Coses per fer a Barcelona al maig

De què va? “La llum és, per tant, color”. Aquesta frase la va pronunciar William Turner en una conferència llegida el 1818, i ara dona nom a aquesta exposició del MNAC que ens permet conèixer la fascinació del paisatgista anglès pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics.

Per què hi heu d'anar? Per entendre per què és considerat el millor paisatgista del món i gaudir d'un centenar d'obres: pintures, aquarel·les, els olis o gravats finals. Descobrireu l'evolució artística de Turner i els seus viatges per una Europa, en una època en què la natura començava a veure’s transformada per la Revolució Industrial. 

De què va? El MACBA ressegueix la trajectòria de l’artista tèxtil Teresa Lanceta, des dels anys 70 fins a l’actualitat. 

Per què hi heu d'anar? Els seus tapissos, teles, pintures, dibuixos, escrits i vídeos ens conviden a reflexionar sobre l’ecologia, l’artesania i la creació col·lectiva. 

De què va? De la dona de finals del segle XIX i els canvis socials que va haver de viure durant aquella època a través d'una selecció de 44 pintures i escultures d'autors de finals del segle XIX i inicis del XX. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir d'obres de pintors il·lustres com Renoir, Sorolla, Rusiñol o Casas, i escultors de renom com Clará o Llimona, que tracten temes com la intel·lectualitat, el retrat, l’univers interior, els nus i la conquesta de l’espai exterior per la dona.

De què va? L'exposició 'Homenatge a Picasso', comissariada per Nadia Hernández, mostra una acció artística impulada pel galerista Santiago Palet, que volia fer palesa la seva indignació davant de l'ultratge que va patir Picasso i l'atemptat que va destruir la galeria Taller Picasso. 

Per què hi heu d'anar? Per gaudir d'una extraordinària col·lecció de 400 tapets –adquirits recentment per la Fundació Vila Casas– intervinguts per més de 270 autors nacionals i internacionals, com ara Rafael Alberti, Joan Brossa, Alexander Calder, Pau Casals, Equipo Crónica, Sonia Delaunay, Juan Genovés, Hans Hartung, Wilfredo Lam, Joan Miró, Pablo Neruda i Antoni Tàpies, entre molts d’altres.

De què va? Una selecció de peces de ceràmica contemporània de la col·lecció del Museu del Disseny, d'autors com Madola, María Oriza i Xavier Toubes.

Per què hi heu d'anar? Per gaudir de la creació actual d’aquesta disciplina on les transgressions matèriques, tècniques i conceptuals es fan evidents.

De què va? El MNAC acull Maternasis, una exposició que vol descobrir l'obra de creadores oblidades fins fa poc, com Mari Chordà, Roser Bru, Parvine Curie i la mateixa Núria Pompeia i les seves obres sobre la maternitat i l'embaràs. 

Per què hi has d'anar? Per descobrir com en les obres de Chordà, Bru o Curie, l'embaràs manifesta la dimensió física i vital. I també per riure amb la mirada feminista i irònica de Núria Pompeia sobre el procés de gestació. Tot això, en diàleg amb 'La Verge de la Bona Esperança', del Cercle d'Osona, una obra del primer quart del segle XVI que mostra una iconografia similar.

De què va? El CCCB parla de salut mental amb un homenatge a la figura de Francesc Tosquelles, que va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la memòria esborrada del segle XX, ara que els trastorns mentals tornen a marcar el debat públic. 

De què va? La galeria d'art Artur Ramon dedica una exposició als jardins: ho fa seguint el curs de la història, des de l'etapa clàssica amb la recerca del Jardí de l'Edèn fins a la contemporaneïtat de Josep Maria Subirachs.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir diverses mirades al jardí; com a creació artística o metàfora, sàtira, com a últim refugi del plaer o el paradís.  

De què va? De tot el que ha passat al sector del disseny i l’arquitectura durant l'últim any. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir dissenys guardonats en diferents premis de les següents disciplines: disseny gràfic i comunicació visual; disseny industrial i cultura del disseny; i arquitectura i interiorisme.

De què va? La Fundació Joan Miró presenta 'Miró. El llegat més íntim', una exposició que agrupa més de 180 objectes per resseguir set dècades de la trajectòria artística de Miró, dibuixos preparatoris, documentació inèdita i fotografies familiars. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la faceta més personal de Miró, el seu anhel col·leccionista i el paper que van jugar la seva filla i la seva dona en la preservació del seu llegat. 

