Time Out a la teva bústia d'entrada

Cerca
Time to Eat Fest
Time to Eat Fest

Coses per fer a Barcelona al maig

Festivals, concerts, estrenes, festes... Aquests són els millors plans per gaudir de Barcelona al maig

Escrit per
Time Out Barcelona Editors
Publicitat

Maig és el vostre mes preferit? Sentiu l'estiu cada vegada més a prop? La programació cultural de la ciutat segueix viva i aquests plans que us hem seleccionat en són una bona mostra. Què fer i què veure a Barcelona el maig? Preneu nota i no us perdeu res!

NO T'HO PERDIS: Els millors concerts del 2023

Activitats i fires a la ciutat

  • Botigues
  • El Raval

El Flea és el mercat més emblemàtic que organitza l'associació Flea Market Barcelona, on la filosofia del reciclatge i els preus 'low cost' en són l'essència principal. Ubicat a la Plaça Blanquerna del Raval, podreu trobar-hi tota mena de productes de segona mà, des de roba, accessoris, llibres i fins i tot música per menys de 5 euros

Des que es va fundar el 2007, a Flea Market Barcelona defensen la idea que "la brossa d'una persona pot ser l'or d'una altra" i animen a donar una vida més llarga als productes. També ofereixen serveis de lloguer de material i assessoria en esdeveniments vinculats a la seva mateixa temàtica. A més del Flea, que es fa el segon diumenge de cada mes, també organitzen el mercat de Fleadonia a la Plaça Salvador Seguí, també al Raval, el primer diumenge de cada mes. 

Si a més de voler acudir als mercats, esteu interessats a participar-hi per vendre els vostres productes, necessiteu inscriure-us a la web de Flea Market Barcelona amb un mínim de 15 dies d'antelació, a través de l'apartat 'Reservas'. Els preus per tenir una paradeta al mercat són a partir dels 30 €

 

Art

  • Art
  • Sant Martí

De què va? Aquesta gran instal·lació comprèn quatre dècades de treball amb 'fotocollage' de l'artista Pep Duran Esteva. Totes les obres que podem veure a l’exposició són inèdites i estan fetes amb papers que el creador ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys.

Per què hi heu d'anar? Perquè l'artista, que ve del món de l’escenografia, transforma el museu en un escenari on el públic pot trobar petites intervencions, al llarg del recorregut de la mostra, que actuen com escenes, diàlegs o monòlegs oberts. 

 

  • Art
  • Eixample

De què va? El nou espai dedicat a l'art contemporani de la galeria Mayoral s'estrena, sota la direcció artística de la crítica i comissària Joana Hurtado, amb aquesta exposició anomenada 'Mater'.

Per què hi heu d'anar? Per veure 9 peces de grans dimensions i de colors llampants que es mouen entre la instal·lació, l'escultura i la performance, de les artistes Carolina Caycedo, Pia Camil, Catalina León, Cinthia Marcelle i Marga Ximénez. 

 

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? L’exposició de ceràmiques de Miquel Barceló a La Pedrera duu un nom que fa referència a l’admiració que l’artista sent per les civilitzacions que van viure i crear abans que nosaltres. La mostra comprèn tres dècades de treball, des de les primeres obres africanes, de 1994, fins a la producció més recent. 

Per què hi heu d'anar? Per ser rebuts, a l'entrada, per una paret blava d'on treuen el cap peixos salvatges, que són alguns dels animals presents a les creacions del mallorquí. A través de la ceràmica, que per l'artista és només una altra forma de pintura, conviureu amb tonyines, toros, crancs, cérvols, calaveres i pedres volcàniques, tot endinsant-vos en l'imaginari natural i primitiu de l'artista mallorquí.  

 

 

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? Del paper que va jugar l'art en l'antijudaïsme, durant l'època medieval.

Per què hi heu d'anar? Per entendre que si bé la diferència existeix, l'alteritat es construeix, a través d'un recull obres d'art de tota mena que ens permeten conèixer quin retrat se'n va fer, dels jueus i els conversos, per part dels cristians, a l'Espanya d'entre el 1285 i el 1492. 

