Port Vell al Nadal
Comunicació del Port de BarcelonaPort Vell al Nadal

Què fer a Barcelona el desembre

Els millors plans fer a Barcelona l'últim mes de l'any

Publicitat

L'últim mes del 2023. L'esperit nadalenc es respirarà vagis on vagis, però la ciutat no atura la resta de propostes de plans, exposicions, obres de teatre, concerts i experiències que ens mantenen vius durant tot l'any. L'agenda traurà fum!

NO T'HO PERDIS: 50 coses que has de fer a Barcelona.

Activitats i fires a la ciutat

  • Botigues
  • Art, artesanies i aficions

Durant tot l'any, Barcelona és plena de fires tradicionals i de mercats de petits creadors d'art i de segona mà, però per Nadal encara resulta més especial i és ideal per trobar-hi regals originals, decoració per guarnir la casa com cal i un munt d'indrets on podreu comprar peces de moda, complements, il·lustracions i altres articles per a tots els gustos i butxaques. Us xerrem on són els millors mercats de Nadal de Barcelona perquè passegeu envoltats de paradetes de decoració nadalenca, productes de disseny i molt més. 

 

  • Què fer
  • Patinatge sobre gel
On patinar sobre gel a Barcelona
On patinar sobre gel a Barcelona

Sols o en família, patinar sobre gel és una de les passions més divertides del Nadal barceloní. A veure, la majoria només fem voltes i voltes al voltant de la pista com un ramat d’ovelles, sempre ben agafats a la barana –no fos cas que caiguéssim!–, però el gel ens torna bojos, com altres esdeveniments associats al fred, com tot el que impliquen les festes Nadal. On es pot patinar sobre gel a Barcelona? Us estalviem feina i us recollim les pistes que hi ha a la ciutat.

Concerts

  • Música
  • Festival de música

El Mas i Mas Festival va néixer per omplir de música l'agost a Barcelona, un mes en què gairebé ningú més s'atrevia a programar concerts. 20 anys més tard, creix per convertir-se en una temporada de sis mesos, en la qual, del 4 de maig al 27 de novembre es podran veure 24 actuacions d'artistes d'aquí i internacionals a sales com les sales Jamboree 1 i 3, Paral·lel 62, la Sala Apolo i La Paloma.

  • Música
  • Festival de música
  • Sants - Montjuïc

Fa ja 35 anys que el guitarrista japonès Ichiro Suzuki va crear el Festival de Guitarra de Barcelona (en la primera edició hi havia noms com Victòria dels Àngels i Paco de Lucía), una programació de concerts que ha esdevingut ja un clàssic de l'agenda barcelonina, amb un estil eclèctic que no es limita a l'instrument de les sis cordes, però que conserva part del seu ADN si ens fixem en la part de cantautors o en les propostes més clàssiques com les de Toto i Andrés Calamaro

Publicitat

Grec Festival 2024

Enguany el Grec s'inaugura amb concert. Es tracta de l'espectacle 'Circular', de Sílvia Pérez Cruz (26, 27 i 28/6) amb convidats de l'alçada de Damien Rice, Carmen Linares, Salvador Sobral, Rita Payés, Nico Roig, Carme Canela, Judit Neddermann, Juan Quintero, Carles Dénia i Celeste Alías. També al Teatre Grec, hi haurà els concerts de Pau Vallvé (8/7), Rita Payés (17/7), Antònia Font (18 i 19/7), El Pot Petit amb la Black Music Big Band (20/7) i Barcelona Mestissa, amb artistes com Alizzz, Macaco, Queralt Lahoz i Nakany Kanté, entre d'altres (22/7). Apunteu-vos també els concerts de Kae Tempest + Clara Aguilar al Paral·lel 62, i la Sant Andreu Reunion Band amb Joan Chamorro i Elsa Armengou (Jamboree, 18 i 19/7).

Grec Festival. Del 26 de juny al 27 de juliol.     

  • Música
  • Música

Aquest estiu els jardins del Palau de Pedralbes acolliran per segon any consecutiu Les Nits de Barcelona. Els encarregats d'inaugurar el festival l'1 de juliol, seran els Pretenders de Chrissie Hynde, un dels plats forts del cartell, com el de Patti Smith, que hi actuarà amb la seva banda el dia 5. També hi seran Luz Casal, Sopa de Cabra, Vanesa Martín, Rufus Wainwright, Diana Krall, Simple Minds, Mikel Izal, Passenger i Luis Fonsi, entre d'altres.