De què va? El 2022 fa 30 anys des de la celebració dels Jocs Olímpics del 92 a la nostra ciutat, i CASA SEAT ho rememora amb una gran exposició lúdica i interactiva que ocuparà tot el modern edifici.

Per què hi heu d'anar? Per recordar la mobilització de la ciutadania, els voluntaris i les transformacions que va viure la ciutat pels J.J. O.O. 

De què va? L’exposició 'Guillem Viladot, l’experimentació incessant' de Guillem Viladot (1922-1999), comissariada per Pau Minguet, se suma a la celebració de 'l'Any Viladot' mostrant obres que ressegueixen la trajectòria de l'artista.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir l'obra plàstica d'aquest artista que va combinar l’ofici d’apotecari amb una frenètica activitat en el camp de les lletres i de les arts visuals. 

De què va? El Museu Picasso exhibeix un ric conjunt d’obres de l'època blava de l’artista per explicar com aquest període artístic va ser determinant pel pintor

Per què hi heu d'anar? Per descobrir els secrets amagats rere la pintura de Picasso, gràcies a les tècniques d’investigació que han permès resseguir l’empremta creativa de l’artista i desxifrar la informació oculta en quatre pintures del període 1901-1904.

De què va? L’exposició ‘Objectes comuns. Històries locals, debats globals’ posa de manifest l’impacte social, estètic i cultural de les creacions d'objectes quotidians.

¿Per què hi heu d'anar? Per conèixer el vincle entre Barcelona i el disseny amb algunes de les peces autòctones més emblemàtiques, com la motocicleta Impala o la cadira Butterfly.

De què va? Aquesta exposició destaca la importància de la col·lectivitat i la interdisciplinarietat de l'obra arquitectònica. 

Per què hi heu d'anar? Per conèixer una gran varietat de projectes, creats per diversos grups col·laboradors, a totes les escales com la construcció eficient, l'economia circular, nous materials i nombrosos temes d'actualitat. 

L’última vegada que vam veure Thor va ser a bord de la nau dels Guardians de la Galàxia a 'Vengadores: Endgame'. Els seus col·legues galàctics també apareixen en les noves aventures del Déu del Tro, ara retirat de les feines superheroiques. Però la reaparició d’un antic amor i l’amenaça d’un superdolent el tornen a posar en circulació. Natalie Portman i Christian Bale acompanyen Chris Hemsworth en aquesta nova mirada plena d’humor de Taika Waititi (Jojo Rabbit) a l’univers Marvel.

Dir. Taika Waititi (EUA, 2022). Estrena el 8 de juliol.

Després de títols tan interessants com 'El estudiante' (2011), 'Paulina' (2015) i 'La cordillera' (2017), i quan ja ha rodat la següent, 'Argentina, 1985', el cineasta de Buenos Aires Santiago Mitre estrena la seva pel·lícula semimaleïda, guardada en un calaix durant dos anys. Un relat radical i salvatge el títol anglosaxó del qual, traduït com 15 maneres de matar un veí, defineix bé una trama satírica. Daniel Hendler, Melvil Poupaud i Sergi López protagonitzen el film.

Dir. Santiago Mitre (França, Argentina, 2022). 98 min. Estrena el 8 de juliol.

Melancòlica, bellíssima i decididament a contracorrent, l’última pel·lícula de Terence Davies ('Veus distants') narra la commovedora història de les contradiccions íntimes d’un heroi de la Primera Guerra Mundial que, d’una banda, intenta acceptar la seva homosexualitat i, de l’altra, converteix la poesia que escriu en un ferm al·legat antibel·licista. Jack Lowden (vist a la sèrie 'Slow horses') encapçala el repartiment. 

Dir. Terence Davies (Regne Unit, 2021). 137 min. Estrena el 8 de juliol.

No hi ha estiu, i ja en van quatre de consecutius, sense pel·lícula familiar de Santiago Segura, infal·lible dominador de les taquilles del cine espanyol. Després de trobar la fórmula amb aquesta franquícia que arriba ja al seu tercer lliurament, i d’aplicar-la també l’any passat a 'A todo tren: destino Asturias', Segura (acompanyat dels seus amiguets habituals) embolica que fa fort i demostra que una història nadalenca pot encaixar perfectament entre piscines i calor asfixiant. 