 

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? Agafes el torn en una sala d’espera. Quan et criden, entres en una sala, t’estires en un llit i et mors. Així comença el recorregut laberíntic, immersiu i lúdic en què consisteix la nova exposició de l’Arts Santa Mònica. Sota el títol ‘L’altre costat’, la mostra et convida a abandonar la vida material per explorar el més enllà: per alguns artistes això vol dir els somnis, per altres, l’inconscient, el plaer, la mort o la resurrecció.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir obres de 10 artistes locals i internacionals recorrent una exposició laberíntica. Peces d'art que són inflables on moure el cos, constel·lacions que pengen del sostre, instal·lacions que et permeten tenir un diàleg amb tu mateix i obres d'art que parlen i no et deixen desviar la mirada cap a un altre lloc. 




  • Art
  • Dreta de l'Eixample

De què va? Comença l’Any Tàpies, que celebra el centenari del naixement de l'artista, i la Fundació ofereix aquesta exposició sobre l'impacte dels artistes japonesos i la cultura oriental en el pensament i l'obra de l'artista.

Per què hi heu d'anar? Una tria d'obres entre les quals hi ha pintures, ceràmiques i dibuixos, mostren com Tàpies va integrar al seu llenguatge, i a la tradició occidental que li era pròpia, moltes de les actituds, imatges i tècniques que aquests artistes utilitzaven.

 

Publicitat
  • Art
  • El Gòtic

De què va? En aquesta exposició, la comissària Victoria Cirlot ha seleccionat escultures del segle XII al XVI provinents de les col·leccions del Museu Frederic Marès per fer-les dialogar amb obres d’art contemporànies.

Per què hi heu d'anar? Per veure com l'art ha plasmat totes les emocions i expressions facials que hi ha en el trànsit de la tristesa a l’alegria, amb obres d'artistes contemporanis com Antoni Tàpies, Lucio Fontana, Javier Riera i Bill Viola. 

  • Art
  • Escultura
  • Eixample

De què va? Susana Solano (1946) és una de les artistes més destacades de l'escena espanyola i forma part d'una generació d'escultors espanyols amb gran projecció exterior. El seu llenguatge, però, destaca per ser força diferent. La seva obra es nodreix d'escultors referents de tota la línia temporal i fa èmfasi en qüestions semàntiques i la llibertat en la utilització de materials.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la capacitat de l'artista per trobar ressonàncies espirituals, emocionals o líriques a partir de les formes i dels materials.  Solano, que va començar pintant i que en els seus inicis treballava també amb fusta, es concentra aviat en l’ús de metalls, i, de manera intermitent, també amb el vídeo, gravacions de so, cera, plàstics o vímet. Les seves obres es caracteritzen per la simplicitat geomètrica i una aparença sòlida i rotunda que té referències constants a l’arquitectura i el paisatge. 

Publicitat
  • Art

De què va? Les obres de Joan Brossa dialoguen amb la llum en aquesta exposició de la Galeria Santa&Cole.

Per què hi heu d'anar? Comissariada i dissenyada pel mestre de la llum Antoni Arola, la mostra configura una experiència expositiva que intensifica la lírica de les obres de Brossa. 

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? Amb aquesta instal·lació, Alba Mayol vol provocar una sensació de complicitat i estranyesa de memòria tradicional i també d'imaginació i utopia. Els diversos formats que presenta -escultura, peces murals i dibuix, entre altres-, habiten i existeixen en l'espai sense intenció d'ocupar-lo i junts formen un cos unitari. 

Per què hi heu d'anar? Per passejar enter les peces d'aquesta artista italo-catalana en una exposició on els contrastos i els llindars es desdibuixen en constant fluïdesa.

Publicitat
  • Art
  • Sant Antoni

De què va? La galeria Chiquita Room enceta l’any amb aquesta exposició coral que gira al voltant d’una cosa que tant ens manca: l’atenció en el moment present.

Per què hi heu d'anar? Per gaudir dels treballs d'artistes com Sara Agudo Millán, Mari Chordà, Massimiliano Moro, Xavi Rodríguez Martín, Mar Serinyà Gou, Mercè Soler i Xana Sousa, que comparteixen el rebuig d’una fugida cap al passat o el futur i se centren en les sensacions corporals i mentals de l’ara i l’aquí. 