Publicitat
  • Música
  • Jazz
  • El Parc i la Llacuna del Poblenou

El Festival de Jazz de Barcelona, que presenta una 56a edició amb alguns grans noms de l'escena internacional i també dels panorames català i espanyol, tindrà un avançament de dos concerts al mes de juliol: el debut de la cantant islandesa Laufey a Barcelona (Palau de la Música, dia 16) i la presentació del nou disc de l'exitós tàndem format per Michel Camilo i Tomatito, 'Spain Forever Again', el 18 al Teatre-Auditori de Sant Cugat.

 

Teatre i dansa

  • El Raval
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

No hi ha cap dramaturg al món amb la saviesa de Wajdi Mouawad, cap que hagi sabut interpretar com ell la tragèdia, més hereu d'Èsquil que de Shakespeare, cap que hagi sabut capbussar-se de manera tan profunda en la zona zero del drama contemporani, és a dir, el Pròxim Orient. I 'Tots ocells' n'és la prova més palpable. Estrenada el 2017, avui ens ressona més que mai.

Tot comença amb un jove jueu, l'Eitan (Guillem Balart), estudiant de genètica, que topa amb una noia d'origen àrab, la Wahida (Míriam Moukhles), antropològa, en una biblioteca de Nova York. Fa dos anys que troba sobre les taules de lectura un llibre de Hassan Muhàmmad al-Wazzan, diplomàtic marroquí convertit a la força al cristianisme, al segle XVI. L'ha vist gairebé cada dia a diferents taules, però mai qui el llegia. Fins a aquell dia, una tarda que canviarà la vida de tots dos i la de tothom que els envolta. Un dia en què acabaran en un local anomenat The End, fatal premonició.

  • L'Antiga Esquerra de l'Eixample
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

La Paula (Raquel Ferri) està asseguda en una butaca del menjador. Som a primera hora del matí i en una casa al bosc, lluny de la ciutat. L'Isaac (Ernest Villegas) es lleva. Li pregunta com és que no ha anat al llit i ella li diu que no el volia molestar. Està nerviosa perquè ha començat els assajos per al rodatge de la seva primera pel·lícula com a directora. Però té altres motius per manifestar la seva inquietud: ha de despatxar la seva parella del projecte, l'Isaac, que és actor.

Així comença 'Les mans', potser el drama aparentment més senzill que ha escrit Llàtzer Garcia, després de peces tan rodones com 'Al final, les visions', 'La pols' i 'Els nens desagraïts'. Aquí posa cara a cara dos personatges que treballen i viuen junts, en una feina (el cine) on l'ego pot destruir-ho tot. I fan com és del teatre anglosaxó, a voltes em sembla que estem veient un Albee ('Qui té por de Virginia Woolf') o un Pinter ('Traïció'), o una barreja de tots, amb el segell propi d'un autor que, millor que ningú, sap tensar situacions fins al límit i treure tot el suc a la psicologia profunda dels personatges.

Publicitat
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

“Com va la vida?”. En Pau (Nao Albet) acaba de descobrir la seva cosina Júlia (Anna Alarcón) estirada al costat d'una olivera del seu camp. Ve de córrer, va suat i no l'esperava. Ella fa uns anys que no trepitja el tros, els mateixos que porta sense veure el cosí. Hi ha anat arran d'un atac de lucidesa, un somni. I vol acabar amb tot allò que no li deixa dormir.

La pregunta d'en Pau a na Júlia sembla anodina, però quan han passat coses a la teva família que vols oblidar, no ho és tant. Perquè darrere hi ha una història i el que podria ser un formalisme és, realment, una metxa que, sense saber-ho, saps que pot provocar un incendi. Els dos cosins tenen moltes coses a dir-se. Ella no hi va ser, el dia del funeral del pare d'en Pau, el seu oncle. Ell no es va adonar del que passava en aquella casa quan hi dinaven tots, tres generacions, cada diumenge. Ella és una dona. Ell, un home.

  • Sants - Montjuïc
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Tothom coneix la història de Rodríguez, aquell músic nord-americà caigut en desgràcia que un documental, 'Searching for Sugar Man', va treure de l'anonimat. Però potser ningú no sap qui va ser Camil Clot, un home que presumptament es va fer un nom en l'underground barceloní del tombant del segle passat i que el dramaturg Marc de la Varga ha decidit recuperar a través d'una obra documental en què ell mateix, transfigurat en l'actor Pau Vinyals, estira els fils de la seva vida.

