[title]
L'anhelada desescalada ja ha començat i poc a poc la ciutat tornará a la seva particular normalitat. Senyal d'això són la reobertura de les platges per fer esport o poder sortir a passejar dins de les franges horàries. Tot i que els canvis més evidents no els veurem fins a les fases 1 i 2, Barcelona segueix a la 0, per ara podem seguir gaudint dels plaers d'una ciutat en punt mort. Sí, gaudir, perquè en aquests dos mesos de pausa forçada de l'activitat frenètica, hem descobert coses, llocs, moments, olors ... Que ens agradaria que es mantinguessin quan ja no hi hagi contagis.
Hem seleccionat 24 descobriments inesperats, petits regals de la pausa que, sabent-ho o no, ja hi eren, però que només demanaven una mica més d'atenció:
1. El silenci. Ja fora en baixar les escombraries, treure el gos (si en tens) o simplement treure el cap per la finestra, el silenci ha estat la tònica general durant el confinament. I ens encanta. Perquè el silenci és qualitat de vida. I no ens vindria malament intentar que regnés una mica més a partir d'ara. La sorollosa Barcelona s'ha posat en 'mute' temporal i, sense saber per què, la veus i la perceps millor.
2. L'aire net. Els índexs de contaminació de la ciutat han caigut a nivells mai vistos, es calcula que s'estan recollint els més baixos dels últims 20 anys. La caiguda d'emissions de NO2 és de més del 60% si ho comparem amb el mateix mes de l'any passat, cosa que vol dir més salut i menys soroll.
3. Lliures de cotxes. Tot just han circulat vehicles privats pels carrers, avingudes i carreteres d'accés a la capital, fet que està directament relacionat amb els dos punts anteriors. A més l'ajuntament ha tallat 44 carrers per poder respectar millor la distància de seguretat entre la gent. I per què negar-ho: s'agraeix que els carrers estiguin una mica més lliures de cotxes i que es puguin passar gairebé tots els semàfors en vermell.
4. El cantar dels ocells. Ja hi eren però no els percebíem. A més, la desescalada ha coincidit amb l'esclat de la primavera i l'arribada en massa d'espècies com merles i orenetes. Aquestes últimes ofereixen els seus millors concerts a partir de les 7 de la tarda i és un veritable plaer per a les orelles.
5. Passar més temps amb la família. Sí, els més petits han patit per no poder sortir al carrer però al mateix temps han pogut passar més temps que mai amb els seus pares i mares. Idees per fer entre les quatre parats de casa amb els més petits no els han faltat.
6. Cuinar més (i millor). Qui més qui menys ha fet els seus primers passos a la cuina durant aquesta etapa. És el moment de fer un pas més i descobrir nous sabors i receptes amb què sorprendre els qui no han gaudit dels teus progressos en els fogons.
7. El teletreball. Molts empresaris s'han adonat que és perfectament viable que els seus empleats treballin des de casa. Per què no implementar-ho un cop tornem a la nova normalitat? Amb el teletreball estalviem en desplaçaments i en embussos, i guanyem en temps i qualitat de vida.
8. El contacte amb els veïns. A molts ni els coneixíem més enllà del portal o l'ascensor. Durant aquesta crisi hem estat més a prop que mai d'ells, encara que soni paradoxal, són molts els veïns que s'han animat a fer concerts i fins i tot a celebrar Sant Jordi des del balcó. Què tal si ho conservem?
9. No hi ha turistes. Segurament sigui de les coses més inèdites que puguem viure durant aquest temps de reclusió. Aprofitem el moment per redescobrir la ciutat sense necessitat que un grup de 'guiris' ens atropelli o que les cues de qualsevol museu o monument siguin més eternes que una reunió de treball per Skype. Ah i què me'n dieu de la possible desaparició, per un estiu a la vida, de la sangria dolenta i les 'Paellador' de les cartes dels restaurants de platja? Als d'aquí no ens la colen!
10. Les videotrucades amb els amics i familiars. Prendre un aperitiu de manera virtual ha estat durant aquestes últimes setmanes un esport nacional. I encara que res substitueix el plaer de fer-ho en una bona terrassa o un restaurant, no estaria de més que seguíssim fent-ho, almenys amb aquells amics o familiars que veiem poc o viuen lluny.