  • Art
  • El Raval

De què va? La torre del MACBA estarà ocupada, durant 108 dies, per 108 persones diferents. Aquesta és la proposta de l'artista algeriana Lydia Ourahmane, que vol convertir la torre en una mena de 'speaker corner' que els concedeix la veu de manera temporal o bé en un aparador on exposar les seves vivències. 

Per què hi heu d'anar? Perquè cada vegada que visiteu el MACBA, trobareu a la torre algú diferent, actuant-hi o treballant-hi, com si fos un espai més de la nostra ciutat. 

 

 

Publicitat
  • Art

De què va? Aquesta mostra, comissariada per Anna Llopis, vol centrar-se en la fascinació que encara avui provoca la figura de Joan Brossa per donar veu al poeta a través de la seva obra.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com Brossa va posar les possibilitats del llenguatge visual i plàstic al servei de la poesia tot conreant la prosa poètica, la poesia escènica, la poesia visual, el poema objecte o la poesia literària, a través d’una seixantena d’obres. 

  • Art
  • Fotografia

De què va? Foto Colectania exposa prop de 160 obres escollides d’entre les més de 3000 que hi ha en la seva col·lecció en aquesta exposició comissariada per Carles Guerra. La mostra permet endinsar-se en la col·lecció privada amb la representació la fotografia que es va fer durant la segona meitat del segle XX a la península Ibèrica.

Per què hi heu d'anar? A través de les fotografies escollides -ja siguin imatges úniques que han esdevingut icones, o seqüències fotogràfiques- presenciareu un doble procés de modernització: el del mitjà fotogràfic i el de les societats del sud d'Europa. 

 

Publicitat
  • Art
  • El Raval

¿De què va? Daniel Steegmann Mangrané és un artista català establert a Rio de Janeiro. Les seves escultures, instal·lacions i creacions de realitat augmentada ens parlen de les urgències ecològiques del nostre món, des d'una visió holística on no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn. 

¿Per què hi heu d'anar? Per entendre per què la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats i el delicat equilibri del món contemporani.

  • Art

De què va? Un recorregut per cinquanta anys de treball d'aquest singular artista rus, a través de 7 seccions que presenten els principals temes que van inspirar la seva creació i la seva vida: Orígens, Món Sagrat, Èxode, Color, París, Faules i Amor.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer l'amor a la seva terra natal, la seva fe jueva i les conseqüències de l'antisemitisme, l'impacte de la guerra i l'exili, la creació d'un llenguatge propi de llum i color i el París de les avantguardes artístiques. 

Cine

En la monumental adaptació que el canadenc Denis Villeneuve ha assumit de l'obra de Frank Herbert, l'èpica, la poètica i la lectura política es donen la mà. Després d'una primera entrega que posava les bases i construïa els universos descrits als llibres, en aquesta segona part Villeneuve posa tota la carn a la graella. Entre cops d'estat, atacs amb nocturnitat i traïdoria, exilis obligats i gegantins cucs que viuen sota la sorra del desèrtic paisatge d'Arrakis, el protagonista segueix dubtant de si és o no un Messies que pugui salvar planetes i civilitzacions. Amb un sentit de l'espectacle que mai es mou per paràmetres esperats, la segona entrega de Dune manté en el repartiment Timothée Chalamet, Javier Bardem, Rebecca Ferguson i Zendaya. I hi suma per la causa Florence Pugh, Christopher Walken, Léa Seydoux i Austin (Elvis) Butler. Ciencia-ficció que fuig del mainstream sense deixar d'abraçar-lo, que deixa bocabadat (també hi ha qui obre la boca per badallar, no ens enganyem), i que apunta a, si la cosa funciona, una tercera part que continuï el que la segona deixa obert.

Dir. Denis Villeneuve (EUA, 2024). 166 min. Estrena l'1 de març.