'Em dic Josep' és el resultat de la investigació i del seu artifici. A Vinyals l'acompanyen Mont Plans i Daniel Higiénico, una actriu superba (no ens cansarem de repetir-ho) i un músic que va conèixer l'ambient del qual ens parla el dramaturg. Tots tres aconsegueixen que una obra que ja per ella mateixa té molt valor, pugi molts graons en l'escala artística.

Publicitat
  • Dreta de l'Eixample
  • 4 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

El jove a qui interpreta Alejandro Bordanove és un bon noi. Té 25 anys, cada matí va a casa de l'avi per ajudar-lo a llevar-se i fer-li l'esmorzar, repara bicicletes al taller d'un amic, escolta la lletania de la mare sobre la necessitat de llaurar-se un futur i aguanta el germà gran. És, fins i tot, massa bon noi.

Bordanove ens lliura el cos. La lletra és de Lluïsa Cunillé. I la posada en escena, de Xavier Albertí. Un trio extraordinari que fan que aquest 'L'ultim dia' vessi excel·lència per tots els cantons, amb l'afegit de l'andante sostenuto de la 'Sonata en si bemoll' de Schubert, un fragment musical que no està col·locat perquè sí, sinó que afegeix context al mateix títol de la peça: va ser l'última composició del músic austríac.

  • El Raval
  • 3 de 5 estrelles
  • Crítica de Time Out

Cada dècada, com a mínim, hauria de tenir la seva versió de 'Tirant lo blanc', almenys per veure on érem i on som. Perquè és impossible sortir del Romea després de la versió del clàssic de Joanot Martorell que ha ordit Joan Arqué sense comparar-la amb la que va muntar Calixto Bieito el 2008. Són dos espectacles radicalment diferents. L'un, un esgraó més per a un director que avança amb pas ferm. L'altre, obra d'un geni. L'un, amb Judit Neddermann a l'escenari i llibret de Màrius Serra. L'altre, amb música de Carles Santos i lletra de Marc Rosich. Dos universos divergents centrats en la mateixa obra.

Per començar, Bieito va col·locar una passarel·la a la platea, comptava amb catorze intèrprets sobre l'escenari i tot tenia un aire operístic. Arqué fa l'obra a la italiana, té vuit actors i actrius i el muntatge té flaire folk. En tots dos casos, s'han pres riscos i s'ha decantat l'obra cap a una banda o cap a l'altra. Bieito posava més èmfasi en el caire sexual de la novel·la mentre que Arqué dubta entre si decantar-se per aquí o buscar més el xoc de civilitzacions, entre cristianisme i Islam. El 'Tirant' de Bieito era una festassa carnal, bèl·lica. El d'Arqué matisa molt bé que vivim un altre temps i que, potser, cal matisar els clàssics.

Art

  • Art
  • El Raval

De què va? Les parets del MACBA, sempre d’un blanc immaculat gairebé quirúrgic, s’han tenyit de blau marí i taronja per l’ocasió. L’exposició dedicada a Mari Chordà, una icona del feminisme i l’art de casa nostra, per fi honora la trajectòria que aquesta gran artista sempre ha merescut. 

Per què hi heu d'anar? Per divagar entre obres plenes de color i símbols sobre el plaer, el desig, la sexualitat i la maternitat. Hi descobrireu l'empenta d'una creadora avançada al seu temps que va participar en les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, va fundar una editorial feminista i va obrir un bar amb les amigues en la grisor del franquisme i la transició. En les vagines, secrecions i cossos gestants hi sentireu vibrar el caràcter sincer i combatiu de la Mari Chordà, que també hem intentat plasmar en aquesta entrevista

  • Art
  • El Raval

De què va? El CCCB homenatja a una de les figures més importants de la història del cinema. Agnès Varda, fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague és estimada i reconeguda arreu de França com una figura maternal i inspiradora. Però la coneixem, els catalans?

Per què hi heu d'anar? Per endinsar-vos en la vida, l’obra i les històries fascinants d’aquesta creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític que, fins i tot abans que Truffaut o Godard, Varda va obrir el camí del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, trencant normes i clixés en les més de quaranta pel·lícules que va filmar entre llargmetratges, curtmetratges, ficcions i documentals. 

