Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Com perdre la por (o deixar d'odiar) al teatre

Com perdre la por (o deixar d'odiar) al teatre

Advertising

El teatre, aquest art tan antic que van inventar els grecs, no passa per un bon moment a Barcelona. No a nivell artístic, ja que hi ha companyies, actors i directors de primera fila, sinó a nivell de públic. Les xifres de la temporada passada mostràvem que érem a nivells de fa una dècada, amb 2,3 milions d'espectadors, quan havíem arribat a tocar els 3 milions. Tothom coincideix a afirmar que no hi ha gent jove, als nostres teatres, i potser aquesta és la clau. Tant si ets jove, com si no, i creus que el teatre no fa per tu, intentarem que canviïs d'opinió. Sobretot ara que s'acosta el Dia Mundial del Teatre.

1. És massa car. Això és un mite. Hi ha moltes funcions que valen menys de 12 euros i moltes maneres que una entrada no et costi un ull de la cara. Tot depèn de les prioritats de cadascú, però anar al teatre val tant com passar una nit a l'Apolo o una mica més que una entrada de cinema, com tres o quatre mitjanes (depèn de la zona)...

2. No hi ha obres per a mi. A Barcelona, hi ha més de 50 sales. Així que segur que hi ha obra per a tu. Des del teatre més experimental, que podem trobar a la Hiroshima o l'Antic Teatre, a sales dedicades al teatre contemporani com La Villarroel o la Sala Beckett, als clàssics revisats com el TNC o el Lliure, a la dansa com el Mercat de les Flors, al feminisme com la Sala Atrium, etc. Tens des de musicals a obres especialment pensades per a joves. Hi ha de tot, encara que sí que és veritat que el que mana és el 'mainstream' tevetresí. Però en pots fugir fàcilment. Vols aprendre? Tens 'Incògnit'. Vols que parlin dels problemes dels joves? Tens 'A.K.A'. Vols gaudir del moviment dels cossos? Tens 'Pasionaria' i tota La Quinzena. Vols riure? Tens 'L'últim acte'. Vols una gran història? Tens 'La reina de la bellesa de Leenane'...

3. És una cosa antiga. Aquí tens raó, però també ho és la música i la literatura. I això no vol dir que no s'hagin renovat. A més, és una cosa que viuràs tu sol, que no podràs piratejar, que si tries bé i trobes la teva obra, la recordaràs tota la vida. És una experiència única. Sí, ens hem tornar uns carques, però ni molt menys tot el teatre és carca. Busca i remena i trobaràs avantguarda, experimentació, poca-soltades, reflexió...

4. És fals. Com fals és el cinema. A més, la manera d'interpretar ha canviat molt en els últims anys. Encara se sent aquella cantarella, de tant en tant, allò d'emfatitzar certes paraules i allargar les vocals, però és una fenomen molt a la baixa. Tenim uns actors de primera, no en dubteu ni un moment.

5. La gent és maleducada. Bé, en això potser també estem d'acord. Durant moltes funcions, sonen mòbils, es disparen els atacs de tos, hi ha gent que parla... Havies entrat en l'obra i algun energumen et fa fora per culpa del seu mòbil no apagat. Lluís Homar, últimament, cada vegada que sent tossir algú, repeteix el que estava dient. N'està fart!

6. Sempre fan les mateixes obres. Hi ha molt Shakespeare i Txékhov, sens dubte. I si et dic que cada muntatge és diferent, potser penses que t'estic prenent el pèl, però la veritat és que la majoria dels teatres es dediquen al teatre contemporani, a explicar històries per al públic d'avui.

7. Sempre hi ha els mateixos actors. Ja els agradaria a ells... Els grans actors són els que surten al Telenotícies o als cartells que es pengen als carrers, cert. Però això no vol dir que Pere Arquillué, Emma Vilarasau, Clara Segura i companyia tinguin el do de la ubiqüitat: els tens en una sala determinada, a la resta hi ha tot un món per descobrir.

8. És massa tard, no em va bé. Mentida! Les funcions s'han anat avançant en els últims anys, i avui dia el normal és que comencin entre les 20 i les 20.30 h. A més, hi ha molts teatres que fan funcions de tarda els dissabtes, a les 18 h, ideals per anar a sopar després a una hora decent, com fan a l'Europa continental. Els diumenge també són cap a les 18 h, i així acabes la setmana com un campió.

9. No sé on seure. Mira, això t'ho solucionem nosaltres, amb aquesta pràctica guia per triar el millor seient quan compres les teves entrades online.

Si no t'he convençut, no passa res. Simplement, prefereixes gastar-te els teus diners en altres coses. Però no tornis a dir que no t'agrada el teatre (així, pel broc gros) si ni tan sols ho has provat.

NO T'HO PERDIS: Les millors obres de la cartellera de Barcelona

Share the story
Últimes notícies
    Advertising