Dos chicas a la fuga

Després de 'La balada de Buster Scruggs' (2018), els germans Coen es van prendre un descans. I mentre Joel signava 'La tragedia de Macbeth', Ethan buscava horitzons més lúdics, i amb la complicitat de la seva dona, Tricia Cooke (muntadora habitual dels films de la parella), apostava per una bogíssima road movie sobre dues lesbianes que, sense saber com, es veuen enmig d'una trama que inclou gàngsters, un home decapitat, un maletí convertit en el macguffin més lúbric de la història, i una psicodèlica Miley Cyrus. 'Dos chicas a la fuga' és una desacomplexada comèdia queer passada de voltes, a estones grollera, quasi sempre molt divertida, en la que s'hi poden reconèixer elements d'alguns thrillers dels Coen, i homenatges a 'El beso mortal' de Robert Aldrich, a la sèrie B de Roger Corman i al cinema de Tarantino, John Waters i Russ Meyer. Un deliri protagonitzat per Margaret Qualley ('Érase una vez en... Hollywood') i Geraldine Viswanathan (popular per la sèrie 'Miracle workers'), i amb aparicions de Pedro Pascal i Matt Damon.

Dir. Ethan Coen (EUA, 2024). 84 min. Estrena: 1 de març.

Publicitat

Dream scenario

Hi ha qui defensa que, més que un actor, Nicolas Cage és un gènere en si mateix. Els darrers deu, quinze, anys ha anat sumant feines demencials en pel·lícules que no s'aguanten per enlloc. Però, de tant en tant, alguns brots verds ens recordaven que aquell intèrpret que va guanyar l'Oscar amb 'Leaving Las Vegas' seguia allà, amagat, esperant un bon guió i un director que controlés les seves tendències a l'excés. Amb 'Dream scenario' podem reconèixer la versió de Cage que tant trobàvem a faltar: a la pel·lícula interpreta un professor universitari que viu en un permanent perfil baix. Una d'aquelles persones que passa desapercebuda allà on vagi. Fins que un dia descobreix que el seu entorn, primer, i mig planeta, després, el veu en somnis. Sense saber com ni per què, apareix a l'inconscient de coneguts i desconeguts, convertint-se en una celebritat viral. Però la cosa es pot complicar, i no precisament per bé. El cineasta noruec Kristoffer Borgli ja havia mostrat el seu talent per la comèdia incòmoda que posa el dit a unes quantes nafres amb 'Sick of myself' (recupereu-la, és fabulosa), i ara continua congelant-nos els riures amb un film que reflexiona sobre la viralitat i la cultura de la cancel·lació, amb un Nicolas Cage excel·lent.

Dir. Kristoffer Borgli (EUA, 2023). 100 min. Estrena l'1 de març.

Los pequeños amores

Amb 'Viaje al cuarto de una madre' (2018), la sevillana formada a l'ESCAC Celia Rico ens va conquerir amb un relat sobre la complexitat de les relacions familiars des de la senzillesa. Ara, amb el seu segon llargmetratge, la cineasta torna a mostrar-se lúcida en el retrat de les petites coses que conformen la quotidianitat. Una dona en la quarantena (fabulosa María Vázquez) s'ha d'instal·lar a casa de la mare (Adriana Ozores), per cuidar-la després d'un accident domèstic amb fractura de fèmur inclosa. Serà un estiu amb alguns elements en comú amb els de la seva adolescència: pintar una façana, anar en bicicleta, fumar un porro sota les estrelles, refrescar-se amb un gaspatxo... Ser mare, ser filla, ser dona, ser persona... sobre això reflexiona una pel·lícula amb àngel que parla de res i parla de tot. Que parla de la vida, que parla de nosaltres.

Dir. Celia Rico (Espanya, 2024). 95 min. Estrena el 8 de març.

Publicitat

La extorsión

Guillermo Francella (inoblidable a 'El secreto de sus ojos' i recentment triomfant amb la sèrie 'El encargado', a Disney+) és un pilot d'una aerolínia de vols internacionals sotmès al xantatge d'un funcionari dels serveis d'intel·ligència: el nostre home haurà de transportar maletes amb contingut desconegut en cadascun dels seus vols d'Argentina a Espanya, fins que les coses es compliquen. Un enginyós guió de ferro, ple de girs sorprenents, i la interpretació del sempre brillant Francella, eleven aquest thriller, un eficaç joc del gat i la rata que manté el suspens durant tot el seu metratge.

Dir. Martino Zaidelis (Argentina, 2023). 105 min. Estrena el 8 de març.