 

Publicitat
  • Art
  • Dreta de l'Eixample

De què va? La gran exposició de l’Any Tàpies arriba a Barcelona després de ser presentada al Bozar de Brussel·les i al Reina Sofia, a Madrid. S'hi agrupen més de cent obres procedents d’arreu del món, algunes de les quals es presenten a Barcelona per primera vegada. 

Per què hi heu d'anar? Per explorar en profunditat la figura de Tàpies, tot fent un recorregut del 1943 al 2011 que no se centra en la vida de l'artista, sinó en com Tàpies anava situant-se al món, relacionant-se amb l’art i amb ell mateix al llarg de la seva trajectòria. Les obres permeten conèixer les investigacions plàstiques que van obsessionar a l’artista durant tota la vida i que el van dur a experimentar amb tota mena de suports, tècniques i materials: hi ha dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures de paper, cartó, fusta, pols de marbre, bronze o vernís. 

  • Art
  • Pintura
  • Sants - Montjuïc

De què va? Suzanne Valadon va ser pintora, dibuixant i gravadora al Montmartre bohemi d’inicis del segle XX. Ara, el MNAC ofereix un viatge per la seva trajectòria artística trepidant que es plasma entre línies sinuoses, una empremta cromàtica intensíssima i unes pintures plenes a vessar d’objectes i figures. 

Per què hi heu d'anar? La mostra t’acompanya a poc a poc per la transició de musa a artista única en el Montmartre de les avantguardes per la seva mirada singular als temes de moda. Els retrats a les prostitutes de París o els nus femenins demostren que va retratar amb cura un món que coneixia de prop i que no volia tractar ni amb distància ni amb condescendència. La mostra també dedica un espai a la relació de sis mesos que Valadon va tenir amb el compositor Erik Satie, després que ella trenqués amb Miquel Utrillo, i de la qual n’han quedat un retrat que ella va fer d’ell i un dibuix que ell va fer de la pintora, amb un traç infantil, sobre una partitura. 

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? Tuan Andrew Nguyen és el guanyador de la vuitena edició del Premi Joan Miró, un reconeixement que destaca artistes que mantenen el llegat de Joan Miró i els seus ideals. Nascut a Saigon i criat com a refugiat als Estats Units un cop acabada la guerra, aquest artista utilitza la seva experiència personal i la història del seu país com a fil conductor de la seva obra. Així, d’entrada, pot semblar sorprenent que un artista vietnamita faci art que s’assembli al que Miró va cultivar al llarg de la seva trajectòria. Però els seus mòbils metàl·lics (més grans o més petits, alguns daurats i d’altres platejats, inspirats en l'obra de Calder) tenen una essència mironiana innegable. 

Per què hi heu d'anar? Els mòbils de Nguyen estan fets amb fragments de bombes i projectils que es van utilitzar durant la Guerra del Vietnam. Ens parlen de la violència d'aquest conflicte mortífer, però també tenen el seu costat sanador: són peces sonores, afinades per tal d’emetre freqüències amb propietats guaridores, similars a les d’un gong. Així, l’obra de Nguyen ens convida fer un camí del trauma bèl·lic a la sanació col·lectiva. 

  • Art
  • La Font de la Guatlla

De què va? Partint de la idea que el “paisatge” és un invent de l’art, aquesta exposició reuneix obres de la Col·lecció d’Art Contemporani Fundació ”la Caixa” i d’altres procedències per abordar la natura des de la cultura.  

Per què hi heu d'anar? Per descobrir com el paisatgisme ha influït en la nostra percepció de la natura i la nostra capacitat d’emoció davant dels fenòmens naturals. A través d’obres d’artistes com Tacita Dean, Patricia Dauder, Miquel Barceló, Joan Fontcuberta, Bleda & Rosa, Cristina Lucas, Perejaume, Andreas Gursky o Rémy Zaugg, podem recórrer les diferents maneres que hi ha hagut, al llarg de la història, d’enquadrar la mirada i representar l’entorn, una pulsió humana que ha existit des que hem sigut conscients de la immensitat del món. 

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? El Museu Antoni Tàpies ha convidat un artista a cobrir la seva façana amb tessel·les de plàstic groc. Són 123 metres quadrats d’un gran tapís que vol ser un recordatori del nostre passat colonial i esclavista i que duen la signatura de Serge Attukwei Clottey.

