Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Celebra un Sant Valentí alternatiu

Celebra un Sant Valentí alternatiu

Activitats, pel·lícules, concerts, teatre, restaurants... Aquest 14 de febrer que no us imposin un Sant Valentí cursi i carrincló!

Advertising

S'acosta el 14 de febrer i, com cada any, arriba la polèmica. Els defensors dels cors i les demostracions d'amor, contra els que creuen que Sant Valentí és una celebració purament comercial. Estigueu enamorats o no, hi ha molts motius per gaudir d'aquest dissabte: concerts, teatre, cinema, exposicions, restaurants... Aquí teniu algunes recomanacions per passar un Sant Valentí alternatiu i uns quants restaurants i bars per impressionar la vostra parella!

Amor a la cartellera

Cine, Romàntica

10.000 km

Heus aquí una de les sorpreses  més agradables dels darrers mesos, una pel·lícula inesperada i vivificant. I no ho dic perquè no n’esperés res, sinó perquè el conjunt ha acabat agafant una forma potent i intensa, infreqüent en el cinema d’aquí. No és un film perfecte, ni de bon tros. Sovint se li veuen les costures, i el seu material tampoc no és que sigui gaire original. Però aquesta és la gràcia. Sense voler trencar esquemes, el debutant Carles Marques-Marcet ha aconseguit un relat alhora sec i emotiu, rigorós i lliure, un retrat generacional i un melodrama modern, allà on el gènere es transforma per copsar alguna cosa nova. La història d’aquests dos joves enamorats però separats per motius de feina, que només es podran comunicar mitjançant la tecnologia, parla de l’amor al segle XXI però també de sentiments i reaccions tan vells com la humanitat. I ho fa amb una inusitada saviesa cinematogràfica.En efecte, no són necessaris més de dos actors i un parell de decorats perquè aquestes poques imatges es multipliquin vertiginosament. Les pantalles dels ordinadors i dels mòbils esdevenen un substitut del pla-contraplà, tal com ho són de la presència física. I no és que l’amor es vagi apagant per culpa de les màquines, sinó que els mil i un miralls d’ells mateixos els confonen, els fan imaginar altres històries, confondre la realitat. Per això '10.000 km' parla de l’enamorament i dels projectes, i de com tot va agafant forma de miratge al llarg del temps. Potser aquest nou món vir

Time Out diu
Cine, Drama

Cincuenta sombras de Grey

Una adaptació desaiguada del 'best-seller' d’E.L. James, massa vergonyosa com per anar de fantasia humida. Una pel·lícula amb escenes de sexe, sí, tot i que no passa de l’eròtica softcore. No espereu convertir aquesta experiència en dues hores de masturbació coŀlectiva, perquè comparat amb les noveŀles no és trempant ni en una fracció mínima. I és per això que la cosa rutlla millor del que esperàvem. Comença quan Dakota Johnson, en el paper d’una tímida estudiant de literatura d’últim curs, arriba a l’oficina del milionari Christian Grey. En dos minuts ja s’han abaixat els pantalons. És aleshores que descobrim que el tal Grey, a banda de ric, és un fetitxista d’arrencar a córrer. Ho sabem de sobres: a en Grey li va el sadomasoquisme. I quan Dakota Johnson –diguemli, si voleu, Anastasia Steele– entra en la famosa habitació del dolor, la cambra vermella, es veu confrontada a un món de les meravelles de cuir, corretges i molts estris de circ reutilitzats per fer mal. Tot i aquest desplegament d’instrumental, tan ben disposat, quan la pel·lícula acaba no et sents pas gaire més excitat que després d’un dia a Eurodisney. Si 'Cincuenta sombras' resulta fascinant és per la delicadesa amb què aborda la qüestió del puritanisme. Sam Taylor- Johnson passa de la comèdia romàntica al drama pujadet de to amb força destresa, i amaneix totes les escenes explícites amb un discurs sobre l’autodescobriment. És, per a sorpresa coŀlectiva, un romanç d’estudi en què els personatges intenten com

Time Out diu
Advertising
Cine, Comèdia

Luna en Brasil

Elizabeth Bishop és una de les més grans poetes del segle XX. Va guanyar el premi Pulitzer i està considerada una de les quatre escriptores més influents dels Estats Units. Lota Macedo Soares és una arquitecta brasilera a qui es recorda com la constructora del parc Flamingo de Copacabana, a Rio. Totes dues eren lesbianes i van ser amants durant quinze anys en un temps, els 50 i 60, en què això estava mal vist. Crec que les seves vides, marcades per la passió de la creació amb paraules o amb espais, mereixien una pel·lícula. Però no aquesta. Bruno Barreto no ha trobat el to per explicar la seva història. Potser perquè no se les estima prou, o perquè les actrius que donen vida als personatges són pur estereotip, el cas és que aquest biopic de telenoveŀla és una oportunitat perduda de reivindicar dues grans artistes.