Dir. Santiago Segura (Espanya, 2022). Estrena el 15 de juliol.

La figura de Jordan Peele ha crescut fins a l’infinit després de redefinir el cinema de terror amb 'Déjame salir' i 'Nosotros', dues propostes esgarrifoses que proposaven, a més, una ferotge crítica social enfocada al racisme enquistat de la societat nord-americana. Amb el seu tercer llargmetratge, un altre cop amb l’oscaritzat Daniel Kaluuya al capdavant del repartiment, Peele afegeix una possible invasió alienígena a les seves constants temàtiques i formals. 

Dir. Jordan Peele (EUA, 2022). Estrena el 22 de juliol.

Brad Pitt, un tren d’alta velocitat que travessa el Japó, cinc assassins a sou amb missions aparentment independents, molt de sentit de l’humor i una violència esteticista, glamurosa, colorista i lúdica. Amb tots aquests ingredients, David Leitch ('Deadpool 2') construeix una delirant i divertidíssima pel·lícula d’acció que compta també amb Zazie Beetz ('Joker'), Sandra Bullock i el cantant Bad Bunny. 

Dir. David Leitch (EUA, 2022). Estrena el 5 d’agost.

Autor d’èxits musicals en cinema (va escriure 'El otro lado de la cama') i teatre (va signar 'Hoy no me puedo levantar', sobre els temes de Mecano), David Serrano ha parit aquesta comèdia romàntica explicada en dues línies temporals: una ens porta als anys 80, i dos adolescents s’enamoren al ritme de les cançons dels Hombres G. L’altra els dona una nova oportunitat al cap de 30 anys. Raúl Arévalo i el jove Izan Fernández (amb experiència musical a l’obra 'El rey león') en són els protagonistes.

Dir. David Serrano (España, 2022). Estrena el 12 d’agost.

Trencaclosques inquietant amb què Alex Garland (director d’'Ex machina' i creador de la sèrie 'Devs') juga amb les constants del terror i amb una provocadora i visceral manipulació narrativa, a la recerca de la construcció d’una atmosfera malsana i d’una reflexió sobre el poder del patriarcat. Tot això per explicar com una dona (Jessie Buckley) intenta superar una tragèdia personal en un retir al camp anglès.

Dir. Alex Garland (Regne Unit, 2022). 100 min. Estrena el 19 d’agost.

La saga que demostra que l’animació espanyola pot competir internacionalment (les dues primeres entregues van superar els 100 milions d’euros a tot el món) arriba a la tercera aventura amb la voluntat d’oferir una història més complexa que enganxi també el públic adult. En aquesta ocasió, el segon arqueòleg més conegut del món penetra per primera vegada en l’univers de la mitologia egípcia, i s’enfronta a una maledicció que amenaça els seus amics. 

Dir. Enrique Gato (Espanta, 2022). Estrena el 26 d’agost.

Fa gairebé 12 anys que el director d’escena més famós d’Europa, l’alemany Thomas Ostermeier, no trepitja Barcelona. Durant la primera dècada del segle XXI, ens va meravellar amb Hamlet, Otel·lo i Shopping & fucking, entre d’altres. El que ve al Grec no és el més nou, sinó el més emblemàtic d’aquesta última dècada, la seva versió d’Un enemic del poble d’Ibsen, que va estrenar el 2012 al seu teatre, la Schaubühne berlinesa.  

El Groupe Acrobatique de Tanger és ja un clàssic del Grec, un grup d’homes que desafien les lleis de la gravetat i que van néixer a les platges de la ciutat marroquina a primers del segle XXI. A FIQ, combinen l’acrobàcia tradicional i moderna amb les danses urbanes, el breakdance i, fins i tot, el taekwondo i el foot freestyle.

Després de l’èxit rotund de M’hauríeu de pagar, Jordi Prat Coll torna a la càrrega escrivint i dirigint un text que ens parla dels paisatges terribles als quals pot conduir una passa fora del camí. Compta amb Mercè Arànega, Albert Ausellé, Queralt Casasayas, Tilda Espluga, Jordi Figueras, Daniela Fumadó i Sergi Torrecilla.

La coreògrafa de Cap Verd Marlene Monteiro Freitas és a hores d’ara la figura més ascendent de l’escena continental. A Barcelona hem pogut veure com creixia gràcies al Mercat de les Flors i la desapareguda Sala Hiroshima. Al Grec ve una peça que estrena al maig al Festwochen de Viena, Idiota, un solo inspirat en l’obra plàstica del pintor capverdià Alex Silva i la figura mítica de Pandora. 