Per què hi heu d'anar? Per decobrir l'obra d'aquest creador de Ghana, 1985) converteix bidons de plàstic i altres materials de rebuig que els països rics abandonen al seu país en tapissos de colors, una pràctica que ha batejat amb el nom d’afrobidonisme i que vol assenyalar la història geopolítica i el present neocolonial d’Àfrica.

https://media.timeout.com/images/106047042/image.jpg
Rita Roig
Editora Cultura i Notícies
  • Art
  • Ubicació

De què va? La galeria Ana Mas Projects presenta la primera exposició en solitari de l’artista emergent Rita Sala Treig, a través de pintures a l’oli de gran format, explora com els humans ens relacionem amb l’espai i com els llocs que ocupem donen sentit a les nostres vides.

Per què hi heu d'anar? Per descobrir aquesta artista que genera imatges que creen combinacions ullprenedores de colors i figures, on el moviment i el dibuix hi juguen un paper important, que no deixen de ser creacions de paisatges. Les imatges surten també de familiaritzar-se amb una zona rural específica, a Fulleda, Lleida. A través de caminades, observacions del paisatge i reflexions sobre la relació entre l’espai temps, Sala construeix ambients captivadors que conviden el visitant a la contemplació conscient. 

Publicitat
  • Art
  • Art

De què va? 170 persones que es troben a la presó han participat en aquesta mostra del Santa Mònica. Durant deu mesos, l’artista Antoni Hervàs ha visitat diversos centres penitenciaris i ha anat teixint relacions creatives i afectives amb els interns; el resultat és aquesta mostra que ens convida a reflexionar sobre la percepció del temps a la presó. 

Per què hi heu d'anar? Per caminar entre peces d’una expressivitat innegable, gairebé visceral que parlen de la situació de tancament, la vulnerabilitat acumulada i la sensació d’un pas del temps al marge del curs de la societat normativa. Amb la tècnica del “dibuix expandit”, cada peça integra dibuixos, pintures, ceràmiques i altres creacions en forma de tòtems que permeten conèixer com s’experimenta el passat, el present i el futur a la presó de la mà de les persones que millor ho poden explicar.

  • Art
  • Sants - Montjuïc

De què va? Per primera vegada, les capsetes, joiers i cofrets d’Adolf Fargnoli s’exposen a Barcelona. L'exposició reuneix l’obra d’aquest ebenista i orfebre d’origen italià, que va formar part del cercle d’artistes i artesans que es van donar a conèixer a Girona al voltant de la figura de l’arquitecte Rafael Masó. 

Per què hi heu d'anar? Es diu de Fargnoli que va ser un gran mite de la Girona noucentista, que va dedicar la seva vida a perfeccionar la tècnica de la talla de fusta. Les seves arquetes de fusta tallada amb aplicacions metàl·liques i interiors folrats de seda van generar l’admiració de crítics, artistes i intel·lectuals i el van dur a participar en cinquanta exposicions nacionals i internacionals entre 1918 i 1933. Pilar Vélez, la comissària de la mostra, s’ha dedicat a treure a la llum nombroses peces desconegudes de l’artista i alguns dels seus imitadors, fins al punt de recopilar-ne 90 (especialment capsetes i creus de fusta tallada amb aplicacions ceràmiques) que ara llueixen a les sales del MNAC. L’exposició també descobreix la vida i la trajectòria de l’artista gràcies al llegat de la seva família i altres testimonis, així com la seva altra faceta, la de grafista. 

Cine

Longlegs

Convertit quasi en un mem per culpa d'una carrera que sembla dissenyada pel seu pitjor enemic, Nicolas Cage ha anat construint-se una filmografia que no té cap explicació. Però entre tantes desastroses pel·lícules que han fet oblidar el talent de qui un dia va guanyar l'Oscar per 'Leaving Las Vegas' (1995), n'ha estrenat dues de bones seguides. De fet, dues de molt bones. La primera, 'Dream scenario', va arribar fa uns mesos. I ara ho fa aquesta 'Longlegs', en la que dona vida a un assassí en sèrie, controlant els seus habituals excessos malgrat un maquillatge extrem que en un altre context convidaria a passar-se de voltes. La pel·lícula, inesperat èxit de públic als Estats Units, beu del cinema de David Fincher i, sobretot, d''El silenci dels anyells', proposant una asfixiant trama basada en la singular relació entre el criminal i una agent de l'FBI (Maika Monroe) amb una intuïció sobrenatural. Atmosfèrica i sorprenent, 'Longlegs' hauria de tornar el bo d'en Nicolas al camí que mai hauria d'haver abandonat.