Time Out diu
Cine, Drama

Quédate conmigo

'Quédate conmigo' arriba a les nostres cartelleres amb gairebé tres anys de retard, cosa que debilita les possibilitats de diàleg amb una altra pel·lícula, Amor. Ambdues obres tracten el penós afer del declivi mental i físic, centrant-se en un matrimoni d’ancians on l’home veu com la salut de la seva companya comença a desaparèixer. Però, si a Michael Haneke li interessava el discurs i la distància formal, Michael McGowan prefereix centrar-se en els petits gests que marquen la intimitat entre dues persones que han crescut juntes. Esborrant tot rastre d’afectació, el director esculpeix el retrat noble d’uns actors, James Cromwell i Geneviève Bujold, i d’uns personatges que, a força de perseguir la seva dignitat (la construcció d’una casa on passar els seus últims anys), acaben convertits en herois enfrontats a la burocràcia capitalista.

Time Out diu
Advertising
Cine, Comèdia

Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?

Amb 'Endevina qui ve a sopar,' Stanley Kramer va instaurar un plantejament dramàtic encara vigent: el d'uns pares conservadors que han d'acceptar el fet que la parella del seu fill o filla pertanyi a una altra cultura. 'Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?' porta aquesta idea fins a l'extrem, i permet a Christian Clavier prendre el relleu de Spencer Tracy en el paper d'un francès burgès, benpensant i catòlic (i gaullista, com no es cansa de repetir al llarg de la pel·lícula), astorat pel fet que els companys de les seves quatre filles siguin un jueu, un àrab, un xinès i un africà. La comèdia de Philippe de Chauveron insinua un punt d'interès (explotar els prejudicis culturals, presents a totes les ètnies) però rebaixa el grau d'incorrecció per farcir la pantalla de personatges i equívocs, i d'unes bones intencions que acaben aigualint el producte.

Time Out diu
Cine, Comèdia

El gran hotel Budapest

Circulava fa poc per la xarxa una ferotge, immensa peça del 'Saturday Night Live' sobre una hipotètica pel·lícula de terror de Wes Anderson. El tràiler demostrava que difícilment hi ha un cineasta contemporani més parodiable, i a la vegada més singular, en la seva visió del món, encapsulada en una descomunal casa de nines que funciona com a escenari, naïf i sofisticat, del gran teatre de la vida. Si en els seus inicis, el cinema d’Anderson semblava atrapat en una hermètica bombolla, 'El Gran Hotel Budapest' ratifica, després de la deliciosa 'Moonrise Kingdom', que ha trobat un estimulant punt de fuga en la memòria històrica. La 'mise en abyme' posa en perspectiva, a ritme de còmic de Tintín, l’inici del declivi de la vella Europa, convidant a la festa, entre d’altres, Stefan Zweig, Max Ophüls, Ernst Lubitsch i Luchino Visconti.Que no ens espanti el ball de celebritats: darrere aquests models hi ha un relat d’iniciació que es torna la crònica d’una amistat que es torna la fotografia, sumptuosa en els detalls, d’un nazisme que mai no s’anomena pel seu nom. Narrat en tres períodes històrics als quals corresponen tres ràtios d’imatge, el film flueix sense fer escarafalls de les persecucions en miniatura, els vampirs de butxaca, els funiculars de joguina i les interpretacions afectades (Ralph Fiennes afina d’allò més bé els protocols verbals d’un conserge playboy). El que compta és que la comunió de tots aquests elements és, a la seva manera, una lliço