Oriol Guinart i Jordi Llordella protagonitzen aquest text de Marc Rosich, amb el confinament com a desllorigador de la trama, que dibuixa, en to de comèdia, el retrat, desolador i tendre a la vegada, d’uns personatges marcats per la necessitat d’escapar, ni que sigui breument, del món en què viuen. Dos sastres que comparteixen pis, però que potser no volen estar plegats.

Un espectacle que farà que ens endinsem de ple en el celebrat musical de l’Off Broadway, que aquí vam veure com a Casi normales al BARTS i que relatava la història d’una família mitjana nord-americana amb un pare arquitecte, dos fills intel·ligents i una mare, mestressa de casa... que feia anys que patia una depressió.

Una estrena mundial del coreògraf i ballarí Israel Galván és una cosa a celebrar. I més quan ens porta el paisatge sonor de la seva infantesa, 'El baile de los seises', una dansa interpretada originalment per sis nens (ara en són deu) vestits amb roba tradicional del segle XVI, que a Barcelona anirà a càrrec, ni més ni menys, de l’Escolania de Montserrat.  

Si associeu Robert Capa al fotoperiodista que va retratar la Guerra Civil, potser us sorprendrà saber que, en realitat, eren dues persones i una d’elles, una dona. El muntatge de Sílvia Navarro parla de guerra, refugiats,  imatges i invisibilitzacions.

L’última vegada que vam veure els nord-americans The Wooster Group va ser el 2006, amb Hamlet. I ara tornen amb la reinterpretació en viu d’un àlbum de folk enregistrat l’any 1965 en una presó d’afroamericans de Texas.

La versió que va fer Phia Ménard i la seva companyia Non Nova de 'L’après-midi d’un foehn' de Debussy per a tots els públics el 2014 al Mercat de les Flors és una de les coses més meravelloses que hem vist mai. Després de convertir-la en una peça de teatre físic i de jugar amb el vent, l’artista francesa ha estat pensant en la idea d’Europa a través d’una trilogia on desafia l’aigua. La primera part de la trilogia és un exercici portentós en el qual Ménard aixeca sola un Partenó de cartró. És tot força i precisió. 

A la segona part, sempre amb la metàfora europea al cap, fa alçar una gran torre de Babel davant dels espectadors, cosa que requereix paciència i dedicació. Una feina de formiga que ens farà pensar com mai en el nostre continent. Ménard clou 'La trilogie des contes immoraux (pour Europe)' amb una breu performance de deu minuts que potser ens porta directament al present. Ja us podeu imaginar el color.

Esperat retorn de la diva del R&B Alicia Keys a Barcelona dotze anys després de la seva última visita per presentar el seu setè disc d'estudi, 'Alicia' (2020), tot i que el concert s'ha anat posposant tant que ja té nou disc, 'Keys' (2021).

Després de dos anys d'aturada, torna l'esdeveniment més gran de l'estat dedicat al heavy metal i el hard-rock: del 30 de juny al 2 de juliol, el Barcelona Rock Fest torna al Parc de Can Zam, amb una alineació espectacular amb més de 40 bandes internacionals, amb Manowar, Nightwish, Jinjer, Alice Cooper, KISS, Judas Priest i Megadeth al capdavant.

Alt-J, Belle & Sebastian, Parcels, Alizzz, Destroyer, Black Pumas i Rodrigo Cuevas són alguns dels caps de cartell del Vida 2022, als quals s'han sumat més recentment The Avalanches, Cat Power, Balthazar, Toro i Moi, Soccer Mommy i Guitarricadelafuente.

Els fans de la música catalana tornaran a veure sortir el sol el 2 de juliol a Canet de Mar. El Canet Rock comptarà amb una quinzena de bandes del país per oferir més de dotze hores de música i festa ininterrompuda fins a l’alba. Reuneix artistes clàssics del festival amb Oques Grasses, Els Catarres, La Pegatina i Buhos, a part de repetidors de l'últim any com Doctor Prats, La Fúmiga, Miki Núñez, Stay Homas i Suu. També hi haurà espai pels debutants del festival com Ginestà, Balkan Paradise Orchestra i Marcel i Júlia. Els DJs Ernest Codina, Carles Pérez i OGT dinamitzaran la festa entre cada actuació. El festival celebra la seva vuitena edició i pretén recuperar part de l’esperit original i ser un punt de trobada entre diferents generacions. 