Dir.: Oz Perkins (EUA, 2024). 101 min. Estrena: 2 d'agost

Dogman

L'ampli ventall de thrillers del francès Luc Besson (de 'Nikita' a 'Lucy', passant per aquell 'El professional' que va descobrir-nos Natalie Portman) es renova amb el més emocional i commovedor dels seus violents films, i aquest també ho és. 'Dogman' té com a protagonista un noi traumatitzat per una vida marginal, que només troba consol i una possible redempció en la seva relació amb els gossos. Caleb Landry Jones (Millor Actor al Festival de Canes amb 'Nitram') és l'inspiradíssim protagonista d'una pel·lícula insòlita que manté les voluntats estètiques d'un Besson que, en tant que creador, va marcar el gènere als anys 80 i 90 i va saber exportar el cinema francès d'acció fins als Estats Units.

Dir.: Luc Besson (França, 2023). 115 min. Estrena: 2 d'agost

Publicitat

El conde de Montecristo

Els èxits a França de les dues recents adaptacions d''Els tres mosqueters' ha portat a la productora Pathé a tornar a confiar en els seus guionistes per tornar a la literatura d'Alexandre Dumas i portar a la pantalla un altre dels seus clàssics. També en tasques de direcció, La Patellière i Delaporte entreguen un èpic relat de revenges i duels a espasa que, tot i les seves quasi tres hores de durada, passa com una exhalació. Adaptant el gènere d'aventures per un públic contemporani, 'El conde de Montecristo' ofereix luxe i entreteniment, i, per als fanàtics del cinema francès, una desfilada d'estrelles del país veí, amb Pierre Niney ('Yves Saint-Laurent') i Anaïs Demoustier ('Los consejos de Alice') encapçalant el repartiment.

Dir.: Alexandre de La Patellière i Mathieu Delaporte (França, 2024). 178 min. Estrena: 9 d'agost

La trampa

Històries de famílies en situacions extraordinàries. La carrera del cineasta M. Night Shyamalan ha navegat sempre en el thriller o el terror, però aplicant les constants d'aquests gèneres a les relacions entre pares i fills. Així passava a 'El sisè sentit', a 'El protegido', a 'Señales' o a la recent 'Llaman a la puerta'. I torna a passar a aquesta 'La trampa', on un home (Josh Hartnett) acompanya la seva filla adolescent (Ariel Donoghue) al concert d'una superestrella pop (que interpreta Salaka Shyamalan, filla del director). Enmig d'un enorme recinte esportiu reconvertit en escenari musical, i mentre una gentada de por gaudeix de la música, un assassí en sèrie s'amaga de la policia camuflat entre els espectadors.

Dir.: M. Night Shyamalan (EUA, 2024). 105 min. Estrena: 9 d'agost

Publicitat

Un lugar común

 

La pedrera de l'ESCAC sembla infinita, i aquí en tenim una nova mostra. Després de ser una de les directores del projecte col·lectiu que fou 'La filla d'algú' (2019), la cornellanenca Celia Giraldo presenta la seva òpera prima en solitari. 'Un lugar común' explica la crisi d'identitat d'una dona madura que, després de perdre la feina de forma inesperada, busca recolzar-se en una família que li fa molt poc cas. Rebel·lar-se contra l'injust rol adquirit de mare servidora, d'aquelles que ho donen absolutament tot sense esperar res a canvi, serà l'única manera de fer-se escoltar. Eva Llorach (Goya a Millor Actriu Revelació per '¿Quién te cantará?') és la magnífica protagonista d'aquesta història que ens posa un mirall al davant per entendre que mai agraïm ni valorem prou l'entrega incondicional de les nostres mares.