Time Out diu
Advertising
Cine, Drama

La teoría del todo

No és una pel·lícula sobre forats negres i relativitat, ni una història d’amor, com la de Mark Zuckerberg a 'La xarxa social'. El que trobareu en el molt esperat biopic de Stephen Hawking que dirigeix James Marsh és el concepte del 'jolly good fellow' elevat a l’enèsima potència, sense contrastos, però amb un nou matís: la lluita de l’home contra Déu. Des de la ciència, casa santa de l’ateu intel·ligent, i des de la supervivència, combustibles que alimenten la llegenda del 'britsh great man' i poca cosa més. Tot i això, La teoría del todo té un parell de virtuts. Eddie Redmayne està antològic, en un paper anatòmic de risc elevat que controla fins a la palpitació del múscul menor. Això, i els vint minuts inicials al Cambridge dels 60, sorprenentment desguitarrats, com en una bona novel·la de campus, fan que tot plegat pagui la pena.

Time Out diu
Cine, Drama

La señorita Julia

Ara fa 29 anys, Ingmar Bergman va presentar el seu muntatge de 'La senyoreta Julia' de Strindberg al Dramaten, una lectura controvertida que ell mateix anunciava com una tragèdia diabòlica, un malson vertiginós sobre el destí fatal de l’heroïna. Defugia el naturalisme. Defugia la perspectiva psicoanalítica, gran pecat de la major part d’adaptacions, i es tirava de cap a la psicosi. El majordom, Jean, es convertia en un titella servicial, un toia que per primer cop en la història no replicava la força bruta d’un Kowalski de torn. Per més que li posés la navalla a les mans, era ella tota sola qui es llençava a l’abisme. Liv Ullmann, actriu predilecta de Bergman i mare d’una de les seves filles, ha mirat d’endur-se l’aigua cap al mateix molí. La seva és una Julia crispada, desencaixada i sàdica fins a la histèria, una Jessica Chastain demoníaca, a punt de perdre el seny amb una espatlla pigada al descobert i els llavis que li tremolen com si s’haguessin enganxat amb un ham de pesca. Una versió freda, tòrrida alhora, trepanada per l’'Andante con moto de Schubert' que sona fins que tens la sensació d’haver ficat el cap en un pelador d’alls. L’any 86 no vaig anar a Estocolm, i per tant, del que va fer Bergman, només en puc dir el que em brinda la intuïció. Però m’imagino el seu malson amb una contenció escandinava. La de 'Persona'. La de 'L’hora del llop'. Pel·lícules, totes dues, molt cerebrals. Ullmann ha fet un gran exercici d’actors: Chastain, deia, increïble, i Colin Farrell

Time Out diu

Si voleu impressionar...

Advertising
Advertising
Advertising

Per prendre l'última

Els millors mojitos

Us presentem els millors mojitos de la ciutat perquè assaboriu aquesta bomba de frescor i sabor amb plenes garanties El còctel cubà per excel·lència ja fa temps que ha conquerit Barcelona. Tot i així, no a tot arreu el preparen com Déu mana. Si voleu traslladar-vos al Carib sense sortir de la ciutat i no voleu fallar a l'hora de prendre un bon mojito, visiteu algun d'aquests locals! El més vist Les millors escenes de sexe La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. També t'agradarà... Restaurants romàntics 13 restaurants per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables El Pla Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració infor- mal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivel

Bars i pubs, Cocteleries

Cocteleries

Prova alguns dels millors còctels fet a mida de Barcelona, i de passada, coneix els barmans amb més carisma de la ciutat. Tant si prefereixes una decoració clàssica, de vellut vermell i les begudes de sempre, com si vols un ambient més modern, tenim un lloc per tu. Trobes a faltar alguna de les cocteleries imprescindibles? Ens ho pots dir als comentaris de sota. Les 20 cocteleries de referència Dry Martini Amb l'intrèpid bàrman Javier de las Muelas no s'hi juga. Ni tampoc amb la llegendària barra d'aquesta cocteleria reconeguda internacionalment com una de les millors del planeta. Se les saben totes. La barra és l'escenari de les coreografies més complicades. Aquí  es venera el còctel. No goseu sortir sense haver provat el Dry Martini –sense competència a Barcelona– i alguna de les creacions magistrals de De Las Muelas. Tot i la seva popularitat i el 'punch' mediàtic del seu bàrman, el Dry Martini continua sent una referència ineludible. I és que, senyors, això no és una cocteleria, és una església. Semon 9 Night Els de Semon no en tenen prou de tenir una de les millors botigues gurmet de la ciutat, un càtering de luxe, tenir tres restaurants (un d'ells de cuina japonesa) i haver dut la marca a Madrid. Ara, tot aprofitant el local del carrer Santa Fe de Nou Mèxic, el Semon 9, aprofiten l'embranzida i continuen la festa de les 11 de la nit a les 2 de la matinada amb un espai on pots fer un còctel o sopar alguna cosa lleugera, ja sigui perquè acabes de sortir de l'oficina, del