Del 5 al 14 de juliol se celebrarà la 17a edició d'Els Vespres: el cicle de concerts de la Universitat de Barcelona que acull propostes musicals emergents de talent local. Els concerts seran a la finca Agustí Pedro i Pons, situada als peus de Collserola i amb unes vistes excepcionals de Barcelona. 

La cantant danesa Agnes Obel encara no havia pogut presentar aquí el seu quart disc d’estudi, 'Myopia' (2020) i ho farà finalment al festival Jardins de Pedralbes. Música hipnòtica i etèrea d’aquesta fetillera que recull influències de Roy Orbison, Erik Satie, PJ Harvey, Claude Debussy o Joni Mitchell, i fins i tot de la cinematografia de Hitchcock. 

El nord-americà Popa Chubby i la Vargas Blues Band amb el nebodíssim Jon Byron Jagger de convidat, encapçalen la vintena edició del Festival de Blues de Barcelona, que recupera l’aforament complet i ofereix una segona jornada gratuïta amb la Barcelona Big Blues Band feat. Lluís Coloma, entre d’altres.

Figures internacionals com Jack White, Hot Chip, Duran Duran, Rubén Blades, Juan Luis Guerra i Residente actuaran en una edició que representa el retorn del Cruïlla a la normalitat. Seran quatre dies de música on també podrem veure el grup mexicà Molotov i figures del pop estatal com Zahara, Joe Crepúsculo i Delafé y Las Flores Azules. Aquesta dotzena edició aposta pel talent català amb concerts de Ginestà, Joan Dausà, Stay Homas, Queralt Lahoz i The Tyets. A més, part del Benidorm Fest arriba a Barcelona amb actuacions de Rigoberta Bandini i Tanxugueiras.

El festival Acampada Jove, tot un clàssic ja, celebra la 25a edició amb un canvi d'ubicació a Sant Sadurní d'Anoia durant el 14,15 i 16 de juliol. Després de l'aturada de dos anys a causa de la pandèmia, torna amb tres dies plens de música amb actuacions de La Pegatina, Auxili, Ginestà, Roba Estesa, The Tyets, Lildami, JazzWoman i Buhos, entre molts altres noms.

La 4a edició del Share Festival arriba amb tres dies de concerts al Poble Espanyol, però el tret de sortida se celebra el 9 de juliol al Palau Sant Jordi. La inauguració anirà a càrrec d’un dels màxims exponents del trap llatí, Anuel AA, que torna a Barcelona després de tres anys. El 15 de juliol, el festival recupera el seu escenari original amb actuacions de Fernandocosta, Juancho Marqués i Santa Salut, entre d’altres per confirmar. El dissabte 16, el talent sortit d’Operación Triunfo pujarà l’escenari, amb noms com Miki Nuñéz, Miriam Rodríguez, Natalia Lacunza, Alba Reche i Hugo Cobo. El diumenge 17 serà el moment pels grups catalans. Oques Grasses, Doctor Prats, La Fúmiga i Roba Estesa faran ballar el públic del Share.

Que l’allau de festivals d’estiu no us despisti, hi ha programacions de llarga durada, com la del Guitar BCN, que ofereixen perles com veure al Palau de la Música aquest super grup de 18 instrumentistes de Texas que sempre ens deixen bocabadats. Un antídot –que ja va bé, de tant en tant– a tanta música pregravada, a base de virtuosisme de jazz, rock i funk.    

El pianista que va ajudar a donar forma a 'To pimp a butterfly' (2015) de Kendrick Lamar és sinònim d’avantguarda i elegància, i ha aconseguit quatre Grammy els últims deu anys combinant jazz, R&B i hip-hop com ningú. Ara arriba a Barcelona per presentar 'Black Radio III' (2022), un disc ple d’aparicions estel·lars com les d’Esperanza Spalding, Gregory Porter i Meshell Ndegeocello.

Tots els concursants i exconcursants del concurs Eufòria de TV3 actuaran en dos concerts al Palau Sant Jordi els dies 16 de juliol a les 21 h i el 17 de juliol a les 17.30 h. El 'talent show' català s'ha convertit en un fenomen i, després de les peticions dels fans de poder veure els participants en directe es va anunciar un únic concert, però davant de la impressionant demanda d'entrades, poc després es va afegir una segona data. 