11. L'exercici a casa. Els vídeos amb rutines d'exercici han multiplicat les seves visites. És obvi que sempre és millor sentir l'aire a la cara mentre corres, pedaleges o practiques el teu esport favorit, però no estaria de més mantenir els bons costums i alternar aquest esport a l'aire lliure amb una bona sessió a casa.
12. Els aplaudiments als sanitaris. Potser no cal que, quan tot això passi, seguim aplaudint cada dia a les 20 h al ritme de 'Resistiré' o fem accions emocionants com la dels veïns de l'Hospital de Barcelona. Però sí que caldrà posar més en valor la feina dels professionals sanitaris, autèntics herois i heroïnes d'aquesta crisi.
13. Streaming per les venes. Concerts, teatre, llibres, menjar, museus, cinema... la cultura s'ha concentrat en les pantalles a través de plataformes i xarxes socials a cost zero. En aquests més de 50 dies de reclusió Instagram, amb els seus 'lives', i Youtube s'han transformat en el millor aliat per a reconnectar amb la cultura. En general no és el mateix però es guanya en interacció amb els artistes i, sobretot, és gratis. Però no per sempre, que també han de menjar!
14. Barcelona salvatge. Tots els parcs de la ciutat van tancar els seus accessos el passat 15 de març i, des de llavors, no se'ls ha trepitjat per a la cura habitual de la vegetació. A més, ha coincidit amb l'explosió primaveral donant com a resultat uns parcs, la gran majoria ara ja oberts, són un espectacle de la natura on regna el desordre i el volum.
15. Petits grans plaers. Una de les lliçons més importants que ens ensenya el confinament és valorar aquells petits plaers que es poden fer dins de casa. L'art de conformar-se, l'art d'apreciar quan es perd. El sol que toca al balcó, les canyes per videoconferència o una paella de diumenge com una cosa extraordinària.
16. Descuidar-se una mica. No parlem de no passar per la dutxa i fer mala olor, sinó de l'inenarrable plaer de no haver de complir amb algunes normes que, reconeguem-ho, són imposades per la societat. Ens agrada estar despentinats, en pijama, sense sostenidor i sense preocupar-nos del què diran.
17. La higiene. No: això no es contradiu amb el punt anterior. Tot i haver descuidat una mica el nostre aspecte, ens estem rentant les mans més que mai. I això és bo. Què tal si el conservem per evitar futurs virus?
18. No fer el que no ens ve de gust. Cal reconèixer que de vegades anem a llocs per pura inèrcia. A partir d'ara, n'hi haurà prou amb un sol argument per fer un altre pla o simplement quedar-se a casa: "hi ha massa gent".
19. Els gimnasos tancats. El destí ens ha hagut de sorprendre amb una pandèmia per trobar, per fi, una excusa creïble per no anar al gimnàs. Ara, simplement, és que no podem i, de passada, t'estalvies la quota mensual.
20. Distància física. Llarga vida a l'espai personal per persona, sempre que es pugui. Ja sabem que no és possible en les hores puntes en el transport públic però en altres contextos no ens cal saber que no et poses desodorant.
21. Cancel·lacions de festes d'amics i familiars. Assaboriu cada aniversari d'un amic que no et cau bé, el menjar de la tieta àvia o la trobada d'excompanys de feina que es cancel·len. La vida no ens tornarà a regalar l'excusa (si tot va bé) de "ups, no puc, és que és il·legal anar a la teva festa", així que inverteix bé el temps que ara guanyes perquè no vas a cap celebració.
22. Treure la pols als jocs de taula. Més d'un ens hem recordat del 'Monopoly' o del 'Trivial' en aquests dies de sofà, llit i tornada altra vegada al llit. Beneïts taulers, fitxes i bitllets falsos entre tantes pantalles.
23. Els terrats. Aquest espai amb vistes, bon clima, gegant i gratis. Sembla l'oferta d'una terrassa d'un hotel però parlem d'una molt més barata i a l'abast de tothom. Aquests dies ens han salvat de la pressió del sostre i ens ha descobert una part de la majoria d'edificis d'aquesta ciutat molt desaprofitada.
24. Santa paciència. Possiblement és la santa a qui més li hem resat durant aquest temps de confinament. En alguns casos ha pogut fer veritables miracles i en altres s'ha despistat però tots, en algun moment, ens hem encomanat a ella. Sense moure'ns de casa, visquis sols o acompanyat, la paciència ha estat una aliada imprescindible per aixecar els ànims i tirar endavant. Beneïda sigui i, sobretot, paciència, que ja queda poc.
