Què fer a Barcelona el desembre

Us agradi o no, el Nadal és l'època de l'any que revoluciona la nostra activitat. Per la nostra part, us ajudem a solucionar tots els dubtes: què fem amb els nens, on comprem els regals, on acabem empinant el colze per cap d'any, a quin restaurant fem el sopar de grup... 

En un Nadal petit per les circumstàncies, encara trobem a Barcelona fires tradicionals i mercats de petits creadors, d'art i de segona mà on trobareu regals originals, decoració per guarnir la casa com cal i munt de propostes on podreu fer-vos amb moda, complements, il·lustració i altres idees per a tots els gustos i butxaques.

Entre el 28 de novembre i el 2 de febrer, el patí del museu Frederic Marès reunirà l'esperit nadalenc en la seva màxima expressió. Enguany, el tradicional pessebre de la ciutat ha tornat a ser dissenyat per l'Associació de Pessebristes de Barcelona. L'obra d'aquest particular 2020 representa el paisatge d'una vila costanera de la Mediterrània, amb la intenció d'establir paral·lelismes entre les migracions actuals i les de fa dos mil anys.

El Caixafòrum de Barcelona acull una col·lecció de més de mig centenar d'obres en una exposició que pretén mostrar de quina manera la mitologia clàssica ha estat una font d'inspiració pels artistes. La mostra es podrà explorar seguint un recorregut iconogràfic a través de pintures, escultures i medalles datades entre el segle I a.C. i finals del segle XVIII. Hi destaquen les obres de reputats artistes com Rubens, Ribera i Zurbarán, entre d'altres.

Després del seu pas pel Caixaforum Madrid, arriba a Barcelona 'Vampirs. L'evolució del mite'. La proposta fa una aproximació a la figura fantàstica nascuda de supersticions gregues i àrabs que es va estendre per l'Europa central durant l'edat mitjana i més tard, al segle XIX, amb la literatura romàntica; els vampirs segueixen vius a través de la cultura popular –sobretot el cinema i l'art– i de la mà de figures com Murnau i Stoker, Max Ernst, Goya i Andy Warhol.

CaixaForum. Del 30 d'octubre al 31 de gener

La Fundació Tàpies celebra el 30è aniversari amb una mostra que viatja en el temps fins a la dècada del 1953 (i fins l'any 1963), quan Tàpies estava a la trentena i a punt d'assolir la maduresa amb les pintures matèriques. També van ser anys de primers les exposicions (l'artista començaria a treballar amb Martha Jackson el 1953) i de premis. La mostra aplega obres procedents de la família, préstecs de museus i de col·leccions particulars, i la tria fa relluir obres poc conegudes pel gran públic que corresponen a aquest moment vital de Tàpies.

"Jo soc el quadern" va esciure Picasso el 1907 en una de les llibretes on assajava i experimentava solucions creatives i mai se'n va desprendre, dels quaderns. El Museu Picasso en conserva 19 (17 van ser donats per l'artista i corresponen al seu període de juventut). La qualitat dels dibuixos que atresoren justifica una mostra i un catàleg raonat per seguir navegant per l'obra de l'artista, i les seves tècniques, procediments i temàtiques. La mostra s'acompanya d'altres obres que evoquen tal riquesa; a més de peces del museu es comptarà amb cessions del Museo del Prado, la Calcografía Nacional, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, el Museu de Montserrat, el MNAC i la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Exposicio de l'artista sud-africà William Kentridge, que ha construït un discurs creatiu tentacular i polimòrfic que l’ha consolidat com una de les veus de referència en el paisatge de l’art contemporani mundial. La mostra té la voluntat no sols de mostrar les múltiples facetes d’aquest creador, sinó també d’obrir un espai de reflexió que ens llanci preguntes incòmodes sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre les zones de poder i els marges d’exclusió de la societat europea contemporània.

L'any 1936 es va crear el Comissionat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, un organisme encarregat de desplegar una estratègia comunicativa amb l'objectiu de fer arribar  a tothom, a través d'accions persuasives, la versió de la Generalitat sobre el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil.

Ara, el Palau Robert presenta l'exposició, 'Aixafem el feixisme' per contextualitzar, explicar i mostrar, en forma de reconstrucció, les accions que va portar a terme la Generalitat durant la Guerra Civil per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals. La mostra també vol fer un homenatge al polític i periodista, Jaume Miravitlles i els centenars de treballadors del Comissionat.