Advertising

Bars de culte

A Barcelona fots una coça a un roc i en surt un bar, però no tots mereixen una menció especial. Aquesta llista recull els locals imprescindibles, bars de culte de visita obligada. Trobes a faltar algun bar de culte de Barcelona? Ens ho pots dir als comentaris de sota. L'Entresòl El local aposta per la 'qualité: la decoració és senzilla, mesuradament moderna, amb línies clares i lavabos degudament desinfectats. No li cal res més, perquè la seva personalitat es defineix sobre dos eixos inamovibles: una selecció musical que provoca atacs de priapisme i els millors gintònics de Gràcia, entre ells el senyorial Tanqueray Rangpur, una obra d'art amb llima, infusió de te verd i la mateixa aroma que el clatell d'Ana de Armas. Bar Mingus En una cantonada assolellada de dia i de nit, quan es creuen Comtessa de Sobradiel i Ataülf, a pocs metres del Harlem Jazz Club, hi tiren la canya com a Madrid. Sí, sí, ja sé què fa mal, però és cert. Un estudi científic ho confirma. Les canyes contenen la mesura justa de gas, la cervesa reposa i el cambrer serveix la copa sense que sembli que el persegueix un ramat de búfals. Kasparo En aquesta deliciosa terrassa, potser la millor del barri, hi trobareu saboroses tapes i plats del dia. Les seves braves Kasparo fan oposició a estar al top cinc de les millors de la ciutat. I val molt la pena també tastar les croquetes de ceps. Quimet i Quimet Ho diuen totes les guies del món i em sap greu repetir-me però el Quimet i Quimet és, vaja, per deixar anar la

Els millors gintònics

El gintònic és manté com a la beguda de moda. Fins i tot els bars més casposos diuen que en són especialistes. I a espera de la nova bogeria que no arriba, aquesta ja s'ha consolidat. Però no tothom sap tractar com cal el combinat més aristocràtic. Us recomanem els 13 millors gintònics de la ciutat. No som supersticiosos, aquest és un número màgic per gafar un bon gat! 13 gintònics per recordar Tirsa A l'Hospitalet declamen ShakespeareEl del Tirsa és l'únic gintònic que manté totes les característiques de l'inici fins al final. Per començar, el gintònic de la casa té una mesura més petita de l'habitual i el serveixen en un got de tub de vidre prim. Només hi posen dos glaçons i l'elaboren amb twist de llimona, no cal res més perquè aquí la tònica i la ginebra es conserven sempre fredes. Per tant, quan es barregen amb el gel, el glaçons no es desfan com passa habitualment, produint l'efecte banyera de les copes enormes. D'aquesta manera no es perd mai la sensació refrescant i un pèl amarga del gintònic. Dry Martini Una carta fantàsticaSón especialistes en el còctel que els dóna nom, però amb el gintònic no es queden enrere. Disposen d'una carta que acumula gintònics amb perversions fantàstiques. En trobareu de canyella, de gerds, de cafè, de grosella... I el clàssic, elaborat amb el twist. El serveixen amb got de sidra de vidre tallat marca de la casa. Tasteu el Gimlet foxtrot, un gintònic que balla sol. Negroni El gintònic que es pot llegirAlgú podria desconfiar en veure'n l'i

