Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right 10 anys de gastronomia a Barcelona

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament, però aquests són temps inusuals, així que comprova sempre abans de sortir.

Albert Adrià
© Ivan Giménez Albert Adrià

10 anys de gastronomia a Barcelona

En els darrers deu anys, Barcelona s’ha convertit en un hub de cuines del món, de menjar ràpid i d’avantguarda #10anysTimeOutBCN

Per Ricard Martín
Advertising

Parlar de les coses del menjar a Barcelona en els darrers deu anys és parlar d’un sector que va iniciar la seva reconstrucció després de ser arranat per una crisi tan salvatge com la del totxo. Així, les primeres víctimes van ser els sumptuosos restaurant-club, sovint amb més artifici que bona cuina: cap al 2008 va començar una sagnia de 'lounges' en què van acabar petant clàssics com el Salsitas, Pacha o Danzatoria. Que en aquest primer –lloc de reunió del que en dèiem 'beautiful people'– avui hi hagi una hamburgueseria llardosa, ens dona pistes: el 2009-2010 va ser el moment en què l’hamburguesa va fer el gran salt. Després de dècades de menyspreu, locals com el Bacoa i el Your Burg! van revalorar l’entrepà rodó amb bona carn i receptes (amb tant d’èxit que arrosseguem una bombolla de 'burger' prostituïda fins avui).

Federal
© Iván Moreno

Albert Adrià, braves i la hipsterització de Sant Antoni

Paral·lelament, cap al 2008, els pocs diners que tenia la joventut per sortir a sopar els va invertir al migdia, en el retorn a la bodega: el vermut, la croqueta, les xips i les llaunes. Una cosa que ha passat a ser tan intergeneracional que ara és un ritual que substitueix els dinars (el 2004 a fer el vermut hi havia iaios amb boina i bastó, i no pas barbuts amb monyo). I mentre Ferran Adrià regnava en la cuina d’avantguarda mundial, el seu germà Albert havia iniciat una revolució menys vistosa però decisiva: el 2006 ho va petar l’Inopia Classic Bar, preludi de la invasió de braves, russa i croquetes de la qual avui és impossible escapar. Bo: ja no costa trobar tapes decents i el jovent es va tornar a interessar per clàssics com El Vaso de Oro. Dolent: uniformització fins a la nàusea d’una carta i estètica. L’espurna de l’Inopia a Sant Antoni també va contribuir a la hipsterització del barri: una bomba que va esclatar de ple amb l’obertura del Federal i la sacralització dels ous Benedict i el 'brunch'. Oi que no us hauríeu pensat mai que hi ha connexió braves-'kombucha'?

Lasarte

Múscul d'avantguarda

Tornem als Adrià: també se’ls pot atribuir part de l’insuperable múscul i Michelin d’alta cuina d’avantguarda de què presumeix la ciutat. Tancar elBulli i anar a Barcelona ha sigut decisiu en la fesomia gastro de la ciutat. D’ençà de la seva associació amb la família Iglesias i l’obertura del Tickets, el 2011, han comptat els restaurants (Pakta, Hoja Santa, 41 º, Enigma) amb estrelles Michelin. De retruc, també han triomfat els seus hereus, elt Dos Palillos i el Disfrutar. Sense treure mèrit, esclar, a les decisives aportacions de Carme Ruscalleda i Raül Balam, que va portar al cor del luxe la seva visió de la tradició catalana amb el Moments i el Blanc. I el Lasarte de Berasategui: per fi, el 2016 Barcelona va tenir el primer restaurat amb tres estrelles.

Advertising
Xix Bar
© Carla Tramullas

Del gintònic a la birra artesana

Tornem a Sant Antoni: també és el bressol de la febre que a partir del 2009 ens va envair uns anys: el gintònic, amb el gran exponent del Xix Bar. Semblava que de nit només et podies fotre una copa baló amb una amanida surant. Bo: vam aprendre a fer bons gintònics. Amb el 'twist', no pas amb la rodanxa, que se’n menja el gas. Dolent: la ridícula afectació exhibida per preparar el còctel més simple de la història. I també hem vist com, tot i l’expansió dels bars de vins, la birra artesana (impulsada per l’augment de les canyes ben tirades) li ha guanyat la partida al vi per arribar a la joventut: només heu de visitar el Beerxample i el Poblenou. Noms: Napabeer, Ale & Hop, Edge Brewing, els restaurants del Mosquito...

La Taqueria
© Maria Dias

Sabors globals

Aquests darrers han sigut decisius en la popularització del fet asiàtic més enllà del sushi: avui, ramen, yakisoba, phô, gyoza i buns són menjar popular i quotidià gràcies a grans restaurants com el Ramen-Ya Hiro o els Koku Kitchen. I d’Àsia a Sud-amèrica: el 2007 menjar peruà aquí era desconegut. Avui, gràcies a l’obertura del Tanta el 2011 –i a la tasca de pioners com Café Ninoska–, els cebiches i el pisco sour són part de l’escena gurmet de la ciutat, i el Carib també ensenya la poteta cítrica i picant. No hi ha ni un restaurant amb pretensió que no tingui un ceviche o un tiradito. I gràcies a Déu que l’embranzida de mexicans veritables com La Taqueria o el Tlaxcal han relegat a un paper secundari i 'trash' els locals texmex, aquells de menjar porqueria a preu de restaurant mitjà.

Fa 10 anys

Santi Santamaria

El xef va publicar l’assaig 'La cocina al desnudo', un llibre que qüestionava la cuina tecnoemocional. Li van caure clatellots per tots cantons. Rellegit, és una brillant reivindicació de la proximitat i la cuina des de zero, digne de Michael Pollan.

La Biblioteca

Podies menjar a La Biblioteca, extraordinari restaurant al Raval on un xef basc, l’Iñaki, feia meravelles com l’arròs de colomí i botifarra negra o un pastís de poma com mai més l’he tastat. Encara hi somnio.

Advertising

Au Port de la Lune

Va obrir al cor de la Boqueria aquest excel·lent restaurant francès, que com qui diu va repopularitzar el tàrtar a la ciutat.

Bar Velódromo

Restaurants Catalana L'Antiga Esquerra de l'Eixample

Carles Abellán anunciava que la reobertura del Bar Velódromo s’endarreriria fins a la primavera. Al final, no va apujar la persiana fins a l’estiu... del 2009!

Recomanat

    També t'agradarà

      Advertising