Obre el Centre de Fotografia KBr Fundación MAPFRE al Port Olímpic i ho fa amb l’obra de Bill Brandt, amb 200 imatges de cinc dècades de treball d’un dels referents de la fotografia moderna. Aprenent de Man Ray i mirant Brassaï, Brandt retrata la societat britànica de mitjan segle XX; també conegut pels seus nus i paisatges. En una segona mostra es presenta per primera vegada la col·lecció de Paul Strand de la Fundación Mapfre. La línia argumental beu de la permanent atracció que sent Bill Brandt pel que ell considera estrany. En aquest sentit, l'exposició es mou entre el concepte del que és sinistre, entés com quelcom que és oposat a la idea del que és familiar o habitual.

Durant el confinament provocat per la crisi sanitària, la Fundació Vila Casas va demanar a diferents artistes com estaven vivint la reclusió i com afectava els seus processos creatius. L'experiència virtual –van ser dos mesos i mig de confinament, i els museus van romandre tancats durant tres mesos– es tradueix ara en una exposició col·lectiva, resultat de l'aportació de Carlos Pazos, Anna Malagrida, Jordi Mitjà, Eulàlia Valldosera, Antoni Llena, Àngels Ribé, Ignasi Aballí, David Bestué, Eugènia Balcells, Mabel Palacín, Serra de Rivera, Jordi Bernadó, Yago Hortal i Marcos Palazzi, entre el centenar d'artistes que van participar de la inciativa.

L’exposició 'Modernisme, cap a la cultura del disseny' és una relectura del modernisme des del disseny tot redescobrint les arts decoratives i aplicades a mig camí entre l’artesania i la indústria que brillarien a finals del segle XIX i principis del XX. La mostra traça una cronologia entre modernisme i noucentisme, vinculant el moviment que a Europa va ser anomenat art-déco amb la tradició autòctona, un moviment de tornada a l’arrel mediterrània que també duran a terme moviments com el GATCPAC. Llums, peces d’orfebreria, elements decoratius, rajoles i documents –a més d’algunes peces inèdites de Gaudí– es despleguen en aquesta mostra que té un caràcter semipermanent.

Pedro G. Romero és el comissari de l'exposició dedicada a Helios Gómez (Sevilla, 1905 - Barcelona, 1956), un artista destacat dins de l'avantguarda autòctona i internacional. A més de descobrir les seves influències, i artistes que són deutors del seu treball, es reproduirà 'La capella gitana' (1950) que Gómez, compromès amb la causa sindicalista i anarquista, va pintar a La Model quan va estar-hi pres; els frescos originals s'amaguen avui sota una capa de pintura.

Us costa decidir-vos a l'hora d'escollir una pel·lícula per anar al cinema? Perquè us ho volem posar més fàcil, aquí teniu el millor que arriba aquest mes a la cartellera: de 'Wonder Woman 1984' a la nova de George Clooney, passant per joies d'animació ('Josep' i 'Soul', la de Pixar) i la pel·li que va arrasar al festival de San Sebastià, 'Beginning'. Uns quants bons motius per tornar a veure cinema en pantalla gran.

Al desembre, la Filmoteca de Catalunya programa quatre sessions diàries –a les 16, 16.30, 19 i 19.30 h– amb el 50% de l’aforament i seients preassignats. Un mes carregat de cicles, com la retrospectiva a Robert Bresson; el cicle dedicat a l'italià Pietro Marcello, amb la preestrena del seu darrer film; la sisena edició de 'Jardins i cinema'; i part de la programació del festival Reteena que acollirà la Filmoteca. Sense oblidar-nos de la programació familiar i de l'exposició 'Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 seasons', amb una vuitanten de fotos que es complementaran amb un cicle dedicat  l'actriu.

És la gran òpera de Jacques Offenbach i ara torna a l'escenari del Gran Teatre del Liceu en un interessant muntatge de Laurent Pelly, coproduït pel teatre de la Rambla i els teatres d'òpera de Lió i San Francisco. En total seran una desena de representacions, en un doble repartiment encapçalet per les veus de John Osborn, Ermolena Jaho, Carol Garcia i Alexander Vinogradov. La direcció musical és de Riccardo Frizza.

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya ofereix un programa variat a la seva temporada de L'Auditori, que inclou des de música barroca fins a una estrena. El repertori està format per peces de Jean-Féry Rebel ('Le cahos', de 'Les éléments'), Núria Giménez-Comas (l'estrena de 'Nostalgia of light, Yearning for...'), Béla Bartók (el 'Concert per a piano i orquestra núm. 3') i Maurice Ravel ('Le tombeau de Couperin'). La solista convidada és aquesta vegada la pianista Varvara, i la direcció musical serà de Duncan Ward.

