Els 21 llocs més bonics de Barcelona

Contempleu els racons més bells de la ciutat: carrers, façanes, patis, cantonades i cafès que han nascut perquè els admiris. Orgull barceloní!

0

Comentaris

comments.add +
  • Allada Vermell

    ⒸIván Moreno

    La casa més fotogènica, veïna de La Puntual

    Una barreja de locals i guiris conflueixen en certa harmonia en un carrer plàcid que adquireix la seva màxima expressió al costat de números imparells, a tocar de La Puntual. La casa de les flors no té pèrdua. Tothom la vol immortalitzar. No sembla la Barcelona del segle XXI. Els insectes pol·linitzen l’entrada verda d’aquesta casa sense número ni timbre on viuen una parella d’avis.

    Allada Vermell
  • Bar Delicias

    En aquella cantonada del Carmel on el Pijoaparte veia caure la nit sobre la ciutat

    Té l’aire proletari d’aquells berenadorsde les pel·lis de Berlanga, on les famílies humils passaven els diumenges. És mític pels vermuts a base de fritada i braves i fàcilment identificable per les lloses que revesteixen la façana. Per culpa de Marsé i les seves 'Últimas tardes con Teresa', tothom que seu en aquesta terrassa sent l’irrefrenable impuls d’espenyar un Seat pendent avall. És per això que la gent hi puja en moto des de temps immemorials.

    Bar Delicias
  • Can Basté

    ⒸTime Out

    No pel centre cívic, sinó pel racó de cartró-pedra que té adossat

    Hi ha notícia d’una capella de Santa Eulàlia per Vilapicina des de l’any 1031, però el cas és que l’església que ara hi veureu va ser construïda a finals del XVIII. Enganxada, com una masoveria, trobareu una construcció rutilant on tres quarts de segle enrere es venien olles de terrissa. Ara és una botiga de llanes amb ínfules de cotilleria i un xiprer a l’entrada que és un portent de verd. I, sí, a l’altre costat del temple, unit per un pont, hi ha el recinte de Can Basté.

    Can Basté
  • Carrer Aiguafreda

    ⒸTime Out

    Toca perdre’s abans d’arribar a aquest paradís paral·lel al carrer Llobregós

    Un veí surt de casa i topa amb unforaster, al qual explica que el carrer Aiguafreda encara conserva allò que el feia famós a principis de segle: els safareigs on pujaven a rentar roba els senyors de Barcelona. Al llogaret d’Horta de cases baixes, ara exultant de natura, hi acudeixen grups d’escoles i turistes amb ganes de descobrir la ciutat que s’obre més enllà del Turó de la Rovira, expliquen els locals que ensenyen el carrer, però no els hortets que s’hi amaguen...

    Carrer Aiguafreda
  • El carrer Rogent

    ⒸTime Out

    Surt de la tràgica confluència entre l’avinguda Meridiana i el carrer Aragó

    Té un índex desmesurat d’assessories jurídiques i de gossos obesos, però no deixa de ser el refugi peatonal d’una zona de trànsit insuportable, a banda d’un espai de culte al petit comerç. Des de la rellotgeria Lara, fins al Gym Rogent, que s’anuncia amb un boxejador en calça curta i guants. Pujant una mica, a la cantonada amb Enamorats, hi ha una oca majestuosa, dalt d’una font, que abaixa el cap i aixeca el cul en direcció nord, com si hagués de fer un pet.

    El carrer Rogent
  • El globus de La Carbonera

    ⒸTime Out

    L’herència que ens van deixar els okupes d’Urgell amb Floridablanca

    No és senyorial. No té una escala d’alabastre, ni un portal amb doble fulla per a l’entrada dels carruatges. Però can Tarragó és la casa més antiga de l’Eixample, aixecada en els primer temps del pla Cerdà. Ara, coses del seu passat okupa, se la coneix pel nom de guerra, La Carbonera, i a la façana s’hi pot veure un 'tromple-l’oeil' descomunal amb forma de globus aerostàtic. Fins al dia en què dinamitin l’edifici, serà un dels nostres tresors.

    El globus de La Carbonera
  • Església Pere IV

    ⒸTime Out

    Una invocació als vampirs en aquest no-lloc que és Pere IV a l’altura de La Escocesa

    No confondre amb una fàbrica de Manchester, o amb un espai ocupat. Els lectors del gènere fantàstic visualitzen el campanar de l’església del Sagrat Cor com un imant per a vampirs, però res més lluny de la realitat. El temple és humil, sense pretensions ni estil aparent. Les parets estan desprovistes d’imatgeria per adoctrinar fidels. La coberta, a dues aigües, està feta amb bigues de fusta. Enmig del no-res, s’alça un insòlit espai per a la fe.

