Què fer a Barcelona el desembre

El punk pop dels 90 encara mou masses i la prova és que els californians Blink-182 omplen el Sant Jordi quasi trenta anys després de debutar amb 'Cheshire cat' (1995). Ho fan en el marc de la gira més gran de la seva història i presenten el nou disc 'One more time...' (2023) que significa també la reunió, després de deu anys, de la formació més coneguda del grup, amb Mark Hoppus, Tom DeLonge i Travis Barker.

“És sublim. Un àlbum meravellós”. No ho diem nosaltres –tot i que ho subscrivim i per això el disc està nominat als Premis Time out Cultura 2023– sinó Allan Jones a la prestigiosa revista britànica 'Uncut'. El crític posa un 9/10 a 'Riders of the Canyon' (2023), disc de debut de la superbanda del mateix nom que Joana Serrat, Matthew McDaid, Víctor Partido i Roger Usart han gravat entre Catalunya, Londres i els Estats Units. És un projecte internacional amb una llarga llista de músics i productors d’aquests països, i es nota, perquè fa caure de cul a terra. 

Curtcircuit. La Nau. Dijous 5 d’octubre, 20.30 h. 12-15 €.

El 28è Encontre Internacional de Música Experimental de Gràcia-Barcelona, més conegut com a Dispositiu LEM 2023, ha programat 23 actuacions en diversos espais del barri de Gràcia i més enllà, com les de Blaine L. Reininger de Tuxedomoon, la Pepino Pascual Souvenir Orchestra, Markus Breus & the Baltic Connection i Los Sara Fontán, entre d’altres. 

Albert Pla celebrarà a l’Apolo els 25 anys de les cançons del seu clàssic 'Veintegenarios en Albuquerque' (1997). Les tocarà amb The Surprise Band, un grup format per Diego Cortés a la guitarra flamenca, Judit Farrés als teclats i disparant samplers, les integrants de La Prenda Roja (Sara Sambola, Cristina López i Ana Brenes) als cors, i la ballarina Belén Martí Lluch: “¡Lo mal que estamos, pero lo bien que lo pasamos!”, cantarem.

Teenage Fanclub és el grup de culte per antonomàsia de l’escena indie escocesa dels 90 i, per sort per a la humanitat, continuen repartint alegria en forma d’himnes de pop irresistibles. Ara s’han embarcat per primera vegada a la seva història en una gira de teatres amb el públic assegut, que passa per la sala Paral·lel 62. L’últim disc de Norman Blake i Francis MacDonald és 'Endless arcade' (2021) i ja estan treballant en música nova, com demostra el single 'Back to the light' (2023), tot i que tots esperem clàssics atemporals com 'The concept' i 'What you do to me'.

La big band de Genís Bou, amb quinze anys de carrera fusionant el soul i altres sons afroamericans amb la música jamaicana, publica nou disc aquest mes d’octubre. Es tracta de 'Call your friends', és el sisè àlbum de la banda i prometen que estarà farcit de col·laboracions que encara no volen desvelar. No estarà disponible fins al 20 d’octubre i el presenten en directe a La [2] sis dies després. 

El festival Ciutat Flamenco, que  fa 30 anys, celebra la seva nova edició del 20 al 29 d’octubre  a diversos espais de la ciutat amb Ángel Rojas, Laura Santos, Pau Figueres, Patricia Guerrero, Libérica, Sergio de Lope i Alba Carmona, entre d’altres. També s’homenatjarà Enrique Cofiner i Sabicas amb el seu 'Gipsy concert', que s’interpreta amb orquestra i guitarra flamenca.

El quart disc de Jungle és una festa. A 'Volcano' (2023), acabat de sortir del forn, el duet britànic continua fent una electrònica juganera que beu dels falsets de la música disco, els baixos del funk i els ritmes sincopats del hip-hop, aquesta vegada amb col·laboracions com la del raper Roots Manuva. En directe, Josh Lloyd-Watson i Tom McFarland es fan acompanyar d’una banda que ens farà ballar de valent.