Salvador Brotons es posa de nou al capdavant de la Banda Municipal per dirigir un interessant concert que inclou música de Giacomo Puccini, una estrena de Jordi Cervelló i un "clàssic" de Joaquim Serra. De Puccini s'hi podran sentir seleccions instrumentals de tres de les seves òperes: 'Le villi', 'La bohème' i 'La fanciulla del West'. Després arribarà l'estrena de 'Les càrregues' de Cervelló, una obra nascuda de les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017. Finalment, el concert es clourà amb 'Puigsoliu', de Serra.

Després de setmanes de proves i eliminatòries diverses, i un cop feta la prova final, arriba el moment de descobrir i gaudir dels guanyadors de l'edició d'enguany, la 58a i probablement la més atípica de totes, per la situació generada arran de la pandèmia. Els guanyadors/es, doncs, es presenten sobre l'escenari del Liceu, acompanyats per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, dirigida aquest cop per Álvaro Albiach.

La gran diva russa torna al Gran Teatre del Liceu per oferir-hi aquesta vegada un recital en solitari. Acompanyada pel pianista Pavel Nebolsin, interpretarà un programa que inclou cançons, lieder i melodies de Rakhmàninov, Rimski-Kórsakov, Txaikovski, Bridge, Debussy, Dvořák, Fauré, Leoncavallo i Strauss. També hi haurà lloc per a l'òpera, i així cantarà àries de Charpentier, Offenbach i Txaikovski.

Res millor que una de les figures més top de la clàssica per començar fort l'any. Així ho ha decidit l'Orquestra Simfònica del Vallès, que donarà la benvinguda al 2021 amb l'elegància i dualitat de la Simfonia Número 6 de Beethoven, 'La Pastoral'.
Serà dissabte 23 de gener a les 18.30 h al Palau en una tarda en què tindrem el plaer de comptar amb la direcció de la polonesa Marzena Diakun, la qual també ha estat nomenada directora de l'Orquesta de la Comunidad de Madrid. Entre les notes de Beethoven, la direcció de Diakun i la magnífica interpretació de l'Orquestra Simfònica del Vallès, els pèls de punta estan assegurats!
I no només això, i és que el concert s'arrodonirà amb el 'Doble Concert per a Violí i Violoncel' de Brahms interpretat per la violinista austríaca Birgit Kolar i la viol·loncelista francesa Camille Thomas, com a solistes.
Afanyeu-vos i reserveu les vostres entrades a la web del Palau de la Música Catalana.

El Museu de la Música proposa una experiència kinètica per tal de donar via lliure al director d’orquestra que porteu dins. Qui no ha volgut mai agafar la batuta i provar de dirigir una orquestra? Doncs ara no només ho podreu fer, sinó que, a més, us posareu al capdavant de dues formacions de pes: l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i la Banda Municipal de Barcelona. I les obres que podreu fer sonar són dues de les peces clàssiques preferides pel gran públic: la ‘Novena Simfonia’ de Beethoven (el conegut ‘Himne de l’Alegria’) i el Preludi de l’òpera ‘Carmen’ de Bizet. El resultat és tot un espectacle que, a més, ha comptat durant els enregistraments amb la participació dels cors Lieder Càmera i del Cor Madrigal. Us sentireu uns veritables professionals de la música!

'Carmen // Shakespeare: la Total' es presenta dins de la Constel·lació que el Mercat de les Flors dedica a la CIA HORS CHAMP / FUERA DE CAMPO, formada per la coreògrafa i artista visual Olga Mesa i l’artista multimèdia Francisco Ruiz de Infante, que comparteixen l’autoria. Un tàndem que ha presentat obres en centres d'art com el MACBA, el Reina Sofía de Madrid o el Théâtre de la Ville de París i que conforma una de les trajectòries creatives més originals de les últimes dècades en els contextos mixtes de la dansa i de la performance, així com de les arts plàstiques i visuals. 
Aquest espectacle busca crear un objecte escènic fora de format amb la reunió de tres peces dins d’un projecte temàtic de llarg recorregut (2013-2019). La fusió del mite de la ‘Carmen’ de Bizet i dels ‘Sonets d’amor’ de Shakespeare permet construir noves relacions en un món dominat per la tecnologia: seducció, conflicte, por, desig, complicitat, gelosia, passió... L’escenari es transforma en una metàfora del desordre de les relacions humanes, en un camp minat per les trampes del desig. 
L’obra té una durada de 4 h, amb entreacte de 30 minuts, i és tota una oportunitat per endinsar-se en l’univers compartit d’aquests dos creadors. No us la perdeu!