La gestió de les expectatives és una de les moltíssimes virtuts de Rosalia Vila Tobella. Un cop satisfetes –i superades!– les que va arribar a generar l'espera del seu tercer disc, ara tocava saber quan podríem veure tot el desplegament artístic de 'Motomami' (2022) en directe. Marqueu amb foc la data al calendari: seran els dies 23 i 24 de juliol al Palau Sant Jordi.

Atenció, fans del metall pesant: data única d'Iron Maiden a Espanya, a l'Estadi Olímpic, el 29 de juliol. La banda arriba a Europa en el darrer tram de la seva gira Legacy of The Beast, una gira mundial de grans èxits que van començar el 2018. El concert –el més gran de Maiden a Barcelona fins ara!– repassarà tots els èxits de la banda, aquests que tots tenim al cap i han donat forma al heavy metal contemporani.

Inauguració d’alçada del Mas i Mas Festival amb uns clàssics de l’escena londinenca de finals dels 80. Liderats per Jazzie B, Soul II Soul van portar al 'mainstream' una mescla de hip-hop, funk i pop fresca i elegant que avui ens sona plenament actual. En col·laboració amb Jazztrònica.

Cada cop hi ha menys artistes fundacionals dels orígens del rock que tinguin rellevància artística o performativa. D'entre ells, Iggy Pop –o James Osterberg– n'és un cas entre un milió: un veterà de guerres escèniques que sobrepassa els 75 anys sense haver caigut en l'autocomplaença o l'autoplagi, com corrobora la seva producció musical recent, on fica el peu en la 'chanson' i les sonoritats atmosfèriques i d'avantguarda, amb un magnífic exemple en 'Free' (2019).

I a Porta Ferrada podrem veure l'únic concert a Catalunya del pare del punk. Que vingui en solitari per primera vegada en dècades també és un fet a celebrar: perquè porta un repertori on sí, d'acord, fa l'Stooge amb els seus himnes de rock primitiu i punk primigeni, però en què també recupera cançons de la seva primera etapa en solitari, la de Berlín: aquella en què ell i Bowie van establir una sinergia de benefici mutu artístic, amb obres mestres de l'experimentació rock, com 'Lust for Life' (1977) o 'New Values' (1979). I pel que diuen, està en una forma tremenda. Pop és molt més que una força escènica de la natura: com qui diu va inventar el punk-rock a finals dels seixanta. I cal dir més sovint que quan el punk esclatava a escala mundial, el 1977, ell ja prefigurava el post-punk amb un lustre d'avançament. 

!!! (Chk Chk Chk), el grup californià emblema del dance punk, actua a Razzmatazz el 30 de juliol a la una de la matinada. La sala La 1 acollirà Nick Offer i la seva banda després del llançament del seu novè àlbum 'Let it be blue'. Un disc ple de sons energètics i vitals que sonen a house i RnB dels noranta. La música entusiasta i d'allò més ballable del grup converteixen el seu directe en una autèntica festa. 

El festival de punk internacional celebra una edició especial de dos dies: el 29 i 30 de juliol, al Poble Espanyol i a la sala Razzmatazz, acollirà les actuacions dels nord-americans Pennywise i Lagwagon, dels clàssics anglesos The Toy Dolls i dels irlandesos Flogging Molly, com a caps de cartell. El festival també inclou Mad Caddies i The Flatiners, que inauguraran el festival a Razzmatazz amb Lagwagon; The Circle Jerks i Sham 69, que tocaran l'endemà al Poble Espanyol amb Pennywise, The Toy Dolls i Floggin Molly. 

Després de dos anys llargs, torna el Festigàbal, en el marc de la Festa Major de Gràcia, els dies 19 i 20 d'agost als Jardins de la Sedeta. El festival s'amplia oferint deu actuacions gratuïtes, en la línia de programació a la qual ens té acostumats l'Heliogàbal. Divendres 19 hi haurà l'indie de Navarri, el pop cuqui trash de Guineu, les cançons senzilles de Bernarda, els beats electrònica de Boye i la tecno rumba de Habla de Mí en Presente; dissabte 20, serà el torn del punk rock de Pinpilinpussies, l'inide de Yawners, el pop electrònic de Julieta, l'electrònica experimental de Rodeo (nou projecte de b1n0 i Phoac) i el pop punk incendiari dels Alavedra.