Encerta amb el regal

Botigues

Botigues amb encant

Una llista amb els 20 llocs més especials per anar de compres a Barcelona Botigues per tipus Roba de dona Sayan Un bonic local de Sant Gervasi –on conviuen parets blanques i de maó amb terres de fusta i rajola hidràulica- és la base d’operacions de Sayan. La influència balinesa és innegable: abunden les sedes, els brodats i també el color, només cal fixar-se en l’expositor de fulards que hi ha a l'entrada. A la botiga quasi tot el gènere porta l’etiqueta Sayan: està dissenyat per la Soledad i una bona part es fabrica a Indonèsia. El punt fort és la col·lecció de roba, de tall urbà i pràctica i amb un clar sabor exòtic. On Land L’Elena Castaudi i en Michele Gilli formen un tàndem imbatible al capdavant d’On Land, una botiga multimarca d’on homes i dones sortiran satisfets. Elles, amb les propostes de joves creadores barcelonines com Name i Who. I ells, amb opcions tan interessants com Josep Abril, On Land i Gorni Kramer, les dues darreres dissenyades pels propietaris de la botiga. Vestits d’home, camises, samarretes i pantalons d’estil casual que us serviran per fer fons d’armari sense perdre de vista les tendències. –L.B. Misha Diuen que al pot petit hi ha la millor confitura. En el cas de Misha, aquesta dita popular l’encerta. La botiga no és petita, és minúscula. I la roba i els accessoris estan escollits amb criteri i personalitat. Al darrera hi ha l’Alessandra Salvatori, de pare italià i mare catalana, traductora de professió, però apassionada de la roba. El secret de Mis

Botigues, Boutiques

Botigues de moda

Fer-vos amb la peça que fa temps que desitgeu a un preu més assequible o trobar gangues de temporada. Sigui quina sigui la vostra filosofia a l'hora d'anar de rebaixes, us proposem 15 botigues que cal trepitjar en temps de descomptes. Les botigues més populars Demanoenmano Nova edició del mercat de segona mà i artesania,  una proposta que aglutina els amants del 'vintage' i els creadors alternatius, la música i l'art. Zazo&Brull Geometries perfectes, drapejats impossibles, peces ben assemblades, detallisme i atemporalitat tot en un. Així és l'univers Zazo&Brull, el duet creatiu format pels dissenyadors Xavier Zazo i Clara Brull. Els agrada explicar històries amb la roba, ja siguin històries de gangsters o reflexions més personals, amb dessuadores trenades, cossos brodats, vestits de pell i capes faldilla que trobareu al seu quarter general, a Barcelona. Fusta'm La paraula 'vintage' sonava amb força i el carrer Joaquin Costa utilmava els preparatius per convertir-se en peatonal. Llavors van arribar ells, Fusta'm, el projecte de la restauradora Lídia Matos i el fuster Oriol Viñas. Fans dels Eams i de voltar per fires d'Europa i Estats Units, aquí  trobareu mobles, làmpades i objectes de decoració dels anys 50 fins als 70. Necessiteu un projecte d'interiorisme? Busqueu una relíquia de despertador? Us deliu per convertir aquell racó de casa en el bar? Passeu per Fusta'm. Colmado Quílez Cita obligada per a tot bon gurmet, Quílez té una inabastable oferta de vins i embotits i tota

Advertising
Botigues, Boutiques

Els mil i un accessoris

Bosses, joies i sabates que no poden faltar a l'armari Complementa Complementa és una acollidora botiga de Gràcia especialitzada en accessoris: bosses, moneders, barrets, paraigües, mocadors, bijuteria... Estils diversos, preus raonables i bona qualitat. La mestressa és la Clàudia Gallés, filla d’una nissaga de comerciants. Potser els vostres avis o pares –si sou de Barcelona– encara recorden la botiga Gallés del carrer dels Arcs, al Gòtic, on venien paraigües, vanos i bosses de mà. Clàudia viatja a fires internacionals, però no es deixa seduir per les tendències, sinó pel seu instint. Per això té barrets de feltre lleugerament acampanats, bosses de pell d’estil retro i una bijuteria d’esperit patchwork que enamora. Tanta confiança li tenen les clientes que fins i tot els organitza tallers (gratuïts) d’estilisme. La Basílica La Basílica és la galeria i joieria d'art on Piotr Rybaczec ha recopilat algunes de les creacions més interessants de la joieria contemporània. La bijuteria, les bosses fetes amb fusta d'acàcia, els gerros decoratius i les escultures recobertes de pètals que signa el mateix Rybaczec, aquí totes les peces són objectes de desig. RooM Maria Roch i Anaid Cano comparteixen RooM, un espai molt ben vestit on trobareu la roba de seda de la primera i les sabates de la segona (sota la marca Anaid Kupuri). Però RooM també ha fet lloc a altres creadors emergents, com Borne by Elise Berger i basicLeather. I no només de roba, també venen la bijuteria