El quartet de Pamplona, que juga amb els ritmes repetitius del krautrock alemany i els empelta amb sintetitzadors i melodies d’indie pop, presenta en directe a la sala Upload un tercer disc que arriba després de passejar la seva música per tot el món (New York Fashion Week inclosa) i guanyar el Music Moves Europe Award del 2021, un guardó que també han obtingut artistes com Rosalía, Dua Lipa i Hinds.

Després de portar-lo al Primavera Sound de l’any passat, la californiana Natalie Laura Mering presenta a l’Apolo el seu últim disc 'And in the darkness, hearts aglow' (2022), un disc de belles melodies boiroses que semblen entelades pel pas del temps, com si sentíssim Joni Mitchell cantar cançons pop a través d’una finestra un dia de pluja.

La coreògrafa i ballarina Aina Alegre està triomfant a Europa i ara presenta al Mercat una peça per a nou intèrprets femenines: quatre instrumentistes de vent i cinc ballarines amb qui explora els imaginaris al voltant de l’aire.

Aquest musical està inspirat en la història real d’Alan Montoliu, un noi trans –el primer de Catalunya que va aconseguir canviar el nom al DNI–, que es va suïcidar el 2015 per culpa de l’assetjament a què el sotmetien els companys d’institut.

Cinc anys després de Falsestuff, la muerte de las musas, el binomi Albet i Borràs torna al Teatre Nacional amb una autoficció en què, a partir de la seva futura separació, fan aflorar alguns dels seus temes favorits. 

Enric Cambray es posa en la pell del personatge més cèlebre de Shakespeare que, en aquesta ocasió, declama els seus dubtes i reflexions com si fos un comediant del segle XXI, amb el micro a la mà i al més pur estil stand-up tragedy.

El dramaturg Josep Maria Miró ha adaptat la coneguda novel·la de Fred Uhlman 'L'amic retrobat', amb clares referències autobiogràfiques de l’autor alemany resident a Anglaterra. La peça relata a través de la veu d’un home adult, Hans Schwarz, fill d’una família jueva, la pròpia història d’amistat de fa més de tres dècades amb Konradin Von Hohenfels, fill d’una família aristocràtica de Suàbia. En aquesta versió, el relat se centra en tres personatges: Hans adult, Hans jove i Konradin jove.

Sota la direcció de Marc Artigau (que també signa el text), Moha Amazian i Natàlia Mas interpreten Zeus i Hera, els déus més poderosos de l’Olimp, que s’acaben de casar. La festassa està a l’altura de l’esdeveniment, amb un munt de convidats i passions desfermades.

Comèdia excessiva del dramaturg argentí Mariano Tenconi Blanco sobre quatre mestres de finals dels 70 que reben la sobtada visita d’una fantasma. Una sàtira sobre la moralitat i una reflexió sobre el poder transformador del teatre.

Rosa Renom, Carles Martínez, Mercè Pons i Guillem Balart encapçalen el repartiment d’aquesta obra del dramaturg Thornton Wilder, considerada per Edward Albee, “la millor peça americana que s’hagi escrit mai”. Teatre dins del teatre per explicar la vida de les famílies Gibbs i Webb durant dotze anys.

Espectacle amb música en directe, interpretat i codirigit per Clara Sanchis i David Lorente, que recull algunes de les peces breus més “dramatúrgicament perverses” del valencià José Sanchis Sinisterra. Humor, misteri, imaginació i la paraula al centre de tot.

Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol se submergeixen en un univers comú, allò que ens rodeja: la cultura pop. Amb un text creat amb la combinació de noms de celebrities, lletres de cançons i frases conegudes de pel·lícules, ironitzen sobre l’apropiació de llenguatges i els missatges del mainstream.

De què va? Els Espais Volart acullen més de 300 pintures d’aquesta artista de 72 anys que coneixem com a conceptual, una etiqueta que l’exposició s’encarrega de matisar amb tota la producció posterior al 1984. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir la seva manera de pintar que va néixer quan l’artista va viatjar a Sud-Amèrica i decideix “abandonar la cultura burgesa per abraçar la pintura indígena”. Gràcies a les peces exposades i als textos que s'hi intercalen, descobrim que Miralles va actuar “com una antena o una mèdium”, deixant que la seva mà transformés el món i la vida en pintura.  