    Església Pere IV
  • Fundació Godia

    ⒸIván Moreno

    Redescobrir el Coliseum de forma plàcida

    Davallar per escales de marbre, contemplar els vitralls i les rajoles que acoloreixen les estances i respirar aire fresc davant d’una postal irreal, composta pel Coliseum i les galeries de l’Eixample reflectides a l’escultura de Cristina Iglesias. No cal ser aristòcrata per gaudir de la fantasia barroc-modernista que va projectar Enric Sagnier, avui convertida en seu de la Fundació Godia.

    Fundació Godia
  • L'Automàtica

    ⒸIván Moreno

    A Gràcia Nova, al carrer Grassot, també triomfa l’esperit col·laboratiu

    Papers de diferents gramatges, màquines d’offset històriques com la Heidelberg, calaixeres d’impremta de temps pretèrits i una olor de tinta que ho impregna tot. El visitant observa des de dalt, a baix treballen els successors de Gutenberg. Això és L’Automàtica, una associació cultural autogestionada formada per artistes, dissenyadors i il·lustradors que va néixer de l’amor per un espai i un ofici en extinció. Reinvenció, col·laboració i tinta de la mà.

    L'Automàtica
  • La peixateria Maria Lluïsa

    Ⓒ Time Out

    No hi ha veí al Poble-sec que no conegui els cabassos de musclos de Manel Tort

    En un món descregut i pagà, en què ja ningú es confessa ni demana la divina absolució, els oficis dominicals del sacerdot han estat substituïts per una visita setmanal al peixater. Com a mínim, així és entre els veïns del carrer de l’Olivera. Al número 33 hi ha una peixateria amb molt bon gènere. La regenta Manel Tort, una mena de mulà de la pesca que inspira confiança a tothom. “Manel, què m’he d’endur avui?”, li demanen uns i altres, fent-li la cort.

    La peixateria Maria Lluïsa
  • La Satalia

    ⒸTime Out

    Perdre’s pel carrer Julià, a Montjuïc, és una experiència per a tots els sentits

    La Satalia és una troballa inaudita, el regal per als valents que enfilen el costerut passeig de l’Exposició. Des de l’exterior del camp de futbol –amb una birra si el bar és obert– s’observa la magnífica posta de sol. El retorn a la civilització s’ha de fer pel carrer Júlia: a cop de tambor i corneta, si és dia d’assaig de la banda Palma Moderna, o en silenci absolut observant les casetes que acompanyen el camí. Tothom s’enamora de la de l’ebenista, està folrada d’heura.

    La Satalia
  • Parc de la Tamarita

    ⒸTime Out

    És el digne escenari d’un relat gòtic amb presències d’ultratomba

    No som Londres, no tenim un cementiri com el Highgate amb criptes i àngels de la mort on escenificar un enterrament prematur estil Poe. Però tenim la Tamarita. Per més que els de Parcs i Jardins s’hi esforcin, la natura sempre hi viu en estat salvatge, devorant les escales en runes, pedres i hivernacles a plaer. És la versió soft del parc d’atraccions de l’Arrabassada, hàbil per al transport públic i apta per a nens. Un deliri romàntic a base de bé.

    Parc de la Tamarita
  • Passatge Bernardí Martorell

    ⒸTime Out

    Què hi ha darrere d’aquella porta de forja noble del final del carrer Hospital?

    No us enganyi l’estil imperial de l’entrada: és estret, fosc i una mica insalubre. Fa una olor de pixum que tomba. Però tot el que hi passa és encantador: els senyors asseguts davant la quarta porta, amb cadires de fòrmica i un transistor, el cartell de la fleca Gondal & Gujar Brothers, que sembla sortit d’Atlanta 1867, i el menú mariner que els del restaurant El Cafetí tenen penjat sota l’arc de la sortida de Sant Rafael, decorat amb popets de guix i un cranc amb xarampió.

    Passatge Bernardí Martorell
  • Plaça Sant Gaietà

    ⒸTime Out

    Un dels secrets de Sarrià és aquest pati andalús de parets blanques i geranis

    És una llàstima que el barri de Sarrià estigui tan renyit amb el poble ras. Fa de mal dir, però si hi aneu a passejar una tarda us hi podeu morir del gust. Això, esclar, si aconseguiu obviar la plaga de nens uniformats. Just darrere del mercat, al final d’un cul-de-sac que sembla que no dugui enlloc, trobareu aquesta placeta, una mena de pati lorquià, amb lligabosc i testos de geranis. Només faltaria el so del cante jondo, per acabar-ho d’adobar.