Botigues, Sabates

Bogeria per les sabates

RooM Maria Roch i Anaid Cano comparteixen RooM, un espai molt ben vestit on trobareu la roba de seda de la primera i les sabates de la segona (sota la marca Anaid Kupuri). Aquest estiu Anaid Kupuri signa la col·lecció Caleidoscopic; sense perdre de vista les influències retrofolk, barreja disseny i cmoditat, ja siguin en les sandàlies més planes, sobre talons o, esclar, plataformes de fusta. About Arianne Darrere About Arianne s'hi amaga Ariadna Guirado, dissenyadora de moda que després d'un viatge a Londres va decidir convertir-se en dissenyadora de calçat. Coherència, continuïtat, atemporalitat. Són alguns adjectius que servirien per definir les col·leccions de l’Ariadna. El seu estil és sobri, però també femení. Les sabates tenen caràcter. Parlen un altre llenguatge. Tenen un rerefons clàssic, però són modernes. Es fabriquen a Elda, on encara ara es fan molts processos artesanalment. Aquest és el valor afegit d’unes About, com els hi diu l’Ariadna. Sabates de qualitat, que passen per moltes mans abans d’arribar als vostres peus. Tot un luxe. Nu Sabates El calçat atemporal, fet a mà, amb pells italianes i d'origen californià de la firma Cydwoq omple la botiga Nu Shoes. En veure les sabates de Rafi Balouzian a Nova York va començar a gestar-se la idea de la sabateria del Born, on també hi ha lloc per marques que aposten per les maneres tradicionals i les formes contemporànies, com Deux Souliers. Caboclo Caboclo és artesania indígena de l'Amazones, sabates produïdes artesanal

També t'agradarà

Cine

Les millors escenes de sexe del cinema

La relació especial que té el cine amb l'erotisme –que situa l'espectador a la posició privilegiada del 'voyeur'– ha estat objecte de diversos estudis acadèmics, sobretot per part de feministes. Tal com es va veure amb el rebombori creat per 'Nymphomaniac', la línia que separa les escenes de sexe de la pornografia és molt fina i, en algunes ocasions, poc definida. Però deixem-nos de teories per una estona i observem com fer l'amor –hetero, gai, bi...– s'ha portat a la gran pantalla durant tots els temps. Aquí teniu les escenes que han fet pujar la temperatura als cinemes. També t'agradarà... Restaurants romàntics 13 restaurants per impressionar noves conquestes i conquerir parelles poc impressionables El Pla Tan sols fa falta que hi passeu per davant per comprovar que el Pla és el restaurant íntim per definició. L’arribada entre carrerons foscos i humits del Gòtic ens prepara per a un local dibuixat amb llum tènue i ben dirigida, decoració infor- mal però elegant i una cuina de criteris similars. Els vins i les postres no desentonen i superen el nivell. Le Cucine Mandarosso Dinar sí, però sopar al Cucine Mandarosso amb un amic o familiar pot resultar estrany. Molt estrany. Perquè emana un no sé què íntim i acollidor que sembla fet per a una cita romàntica. Però tot subtil, casual, amb mobiliari retro, productes i llibres a les prestatgeries. I una cuina italiana que és per si mateixa el súmmum de la sensualitat. Si encara no han quedat clares les teves inten