Stop making sense

La celebració dels seus 40 anys de vida porta de nou a les sales de cinema la considerada millor pel·lícula-concert de la història. Signada per un Jonathan Demme que encara no havia dirigit 'El silenci dels anyells', i que era un gran seguidor dels Talking Heads, 'Stop making sense' uneix les concepcions estètiques de dos genis, el propi Demme i David Byrne, sobre la música, la cinematografia i les arts escèniques. Sense entrevistes a càmera, sense imatges de fans enfervorits, sense res que no sigui l'actuació desfermada de la banda, el documental va sofisticar el que altres cineastes havien intentat, revolucionant els enregistraments musicals i marcant un nou camí per al que hauria de venir. Una joia.

Dir. Jonathan Demme (EUA, 1984). 88 min. Estrena el 8 de març.

 

Publicitat

How to have sex

Amb l'aval del premi a Millor Pel·lícula de la secció Un Certain Regard del Festival de Canes, arriba aquest drama iniciàtic que ens convida a una setmana de platja, xopets de tequila i de vodka, música techno, discoteques, sexe, borratxeres i vòmits. Les protagonistes de l'òpera prima de Molly Manning-Walker, tres amigues angleses adolescents, passen les vacances a Malia, una destinació turística grega tallada pel mateix patró que Magaluf, Lloret de Mar o Benidorm. En la seva inacabable festa boja, i quasi sense aturar-se per dormir, una d'elles, tan obsessionada com pressionada per perdre la virginitat, viurà una agressió sexual que li costa identificar com a tal. Posant el consentiment i el desig en el centre del debat i qüestionant quan un “sí” pot ser la resposta causada per un comportament coercitiu, 'How to have sex' proposa una mirada valenta i necessària en un context d'ambigüitats i grisos.

Dir. Molly Manning-Walker (Regne Unit, 2023). 91 min. Estrena el 15 de març.

El clan de hierro

Els quatre germans Von Erich van fer història en el món de la lluita lliure a la dècada dels 80, formant part d'una nissaga marcada per les exigències inhumanes d'un pare que frega la psicopatia. Els límits de la salut física i mental que sovint travessaven els Von Erich resumeixen la idea que tot s'hi val per aconseguir els objectius. Sean Durkin (director de 'Martha Marcy May Marlene' o la sèrie 'Inseparables') dibuixa el grapat d'aspectes que transcendeixen la recerca de la glòria, posant el focus en el preu a pagar dels germans. Al repartiment d'aquesta història dura i commovedora hi brillen Zac Efron, Harris Dickinson ('El triángulo de la tristeza') i Jeremy Allen White (flamant guanyador de tots els premis del món per la sèrie 'The bear').

Dir. Sean Durkin (Regne Unit, 2023). 130 min. Estrena 15 de març.

Publicitat

El sucesor

Amb la seva esgarrifosa òpera prima, 'Custodia compartida', Xavier Legrand va guanyar el premi a millor director al Festival de Venècia i va aterrir el personal amb un descens als inferns del maltractament i la violència masclista. Sis anys més tard, i amb la pressió de presentar una nova ficció després de l'impacte de la primera, el cineasta proposa un relat que gira al voltant de les herències de la sang. El protagonista és un dissenyador de moda al cim de l'èxit que rep la notícia de la mort del pare, de qui estava distanciat. Haurà de tornar, doncs, a la casa familiar que va abandonar anys enrere per organitzar el funeral. Convé no explicar res més, perquè l'argument d''El sucesor' ofereix un dels girs més sorprenents de l'audiovisual recent, que abunda en temes com la identitat, les violències del patriarcat i les dominacions masclistes. Tot plegat fent servir eines pròpies del cinema de terror, en una juganera decisió de Legrand per mantenir l'atenció d'un espectador que hi cau de quatre grapes.

Puan

Puan, així es coneix col·loquialment la Facultat de Filosofia i Lletres de Buenos Aires, és l'escenari d'una comèdia militant i, a la seva manera, un exercici de resistència intel·lectual cap a la deriva que viu l'Argentina de Milei. Tot i que la pel·lícula és anterior a l'ascens al poder de l'ara president, és molt reconeixible la polarització que s'hi mostra, amb la universitat com a focus de lluita contra una precarietat que sembla arrelada al país. A Puan, un professor de filosofia aspira a heretar la càtedra d'un col·lega que s'acaba de morir, sense esperar l'arribada d'un antic company que fa uns anys que ensenya a Alemanya. Del duel interpretatiu entre Marcelo Subiotto i Leonardo Sbaraglia neixen molts dels millors moments d'un film ple de reflexions filosòfiques aplicades a les misèries, i les comèdies, del dia a dia.