    Plaça Sant Gaietà
  • Sant Pau del Camp

    ⒸTime Out

    Una construcció romànica just darrere del gimnàs de can Ricart

    Diuen que el va fer construir el fill de Guifré el Pilós a principis del X, fora muralles, enmig del camp. D’aquí el seu nom. És quasi un miracle que sobrevisqués a la progressiva expansió de la ciutat. Tot i haver estat escanyat per la densitat demogràfica del Xino i les transformacions dels últims anys que l’han convertit en una atalaia encaixonada entre l’ample Paral·lel i el sud del Raval, allà el teniu, sòlid com una roca, fòssil romànic d’una solera admirable.

    Sant Pau del Camp
  • Santa Anna

    ⒸIván Moreno

    De ressonàncies i templaris

    Admirem l’obra gòtica d’amagat, mentre preparen un concert de guitarra espanyola. ¿Hem ignorat què s’amaga sota els budells de plaça Catalunya? Sí, ho admetem. Entaforada en una plaça inhòspita i tèrbola hi ha l’església de Santa Anna i al seu interior, un claustre preciós. No podem sinó imaginar aventures de l’orde dels templaris, i de fons sonen botzines de manifestants.

    Santa Anna
  • Una lleteria com les d'abans

    ⒸTime Out

    La trobareu al número 6 del carrer Major de Santa Coloma de Gramenet

    Havia estat la casa de Celestí Boada, alcalde de Santa Coloma, afusellat pels nacionals al final de la guerra. L’any 1941 el pare d’en Joaquim va comprar l’immoble, i als baixos hi va obrir una lleteria, com les de l’època, amb vaques a la rebotiga, perquè els clients poguessin omplir les tines amb llet recent munyida. Cap al 1966 els van fer traslladar el bestiar a Cardedeu. Les vaques ja no hi són. Però la llet segueix sent fresca, la nata gustosa i el formatge una passada.

    Una lleteria com les d'abans
  • Vil·la Joana

    ⒸTime Out

    Als boscos de Vallvidrera, a tocar de l’estació de FGC, hi campen senglars

    A les 10 h d’un dia entre setmana no hi ha lloc a la terrassa del bar amb vistes a Vil·la Joana. Els excursionistes jubilats en saben, d’esmorzars pintorescos, i la masia de Vallvidrera on va morir el poeta Jacint Verdaguer retallada sobre el cel blau de juny és un marc idíl·lic. Sempre es pot buscar refugi sota els pins, o bescanviar una estona de versos i literatura per una caminada amb sorpreses... A aquella hora també esmorzen els senglars i les seves criatures.

    Vil·la Joana

Allada Vermell

ⒸIván Moreno

La casa més fotogènica, veïna de La Puntual

Una barreja de locals i guiris conflueixen en certa harmonia en un carrer plàcid que adquireix la seva màxima expressió al costat de números imparells, a tocar de La Puntual. La casa de les flors no té pèrdua. Tothom la vol immortalitzar. No sembla la Barcelona del segle XXI. Els insectes pol·linitzen l’entrada verda d’aquesta casa sense número ni timbre on viuen una parella d’avis.


Els usuaris diuen

7 comments
Pepi B
Pepi B

Un recull fantàstic!!! Segur que hi ha més llocs però aquests són molt representatius d'una Barcelona meravellosa que no entén de turisme i modes. Una Barcelona sostenible de debó que no podem perdre. Per això m'encanta una mirada com la vostra. Enhorabona!!!

J M
J M

A Sarria s'han d'obviar el nens uniformats?? Jo no sóc de Sarrià ni anava uniformat quan era petit,  però crec que aquí hi ha algun redactor que s'ha passat de graciós.  Així doncs Sarria seia millor amb pixums? això fa més Barcelona? 


Maria Teresa G
Maria Teresa G

L'esglesia de Pere IV, és la del barri on vaig néixer allà em van batejar. Realment és un contrast molt xulo el de l'esglesia amb els seus voltants.

PatriRT
PatriRT

Vamos que un graffiti en una casa okupa para vosotros es lo más y según otro de vuestro artículos la sagrada familia es de lo peor de Barcelona??? ¿Os pagan los de la Carbonera?

Profefox
Profefox

Muy buen artículo. No podéis hacer una versión en castellano y en inglés? Así podemos compartir con más gente. Gracias!

LauFrischmann
LauFrischmann

Hi ha un indret preciós a prop de l'església del Sagrat Cor, a Pere IV, que és una ermita romànica del segle XII si malament no recordo. Està dedicada a Sant Martí, més tard de provençals, gràcies a la cort de la comtessa Dolça de Provença (però això ho explica molt millor Elisenda Albertí a Dames, Reines i Abadesses. El contrast romànic amb edificis de principis dels 80 és molt interessant.

Jan B
Jan B

@J M Que vols dir que tots els nens que no van uniformats es pixen pels carrers?

Segueix-nos

Spotify

Subscriu-te al Spotify de Time Out Barcelona i gaudeix de les cançons favorites i llistes temàtiques