrar cap a terres menys salvatges. Pertany al grup restaurador Confiteria.

Adreça: Passeig de Santa Madrona, 28 (Poble-sec)

Com és? La terrassa d’aquest preciós local modernista, inaugurat el 1899 a la cantonada de la Gran Via amb Borrell, és una de les més cobejades de Sant Antoni, tant a l’hivern com a l’estiu. Som dels qui pensem que hauria de ser patrimoni de la humanitat. Aquí, sota la direcció d’en Tomás Abellán, s’hi fa cuina de Barcelona: una combinació de peix de llotja, horta, guisats i tapes —són cèlebres les gildes i les amanides— que es presenten en dues pissarres que van rotant. Casolà amb un toc sublim, amb picades d’ullet a en Carlos (el seu pare, també xef), com el biquini de pernil ibèric amb oli de tòfona.

Adreça: Comte Borrell, 133 (Sant Antoni)

Com és? L’antic Hotel Colón, que en el seu dia va acollir figures com Tennessee Williams, Sophia Loren, Ernest Hemingway o Joan Miró, reneix ara com a Hotel Lamaro, un cinc estrelles amb 125 habitacions, sofisticades i alhora càlides. Compta amb el restaurant de cuina mediterrània Catedral 1951 i, com a joia de la corona, el bar rooftop Àtic, on podreu gaudir de la posta de sol amb la catedral de fons i una copa exquisida a la mà. Obren cada dia de 12 a 22.30 h, no accepten reserves i l’accés inclou una tarifa.

Adreça: Av. de la Catedral, 7 (Gòtic)

Com és? Hi ha res més antinatural que seure en una terrassa en ple mes de febrer, quan això del clima mediterrani sembla una broma de mal gust? Doncs seure en una terrassa a prendre una orxata. Veient els éssers humans asseguts en aquest espai damunt la part més tradicional i bonica de la rambla del Poblenou, un podria pensar que el canvi climàtic és una fal·làcia. El cert és que l’orxata és un estat mental, com les terrasses o Nova York. Aquí, no us penseu, també serveixen productes menys estivals, però és que anar al Tío Che i no prendre una orxata és com anar a Sud-àfrica i no menjar cap de xai.

Adreça: Rambla del Poblenou, 44 (Poblenou)

Com és? Un dels restaurants més romàntics de la ciutat, sens dubte. Contraban, de l’hotel Wittmore, és com una capseta de música per a enamorats. Mai imaginaríeu que, en aquesta cantonada discreta del barri Gòtic, s’hi amaga un hotel boutique amb un restaurant que privilegia les taules íntimes, la fusta fosca i el vellut. I que està construït al voltant d’un pati interior amb el mur vegetal més alt de Barcelona: 19 metres de verd exuberant, obert tot l’any. Al capdavant del restaurant hi ha Alain Guiard, un xef que es mou amb talentosa comoditat entre la cuina creativa i la del confort casolà.

Adreça: Riudarenes, 7 (Gòtic)

Com és? A principis del 2003, un grup d’artistes que buscaven un espai per a les arts escèniques van trobar un lloc que ja havia estat la seu del Teatre del Círculo Barcelonés de Sant Josep, fundat el 1879 i espai de teatre amateur fins al 1976. Avui, l’Antic Teatre i la seva enorme terrassa anàrquica són un autèntic oasi: un dels espais del centre urbà amb més encant del Born i, per què no dir-ho, de Barcelona. Obre tot el dia, de dilluns a diumenge. És un dels principals punts de trobada d’artistes, veïns i col·lectius del barri que s’hi acosten a fer una birra, un cafè o un entrepà. Meravellós.

Adreça: Verdaguer i Callís, 12 (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera)

Com és? Organitzen concerts de jazz, hi ha senyors jugant al dòmino i nens molestant. Hi ha famílies, joves amb ressaca i senyores que tornen del mercat. Hi ha coses per menjar i beure que vosaltres mateixos heu d’anar a buscar a la barra. Segons el dia i la set que tingueu, aquesta acció pot ser un bon substitutiu del gimnàs. Al mig del pati hi ha una font envoltada de bancs i a l’interior de l’edifici es fan tallers, exposicions i altres activitats tradicionalment associades als centres cívics de barri, que és el que, al capdavall, és això.

Adreça: Plaça de la Concòrdia, 13 (Les Corts)

Com és? Al cim del Carmel hi ha un local amb solera que ha aconseguit mantenir el seu esperit popular malgrat el constant pas de turistes cap al Park Güell. La seva cuina, senzilla però generosa, ofereix plats que s’han guanyat fama pròpia: braves contundents, clàssics mariners i fregits impecables. L’ambient recorda el dels bars de tota la vida, proper i sense artificis, i des de la seva terrassa es gaudeixen algunes de les millors vistes del barri. Això sí, aconseguir taula els caps de setmana requereix paciència. Curiositat literària: a Últimas tardes con Teresa (1965), de Juan Marsé, el protagonista passava bona part del temps aquí, bevent i jugant a les cartes amb altres parroquians.

Adreça: Muhlberg, 1 (Carmel)