Dir: María Alché & Benjamín Naishtat (Argentina, 2023). 111 min. Estrena: 27 de març.

Teatre i dansa

  • Teatre
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

En Daniel convenç a la seva dona Isabelle perquè convidi a sopar el seu amic Patrick i la seva nova parella Emma, per la qual en Patrick ha deixat l'esposa, per posar fi a l’antiga i pacífica amistat de la parella. Més jove, l’Emma no s’assembla en res a l’esposa del convidat, la nova vida del qual desafia els seus amfitrions, que s’han instal·lat tranquil·lament en la rutina…

L'envers du décor' o 'La veritat de la mentida' és una comèdia hilarant facturada per un dels grans dramaturgs contemporanis, el francès Florian Zeller, autor d''El pare'. És una peça d'orfebre amb molt talent, perquè l'autor no només ens mostra el que passa a casa del Daniel i la Isabelle, sinó que sap ensenyar-nos el que no es veu, el que pensen realment els personatges quan parlen entre ells.

L'obra és interpretada per Guido Torlonia dirigeix Enrico Iannello, Concha Milla, Frank Capdet i Aida Llop.

  • Teatre

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els llocs de feina. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

La Calòrica, potser la companyia del moment, va fer el clic amb aquesta obra que es va estrenar al Tantarantana un llunyà 2017. Va ser tal la bogeria que va generar que aviat va passar a La Villarroel i, d'allà, a l'imaginari popular. És una obra descarada, que té el bo i millor de la companyia de Joan Yago i Israel Solà: ironia, retrat generacional, tremendisme i unes interpretacions de primera.

El text és de Yago i la direcció de Solà. Xavi Francès, Aitor Galisteo, Vanessa Segura i Esther López formen el repartiment.

Publicitat
  • Teatre
  • Vila de Gràcia

Clara G., professora associada d'ètica a la facultat de Filosofia, està en crisi. Passada la cinquantena, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys. Es desmaia sovint, sent uns sorolls persistents, l'envaeixen pensaments foscos, paranoics. Clara G. ha format part del sistema, però cada cop està més arraconada, cada cop és més a prop del marge.

Victoria Szpunberg, després d''El pes d'un cos' i 'Mal de coraçon', és la dramaturga del moment. I aquí segueix donant l'oportunitat a aquelles dones que s'acosten a la invisibilitat amb un gran text que s'endinsa en un dels grans drames de la Barcelona contemporània: l'habitatge.

Àgata Roca i Xavi Sàez protagonitzen una obra per a dos actors i multitud de personatges. La mateixa Szpunberg els dirigeix.

Concerts

  • Música
  • Fora de Barcelona

Ladilla Rusa, que acaben de publicar la hilarant 'Madre mía el asco que me das', inauguren el 24 de febrer la 12a edició del Curtcircuit, el cicle de concerts de l'ASACC que reivindica la música en directe en la proximitat de les sales de concerts. De moment, hi ha 32 artistes confirmats que faran una quarantena llarga de concerts a 30 sales de Catalunya, Menorca, València i el País Basc, durant la primavera i la tardor del 2024.

  • Música
  • Sant Martí

La 15a edició del Barcelona Districte Cultural apropa als Centres Cívics de Barcelona els concerts de l'autora de pop lluminós Carlota Flâneur, de la pianista de flamenco-jazz Miranda Fernández, de la cantautora madrilenya Eva Sierra i de la rapera manxega Bewis de La Rosa. També hi seran el grup de flamenc Los Aurora, la potent banda de soul i de funk Marina BBFace & The Beatroots que presentarà les cançons del que serà el seu nou àlbum, i Ruïnosa y las Strippers de Rahola, que recuperen el punk rock a l'estil dels New York Dolls amb una proposta irònica i plena de diversió.