Cine

Sexe i cinema d'autor

Set pel·lícules que demostren que Lars von Trier no és el primer a convertir el sexe explícit en cinema de culte 'Nymphomaniac Vol. 2' ha arribat als cinemes, i com bé avançaven els crèdits finals de la primera part, l'espectacle és un tant escabrós. Hi ha molt de marro: 'bondage', sado, pederàstia i moltes parts impúdiques a la vista. Però, digueu-me, us sembla que això és pornografia? A nosaltres no. El que ha fet Von Trier forma part d'una llarga tradició d'obres mestres que han fet tremolar el pols als més puritans. Aquí un breu repàs de 7 moments essencials d'aquest gènere de llarg recorregut que any rere any ha tret el pitjor dels més moralistes. Avís: aquest article conté culs. L'ou o la japonesa El clítoris gutural de Linda Lovelace no va ser l’únic miracle anatòmic de la dècada dels 70. Al Japó, Nagisa Oshima va filmar 'L’imperi dels sentits', una tragèdia sexual amb sado selvàtic on un senyor amb idees de bomber va introduir un ou de corral recent escaldat per un forat de la seva dona que no m’atreveixo a anomenar, davant de càmera. La pobra, en veure desaparèixer tan delicioses menges úter amunt, es va ajupir entre sanglots i, fent força, va expulsar l’ou, com una gallina ponedora. Sexe a Nova York Això no té res a veure amb Sarah Jessica Parker. Ella ni tan sols es treia els sostenidors quan feia l’amor. Parlo de Joe Dallessandro i la seva titola, tot un referent dels anys de la Factory des que Paul Morrissey li va dedicar no una pel·lícula, sinó una trilogia, on

Advertising
Sexe i cites

L'abc del sexe a Barcelona

Tot el que sempre has volgut saber sobre el sexe (i els llocs on podràs passar de la teoria a la pràctica) A d'Afrodisíac No està confirmat que alguns aliments siguin afrodisíacs, però sí excitants. Tant si menges ostres com si són cargols, si ho fas en un ambient propici per a la libido, sens dubte seran estimulants. A Masajes Shiva serveixen un sopar en un ambient oníric i per postres t'ofereixen un massatge eròtic per gaudir tot sol, amb la parella i fins i tot amb un grup d'amics. Pots interactuar amb el o la massatgista i si en vols més, fer-t'ho a quatre mans. Mmmm. Pg. de Gràcia 67, 3r 2a www.masajesshiva.com B de Bagdad La llegendària, única i psicotrònica sala porno de Barcelona segueix funcionant després de 37 anys fent espectacle de sexe en viu i produint a dojo grans estrelles per a la indústria del cinema porno, entre elles Toni Rivas, Sophie Evans i Nacho Vidal. La seva ideòloga, Juani de Lucía, és la propietària d'aquesta gallina dels ous d'or. Nou de la Rambla, 103www.bagdad.com C de Chiqui Martí... La reina de l'striptease es va despullar de la mà de l'escriptor Hernán Migoya en el llibre Piel de ángel (Martínez Roca, 2005) i des de llavors el seu Strip-Art Studio, on s'instrueix a les dones en l'art del ball i l'autoestima, va vent en popa. L'editorial Editores de Tebeos va publicar a principis d'any el còmic Chiqui Bang Bang, que la va convertir en una heroïna eròtica que repartia bufes a tort i a dret.www.stripartstudio.com ...i de Crusing El cancaneig, c

Sexe i cites

Idees per lligar fora dels bars

Lligar és un esport que no només es practica a discoteques i bars. Aquí teniu idees per lligar a altres àmbits i amb altres eines: són alternatives aplicables a la vida diària perquè suqueu de gust Compra't un gos Els cànids són una de les formes més efectives de trencar el gel i, si jugueu bé les vostres cartes, es poden convertir en una font inesgotable de contactes. La clau és freqüentar els parcs i les places on s'apleguen gossos i amos i, amb l'excusa de "Quina raça és?", "Ai que mono" o "Quin pinso li dones?" ja haureu tirat la canya. Els animalons (preferiblement petits i amigables) sempre funcionen i posen tendre. Apunta't a un gimnàs I no ho diem perquè us poseu catxes, res d'això. Segons una enquesta recent, gairebé la meitat de la gent que s'apunta a un gimnàs... ho fa per lligar! Classes d'aeròbic plenes de cossos suats, cintes de córrer amb tota mena de carn fresca en moviment, hidromassatge comunitari... I si teniu sort, potser us toca la loteria i us ho feu amb el monitor de fitness: bingo! Cola't a una boda Boda es sinònim de lligar. Com que els casoris d'amics o familiars no són gaire freqüents, el millor que podeu fer es investigar i colar-vos a d'altres. Tinc un amic que fa temps que s'hi dedica, i ha refinat l'art de la intrusió a casaments fins a límits insospitats. Un cop dins, només haureu d'esperar a l'hora del ball i tindreu cosins i cosinetes tendres i èbries a la vostra disposició. Fes-te amb una consola Si teniu una Wii, una bona provisió de whisky

Advertising