Lluïsa Cunillé és una de les figures més originals i innovadores de la literatura dramàtica catalana contemporània, amb obres que proposen mons d’una estranyesa desconcertant i al mateix temps fascinadora, que ens situen fora d’allò considerat normal i que plantegen moltes més preguntes que respostes. Per aprofundir en la seva mirada, la Beckett li dedica un cicle que arrenca amb ‘El Jardí’, amb producció de Centaure Produccions, companyia resident de la temporada 2020-21.
El punt de partida d’aquesta obra és la trobada de dues funcionàries, una jardinera del parc municipal i una assistenta social, emmarcades en un pis no habitable amb un jardí abandonat i ple d’ombres. Dues dones que, amb una delicada simplicitat i una intensitat abassegadora, s’abocaran als abismes del malestar de la memòria europea, tot recordant velles utopies comunitàries. Una història que us fascinarà, no us la perdeu!

L'heroica 'We Are the Champions', la divertida 'I Want to Break Free', la romàntica 'Love of My Life', la immortal 'Bohemian Rhapsody'... Si us haguéssiu de quedar amb una, quina seria?
No cal que us trenqueu el cap pensant-hi, perquè amb l'espectacle que us espera les tindreu totes!
Divendres 22 de gener, una de les millors bandes tribut de Queen, Queen Tribut, revolucionarà el Palau de la Música Catalana amb el seu nou espectacle 'Break Free'. No trobareu un pla igual per entrar al 2021 com toca!
Aquest increïble i emocionant espectacle aconsegueix capturar l'essència i el so tan característic de la banda britànica per fer-nos reviure la seva millor època, els seus millors himnes i la seva força escènica. I és que si hi ha algun tret que destaqui de Queen Tribute, és que no només són música; també són show! Quedareu impressionats per la seva energia sobre l'escenari, els seus moviments, les seves personalitzacions de l'icònic Freddie Mercury i la seva gran capacitat per posar-se el públic a la butxaca.
Aconseguiu les vostres entrades i escalfeu els motors per aquest homenatge!

Fa 17 anys, l’obra del dramaturg i guionista Jordi Galceran va revolucionar l’humor i es va convertir en tot un fenomen, que va arribar a recórrer el món, fent temporada a grans sales de Londres, Shanghai, Buenos Aires, Rio de Janeiro o Los Ángeles, entre altres ciutats. Els riures dels milions d’espectadors que l’han vist s’han pogut sentir a quasi qualsevol part del món, fins i tot a Corea i Islàndia! Ara, ‘El mètode Grönholm’ torna al Teatre Poliorama de Barcelona amb l’estrena de la cinquena temporada, fins al 28 de febrer, i sota una mirada molt exigent. Tornarà a despertar els nostres riures i, a més a més, emocionar-nos fins a fer-nos caure la llagrimeta?
Sergi Belbel signa de nou la direcció d’aquest muntatge que té, com a gran novetat, un repartiment actualitzat i de luxe. Mar Ulldemolins, David Verdaguer, Marc Rodríguez i Enric Cambray seran aquest cop els protagonistes d’aquesta història ocurrent i divertida, en la qual donen vida a quatre executius en cerca de feina. I com ho aconsegueixen? Haureu de descobrir-ho vosaltres mateixos entre riures al Poliorama. 
Si voleu gaudir amb aquest espectacle que ja forma part de la història del teatre contemporani català (ja sigui per primer cop, per segon o fins i tot per tercer!), no us perdeu, a més, els descomptes i les ofertes especials que trobareu al web del Teatre Poliorama.

Dins del Cicle Lluïsa Cunillé, la Sala Beckett presenta ‘Els subornats’, obra que la dramaturga ha escrit expressament per a La Ruta 40, la companyia que la porta a escena amb direcció de Lurdes Barba i amb la incorporació de l’actriu Àurea Màrquez, i que es va estrenar al passat festival Temporada Alta. 
En aquest muntatge, quatre personatges es troben de manera clandestina a la cabina de projecció d’un cinema decadent, a punt de tancar per sempre les portes. Amb un to de cinema negre i una aparent trama de corrupció, l’obra ens parla de mons irrecuperables i d’aquelles decisions que posen en perill el nostre benestar. Tota una oportunitat per retrobar-se amb una autora i una directora que han treballat plegades en nombroses ocasions i que ara tornen a creuar universos i sensibilitats, amb la complicitat dels actors de La Ruta 40. Gaudiu-la!