Publicitat
  • Música

El festival Empremtes creix passant dels onze concerts d’edicions anteriors als 28 d’aquesta tercera temporada. Marwan (19 de gener), Sofía Ellar (27 de gener), Blaumut (1 de febrer), Marina Rossell (3 de febrer), La Bien Querida (10 de febrer), Mazoni (24 de febrer), Las Migas (5 d'abril), Roger Mas (13 d'abril), Las Karamba (25 d'abril) i Celtas Cortos (27 d'abril) són alguns dels artistes d’aquest festival centrat en la música d’autor que s’escampa per unes quantes sales de Barcelona com l’Apolo, Razzmatazz, el Casino l’Aliança, el New Fizz i la Wolf fins ben entrada la primavera.

  • Música
  • Festival de música

La música, la cultura, la llengua i la dansa dels Països Catalans tornen a ser els protagonistes del Festival Folk Tradicionàrius, que celebrarà la 37a edició del 12 de gener al 22 de març de 2024 al Centre Artesà Tradicionàrius, que enguany compleix 30 anys de trajectòria. Els primers concerts confirmats inclouen el del grup de veus finlandeses Värttinä (14 de gener), el del kurd Ali Doğan (2 de febrer) i els de Criatures i Trèvol, dos grups que han estat guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània. 

Publicitat
  • Música
  • Festival de música
  • Sants - Montjuïc

Un centenar d'actuacions conformaran el programa del Barnasants 2024, que s'inicia el 26 de gener al Teatre Joventut de L'Hospitalet i que s'allargarà fins a finals de maig. Les Kol·lontai seran les encarregades de donar el tret de sortida a aquesta nova edició, que commemora el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells amb un concert col·lectiu el 13 d'abril dirigit per Núria Piferrer 'Névoa' i també amb un cartell commemoratiu de Julia Solans. 

  • Música
  • Festival de música

Quatre sales de l'Hospitalet de Llobregat acullen la 19a edició del festival de música independent Let's, del 16 de febrer al 23 de març de 2024, amb una quarantena d'artistes entre els quals s'hi compten noms internacionals com els de Clap Your Hands Say Yeah (piano solo), BDRMM i Fujiya & Miyagi. Caps de cartell com Iván Ferreiro i La Habitación Roja se sumen a la primera tanda d'artistes confirmats, que incloïen Jimena Amarillo, La Ludwig Band, El Columpio Asesino i Lildami & Bigfriends

Publicitat
  • Música
  • Festival de música
  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Fa ja 35 anys que el guitarrista japonès Ichiro Suzuki va crear el Festival de Guitarra de Barcelona, una programació de concerts que ha esdevingut ja un clàssic de l'agenda barcelonina, amb un estil eclèctic que no es limita a l'instrument de les sis cordes. A més de Toto i Andrés Calamaro, passaran pel Guitar Malú, Ismael Serrano, Maria Hein (acompanyada de Julieta, Mushkaa i Plan-et), Marcel i Júlia, Andrea Motis, Mikel Izal, Xoel López, Coque Malla, Rodrigo Cuevas i Los Tigres del Norte, entre molts altres.