Dir.: Celia Giraldo (Espanya, 2023). 82 min. Estrena: 14 d'agost

Alien: Romulus

Tornen els nostres alienígenes favorits, responsables d'alguns dels pitjors malsons que ens ha provocat el cinema. Situada cronològicament entre 'Alien, el vuitè passatger' (1979), la primera, l'original, la de Ridley Scott, i 'Aliens' (1986), la segona, la de James Cameron, 'Alien: Romulus' proposa nova aventura que porta un grup de joves colonitzadors fins a una estació espacial abandonada on, òbviament, es trobaran amb una desagradable sorpresa. Bona decisió, la dels responsables de la saga, donant els comandaments a l'uruguaià Fede Álvarez, especialista a donar vida i estil a altres franquícies en films com 'Posesión infernal' (2013) o 'Millennium: Lo que no te mata te hace más fuerte' (2018). Terror del bo que compta com a protagonista, a més, amb Cailee Spaeny, la Priscilla de Sofia Coppola, i ambiciosa periodista a 'Civil War'.

Dir.: Fede Álvarez (EUA, 2024). 119 min. Estrena: 15 d'agost

Publicitat

MaXXXine

Després de 'La casa del diablo' (2009) i 'Los huéspedes' (2011), el cineasta Ti West ha revolucionat el cinema de terror amb una trilogia que uneix els ensurts i la sang amb un profund amor pel cinema. I és que cadascuna de les tres pel·lícules que la componen s'emmirallen en èpoques i formes cinematogràfiques diferents. La primera, 'X' (2022), se situava als anys 70 i homenatjava 'slashers' com 'La matanza de Texas' oferint el sanguinari malson que pateix l'equip de rodatge d'una pel·lícula porno. Concebuda com a preqüela, amb la segona, 'Pearl' (2022), viatjàvem als anys 50 per conèixer el passat d'un personatge clau del film original, hibridant terror i drama estil Douglas Sirk. I ara arriba la cloenda (si més no, així s'havia anunciat, tot i que West ha obert la porta a continuar): 'MaXXXine' segueix la peripècia de la protagonista al Hollywood de mitjans dels 80. Entestada a triomfar a la indústria del cinema, la Maxine creuarà les seves passes amb les d'un assassí en sèrie. Un festival pels amats del gènere amb nova exhibició de Mia Goth, cap de cartell dels tres films.

Dir.: Ti West (EUA, 2024). 103 min. Estrena: 23 d'agost

Antes era divertido

Si no heu vist 'Bottoms' (un disbarat que capgira com un mitjó les clàssiques comèdies d'institut i que trobareu a Prime Video amb el títol 'El club de las luchadoras'), feu-ho, i us veureu conquerits per una de les millors comèdies de l'any passat, que unia tres dels talents que estan revolucionant l'escena còmica nord-americana: la cineasta Emma Seligman i les actrius Ayo Edebiri (coneguda per la sèrie 'The Bear') i Rachel Sennott, parella de fet al show de Comedy Central 'Ayo and Rachel are single'. Seligman també havia comptat amb la segona en un altre film imperdible, 'Shiva baby' (disponible a Filmin). Tot aquest context, al qual hem de sumar-li la feina humorística a les xarxes socials que havia col·locat al mapa a Rachel Sennott, serveix per fer valer l'ascens d'aquesta nova musa de l'indie. Ella és la protagonista, per fi, d'aquest 'Antes era divertido', una dramèdia on amplia els seus registres, afegint tons dramàtics al seu personatge, una comediant que arrodoneix la nòmina fent de cangur de nens.

Dir.: Ally Pankiw (EUA, 2023). 105 min. Estrena: 23 d'agost

Publicitat

Isla perdida

Explica Fernando Trueba que la seva nova pel·lícula comença com una d'Éric Rohmer per convertir-se en una d'Alfred Hitchcock. És una bona forma d'entendre el viatge que proposa el director de 'Belle Époque'. La trama, situada en  l'any 2001, ens presenta una jove que arriba a una illa grega per treballar en un restaurant. El propietari és un nord-americà de passat misteriós amb qui s'acabarà despertant una insospitada química. Matt Dillon i Aida Folch (a qui Trueba va descobrir quan era una adolescent a 'El embrujo de Shanghai' i a qui va tornar a dirigir a 'El artista y la modelo') formen la parella protagonista d'aquest relat a ritme de jazz que hibrida la 'joie de vivre' i el suspens més clàssic, i que fa ganes d'anar a passar l'estiu a alguna illa de la Mediterrània.