De què va? Nancy Holt, que va dedicar cinc dècades de producció artística a pensar sobre els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món. 

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista de la percepció i jugar ambepeces com els ‘locators’, uns tubs de metall que ens conviden a hiperfixar-nos en elements del nostre entorn o a descobrir jocs visuals quotidians. 

De què va? Els Espais Volart celebren el centenari del naixement de Maria Girona amb una retrospectiva, la primera des de la seva mort el 2015 malgrat els intents d’Àlex Susanna -curador de l’exposició juntament amb Victoria Combalía- de dedicar-li una mostra en vida.

Per què hi heu d'anar? Per deixar d'associar Maria Girona a la figura de Ràfols Casamada i descobrir que en els seus paisatges i bodegons hi havia un diàleg entre línies i colors que s'acostava l’abstracció figurada.   

De què va? Alfons Mucha va ser un pintor i artista decoratiu txec que es va convertir en un dels referents de l’Art Noveau.

Per què hi heu d'anar? Els seus cartells, dibuixos i pintures són fàcilment reconeixibles i ara s’exposen al Palau Martorell, en una exposició amb peces de provinents de la Fundació Mucha, institució que s'ocupa de preservar, conservar i promoure el llegat de l’artista. 

De què va? Una exposició sobre la catalana Josefa Tolrà i la britànica Madge Gill, dues artistes singulars i oblidades.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer com aquestes dones tan especials van crear des de l’automatisme, basant-se en sabers esotèrics, seguint les metodologies de “la mà guiada”, el dibuix psíquic i l’escriptura automàtica.

De què va? El CaixaForum ha ideat una exposició sencera per explicar com l’ésser humà s’ha representat i es representa a si mateix al llarg del temps i a través de diverses cultures. 

Per què hi heu d'anar? Per comprovar que sempre hem estat egocèntrics, fins i tot abans que existissin les selfies i Instagram, a través d'obres de civilitzacions antigues procedents del British Museum es combinen amb una selecció d’obres d’art contemporani de la Col·lecció de la Fundació ”la Caixa” i del Museo del Prado.

De què va? Les fotografies de Joel-Peter Witkin (Nova York, 1939) no deixen indiferent a ningú. Mostren cadàvers, parts del cos desmembrades i cossos fora de la norma i, alhora, juguen amb les convencions clàssiques de l'art perquè les qüestionem i decidim per nosaltres mateixos què podem considerar bonic i què és lleig o, fins i tot, abominable. 

Per què hi heu d'anar? L’any 1988 el Centro de Arte Reina Sofia li va dedicar la mostra més completa que se li ha fet mai i, actualment les seves peces són al MoMA de Nova York, al Victoria and Albert Museum de Londres i al Pompidou de París.

Ara, les escabroses fotografies de Witkin aterren a Barcelona en aquesta excepcional mostra que acull la Galeria Imaginart.  

De què va? El Museu Diocesà de Barcelona dedica una exposició a Matisse, icona del fauvisme. Sota el nom ‘Art en equilibri’, la mostra plega 85 peces entre litografies, dibuixos, pochoir o linogravats d’un dels creadors més importants de l’art modern.

Per què hi heu d'anar? Per conèixer un dels pilars de l'obra de Matisse: l’espiritualitat, que va esdevenir molt important per l'artista sobretot després que una intervenció quirúrgica el deixés amb seqüeles que no li permetien sostenir els pinzells.  

De què va? La Fundació Tàpies reuneix una trentena de dibuixos i de fustes que l’artista va produir entre les dècades de 1960 i 1970. Són obres poc vistes o desconegudes pel públic, però que mostren una faceta de Tàpies que es troba a la base de la seva concepció artística i filosòfica. 

Per què hi heu d'anar? Per veure amb els vostres propis ulls com el paper i el cartó servien a Tàpies per parlar de qüestions com la humilitat, la fragilitat, la pobresa, la simplicitat, el deteriorament o el dolor.