Música clàssica

  • Música
  • Clàssica i òpera
  • El Raval
El Gran Teatre del Liceu acull aquesta proposta suggerent escènica ideada per Robert Wilson i estrenada a Salzburg l'any 2020. Es tracta de l'adaptació que Mozart va fer del famós oratori de Händel, a petició del mecenes i diplomàtic Gottfried van Swieten. El repartiment l'encapçalen els cantants Julia Lezhneva, Kate Lindsey, Richard Croft i Kresimir Strazanac. El ballarí Alexis Fousekis i Max Harris, que encarna l'home vell. L'Orquestra i el Cor són els del Liceu, dirigits pel seu titular, el mestre Josep Pons.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
El Concurs Internacional de Piano Maria Canals de Barcelona, que enguany celebra l'edició número 68, arriba al moment culminant. És la gran final, en la qual prenen part els tres millors intèrprets, que han anat superant les diverses proves eliminatòries. El Palau de la Música Catalana acull una vegada aquest concert, en el qual hi intervé també, com és habitual, la JONC, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • preu 0 de 4
  • Ciutat Vella
Cada tercer dimecres de mes, entre els mesos d'octubre i maig, la Catedral de Barcelona organitza el seu ja tradicional cicle de concerts. Recitals d'entrada lliure, que protagonitzen destacats organistes de dins i fora del nostre país. És el cas del convidat d'aquest mes, professor al Conservatori Nacional Superior de Lió i director artístic del Festival Toulouse les Orgues. El programa que presenta està format per obres de Johann Sebastian Bach i Jean-Philippe Rameau, a més d'una curiosa versió per a orgue de la primera part de 'Tubular Bells', de Mike Oldfield.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
La Setmana Santa no seria la mateixa sense alguna de les passions de Bach. Per sort, enguany podem gaudir de les dues al Palau de la Música Catalana. La més gran i la que demana més efectius és la 'Passió segons Sant Mateu', que va sonar per primera vegada a l'auditori de Domènech i Montaner l'any 1921. La proposta d'enguany la dirigeix Christoph Prégardien, al capdavant de un grup de solistes vocals, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i el conjunt de música antiga Vespres d'Arnadí.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • preu 0 de 4
  • Ciutat Vella
Els concerts de carilló, que cada primer diumenge de mes es poden seguir en directe des del Palau de la Generalitat, o per streaming a través del canal de YouTube del Carilló del Palau, no deixen de sorprendre, per la gran varietat de propostes que s'ofereixen. La d'aquest mes està centrada en la música del compositor nord-americà Philip Glass, un dels màxims exponents del minimalisme. La intèrpret, com sempre, serà l'Anna Maria Reverté, la carillonista titular del Palau, els comentaris aniran a càrrec de Joan Vives, músic i divulgador musical. L'entrada és lliure però cal reservar les invitacions a través del 012 o de la pàgina web del carilló: presidencia.gencat.cat/carillo. 
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
La gran pianista argentina torna a Barcelona per oferir de nou un recital al Palau de la Música Catalana. Aquesta vegada, acompanyada pel pianista coreà Dong-Hyek Lim. Junts interpretaran obres per a dos pianos, i també per a piano a quatre mans, d'autors com ara Franz Schubert, Wolfgang Amadeus Mozart o Serguei Rakhmàninov.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • El Raval
El Gran Teatre del Liceu acull dues úniques funcions de l'última òpera d'Hèctor Parra, un dels compositors catalans amb més projecció internacional. Es tracta d'una obra per a tres veus solistes i orquestra de cambra, que es basa en Orgia de Pier Paolo Pasolini, que relata la història tràgica i autodestructiva d'un matrimoni. Calixto Bieito n'és el director d'escena, mentre que de la part musical se n'ocupa Pierre Bleuse, al capdavant de l'Orquestra del Liceu, i els solistes vocals, Aušrinė Stundytė, Christian Miedl i Jone Martínez.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
El pianista anglès completa amb aquest concert la integral de les sonates per a piano de Franz Schubert, que ha vingut oferint aquestes últimes temporades al Palau de la Música Catalana. Aquest cop tocarà les tres darreres, probablement les més importants del seu catàleg. Una oportunitat única per endinsar-nos en l'univers pianístic d'un dels millors compositors per aquest instrument de la primera meitat del segle XIX.
Publicitat
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Ciutat Vella
És un dels grups vocals catalans més importants de l'actualitat. Ara actuen a l'Església de Sant Felip Neri, dins del cicle Llums d'Antiga, organitzat per L'Auditori de Barcelona. El programa, que dirigirà Xavier Pastrana, el seu fundador i director titular, està format íntegrament per la música de Johann Sebastian Bach, de qui oferiran els seus motets.
  • Música
  • Clàssica i òpera
  • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
És un dels quartets de corda més destacats del panorama estatal, i ara tornen a Barcelona per a celebrar els seus 20 anys de trajectòria. El programa que presenten el formen quartets de tres autors imprescindibles de la literatura per a aquesta formació, com són Haydn, Bartók i Beethoven, a més d'una estrena absoluta de Raquel García-Tomás, encàrrec conjunt del Palau de la Música Catalana i el Cuarteto Quiroga.
Recomanat
    També t'agradarà
    També t'agradarà
    Publicitat