Dir.: Fernando Trueba (Espanya, 2024). 128 min. Estrena: 23 d'agost

Volveréis

Jonás Trueba, el fill de Fernando i nebot de David, fa una dècada que dirigeix pel·lícules, sempre en els marges de la indústria, rodant al seu aire, escrivint en col·laboració amb els seus actors habituals, funcionant gairebé com una companyia teatral. Després de 'Los ilusos', 'Los exiliados románticos' i 'La virgen de agosto', ara torna a comptar amb Itsaso Arana i Vito Sanz per explicar la història d'una parella que, després de quinze anys de relació, decideix deixar-ho córrer. Fins aquí tot normal. No ho és tant fer una festa de celebració de la ruptura. A 'Volveréis' trobareu les constants del cinema del petit dels Trueba, diàlegs molt ben escrits, passejos per Madrid, personatges perfectament definits, picades d'ull metacinematogràfiques, i influències del cinema d'Éric Rohmer, i en aquest cas també de Woody Allen. Sumeu-hi un homenatge preciós al seu pare, Fernando, actor robaescenes, i tindreu un còctel saborós i ple d'encant.

Dir.: Jonás Trueba (Espanya, 2024). 114 min. Estrena: 30 d'agost

Cinema infantil

Garfield

Tots coneixem el gat de les tires còmiques Garfield, sabem que li encanta la lasanya i que odia els dilluns. Aquesta vegada haurà de sortir de casa per embarcar-se en una hilarant aventura amb el gos Odie, que no és gaire espavilat, i amb Vic, el pare de Garfield, a qui hauran d'ajudar a fer un atracament. És una pel·lícula apta per a tots els públics i està bé saber que en versió original les veus dels protagonistes són de Chris Pratt i Samuel L. Jackson.

Dir. Mark Dindal (Estats Units, 2024). Estrena l'1 de maig. 

 

Deep Sea. Viatge a les profunditats

Abandonada per la seva mare quan era més petita, la Shenxiu s'enfila en un creuer amb la seva nova família. Allà, se sentirà cridada pel mar i descobrirà Deep Sea, un restaurant elegant  submarí regentat per animals marins, però el que no sap és que tot allò amaga algun secret que té veure amb la seva mare. Una pel·lícula xinesa amb una proposta visual fascinant. No recomanada per a menors de 7 anys.

Dir. Tian Xiaopeng (Xina, 2024). 112 min. Estrena el 5 de maig. 

 

Publicitat

Amigos imaginarios

Què passaria si això dels amics imaginaris fos veritat? Què passaria si quan tots pensem que han desaparegut de la nostra vida hi hagués una nena que els pogués veure i ens descobrís que segueixen vius? Aquesta és la premissa de 'Amigos imaginarios', el film de John Krasinski que ens submergeix en una aventura que tindrà per objectiu el retrobament amb aquests amics a priori invisibles. Amb Ryan Reynolds, John Krasinski, Cailey Fleming, Fiona Shaw i veus de Phoebe Waller-Bridge, Louis Gossett Jr. i Steve Carell.

Dir. John Krasinski (Estats Units, 2024). 104 min. Estrena el 17 de maig. 

Sirocco i el Regne dels Vents

La Juliette i la Carme són dues germanes de 4 i 8 anys que descobreixen un passatge secret que les conduirà al Regne dels Vents. Allà es transformaran en dues gatetes i a més les separaran, de manera que s'hauran d'esforçar per retrobar-se i tornar a casa seva, ajudades per la cantant Selma. Premi del Públic en el Festival d'Annecy, aquest film de Benoît Chieux és un viatge màgic fascinant. Recomanada per a infants a partir de 6 anys.

Dir. Benoît Chieux (França i Bèlgica, 2023). 80 min. Estrena el 31 de maig. 

 

 

 

Publicitat

Kung Fu Panda 4

Després de tres aventures desafiant la mort i derrotant dolents de classe mundial, Po, el Guerrer Drac (Omar Chaparro), és cridat pel destí per prendre's un descans. Específicament, se li demana que es converteixi en el líder espiritual de la Vall de la Pau. En aquesta nova producció codirigida per Mike Mitchell, apareixerà una malvada anomenada La Camaleona, qui ha posat els seus ulls al Bastó de la Saviesa de Po, el qual li donarà el poder de convocar tots els malvats mestres que Po ha derrotat al regne dels esperits.

Dir. Mike Mithcell (Estats Units 2024) Estrenada el 8 de març.

Recomanat
    Més de Nadal
      També t'agradarà
      També t'agradarà
      Publicitat