De què va? El llegat de l’escriptor llibertí Donatien Alphonse François Sade arriba fins als nostres dies. Però, com recordem aquest personatge polèmic? Com un corruptor associat als horrors del sadisme o com un alliberador revolucionar?

Per què hi heu d'anar? Aquesta mostra de l'exposició del CCCB explora l'impacte dels textos de Sade en la cultura contemporània des de les avantguardes de principis del segle XX fins a l’actualitat, fent èmfasi en la seva influència en una sèrie d’artistes i intel·lectuals, com Salvador Dalí o Guillaume Apollinaire a través de documentació de 'performances' històriques, obres de la literatura, el cinema i el còmic, i vídeos d’entrevistes amb filòsofs i investigadors.

Després de 'Chico & Rita' (2010), Fernando Trueba i Javier Mariscal tornen a unir forces amb un film animat carregat de poesia i música. A ritme de jazz i bossa nova, 'Dispararon al pianista' planteja la investigació sobre què hi va haver al darrere de la desaparició, l’any 1973, del pianista brasiler Tenorio Jr., hores després d’haver tocat en un concert de Vinicius de Moraes i Toquinho.

Dir. Fernando Trueba i Javier Mariscal (Espanya, 2023). 103 min. Estrena el 6 d’octubre.

La directora de la premiada 'Carmen y Lola' (2018) presenta ara una altra aproximació a la realitat que ens envolta. Si llavors parlava d’una relació lèsbica entre dues noies gitanes, ara penetra en el dia a dia de la comunitat xinesa a Madrid. 'Chinas' fa el seguiment en paral·lel de dues nenes, una d’adoptada per un matrimoni espanyol i l’altra, filla de migrants que regenten un basar. Totes dues en constant conflicte identitari, sentint-se ni d’aquí ni d’allà. Cinema social amb mirada humanista.

Dir. Arantxa Echevarría (Espanya, 2023). 118 min. Estrena el 6 d’octubre.

Amb una narrativa àgil i enginyosa amb to de comèdia i un acurat repartiment (Paul Dano, Seth Rogen, Shailene Woodley), Craig Gillespie (director de 'Cruella' i 'Jo, Tonya') posa imatges a un dels escàndols financers més mediàtics dels darrers anys. El film explica com l’any 2021, i organitzats en un fòrum de la plataforma Reddit, un grup de petits inversors van fer pujar les accions d’una botiga de videojocs, clavant una plantofada a fons d’inversió al servei de les elits financeres.

Dir. Craig Gillespie (Estats Units, 2023). 104 min. Estrena: 6 d’octubre.

Repetint la mateixa (i d’èxit) operació de Halloween, el productor Jason Blum i el director David Gordon Green tornen a formar equip en aquest reboot d’'El exorcista'. I compten amb dues de les protagonistes del mític film del fa poc traspassat William Friedkin, Ellen Burstyn i una Linda Blair que no apareix als crèdits però que està al centre de tota la rumorologia que ha acompanyat el rodatge. Terror, possessions demoníaques i respecte al clàssic.

Dir. David Gordon Green (Estats Units, 2023). 121 min. Estrena el 6 d’octubre.

La segona pel·lícula de Jaione Camborda ('Arima') barreja el drama naturalista ancorat a A Illa d’Arousa amb la road movie i el suspens. Ho fa explicant la història de la Maria (la ballarina Janet Novás, en el seu debut com a actriu) que, a la Galícia dels 70, es guanya la vida mariscant i assistint els parts d’altres dones. Un fet inesperat la farà fugir del franquisme en direcció a Portugal. A la producció, María Zamora ('Alcarràs', 'Estiu 1993').

Dir. Jaione Camborda (Espanya, 2023). 105 min. Estrena l’11 d’octubre.

Quim Gutiérrez continua experimentant en el cinema francès després de 'Madeleine Collins'. Ara ho fa al costat de l’emergent Nadia Tereszkiewicz ('Mi crimen') i a les ordres de Robin Campillo ('120 pulsaciones por minuto') en aquesta mirada innocent, la d’un nen de 8 anys que viu en una base militar al Madagascar de la dècada dels 70, testimoni dels darrers espeternecs del colonialisme francès a l’illa africana.

Dir. Robin Campillo (França, 2023). 117 min. Estrena el 20 d’octubre.

El Festival de Canes va aplaudir amb les orelles aquesta obra monumental que fa justícia amb l’onada d’assassinats que va viure la Nació Osage, formada per nadius americans, quan als anys 20 de la dècada passada es va descobrir petroli a les seves terres. El genocidi del poble indi continuava, i el gran Martin Scorsese posa el focus en la barbàrie en un dels títols de l’any. Leonardo DiCaprio, Robert De Niro i Lily Gladstone, la gran revelació del film, encapçalen el repartiment.

Dir.: Martin Scorsese (Estats Units, 2023). 206 min. Estrena: 20 d’octubre.

Tot un exemple de cineasta –i home– compromès amb el seu entorn i amb ell mateix, Ken Loach ('Terra i llibertat', 'Agenda oculta') torna a posar el dit a la nafra: ara, la seva mirada reflexiona sobre la solidaritat com a única via de supervivència d’un món cada vegada més hostil amb la classe treballadora. I ho fa amb la història d’uns refugiats sirians que troben l’oportunitat de tornar a començar en un poblet miner del nord d’Anglaterra. Si els vilatans els miren amb recel, el propietari del pub The Old Oak decideix ajudar-los. Ken Loach torna a donar exemple.

Dir. Ken Loach (Gran Bretanya, 2023). 110 min. Estrena: 27 d’octubre.

Quinze dies abans d’arribar a Netflix, la nova pel·lícula de David Fincher ('El club de la lluita', 'La xarxa social') tindrà una estrena en sales. Imprescindible gaudir en pantalla gran del mestratge visual i narratiu del director de 'Seven', que aquí segueix les passes d’un rigorós assassí a sou (Michael Fassbender) que comet una errada en un encàrrec i passa d’executor a ser perseguit per l’organització que el té contractat. Tota una lliçó de cinema a càrrec d’un dels grans creadors dels nostres temps.

Dir. David Fincher (EUA, 2023). 118 min. Estrena el 27 d’octubre.

En aquesta seqüela, Santiago Segura cedeix la direcció a la seva guionista, Inés de León, i el protagonisme a la seva esposa en la primera part, Paz Vega. Ara serà ella qui, amb Paz Padilla, porti els nens en tren fins al campament d’estiu per repetir aventures i gamberrades.

Dir. Inés de León (Espanya, 2022). Estrena el 2 de desembre.

El mític personatge de còmic interactua amb els seus creadors, René Goscinny i Jean-Jacques Sempé, en una pel·li animada que barreja les aventures del nen amb el procés creatiu dels autors, integrats a la trama. Una joia feta d’aquarel·les que atrapa petits i adults i que va guanyar al Festival d’Annecy.

Dir. Amandine Fredon i Benjamin Massoubre (França, 2022). 82 min. Estrena el 16 de desembre.

Aventures familiars amb dos germans adolescents i el seu excèntric avi decidits a ajudar un cadell de lleó i salvar-lo de les urpes d’una xarxa de traficants. Tant trepidant com càlida, fa una ferma aposta per valors com l’amor a la natura i el respecte als animals.

Dir. David Moreau (França, 2022). 105 min. Estrena el 21 de desembre.

El felí espadatxí de mirada tendra que va conquerir els nens a la saga Shrek protagonitza la seva segona pel·lícula en solitari. Conscient que ja ha perdut vuit de les seves nou vides, s’enfrontarà a mil perills per recuperar-les.

Dir. Joel Crawford (EUA, 2022). Estrena el 21 de desembre.

Adaptació al cine del personatge creat per Terry Pratchett, un gat rondaire i murri que es dedica a les petites estafes. El seu nou pla inclou un nen que toca la flauta i un grup de ratolins xerraires. Pura fantasia.

Dir. Toby Jenkel i Florian Westermann (Gran Bretanya, 2022). 93 min. Estrena el 20 de gener.